Los materiales constructivos: piedra, barro, yeso y maderas Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Altres llocs
Logo Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)   Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)
Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Los materiales constructivos: piedra, barro, yeso y maderas

Juan José Mataix Albiñana

En el Cabezo Redó la pedra, el fang, el guix i les fustes adquireixen un singular protagonisme en la construcció de parets, sòls, techumbres i de l'equipament intern dels seus habitatges. En les primerenques excavacions dutes a terme en el jaciment, J. Mª Soler descriu les construccions de pedra i la presència de fang en forma de fragments de pellas informes de fang, de variades dimensions i pes. Moltes d'elles conservaven les empremtes de palla i teixits, en unes altres s'observava la presència en negatiu de fustes que, en algun cas, identifica com a canyes. D'especial interès és la presència en el Departament XV d'un prisma rectangular, amb dos de les cares rehundidas que associa a un element de separació de dos troncs de fustes de pi. També assenyala l'existència de diversos forns, les parets dels quals eren de fang i pedres, i de bancs, que domina poyos, també de fang i pedres, alguns dels quals conservava l'estucat %u201C%u201D que revestia les seues parets.

En la segona etapa d'excavacions s'ha pogut constatar la presència constant de la utilització del fang en tots els departaments, fins a convertir-se en un dels elements més característics de l'arquitectura del Cabezo Redó. Està sempre present com a argamassa de les irregulars pedres dels murs, en ocasions i

n forma de prima capa i en altres en pellas irregulars de diversos centímetres de grossor. També s'ha utilitzat, sovint barrejada amb cendres i guix, per a construir els sòls de la majoria dels departaments que, com ocorre en el XVIII XIX i XXV, és d'extraordinària qualitat i duresa, fins al punt que eren impermeables. En el primer d'aquests departaments es va poder detectar la utilització de terres de diferents colors, textures i composició que al costat de cendres dibuixaven uns cercles en el sòl a manera d'unes incrustacions, d'amb prou faenes uns pocs centímetres, en el propi sòl.

En els bancs adossats a la cara interna d'una de les parets dels diferents departaments %u2013encara que també s'han documentat exempts- el fang, barrejat amb guix, adquireix un especial protagonisme en formar part de la seua construcció en forma d'argamassa que trava les pedres i en forma d'arrebossat que els cobreix amb diversos centímetres de grossor i cura acabada, com es pot testificar en els Departaments XXV i XXVIII. En ocasions, s'ha pogut reconstruir el %u201Cgest%u201D del cobrir un mur de pedres amb fang utilitzant els dits, com es va poder comprovar en desprendre's part de l'arrebossat d'una cubeta localitzada en l'extrem del banc del Departament XXV.

L'actual registre de fragments de fang amb empremtes de fustes és extraordinàriament ampli i, com ocorre en diversos punts espais, per la seua grandària i excepcional conservació, permet reconstruir el tram superior de l'alçat de les parets i de la pròpia techumbre. Si s'ha de jutjar per les restes conservades, s'utilitzaven fustes de diferents calibres, que en algun cas podrien superar els 15 cm de diàmetre, al costat d'altres d'uns pocs centímetres que tradicionalment s'identificaven com a canyes, encara que no s'ha detectat la característics nusos empremta d'aquestes plantes i sí empremtes de xicotetes altres, possiblement branques de pi, amb un petit tronc i l'inici de petites branques. Molts d'aquests troncs estarien lligats amb cordes d'espart trenat, de les quals es conserven les seues empremtes.

L'interior dels habitatges construccions es trobava arrebossat amb successives capes de guix, algunes d'elles d'extraordinària qualitat. Les analítiques realitzades han demostrat que aquest guix no rep un especial tractament, excepte la %u201Cmòlta%u201D de la pedra per a convertir-la en pols.