Saltar apartados

Els Premis Altea sobrevolen la pandèmia

12 de novembre de 2020. Per Joan Borja

Actualització 13/11/2020 Afegits el vídeo de l'acte i les fotografies

Acte de presentació de publicacions i lliurament de trofeus en els Premis Altea de Literatura i Investigació 2020

Els Premis Altea de Literatura i Investigació demostren ser una fita «a prova de pandèmies». Tant és així que, a pesar de les circumstàncies sanitàries, la convocatòria de 2020 serà recordada com la de major concurrència fins al moment, amb un total de 120 originals participants: 55 obres presentades al Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa; 54, al Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil; i 11, al Premi d'Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez. 

Si bé és veritat que el tradicional sopar de la vespra del Diumenge de Rams, amb la gala de lliurament de premis, finalment no es va poder dur a terme el passat 4 d'abril per raó de les mesures extraordinàries del confinament domiciliari, el fet igualment cert és que, tal com la periodista Mamen Asencio ha volgut reivindicar en el seu compte personal de Twitter, en els premis Altea «queda refugi on despistar la pandèmia». En efecte: a pesar de la situació epidemiològica, l'edició de les obres guanyadores dels Premis Altea 2020 ha pogut seguir feliçment el seu curs. I el 12 de novembre, a les 20:00 h, al Centre Social d'Altea, s'ha pogut programar l'acte de presentació dels llibres  De la mar a la terra  , de Tono Belda (Premi d'Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez);  No podria ser més feliç  , de Josep Escarré (Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil); i  La bèstia en què cavalquem  , de Ferran Garcia-Oliver (Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa).

Amb les entrades esgotades des de fa dies, l'acte serà retransmés en directe per mitjà del web institucional de l'Ajuntament d'Altea, https://www.altea.es. Hi ha previstes i confirmades les intervencions, a més dels autors, de la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Altea, Aurora Serrat; del director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d'Alacant, Joan Borja; del director de Publicacions i Investigació de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, Toni Cabot; del president de la Fundació Caixaltea, José Miguel Cortés; i de l'alcalde d'Altea, Jaume Llinares.

L'ocasió, que es presenta com «una festa de la literatura i del coneixement», servirà també per a lliurar als autors premiats els respectius trofeus acreditatius, que no van poder eixir de les dependències de l'Ajuntament el passat 4 d'abril per raó de la suspensió de la gala. Es tracta del trofeu  Penell , acreditatiu del Premi Francesc Martínez i Martínez, dissenyat per Serafí Cortés (que anirà a mans de Tono Belda); del trofeu  Aila  , corresponent al Premi Altea, desenvolupat per l'Àrea d'Escultura de la Facultat de Belles Arts d'Altea (per a Josep Escarré); i del trofeu  La Mà del Sol  , del Premi Carmelina Sánchez-Cutillas, obra de Pepe Azorín (per a Ferran Garcia-Oliver).

Durant l'acte de presentació dels Premis Altea 2020 resultarà d'aplicació, sens dubte, la noble consigna que «la cultura no té preu». I és que no solament l'acte serà lliure i gratuït, sinó que, de més a més, per primera vegada, els assistents a la presentació dels llibres seran obsequiats amb exemplars gratuïts no venals dels llibres de narrativa que s'hi presenten:  No podria ser més feliç  , de Josep Escarré; i  La bèstia en què cavalquem  , de Ferran Garcia-Oliver.

Cal recordar que els Premis Altea de Literatura i Investigació -ara com ara els més prestigiosos en la seua modalitat a les comarques valencianes meridionals- resulten possibles gràcies a les sinergies creades entre totes les institucions que han col·laborat en el projecte des que l'any 2016 se'n va convocar la primera edició: l'Ajuntament d'Altea, la Fundació Caixaltea, Aila Edicions, l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Càtedra Enric Valor de la Universitat d'Alacant. A aquestes entitats, enguany, per primera vegada, s'ha afegit la Generalitat Valenciana per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

Des de l'organització dels Premis valoren: «El fet que els Premis Altea 2020 hagen aconseguit volar per damunt de les adversitats en l'actual situació sanitària demostra que, definitivament, han vingut per quedar-se. Totes les crisis constitueixen finestres d'oportunitats, i a Altea hem volgut aprofitar-la, aquesta finestra d'oportunitat de la COVID-19, per a enriquir i reforçar el patrimoni literari i científic de la societat valenciana i fer arribar les contribucions dels Premis Altea a tots els pobles, tots els municipis, tots els barris i totes les ciutats per mitjà de la xarxa de biblioteques i punts de lectura, gràcies a la Generalitat Valenciana i totes les entitats col·laboradores. La cultura és ara més necessària que mai. Les crisis passen. Les persones, també. Però resten els llibres. Roman el coneixement. Queda el solatge de la civilitat. I, per descomptat, també la complaença i la memòria d'un treball que ens ha deixat plenament satisfets.»

Gravació i fotografies

 

premis-altea-2020-02
premis-altea-2020-02
premis-altea-2020-02
premis-altea-2020-02
premis-altea-2020-02
premis-altea-2020-02

Obres i autors premiats

PREMI CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS DE NOVEL·LA I PROSA CREATIVA

Trofeu  La mà del sol , de Pepe Azorín
Obra guanyadora:  La bèstia en què cavalquem
Autor: Ferran Garcia-Oliver

Ferran Garcia-Oliver  

Ferran Garcia-Oliver és escriptor i historiador. Catedràtic d'història medieval de la Universitat de València, ha escrit nombrosos articles i llibres d'investigació, entre els quals destaquen  Terra de feudals. El País Valencià en la tardor de l'Edat Mitjana  (1991),  Cistercencs del País Valencià. El monestir de Valldigna, 1298-1530  (1998),  Ausias Marc  (2009), la biografia del poeta,  The Valley of the Six Mosques. Life and Work in the Medieval Valldigna  (2012), traducció anglesa de  La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval  (2003), i més recentment  Els murs fràgils dels calls. Jueus i jueves dels Països Catalans (2019) . La seua obra   literària gira entorn dels viatges i els dietaris:  Oc París particular Per espaiar la   malenconia . Amb  El vaixell de Genseric  va guanyar el XVII Premi d'Assaig Carles   Rahola (2006) i amb  Valencians sense ADN. Relats dels orígens , el Premi Octubre d'Assaig Joan Fuster (2015). Ha publicat també les novel·les  La Veu d'Odiló  i  La   melodia del desig , amb la qual obtingué el Premi de Narrativa Alfons el Magnànim   (2013). A hores d'ara és membre del consell de redacció de la revista  L'Espill .

Sinopsi de  La bèstia en què cavalquem

La bèstia en què cavalquem  és un dietari escrit entre febrer de 2017 i febrer de 2018,   dotze mesos complets. El títol prové d'un dels  Sermons  de sant Vicent Ferrer. El dominic, per expressar la rapidesa i la fugacitat del temps, va acudir a la imatge, en efecte, d'un animal sobre el qual muntem al llarg de la nostra vida: «E la bèstia en què cavalcam és lo temps, que corre ab quatre rodes», diu. Les quatre rodes signifiquen les quatre estacions. En aquest dietari Ferran Garcia-Oliver va anotant, un darrere de l'altre, però sense una datació estricta, els fets que, al seu parer, tenen rellevància per a explicar-se ell mateix i el món que l'envolta. Hi combina experiències íntimes amb reflexions sobre assumptes ètics, morals o polítics que ens concerneixen com a persones, davant unes circumstàncies sovint hostils. Això no exclou, però, una certa ironia i dosis de bon humor, en un exercici literari que tant de rendiment ha donat en les nostres lletres, com ara en el cas de les figures de Josep Maria de Sagarra o Joan Fuster.

 

Declaracions

« La bèstia en què cavalquem  és un cant a l'amistat.»

«En presentar-me al premi Carmelina no sols perseguia la possibilitat de veure publicada una obra, sinó contribuir també a la consolidació d'un premi de les comarques del sud.»

«En la nostra geografia literària, el sud és imprescindible. Sens dubte, la convocatòria dels premis d'Altea estrenyen i fan més sòlids els vincles literaris entre Cotlliure i Guardamar.»

«El procés d'elaboració ha sigut com el de cuinar un plat a foc lent: primer preparar els ingredients, és a dir, les notes preses sovint al vol, i després seguir un procés de cocció meticulós, és a dir, donant cos a aquestes notes més o menys espontànies a través de la reflexió i l'escriptura cavil·lada.»

«Ara un jurat -una mena d'Altea Master Chefs- n'han certificat que el plat ha sigut cuinat amb gust, però l'última paraula la tindran els lectors quan el llibre veurà la llum.» «Un dietari, almenys per a mi, em serveix també per exorcitzar alguns dimonis interiors, sobretot els provocats per la política i la situació del país. Però faig per metabolitzar l'exabrupte i convertir-lo en una meditació.»

«Els temps són durs, però en cap moment perseguisc fer passar una mala estona al lector. Al llarg del dietari escudelle ironies, bon humor i alguna que altra broma desguitarrada.» 

«Em fa la impressió que aquest dietari pertany a una  època  que enyorarem, l'anterior al coronavirus! Lliurement podíem passejar amb els amics, fer paelles corals, assistir a actes culturals, cantar i ballar. Sembla mentida, però és així.»

«Aquest dietari, escrit ja a l'edat provecta dels 60 anys, em revela que ja tinc més passat que futur. Per això les mirades intermitents cap a la infància i la joventut. En aquest sentit,  La bèstia en què cavalquem  és també, si se'm permet, com una pàtria de records.»

«Si bé es mira, són pocs els premis de narrativa que donen opció als dietaris, sovint ficats en el calaix de sastre de l'assaig. Jo només en conec dos: el Josep Pla i el Carmelina. Això no pot dir sinó bé dels organitzadors i de l'editorial que hi ha al darrere.»

«I així és: el meu dietari no és un  assaig , sinó una col·lecció de textos amb una voluntat narrativa declarada, seguint de prop el model inaugurat a casa nostra pel Josep Pla d' El   quadern gris . Per això, com ell, intercale històries que poden funcionar com a petits   contes.»

«Per què vaig triar aquest títol? Quan ja m'acostava al final del període anual que m'havia fixat, encara no en tenia cap de definitiu. Però, com que mentrestant estava treballant a consciència els  Sermons  de sant Vicent, vaig entropessar amb aquesta frase: "La bèstia en què cavalcam". Va ser com una revelació, perquè ell, en efecte, es referia al temps. El temps que passa, el temps que vola, el temps que se'n fuig, sovint amargament. El dietari és la xarxa amb la qual mire d'atrapar el temps, o almenys de fixar-lo sobre el paper.»

«Sovint em pregunten quins són els meus referents literaris. Pel que fa als dietaris no hi ha secrets. No faig més que seguir la nostra riquíssima i valuosa tradició literària. Ja he esmentat Josep Pla, però seria injust no referir-me a Joan Fuster i el seu impagable  Diari 1952-1960 . En venen molts noms al cap, però voldria esmentar un autor al qual   crec que no se li ha fet justícia. Es tracta de l'Antoni Seva i el seu  Quadern d'ocis , de 1982, on emergeix la bellesa de les comarques valencianes del sud.»

«Per tal d'ajustar-me a les bases del premi i segurament a les exigències de l'editor, he hagut de deixar fora materials escrits. En l' harakiri , que sempre fa mal, no cal dir-ho, m'adone que he prescindit preferentment dels episodis polítics. La política és efímera. Resplendeix just en el moment de l'esclat, però perd lluminositat i, doncs, eficàcia literària, a mesura que inexorablement passa sobre ella la piconadora del temps.»

«I, doncs, ¿de què parle?: dels amics, ja ho he dit, de la família, de les tribulacions del país, de la mala salut de ferro de la nostra llengua i la cultura, de la deriva autoritària de les democràcies occidentals, dels llibres que mentrestant vaig llegint, de certes vivències del passat, de passejades epicúries i tertúlies fecundes. En fi, de tot una miqueta.»

 

PREMI ALTEA DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

Trofeu  Aila , de l'Àrea d'Escultura de la Facultat de Belles Arts d'Altea 
Obra guanyadora:  No podria ser més feliç
Autor: Josep Escarré i Reig  

Josep Escarré i Reig

Josep Escarré va nàixer a Valls (Alt Camp) però viu al Vallès Oriental des de fa més de trenta anys. És llicenciat en Ciències de la Informació, traductor i escriptor. Va començar la seua trajectòria com a periodista al setmanari   Canigó  , dirigit per la desapareguda Isabel-Clara Simó, i ha estat redactor i col·laborador, entre d'altres mitjans, dels diaris   Avui  ,   El Periódico   i   La Vanguardia   i de la revista   Fotogramas  . A partir de l'any 2000 va començar a compaginar el periodisme amb la traducció, la seua ocupació actual: fins ara ha traduït, al català i al castellà, gairebé un centenar de llibres d'autors clàssics i contemporanis, com Jack London, L. Frank Baum, Irène Némirowsky, Patrick McGrath, John Carlin, Joanne Harris, Patrick French, James Patterson o Wilbur Smith. Ha guanyat nombrosos premis de narrativa curta, entre els quals el Mecanoscrit, el Vila de Sant Boi i el Puig i Ferrater. A part de relats en diversos volums col·lectius, ha publicat l'assaig   El geni de Hitchcock a la TV  , el recull de contes   Histèries de Nova York   i, com a coautor, l'obra de teatre   Tres en ratlla  .

No podria ser més feliç  , guanyadora del IV Premi Altea i adreçada al públic juvenil, és     la seua primera novel·la.

Sinopsi de   No podria ser més feliç

En Marc és un adolescent de setze anys com tants d'altres: té una família que se l'estima molt, amics, xicota, li agrada anar a l'institut, la literatura de ciència-ficció... Un vespre d'abril de 1985, però, la seua vida es trastocarà quan, abans que ho verbalitzin, endevina què li volen dir en Francesc i la Mireia, els seus pares: la parella ha decidit separar-se després de gairebé vint anys de matrimoni. A la notícia, que suposa un autèntic daltabaix per al protagonista, li segueix un mutisme que en Marc no entén i que els seus pares s'entesten a mantenir, sense aclarir-li el motiu que els ha portat a prendre una decisió tan dràstica. Escoltat per la Cèlia, una amiga de la seua mare, pels seus amics i, sobretot, per l'Emma, la seua professora de filosofia, amb qui té molta confiança, en Marc intentarà esbrinar per què la seua mare, però sobretot el seu pare, que pràcticament ha desaparegut de la seua vida, són incapaços d'explicar-li per què han decidit posar punt i final a la seua història. 

 

 

Declaracions

«A part de la satisfacció que és el llibre amb què he guanyat el IV Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil en una edició a la qual s'han presentat cinquanta-quatre originals,  No podria ser més feliç  suposa per a mi una altra satisfacció: la d'haver tornat a escriure després de molts anys dedicats al periodisme, a la traducció i, en alguns moments, a ambdues coses alhora. Tot i que els anys en què vaig escriure moltíssims contes i vaig guanyar força premis de narrativa curta queden molt lluny, és innegable que mai no han deixat de ser una base sòlida per a continuar escrivint. Però el moment, de vegades, no ets tu qui el tries, sinó que algú, alguna cosa, algun fet o alguna circumstància ho fa per tu.»

«La idea de la novel·la va sorgir fa molts anys, i de fet vaig començar a desenvolupar-la, però allí es va quedar, esbossada però oblidada en un calaix... Bé, en una carpeta! Fins que un bon dia obres aquella carpeta, revises el document i et dius: això no es pot quedar a mitges, ho haig d'acabar... I el resultat ha estat aquesta novel·la juvenil, perquè sempre havia tingut clar que la història aniria adreçada a un públic jove, i que intentaria parlar d'un fet que, per sort o per desgràcia, perquè no sempre tot és blanc o negre, és un fet quotidià per a molts dels nostres adolescents: la separació dels pares.» «Tanmateix, volia que aquesta història sobre l'amor, la família i les emocions no fos una història d'ara mateix, sinó que em venia de gust ambientar-la als anys 80 perquè els joves d'avui dia descobrissin que la nostra, o la dels seus pares, o la dels seus avis, no sempre ha estat la societat d'Internet i de les xarxes socials, la de les comunicacions ràpides i combustibles, sinó que no fa tant de temps no hi havia no ja WhatsApp, sinó que no existien els mòbils, però sí d'altres formes de comunicar-se que implicaven estris com els contestadors automàtics que anaven connectats als telèfons fixos o, evidentment, les cartes escrites a mà... Em semblava interessant i important que, encara que fos momentàniament, els nostres joves recordessin o en alguns casos fins i tot descobrissin que les coses havien estat diferents, que la gent es comunicava d'una altra manera... I, sobretot, també em semblava molt important abordar l'altre tema cabdal de la novel·la, que no desvetllaré perquè seria fer un  spoiler , i és el que fa que el protagonista del llibre, en Marc, passi uns dies angoixat, desorientat i desesperat, en una situació que a mi m'agrada definir com d' intriga emocional ...»

 «La dramàtica i anguniosa situació personal que viu el protagonista permet que en la novel·la també tinguin veu en Francesc i la Mireia, els seus pares; la Cèlia, una bona amiga de la seva mare; l'Albert i en Miquel, els seus dos millors amics, i sobretot l'Emma, una professora de filosofia molt especial que també exerceix d'astròloga, una combinació potser estrambòtica però en absolut incompatible.»

«Encara que no es tracta d'un diari personal, la novel·la està escrita en primera persona, però no és exclusivament un monòleg interior del protagonista; de fet, hi ha moltes parts dialogades (també he escrit i he publicat teatre, perquè és un gènere que m'entusiasma com a literatura i com a espectacle), un recurs que permet que la resta de personatges de la història pugui dir-hi la seva sobre el que està passant. I, com a homenatge a "temps passats", també m'he permès el caprici de recuperar, encara que breument, la literatura epistolar. Estructuralment la història està dividida en dues parts: la primera, que consta d'onze capítols i transcorre durant el mes d'abril de 1985; i la segona, ambientada vint anys després, una tarda d'agost de 2005, desenvolupada en un epíleg que espero que resulti emotiu.»

«Tot i que la novel·la ha estat escrita pensant en un públic majoritàriament juvenil, m'agradaria creure que també els vindrà de gust llegir-la a alguns adults, a alguns pares dels adolescents a qui els caigui el llibre a les mans. Considero que els dos temes que desenvolupa la història són prou importants perquè les parelles també s'hi puguin implicar i comentar-los amb els seus fills. Tot i que una separació afecta a un fill, és, en primera instància, cosa dels pares, i, com a tals, crec que han de pensar no només en ells sinó en els efectes que la seva decisió, la manera de plantejar-la i de dur-la a terme, tindrà per a tota la família.»

«Si em pregunten si es tracta d'una novel·la biogràfica o autobiogràfica, la resposta és no. Tanmateix, de totes les coses que he escrit fins ara, reconec que  No podria ser més   feliç  és la que té més personatges, situacions o anècdotes inspirades en fets reals i   persones molt properes. Des dels noms, que no són casuals, fins a alguns escenaris - l'estudi de doblatge: quan era universitari en vaig trepitjar un; l'institut, que podria ser ben bé el Narcís Oller de Valls; el bar Glops; la casa a l'Empordà; el restaurant L'Olla-, passant per alguns personatges -l'Emma, la professora, no és del tot ficció- i situacions -la visita a l'Institut del Teatre- estan extrets de la realitat, i potser això atorga a la història el to de versemblança que jo, modestament, sempre havia pretès que tingués.»

 

PREMI FRANCESC MARTÍNEZ I MARTÍNEZ D'ASSAIG I INVESTIGACIÓ

Trofeu  Penell , de Serafín Cortés
Obra guanyadora:  De la mar a la terra
Autor: Antonio Belda Antolí

Antonio Belda Antolí

Antonio Belda Antolí és un biòleg alcoià (1981), llicenciat amb l'especialitat de Biologia Ambiental per la Universitat d'Alacant (1999-2003). Ha realitzat la seua tesi doctoral en el programa de la UA «Conservació i restauració d'ecosistemes i de la diversitat biològica» amb el títol:   Gestió sostenible de recursos cinegètics a un gradient     de mosaics del paisatge a la comarca de la Marina Baixa (Alacant)   (2013). Per altra     banda, ha sigut becari d'investigació en el Departament d'Ecologia (2004-2010) i actualment és membre del Departament de Ciències de la Terra i Medi Ambient de la UA, on desenvolupa activitats docents i investigadores (des del 2010). A més, ha participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals sobre micologia, ecologia i biodiversitat. Altrament, és conferenciant habitual de cursos i ponències sobre fauna, usos tradicionals, micologia i botànica del territori valencià. Així, les seues investigacions es veuen plasmades en nombrosos articles científics i divulgatius i per altra part, en llibres de divulgació científica com:   Plantes medicinals de la serra de     Mariola   Naturaleza y salud   Bolets del País Valencià    Plantes valencianes: descripció i usos tradicionals  . En definitiva, és un apassionat de tot allò que l'envolta i té a vore     amb l'entorn natural, el seu aprofitament i, sobretot, la seua conservació.

Sinopsi de   De la mar a la terra

De la mar a la terra   és un treball de recerca i d'investigació etnològica que naix com un     repte personal de l'autor per a recopilar la informació sobre fongs, fauna i flora, que es troba en la memòria, els costums i els sabers dels habitants d'Altea i la Marina Baixa: un territori encisador que va plantar la llavor de la curiositat i l'estima des que l'autor visitara aquestes terres per primera vegada. Es tracta per tant, d'un coneixement basat en les seues vivències, sobretot durant el temps que va residir a Altea, on es va aproximar a la seua gent i la seua cultura.

 

Amb la inestimable i altruista col·laboració per part d'amics i coneguts, en    De la mar a  la terra  es desenvolupa una aproximació als diferents usos que s'han fet servir per als animals, les plantes i els fongs que estan presents al terme d'Altea, posant en relleu el seu elevat valor cultural.

Estem, per tant, davant d'un patrimoni etnològic d'una importància incalculable, que involucra un coneixement i un ús de la llengua propi, que naix de la relació entre la vida d'aquests habitants i el seu entorn: un espai geogràfic que va des de la mar a la terra (per això el títol), i que abraça nombrosos camps com són la pesca, la caça, l'ornitologia, la botànica, la gastronomia, la meteorologia, el paisatge, etc.

Es tracta d'usos que, tot i que alguns són desapareguts, cal preservar perquè formen part de les tradicions i les identitats dels nostres avantpassats. Així, la intenció de l'autor va ser arreplegar i escriure una gran part d'aquests costums per tal que no queden en oblit, i que les noves generacions en puguen tindre també coneixement, i gaudir-les.

Declaracions  

«Aquest treball és una invitació, dirigida a lectors curiosos i aficionats, per a conèixer els éssers vius que ens envolten i saber un poc més sobre els usos populars que se'ls atribueixen.»

«L'autor vol fer la seua contribució per a preservar la saviesa popular i que les noves generacions la puguen gaudir.»

«S'ha realitzat l'anomenada  investigació participativa , on l'investigador ha format part en el desenvolupament de les activitats per tal d'arreplegar la informació (recollida d'herbes, pesca, caça, elaboració de licors, recerca de caragols, etc.).»

«És un treball fet amb il·lusió, que inclou informació exhaustiva i acurada, fruit de quasi dos dècades de vinculació de l'autor amb el territori protagonista de la investigació.» «Nombroses persones i associacions han participat de forma altruista aportant la seua saviesa i material gràfic per tal d'elaborar aquesta investigació.»

«Altea és un referent en el nivell cultural: un bon exemple és la seua capitalitat cultural en l'any 2020. Poder contribuir a aquest ambiciós projecte és un autèntic privilegi.»

 

 

 

 

Càtedra Enric Valor


Càtedra Enric Valor
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Edificio Germán Bernácer
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9821

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: http://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464