Saltar apartados

Antoni Miró

Antoni Miró va nàixer a Alcoi, l'1 de setembre de 1944. Des de molt jove s'ha dedicat a la pintura. De la mateixa manera, ha conreat altres activitats artístiques paral·leles, com l'escultura, el cartellisme, la ceràmica, el dibuix. Tot això, amb la consistència d'un treball minuciós i marcat per les referències cíviques, pel compromís social d'un artista que creu en la utilitat i en la capacitat de persuasió dels intel·lectuals. La trajectòria artística d'Antoni Miró és paral·lela a la biogràfica. La major dedicació ha estat la pintura des de 1960. En els últims anys del franquisme i, davant la falta de llibertat, Miró realitzava sèries de tendència expressionista, com "Les Nues", "La Fam", "Els Bojos", "Biafra ", "Vietnam "," Mort "o" Realitats ". Miró optava per una línia incisiva i brusca que emfatitzava les formes de les imatges reproduïdes. En sèries com "L'Home", a partir de 1968, i amb "Amèrica Negra", Miró establia les bases dels seus treballs posteriors, a partir de l'experimentació visual en el camp del pop-art i del realisme social. El pintor sempre ha fet compatible la intencionalitat del contingut social i la recerca d'un nou imaginari producte d'un relleu visual. L'obra resultant se situa dins el marc expressiu de l'anomenat realisme social; partint del medi quotidià o de la narració històrica, cerca, a través de les arrels populars i de la identitat col·lectiva, un llenguatge plàstic adequat a la voluntat de denúncia de qualsevol dominació del poder. Les sèries posteriors han estat, en certa mesura, hereves d'aquesta finalitat crítica que preocupa a l'artista en el seu àmbit personal.

Des de l'aïllament dels seus diversos estudis, en Alcoi, Guadalest, Dover, Altea, ó bé des de la masia de Sopalmo, a la comarca de l'Alcoià, ha estat constantment connectat amb la intel·ligència més destacada de cada moment, tant a nivell nacional com internacional, un repte que el porta a mantenir una relació epistolar constant de gran interès: des d'escriptors com Salvador Espriu, Joan Fuster, Joan Valls o Vicent Andrés Estellés; artistes plàstics com Picasso, Arcadi Blasco, Eusebi Sempere, Pablo Serrano, Juana Francès, Bruno Rinaldi, Manolo Boix, Sixto, Salvador Soria, Grau-Garriga, Nestor Basterretxea, Oteiza, Miquel Navarro, Alfaro, Armengol, Argimon, Guinovart, Agulló, Castejon, Azorin, Canogar, Genovés, Sento, Jolata Studzinska, Aurelia Masanet; crítics d'art com Daniel Giralt, Wences Rambla, Romà de la Calle, Ernest Contreras, Fèlix Cucurull, Corredor Matheos, Blasco Carrascosa, Fernando Castro, David Rico, Floriano De Santi, Ivars. Miró ens presenta com un artista que no es preocupa en absolut per la crítica dels sectors més conservadors que no entenen el seu missatge i que, en diverses ocasions, han intentat impedir la difusió del seu art. Una dedicació constant per a un pintor que s'autodefineix com un "treballador de l'art", en la forma que altres persones són proletàries de les indústries o treballen en empreses.

Antoni Miró es converteix en una persona preocupada pel pas del temps; els seus continus projectes, producte de la seua incessant activitat mental, fan que senta l'angoixa -a la manera de Proust i els escriptors psicològics- davant l'imparable avanç cronològic: "el temps passa tan ràpid que sembla que vivim a una velocitat cada dia més gran. Un any d'ara sembla un mes de la meva infantesa "-escriu al seu diari. La millor manera de superar aquest sentiment és deixar constància del seu pas per la vida. "Ja tinc gairebé seixanta anys i tantes coses encara per fer" afirmava l'artista en el seu seixanta aniversari. L'escriptora Isabel-Clara Simó, una de les seves principals amigues, s'ha referit en diverses ocasions, "Antoni Miró és un pintor incòmode, dels que no fa concessions i extremadament crític" i pot ser que la seva figura sigui incomoda per la seva constant militància. La veritat és que l'interès per la seva obra creix cada vegada més. Un reconeixement que, a poc a poc, va arribant des de tots els fronts culturals. Una figura que es consolida com un referent perenne de la nostra cultura i de la nostra identitat. Una mirada crítica, que provoca la de l'espectador davant de les injustícies i de la manca de llibertat de l'ésser contemporani.

 

CARLES CORTÉS, escriptor, professor de literatura catalana contemporània a la Universitat d'Alacant i autor de l'estudi biogràfic Vull ser pintor! Antoni Miró (València, Ed. 3i4, 2005).

Pàgina web personal: www.antonimiro.cat  

Laudatio a Antoni Miró amb motiu de l'entrega de la Medalla d'Or de la Xarxa Vives


 

El misteri republica. 1988 El misteri republica. 1988

Velocipede turbo. 1991
Velocipede turbo. 1991

Costa Blanca. 1993
Costa Blanca. 1993


 

 

                         

Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani


Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
http://web.ua.es/spcl
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9821

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464