Situación del yacimiento Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Altres llocs
Logo Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)   Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)
Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Situación del yacimiento

El Cabezo Redó és un turó -cabezo en la toponímia local- de planta lleugerament el·líptica, d'uns 200 m en l'eix major i uns 190 m en el menor. El seu cim, elevada a uns 40 m sobre les terres circumdants i a 579 m s.n.m, és una vora escarpado que es perllonga parcialment cap al vessant oriental.
El poblat se situa en un entorn excepcional per al desenvolupament d'una economia agropecuària, encara que les terres immediates -margas triásicas pràcticament estèrils-, no són aptes per a l'agricultura. No obstant açò, a menys d'1 km es localitzen terres de gran qualitat, també presents en la resta de la cubeta, i antigues llacunes salobres interiors, entre les quals destaca, a uns 2 km a l'oest, la Llacuna de Villena, espai que va ser dessecat en 1803 per ordre de Carlos IV. Més a prop, en l'anomenat Paratge de les Fonts, situat a 400 metres del jaciment, es té constància de l'existència d'una antiga deu d'aigua dolça.
Situat en la partida dels Cabezos i a uns 2 km de la població de Villena -2,5 km per carretera-, el seu accés es realitza per un camí asfaltat que es dirigeix a la depuradora d'aigües de Villena des de la carretera comarcal CV-809, de Villena a Caudete. Les seues coordenades UTM són 30S 683555/4279318 (ETRS89), corresponents a la Fulla IGN 845 (27-33).
El Cabezo Redó se situa en el centre de la denominada %u201Ccubeta de Villena%u201D, una depressió endorreica croada per una gran fractura d'origen diapírico que ha trencat les estructures del Prebético extern alacantí. En aquesta cubeta conflueixen diversos corredors naturals que comuniquen les comarques alacantines amb l'interior peninsular, les terres altes d'Andalusia i Murcia, a través de l'Altiplà Iecla-Jumella, i l'interior de les terres valencianes. Es tracta del principal eix de comunicacions entre la Submeseta sud i la costa mediterrània. Per ací es va traçar la Via Augusta, el camí romà entre València i Cartago Nova, el Camí d'Aníbal, la calçada àrab, el Camí vell de Granada, el Camí dels valencians i el Camí de Madrid, tots ells recollits en la Relació de Camins d'Espanya de Juan de Villuga, en 1564, i en el Repertori de Camins de Meneses, de 1576. Més tard, la va creuar el Camí ral, convertit després en carretera i, més recentment, en autovia i via fèrria.
El cabezo és un turó d'edat triásica compost per argiles i guixos (materials evaporíticos amb jacints de compostela). Aquesta elevació es presenta fracturada per petites falles que afecten als seus materials estratificats en capes de 40-80 cm de potència. Sobre aquestes s'ha centrat l'extracció de guix, les pedreres del qual envolten tot el seu contorn.