Las excavaciones de Soler Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Altres llocs
Logo Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)   Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)
Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Las excavaciones de Soler

Al febrer de 1950, després de deu anys de contínues visites i de sistemàtiques recollides de materials i informació, José María Soler va iniciar l'excavació arqueològica del Cabezo Redó, garbellant totes les terres i arreplegant fins a les més xicotetes esquirlas d'ossos i totes les llavors. Al mateix temps, continuaven els treballs en les pedreres que, impunement, arrasaven els murs de les cases recentment descobertes.

En amb prou faenes uns mesos dels anys 1959 i 1960 excava en el vessant occidental, en les vores de les pedreres i en la cresta superior del cabezo. Els seus treballs posen al descobert cases, enterraments humans i un excepcional conjunt de materials arqueològics que estudia de manera modèlica. Molts d'ells són analitzats per qualificats especialistes nacionals i estrangers, aplicant pioneres metodologies a Espanya, com serien els estudis zooarqueológicos o metalográficos.

En 1963 es recupera en la vora d'una de les pedreres del vessant sud-est un conjunt de petits objectes d'or que es coneixeria com el Tesorillo del Cabezo Redó. Uns mesos després es va descobrir el Tresor de Villena que Soler sempre va relacionar amb el jaciment.

De tots aquells treballs i troballes adonaria en nombrosos articles i en tres monografies, dues d'elles dedicades a l'estudi dels %u201Ctresors%u201D i una tercera, editada en 1987, que s'ha convertit en un referent per a l'estudi de l'Edat del Bronze de l'Espanya Mediterrània.

En 1968 el Cabezo Redó, conjuntament amb el casc antic de Villena, es declara Conjunt Històric Artístic, en l'actualitat Bé d'Interès Cultural. Dos anys després és adquirit per l'Estat i en 1986 la Generalitat Valenciana ho protegeix mitjançant un clos metàl·lic. Després es %u201Cvan restaurar%u201D els forns de guix de la pedrera del vessant sud-oest i es va plantar una frustrada tanca de xiprers, dels quals amb prou faenes han sobreviscut uns pocs exemplars.
Publicats els antics treballs i protegit el jaciment, s'inicia en 1987 una nova etapa d'excavacions, ara sota l'adreça de José María Soler i Mauro S. Hernández Pérez, fins a la mort del primer en 1996. Les campanyes anuals d'excavació, primer d'un mes durada i en els últims anys, per qüestions pressupostàries, d'amb prou faenes quinze dies, han continuat fins a l'actualitat, incorporant-se a l'adreça, a partir de 2008, Gabriel García Atiénzar i Virginia Barciela González.

En les seues excavacions Soler va utilitzar el terme departament per a designar els diferents espais delimitats per quatre murs, dels quals va identificar 18. En els treballs recents s'ha mantingut la denominació de departament, continuant amb la numeració fins a aconseguir en l'actualitat els 31 espais, a més de diversos passadissos i carrers que permeten l'accés i trànsit entre els diferents departaments excavats.
Quan va iniciar les seues excavacions, Soler es va proposar recuperar un jaciment que les pedreres destrossaven de manera sistemàtica. Per aquest motiu els seus treballs se centraren en les proximitats d'una de les situades en el vessant occidental -darrere dels forns-, on les extraccions de pedra havien posat al descobert restes de murs i abundants materials arqueològics. Va prestar, així mateix, una especial atenció a les notícies sobre enterraments humans en les vores d'altres pedreres i en covachas dels afloraments rocosos de la cresta, excavant alguns d'ells. L'àrea excavada per Soler, en part desapareguda i transformada pels treballs de la pedrera i una posterior consolidació d'alguns dels seus murs, s'aproximava als 1000 m2.

Els objectius de la segona etapa dels treballs de camp es van orientar des del començament a ampliar la zona excavada. En primer lloc es va concloure l'excavació del Departament XVIII i es va perllongar cap al nord la superfície exhumada fins a aconseguir els 1.400 m2. També es va plantejar conèixer l'extensió de l'àrea ocupada pel poblat, per a açò es van realitzar dues corts. Un d'ells, de 3 metres d'ample i 14 de llarg, es va realitzar en la part superior del turó, comprovant-se l'existència d'habitacions, encara que molt arrasades per l'erosió. L'altre, que es va traçar a partir del camí d'accés a la pedrera, a l'altura del que després es denominaria Espai Obert, tenia per objectiu delimitar el límit inferior del poblat. En aquesta ocasió la roca estava coberta per una irregular capa de terra vegetal, no detectant-se restes constructives, per la qual cosa l'última construcció del jaciment havia de situar-se a l'altura de l'actual camí, a uns 15 m sobre les terres planes.

En aquestes excavacions han participat més de dos centenars d'estudiants i llicenciats de les universitats d'Alacant, Castella-la Manxa, Granada, La Llacuna, Las Palmas, Murcia, UNED, València i Creta. Així mateix, cada any se celebren, en col·laboració amb el Museu Arqueològic Municipal de Villena, unes jornades de Portes Obertes, en les quals es mostren els resultats de la campanya i dels materials recuperats.