Urbanismo y arquitectura Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Altres llocs
Logo Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)   Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)
Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Urbanismo y arquitectura

El Cabezo Redó destaca per l'espectacularitat i excel·lent estat de conservació de la seua arquitectura i urbanisme. Com ja assenyalara Soler, el poblat s'estén per tots els vessants del turó. En el vessant occidental, on s'han centrat les excavacions, es documenten les construccions més rellevants. Per contra, en l'oriental, s'ha registrat un altre tipus de troballes com diversos enterraments humans en coves, obertes en els afloraments rocosos del cim, i el Tesorillo del Cabezo Redó
Les pedreres que envolten tot el seu contorn i les pròpies excavacions han permès confirmar que el jaciment no presenta murs de tancament, a manera de muralles, encara que l'última línia de cases ben va poder haver exercit aquesta funció. En el vessant occidental, les últimes restes arqueològiques se situen a uns 15 m sobre la base del turó, fet que probablement es dega a la major pendent que aquest aconsegueix en la zona de contacte amb les terres planes.
J. Mª Soler va utilitzar el terme departament per a designar els diferents espais delimitats per quatre murs que, si s'ha de jutjar pels seus elements arquitectònics i materials arqueològics, no sempre correspondrien a espais d'habitació i que, en algunes ocasions, van poder utilitzar-se com a tallers, carrers o petits llocs de trànsit. Va identificar fins a 18 departaments, dels quals l'III, IV, VI i part de l'I, XI i XV van desaparèixer amb els treballs d'extracció de pedra. El Departament XVIII ho va excavar parcialment en companyia de M. Tarradell, catedràtic d'Arqueologia en la Universitat de València, amb qui va mantenir una extraordinària relació al llarg de la seua vida. En l'actualitat són 31 els departaments excavats.
L'acusada pendent del vessant va obligar a un notable esforç constructiu que respon a un planificat treball mitjançant la construcció de murs que, més o menys paral·lels, aterrazan el vessant, al mateix temps que s'utilitzen com a parets dels propis departaments. D'aquesta manera, el mur posterior de cadascun dels departaments actua, al mateix temps, com a davanter del que se situa en la terrassa superior. En tots els casos la paret posterior és sempre la més alta %u2013en el Departament XXV aconsegueix fins a 2,90 m-, mentre que la davantera es troba en l'actualitat al mateix nivell del sòl o fins i tot més baix, en el cas que la forta pendent haja arrasat les primeres filades de pedres. Els murs laterals es conserven amb diferents altures, seguint la pròpia inclinació del vessant.
Al costat d'aquestes parets es col·loquen pals de fusta, que els seus calzos de pedra poden superar els 90-100 cm de profunditat sota el sòl. A voltes són dobles i no resulta estrany trobar, encara in situ, les restes semicarbonizados de troncs de pi. També s'han detectat altres evidències de petjades de pals, alguns excavats en la pròpia roca que, per la seua escassa profunditat, van haver d'emprar-se com a elements de subjecció dels envans interns. En determinats casos aquests calzos o petjades es projecten per sobre del paviment a manera d'estructura realçada que embolicaria la part inferior del pal.
Si s'ha de jutjar per les restes conservades, la techumbre estaria composta per una gruixuda capa de fang disposada sobre bigues de fusta i un entramat vegetal, identificant-se en moltes ocasions les empremtes del brancatge, sovint lligat amb cordes d'espart. La coberta tindria tendència plana, possiblement amb una lleugera inclinació seguint el pendent del vessant, la qual cosa facilitaria el desguàs sobre la techumbre de la construcció de la terrassa inferior i d'aquesta, al seu torn, cap a una tercera i, en el cas de les excavacions de Soler, a un carrer longitudinal.
Aquests departaments presenten una extraordinària diversitat en grandària, forma, equipaments interns i materials arqueològics, la qual cosa suggereix l'existència de, almenys, dues -possiblement tres- barris o pomes de cases, en les quals es detecten significatives diferències en les activitats domèstiques. Les seues dimensions oscil·len des dels amb prou faenes 25 m2 del Departament XXI als més de 100 m2 que aconsegueix el XXV. Malgrat aquestes diferències, tots els departaments es caracteritzen per presentar similars tècniques constructives amb murs de tendència recta, que conformen espais rectangulars i, excepcionalment, quadrangulars o trapezoïdals. Els murs estan constituïts per pedres sense escalabornar, travades amb fang i, sovint, arrebossades per successives capes de calç de les quals es conserven múltiples evidències en pràcticament totes les estades. Aquestes construccions, amb l'excepció de les més recents situades en l'Espai Obert, es recolzen directament sobre la roca, la qual cosa suggereix una neteja del turó prèvia a la construcció dels primers murs. Tampoc s'han detectat, de moment, rases de fonamentació en el farciment que se li adossa. La majoria dels murs construïts en el primer moment d'ocupació del jaciment romanen en peus al llarg de la vida del poblat, sense que s'observen modificacions substancials en la seua estructura, excepte les corresponents a murs de reforç quan els inicials amenaçaven ruïna o l'obertura de noves portes en el moment en què el farciment, ja siga de la pròpia casa o del carrer contigu, colmataba o dificultava el pas al seu interior.
L'accés als departaments s'ha localitzat en molt poques ocasions, alguna cosa que possiblement es dega a la seua situació en els murs davanters, els més afectats per l'erosió natural del vessant. No obstant açò, en algunes casos s'han conservat, com ocorre en el Departament XIX al com s'accedeix des d'un carrer a través del mur lateral mitjançant un accés acodado, sistema que possiblement es va dissenyar per a evitar l'entrada del vent de llevant a l'interior de l'estada. Un altre exemple d'obertura s'ha documentat recentment en el Departament XXVII, el qual presenta un petit llindar de pedres, de menys d'un metre d'amplària, flanquejat construccions als costats, una d'elles també acodada. Aquesta porta connectava el Departament amb una dels carrers que parteixen de l'Espai Obert.
A l'interior dels habitatges, els sòls són d'extraordinària qualitat. Estan sempre formats per primes capes de terra barrejada amb cendres, col·locades, sovint, sobre una capa de preparat composta per fang i petites pedres. En els sòls dels departaments exhumats en la segona fase d'excavacions es registren unes cubetes circulars i de fons pla, una o dues per recinte, d'entre 75 i 100 cm de diàmetre i amb prou faenes 2-5 cm de profunditat, sense que el seu nombre depenga de la grandària del departament. En totes es constaten activitats relacionades amb foc, potser una llar per a realitzar algun tipus de menjar, com a coques de farina a manera de pa, torrar cereals o calfar les pròpies estades. No obstant açò, no es té constància d'elles en els departaments excavats per Soler, qui, d'haver existit, les hauria detectat en els seus sempre rigorosos treballs de camp. Tampoc es van registrar en el Departament XIX, encara que ací es localitzen un altre tipus de cubetes de secció semicircular farcides de terra, carbons i cendres.
El grau de neteja dels paviments és excepcional, encara que quan el recinte ha patit un incendi, la qual cosa es produeix sovint, els materials es localitzen in situ. Després de la destrucció, en general no es procedeix a la seua retirada i neteja, la qual cosa permet detectar diferències en la funcionalitat dels recintes i, fins i tot, en les diferents zones situades l'interior d'alguns d'ells. Les activitats més comunes són de caràcter domèstic %u2013associades a elements de mòlta, sitges, forns, llars, etc.%u2013 i altres artesanals, relacionades amb la metal·lúrgia, el tèxtil o l'eboraria.
En aquests departaments, almenys en els corresponents a la segona fase d'excavacions, es van construir bancs, en algun cas de gran grandària i totalment arrebossats -Departament XXV-, adossats sempre a la cara interna del mur oriental. Associats a aquests bancs es van realitzar altres construccions de fang entre les quals destaquen les del Departament XXV amb dos grans atuells d'emmagatzematge sostingudes per murs de fang arrebossats amb successives capes de calç. També les del Departament XIX, consistents en cubetes i forns, en un dels quals, en el moment de la seua destrucció, s'estaven coent vàries peses de teler cilíndriques amb perforació central.
Alguns dels departaments presenten diversos nivells d'ocupació amb els seus corresponents sòls. Per a regularitzar la superfície inicial es disposa una capa de terra o pedres d'aportació antròpica, com ocorre en els departaments XXV, XXVI i XXX que, depenent de la irregularitat de la roca, aconsegueix diferent potència, en uns casos d'amb prou faenes uns centímetres mentre en uns altres pot superar els 120 cm. En ocasions, com en els departaments XX i XXVII, s'utilitzen com a farcit les pròpies restes cremades de parets i sostres, sovint en forma de grans blocs de fang amb empremtes de troncs de fusta i altres elements vegetals, pertanyents a les ocupacions anteriors. En les excavacions recents no hem observat uniformitat quant al nombre de paviments, havent-se documentat espais amb un únic sòl d'ocupació, mentre que en altres casos s'han registrat tres i quatre paviments corresponents a successives fases de construcció, destrucció i reconstrucció.
L'accés als departaments es realitza a través d'estrets carrers disposats seguint les corbes de nivell o de traçat zigzageante per a les quals ascendeixen pel vessant. En aquestes últimes es construeixen petits murs de pedra a manera de replans per a disminuir la força de les aigües, en cas de pluja, i facilitar la circulació humana. També s'ha constatat l'existència de dues rampes que donen accés a una de les terrasses des de l'Espai Obert. En el Departament IX va assenyalar Soler una possible escala, de 4 m de longitud, 1,3 m d'ample i 1 m de desnivell, amb cinc o sis graons, que podria comunicar aquest espai amb els departaments III i IV. Adossada a la cara interna de l'emmuralle N del Departament XXVI, un dels més gruixuts i de pedres de major volum de tot el jaciment, es conservaven tres esglaons d'una altra possible escala.

-Els materials constructius:
pedra, fang, guix i fustes
Juan José Mataix Albiñana

En el Cabezo Redó la pedra, el fang, el guix i les fustes adquireixen un singular protagonisme en la construcció de parets, sòls, techumbres i de l'equipament intern dels seus habitatges.
En les primerenques excavacions dutes a terme en el jaciment, J. Mª Soler descriu les construccions de pedra i la presència de fang en forma de fragments de pellas informes de fang, de variades dimensions i pes. Moltes d'elles conservaven les empremtes de palla i teixits, en unes altres s'observava la presència en negatiu de fustes que, en algun cas, identifica com a canyes. D'especial interès és la presència en el Departament XV d'un prisma rectangular, amb dos de les cares rehundidas que associa a un element de separació de dos troncs de fustes de pi. També assenyala l'existència de diversos forns, les parets dels quals eren de fang i pedres, i de bancs, que domina poyos, també de fang i pedres, alguns dels quals conservava l'estucat %u201C%u201D que revestia les seues parets.
En la segona etapa d'excavacions s'ha pogut constatar la presència constant de la utilització del fang en tots els departaments, fins a convertir-se en un dels elements més característics de l'arquitectura del Cabezo Redó. Està sempre present com a argamassa de les irregulars pedres dels murs, en ocasions en forma de prima capa i en altres en pellas irregulars de diversos centímetres de grossor. També s'ha utilitzat, sovint barrejada amb cendres i guix, per a construir els sòls de la majoria dels departaments que, com ocorre en el XVIII XIX i XXV, és d'extraordinària qualitat i duresa, fins al punt que eren impermeables. En el primer d'aquests departaments es va poder detectar la utilització de terres de diferents colors, textures i composició que al costat de cendres dibuixaven uns cercles en el sòl a manera d'unes incrustacions, d'amb prou faenes uns pocs centímetres, en el propi sòl.
En els bancs adossats a la cara interna d'una de les parets dels diferents departaments %u2013encara que també s'han documentat exempts- el fang, barrejat amb guix, adquireix un especial protagonisme en formar part de la seua construcció en forma d'argamassa que trava les pedres i en forma d'arrebossat que els cobreix amb diversos centímetres de grossor i cura acabada, com es pot testificar en els Departaments XXV i XXVIII. En ocasions, s'ha pogut reconstruir el %u201Cgest%u201D del cobrir un mur de pedres amb fang utilitzant els dits, com es va poder comprovar en desprendre's part de l'arrebossat d'una cubeta localitzada en l'extrem del banc del Departament XXV.
L'actual registre de fragments de fang amb empremtes de fustes és extraordinàriament ampli i, com ocorre en diversos punts espais, per la seua grandària i excepcional conservació, permet reconstruir el tram superior de l'alçat de les parets i de la pròpia techumbre. Si s'ha de jutjar per les restes conservades, s'utilitzaven fustes de diferents calibres, que en algun cas podrien superar els 15 cm de diàmetre, al costat d'altres d'uns pocs centímetres que tradicionalment s'identificaven com a canyes, encara que no s'ha detectat la característics nusos empremta d'aquestes plantes i sí empremtes de xicotetes altres, possiblement branques de pi, amb un petit tronc i l'inici de petites branques. Molts d'aquests troncs estarien lligats amb cordes d'espart trenat, de les quals es conserven les seues empremtes.
L'interior dels habitatges construccions es trobava arrebossat amb successives capes de guix, algunes d'elles d'extraordinària qualitat. Les analítiques realitzades han demostrat que aquest guix no rep un especial tractament, excepte la %u201Cmòlta%u201D de la pedra per a convertir-la en pols.