Saltar apartados

Recerca

2018

Treballs realitzats per a la Càtedra de Transformació del Model Econòmic, des de juliol de 2018, per les següents responsables:

TEMA TRANSVERSAL:

LA COMUNITAT VALENCIANA I LA POLÍTICA DE COHESIÓ COMUNITÀRIA EN EL MFP 2020-2027

 

RESPONSABLES:

El MFP 2014-2020 i l'aplicació de la política de cohesió comunitària

Aquest estudi arreplega les característiques bàsiques de la política de cohesió en l'actual Marque Financer Plurianual 2014-2020 i s'analitza de forma detallada la participació de la Comunitat Valenciana en la mateixa. Després de presentar el marc normatiu, els recursos assignats i el grau d'execució per Estat membre i per objectiu temàtic, es procedeix a analitzar la situació de la Comunitat Valenciana. S'examinen els recursos financers als quals pot accedir i els que s'utilitzen a partir de l'explotació de la base de dades ESIF 2014-2020 Finance Implementation de la Comissió Europea. D'aquesta manera es pot comparar la Comunitat Valenciana amb altres regions espanyoles i europees.

Aurora Calderón Martínez

 

Mónica Martí Sempere

 

Begoña Fuster García

 

Carmen Ródenas Calataiud

La proposta de política de cohesió comunitària en el MFP 2021-2027

En l'estudi s'estableixen les línies mestres de la proposta de la Comissió Europea per a la política de cohesió en el Marc Financer Plurianual 2021-2027, encara per aprovar. Després de la presentació de les línies generals i dels recursos disponibles, es realitza una anàlisi detalladament dels canvis, que es resumeix en una sèrie de quadres de síntesis en els quals s'acara la legislació actual amb la proposta en relació amb els objectius detallats de la política de cohesió, amb les condiciones ex-davant per a accedir al finançament, amb els criteris perquè les regions siguen beneficiàries, amb el màxim cofinançament comunitari en cada tipus de regió, amb els criteris per a l'assignació regional de recursos, amb les exigències de concentració temàtica de les ajudes i, finalment, amb les prioritats d'inversió o objectius específics.

La Comunitat Valenciana i les seues opcions d'accés a la política de cohesió comunitària proposta en el MFP 2021-202

En aquest estudi s'aborden tres qüestions d'interès específic per a la Comunitat Valenciana. En primer lloc, s'analitza com s'ha planificat que repercutisca el Brexit i l'impacte estadístic del consegüent canvi de criteris per a la classificació de les regions en el marc de la política de cohesió. En segon lloc i sota certs supòsits, es determinen les conseqüències financeres previstes per a la Comunitat Valenciana derivades del paquet pressupostari 2021-2027 proposat per la Comissió Europea. I, finalment, es planteja si segueix sent el PIB per càpita regional la millor variable per a determinar la distribució dels fons de la política de cohesió. Tant pel desfasament en les dades estadístiques que determinen la classificació de les regions, com per l'existència de variables alternatives al producte per habitant.

 

2017

Treballs realitzats per a la Càtedra de Transformació del Model Econòmic, des de març a juny de 2017, pels següents responsables:

TEMA TRANSVERSAL: 

LÍNIES ESTRATÈGIQUES A llarg termini

 RESPONSABLES:

Desenvolupar la capacitat innovadora de les empreses mitjançant l'enfortiment del Sistema Valencià d'Innovació
Una anàlisi dels indicadors de R+D assenyala que els esforços i els resultats del sistema d'innovació d'Espanya, en general, i de la Comunitat Valenciana en particular, són inferiors als d'altres països o d'altres comunitats autònomes amb un teixit empresarial semblant. Amb la finalitat de fer front a aquesta situació, la Generalitat Valenciana ha engegat un procés de canvi amb el qual pretén articular i enfortir el Sistema Valencià d'Innovació i, amb açò, millorar la capacitat innovadora de les empreses valencianes, la qual cosa indubtablement tindrà un efecte positiu sobre la seua competitivitat i productivitat. Tenint en compte l'indicat, aquest capítol dedica el segon apartat a comentar la vinculació entre competitivitat, productivitat i la necessitat de desenvolupar en les empreses una Gestió de la innovació i la Tecnologia. A continuació, es comenta la intenció de la Generalitat Valenciana de desenvolupar la capacitat innovadora de les empreses valencianes, així com la nostra valoració de les mesures proposades per a açò. En l'apartat quart, s'efectua una proposta que podria complementar les iniciatives plantejades per la Generalitat Valenciana.

Hipòlit Molina Manchón

Impulsar una transformació modernizadora de la nostra estructura productiva

L'eix estratègic es va desenvolupar en tres parts. Una primera en la qual s'exposa la pretensió de la Generalitat Valenciana que es transforme i es modernitze l'actual estructura productiva. En una segona part, es detallen els límits i les oportunitats que es tenen per a dur a terme aquesta transformació. I en la tercera part es concreta en quina i com es podrien dur a terme determinades actuacions per a fer açò possible. S'acaba amb una bibliografia i un quadre resumeixen sobre mesures i indicadors.

Josep Antoni Ybarra Pérez

 

Juan Luis Nicolau Gonzálvez 

Recuperar la inversió i el finançament empresarial

Les possibilitats de creixement de les pimes es veuen frenades per la manca de determinats recursos destacant aquells recursos financers adequats per a escometre projectes d'inversió que milloren el potencial a llarg termini de les mateixes. L'anàlisi empírica dels efectes de les restriccions financeres sobre les empreses destaca la influència negativa d'aquestes sobre la inversió, la internacionalització, el creixement, la innovació i la grandària sent aquests efectes, a més, més intensos en el cas de les petites empreses. En el capítol següent es plantegen les possibilitats d'accedir a un finançament per part de les empreses com un element necessari i previ al disseny de polítiques de suport a les empreses. 

Antonio Fuster Olivares 

Invertir en formació i en cultura emprenedora

La formació i la cultura són peces essencials en qualsevol procés de transformació que es pretenga impulsar. No obstant açò, caldria matisar l'abast que té el fomentar la cultura de l'emprendimiento; d'açò s'ocupa la primera part del següent capítol. A continuació, es proposen una sèrie de mesures que permetrien estendre el sentit de responsabilitat social que l'empresa ha de tenir, perquè siga un agent actiu en la transformació del model econòmic que es pretén. S'acaba amb una bibliografia i un quadre resumeixen de mesures a emprendre i una sèrie d'indicadors que permetrien mesurar el seu abast. 

Josep Antoni Ybarra Pérez

 

Juan Luis Nicolau Gonzálvez 

Fomentar l'economia social

Dins del teixit empresarial valencià destaquen per la seua importància quantitativa i qualitativa les empreses d'economia social, i és precisament aquest tipus d'empreses els qui constitueixen un dels principals motors per a dinamització de l'economia. La Generalitat Valenciana compta amb el seu Programa de Suport a l'Economia Social el qual engloba ajudes per a la constitució de noves empreses cooperatives i societats laborals. En l'actualitat, les línies d'actuació de l'administració passen per un canvi de mera rendibilitat a curt termini cap a un concepte més ampli de rendibilitat econòmica i social a llarg termini; col·locant el focus en el teixit productiu de la Comunitat Valenciana i marcant estratègies coherents amb un model social que contribuïsquen als objectius de sostenibilitat mediambiental, integració, equitat social i “ben comuna”.

Raúl Ruiz Callat 

Donar ajuda a la competitivitat, la internacionalització i el creixement empresarial

La competitivitat és un repte permanent per a qualsevol economia, donat el marc de la creixent globalització en el qual tots els països operen. En aquest context, la Comunitat Valenciana ha d'afrontar el repte d'acréixer la competitivitat de les seues empreses, com a eix estratègic sobre el qual es fonamente el seu creixement nacional i internacional. La competitivitat de les empreses, definida com la capacitat d'avantatjar als rivals nacionals i internacionals, pot estar basada en avantatges derivats de preus o costos de producció, o en avantatges basats en la diferenciació del producte, que se sustenten en factors tals com la qualitat, la imatge, la marca i la comercialització, entre uns altres. Atès que la Comunitat Valenciana és superada en avantatges de costos per altres països, fonamentalment països emergents que són líders mundials en l'exportació amb preus molt competitius, s'ha de perseguir el foment d'avantatges en diferenciació del producte, o el que és el mateix, d'avantatges que estan estretament vinculades a la productivitat empresarial. Aquestes són les claus del desenvolupament del següent capítol.

Begoña Fuster García

 

Carmen Martínez Mora 

Millora de la connectivitat i impuls de la logística.

La Comunitat Valenciana gaudeix d'una ubicació estratègica en la península ibèrica en el marc del corredor mediterrani i l'eixida al mar del corredor procedent del centre d'Espanya. Els avantatges en termes de connectivitat externa s'han vist reforçades per una millora en les últimes dècades en termes d'infraestructures de transport (autovies d'alta capacitat, tren d'alta velocitat, ampliació de les infraestructures aeroportuàries). Com a elements millorables de la connectivitat externa de la Comunitat destacaríem la culminació del corredor ferroviari mediterrani i la millora de la connectivitat transversal amb altres regions evitant l'històric model radial. Són aquests i altres temes relacionats amb la mobilitat sostenible des de l'òptica de l'ordenació del territori, la qual cosa s'analitza en el següent capítol posant l'accent a reforçar la connexió entre la planificació dels usos del sòl i les polítiques de transport públic i privat, incorporant les seues externalitats en els processos decisoris de localització dels diferents usos i activitats en el territori.

José Miguel Giner Pérez 

Qualitat institucional

En aquest capítol clarament s'expressa la seua finalitat: avançar “cap a un model econòmic basat en el coneixement, la innovació, l'obertura i la connexió amb l'exterior, articulat sobre el principi de sostenibilitat, tant ambiental com de productivitat i social”. Entre els principals reptes s'enuncia: “recuperar la confiança de tots els agents en la societat i economia valencianes i, específicament, en la Generalitat Valenciana”. D'igual forma, entre els factors que es consideren essencials per a millorar la productivitat s'enumera la qualitat institucional, la millora de les regulacions i del funcionament de l'Administració de la Generalitat. També es fa referència al capital estructural social. Dins de la qualitat institucional s'integren aspectes com la transparència, la inexistència de corrupció, l'eficàcia i eficiència de les funcions públiques i de les regulacions. Es pretén, per a transformar el model econòmic, una nova gobernanza, canviant les formes de fer política i el funcionament de l'Administració valenciana i del seu sector públic. I es relacionen, per a açò, una sèrie de principis d'actuació, entre ells: transparència, simplificació i agilitat administrativa, impuls de l'administració electrònica, racionalització i modernització dels procediments de gestió, anàlisi de la normativa per a tenir en compte els seus efectes en el model econòmic, aplicació de la responsabilitat social en les seues actuacions.

Juan Rosa Moreno 

Igualtat i inclusió social

Situar la igualtat i la inclusió social com a perspectiva transversal a les diferents estratègies clau és tot un encert. El model econòmic que es proposa des del Document d'Elx per a la Comunitat Valenciana es caracteritza, explícitament, per estar centrat en les persones i per plantejar una visió sobre el creixement econòmic basada en la sostenibilitat ambiental i social. Per açò, valors (equitat), polítiques inclusives i cohesió social com a resultat del model econòmic, són qüestions que es discuteixen en aquest capítol, plantejant aspectes concrets en el debat acadèmic i per a la pràctica de les polítiques públiques.

No obstant açò, la pròpia concepció de transversalitat suposa un problema operatiu a l'hora de dissenyar i implementar polítiques públiques inclusives en àmbits econòmics molt dispars. Igualment, implica incorporar elements que afecten a altres plans i iniciatives que també s'estan plantejant des de la Generalitat. De fet, la generació d'un model de benestar i un canvi social ampli a la Comunitat Valenciana no podrà donar-se a partir d'un exercici d'especialització d'àmbits. Requerirà, entre altres qüestions, d'una integració de les estratègies de canvi tant del model econòmic com del model social (aquest últim estretament implicat en el Pla Valencià d'Inclusió i Cohesió Social).

Eva Espinar Ruiz

 

Miguel Ángel Mateo Pérez 

Equilibri mediambiental i territorial

La preocupació pels problemes mediambientals derivats del creixement econòmic s'ha intensificat en aquest segle, encara que els seus inicis es remunten a les últimes dècades del segle passat. Les primeres formulacions del principi de desenvolupament sostenible, que tracten de compatibilitzar l'activitat econòmica amb la qualitat mediambiental, apareixen a la fi dels vuitanta en l'Informe Brundtland (1987) i posteriorment són incloses en les declaracions internacionals, principalment en la Declaració Ric 92 (CNUMAD, 1992). Recentment, els Estats Membres de les Nacions Unides van adoptar el document titulat “Transformar el nostre món: l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible”, en el qual s'estableix un pla de desenvolupament sostenible fins a l'any 2030 i s'integren els denominats 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquesta nova Agenda 2030 i els ODS així com l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic signat en 2015 ofereixen una nova orientació a les estratègies i als processos de planificació dels governs. En aquest context, en el qual les prioritats imposen un nou marc de referència centrat en la sostenibilitat integral (econòmica, social i ambiental), la Comunitat Valenciana s'enfronta a desafiaments i reptes que posen en qüestió l'actual model de creixement tant per la situació d'insostenibilitat que es detecta en moltes de les qüestions assenyalades com pels compromisos comunitaris assumits.

 María Jesús Santa María Beneyto

 

Càtedra Transformació Model Econòmic


catedra.modeleconcomic@ua.es
Institut Interuniv. Desenvolupament Social i Paz (IUDESP) - Sede UA
Edifici de CC.Sociales
Universitat d'Alicante
Apartado de Correos, 99
03080 Alicante (España)

Tel: (+34) 96 590 9881

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464