Inici


            Entre la fi de l'Antiguitat i l'alta edat mitjana una nova modalitat de caça, la falconeria, arribava a l'Europa occidental i es difonia arreu de les seues terres, principalment de mà dels pobles germànics. Els regnes hispànics, però, aviat van rebre la influència d'una altra tradició de caça amb aus de presa ensinistrades, pràctica que els pobles àrabs i musulmans van portar a l'Occident europeu. A partir de la convergència d'aquestes dues tradicions ‒en gran mesura independents‒ es va desenvolupar una activitat que a la baixa edat mitjana aconseguiria la seua màxima difusió, apogeu i esplendor. Possiblement calga buscar en aquesta doble via d'entrada la riquesa de la falconeria a la península Ibèrica, així com algunes de les seues singularitats ‒lèxiques, tècniques i socials‒ que les diverses obres suggereixen.

            Durant la baixa edat mitjana, aquesta activitat es presenta perfectament consolidada a tota Europa, on ha perdut el caràcter pràctic o utilitari que potser hauria pogut tenir en els seus orígens o primeres etapes de desenvolupament i, de fet, el valor material de les preses capturades es presenta més aviat com una cosa residual. Aquesta modalitat de caça ‒juntament amb la munteria‒ esdevé un element fonamental en la formació de l'aristocràcia. D'altra banda, també en els alts estaments de la societat, constitueix un dels elements principals d'oci i delit. Aquesta associació entre la falconeria i la noblesa va fer que arribés a convertir-se en símbol de poder, trobant-hi la burgesia una de les formes d'aproximació i imitació a l'estrat més alt de la societat. La simbologia del caçador i l'au de presa va anar molt més enllà que la de representar el poder, i tots dos es convertiren en símbol de diverses qualitats humanes, tant positives com negatives. Alguns d'aquests valors simbòlics van ser explotats per l'Església, que va recórrer a les aus i als caçadors per fer que el missatge religiós fos comprès per un major nombre de creients que, sens dubte, estaven familiaritzats amb les aus de presa i la seua ocupació en la caça.

            De fet, la presència a la societat d'aquesta modalitat de caça es posa de manifest en la gran quantitat de persones implicades d'una o altra forma, com ara aquelles encarregades de vigilar els nius, de capturar les aus i de transportar-les fins la seua destinació; els grangers i carnissers, que venien gallines, coloms i altres carns per a aliment de les aus; els camperols que es trobaven als caçadors en les seues partides de caça (en ocasions provocant danys en els camps o patint l'atac de les aus als seus corrals); els fusters i altres artesans que elaboraven els diversos instruments requerits en aquesta modalitat de caça; els mercaders que portaven aus de diversos punts d'Europa i de la Mediterrània per a la venda; o els capitans dels navilis, familiaritzats amb el transport d'aquests animals. Tot això, sense comptar amb els falconers, professionals al servei de reis i senyors, encarregats d'ensinistrar i cuidar les seues aus. D’altra banda, cal assenyalar que, malgrat l'escassa informació que proporcionen les fonts, aquestes permeten també intuir l’interès de les dones per l'activitat que ens ocupa, així com la seua intervenció en diferents aspectes de la falconeria. Es tracta d'una modalitat de caça en la qual també participaven les dones, i el seu interès per l'activitat queda testimoniat per la presència d'obres de falconeria a les biblioteques d'algunes reines. Precisament un dels manuscrits de falconeria que pretenem estudiar i editar va ser dedicat a una dona. També trobem a les dones com a proveïdores d'alguns medicaments per a la cura de les aus i, fins i tot, atenent l'encàrrec de la cura d'algun falcó del rei. D’aquesta manera, es pot afirmar, sense por d'exagerar, que les aus de caça constituïen un element quotidià i familiar per a la societat baixmedieval, on es posa de manifest, també, per la gran presència d'aquest element ‒les aus de caça i els caçadors‒ en les arts decoratives i en la literatura.

            Una altra prova més de la importància que aquesta activitat va tenir en la societat medieval va ser l'origen i enorme proliferació d'un gènere literari específicament relacionat: els tractats de falconeria. Els 500 manuscrits d'aproximadament 150 tractats que han arribat fins als nostres dies constitueixen una de les principals fonts per a l'estudi de la falconeria a l'edat mitjana. El valor d'aquests documents és fabulós. El seu contingut inclou aspectes ornitològics, cinegètics i, sobretot, mèdics, posant de manifest que la cura de les aus constituïa una seriosa preocupació per als caçadors, i que aquesta no era una activitat autònoma, sinó que es relacionava estretament amb altres pràctiques mèdiques, especialment la medicina humana. La primerenca vernacularització d'aquest gènere tècnic (segle XIII) presenta, sens dubte, un gran interès per a l'estudi de les llengües i literatures romàniques, a més de ser un aspecte de gran rellevància per a l'estudi de la història social de la ciència.

            La Corona d'Aragó no va ser una excepció en tots aquests aspectes relacionats amb la falconeria. La documentació d'arxiu ha posat clarament de manifest que aquesta modalitat de caça comptava entre les activitats preferides de molts monarques. En aquest sentit, cal tenir en compte que aquesta afició va arribar a tal extrem que al rei Joan I d'Aragó li va valer el sobrenom del Caçador. No menys significativa resulta la important i detallada organització del personal dedicat a la falconeria que Pere el Cerimoniós va establir a les seues Ordinacions. Precisament una personalitat de la rellevància d'Ausiàs March va ocupar el càrrec de falconer major establert en aquestes Ordinacions, al servei d'Alfons el Magnànim. I, de fet, la seua afició a la caça i la seua experiència en aquesta art es fa explícita en la seua obra literària. I és que, igual que en altres regnes i territoris europeus, una activitat tan present en la societat no podia faltar en la poesia i literatura produïda a la Corona d'Aragó.

            També religiosos com Francesc Eiximenis o Vicent Ferrer van considerar necessari o apropiat referir-se a la falconeria, les aus i els caçadors, per dirigir les seues crítiques, o com a elements apropiats per construir símils i metàfores en els seus sermons. Tot això no és sinó una prova més de la gran presència d'aquesta activitat en la societat baixmedieval de la Corona d'Aragó.

S'ha pogut constatar, igualment, que la documentació d'arxiu, tot i no haver estat explorada sistemàticament en relació amb la falconeria, abunda en referències, i ofereix detalls relacionats amb múltiples aspectes d'aquesta activitat. D'altra banda, la Corona d'Aragó també va contribuir a la ja esmentada producció de tractats de falconeria, dels quals es conserven diversos manuscrits en català i en italià, fonamentalment.

            Fins al present, l'estudi de la història de la falconeria a Europa és força heterogènia, tant pels aspectes investigats com per les fonts emprades. Sens dubte, l'edició crítica dels tractats ha estat un de les activitats més desenvolupades i s'ha completat en un grau força elevat en alguns àmbits, com el llatí, el portuguès o el castellà. A l'extrem oposat es troben els tractats italians de falconeria, que a penes han merescut l'interés d'alguns investigadors. Cal destacar el fet que és precisament en aquesta llengua en la qual es van compondre alguns dels més importants tractats de falconeria de la Corona d'Aragó. Quant als tractats catalans de falconeria que s'han conservat, el procés d'edició es troba aproximadament en un punt mitjà, i resten encara dos importants manuscrits per ser estudiats i editats.

            No obstant això, l'edició crítica d'aquestes obres s'ha realitzat, habitualment, des de l'àmbit de la filologia, fet que ha suposat també que gran part dels continguts d'aquestes obres romanguen sense explotar. Més recentment, des de la història de la ciència s'ha començat a explorar i investigar els continguts mèdics dels tractats de falconeria castellans, posant-se de manifest importants relacions amb la medicina humana, fet que permet constatar la fonamentació científica en la filosofia natural i el galenisme de la cura de les aus a la baixa edat mitjana.

            La documentació d'arxiu com a font per a estudis relacionats amb la falconeria, sobretot d'alguns aspectes socials, gairebé no s'ha explotat de forma sistemàtica. Entre aquests estudis destaca el realitzat per Robin S. Oggins (The Kings and their Hawks. Falconry in Medieval England, 2004) a Anglaterra, amb un buidatge exhaustiu de documentació reial que ha permès, entre altres qüestions, un estudi prosopogràfic dels falconers reials. En l'àmbit de la Corona d'Aragó cal destacar l'abundant documentació recopilada per Bover i Rosselló (La falconeria a les Balears s. XIII-XV , 2003) dels arxius balears, que ha permès conèixer algunes singularitats de la falconeria al Regne de Mallorca, com l'existència de professionals que ensinistraven falcons per encàrrec per a diferents persones ("afaitadors" de falcons), o la pràctica d'aquesta per part de membres d'estaments menys elevats de la societat, fet que es relaciona amb la influència musulmana. Alguns sondejos realitzats pels investigadors d'aquest projecte en altres arxius històrics de la Corona d'Aragó han permès constatar-hi que la falconeria es trobava ben present en aquests territoris i que aquestes fonts tenen un gran potencial per a la investigació d'aquesta activitat.

            També la presència de la falconeria en la literatura medieval ha estat objecte d'estudi en diverses ocasions. Podem destacar l'estudi de Van den Abeele sobre la falconeria en la literatura francesa medieval (La fauconnerie dans les lettres françaises du XIIe au XIVe siècle, 1990) o el de Horobin en la literatura anglesa (Falconry in Literature, 2004), entre d'altres. En l'àmbit català, per ara comptem només amb estudis molt puntuals (de passatges concrets) o generals, sobre els animals en la literatura catalana. Aquesta revisió de la falconeria a l'edat mitjana i dels estudis al respecte, permet contextualitzar adequadament el projecte de recerca que es pretén desenvolupar, que consistiria en l'estudi de la falconeria a la Corona d'Aragó, atenent els múltiples aspectes que conformaven aquesta activitat: pràctiques i sabers (ornitologia, caça, medicina), simbologia, cultura material, societat (caçadors, falconers, afaitadors de falcons i totes les persones implicades directament o indirectament en l'activitat), lèxic tècnic, regulacions associades a la caça amb aus, etc.


Antoni Mas Miralles és llicenciat en Filologia Hispànica (1982) i doctor en Filologia Catalana (1993). Exerceix de professor titular de la Universitat d’Alacant, és  membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i en l’actualitat és el director de la seu d’aquest Institut a la Universitat d’Alacant. Té tres sexennis reconeguts i dos sexennis no universitaris, a més de sis quinquennis docents. Una de les línies d’investigació ha estat l’edició de textos en llibres com La substitució lingüística del català (L’administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna) (1994), Llibre de tots los actes, letres, privilegis y altres qualsevol provisions del Consell d’Oriola, d’Antoni Almúnia (2008), El Libre de Caça. Estudi i edició d’un tractat de falconeria medieval, en companyia de M. Garcia, H. Càmarai C.Arronis, i també Llibre de la fàbrica de Senta Maria de la vila de Elig (1592-1699) (2015) conjuntament amb J. Castaño. Ha publicat alguns treballs referits a la falconeria com “Tractat per l’art de la caça; edición y estudio léxico” (2013) en companyia de M. Garcia i “El lèxic del Libre de Caça en el DCVB” (2014).

Marinela Garcia Sempere, Llicenciada en Filologia Hispànica, orientació Filologia Valenciana (1986), doctora en Filologia Catalana (1997).  És professora titular a la Universitat d’Alacant, on ha exercit diversos càrrecs. Professora visitant d’University College Dublin (Irlanda) 2009—2010 i de les universitats de Durham i Northumbria (Regne Unit) 2016—2017. Ha format part de diferents projectes d’investigació i a partir de 2005 dirigeix el grup d’investigació de la Universitat d’Alacant Els escriptors i la impremta en el pas del segle XV al XVI, que després es convertí en Explanat. Des d’aleshores ha dirigit dos projectes d’ investigació de caràcter autonòmic i dos projectes d’investigació de nivell estatal. Ha dirigit tres tesis doctorals i cinc treballs final de màster. Les primeres publicacions se centren en autors reconeguts de la literatura catalana com Ausiàs March o Anselm Turmeda. A partir de la tesi doctoral, sobre l’obra religiosa de Bernat Fenollar, inicia una línia d’ investigació en literatura religiosa que ha possibilitat la publicació de diversos treballs (Podeu consultar els treballs d’investigació en https://web.ua.es/va/valenciana-prosa/marinela-garcia-sempere.html) a la consecució de projectes d’investigació i la lectura de dos tesis doctorals sobre tema hagiogràfic i mariològic. Els treballs més recents en aquesta línia se centren en la versió catalana de la Legenda aurea, la transmissió i les característiques dels manuscrits complets, l’estudi de vides de sants concretes i d’algunes vides amb una transmissió diferent. A més, s’ha ocupat de textos breus com alguns poemes sobre la passió de Maria. L’interés per l’edició de textos també s’ha materialitzat en una altra línia d’investigació, l’edició de tractats de falconeria catalans, com la publicació d’un llibre i diversos treballs. Ha organitzat reunions científiques relacionades amb aquestes línies d’investigació i ha participat en tribunals de tesis doctorals sobre aquests temes. Actualment és secretària de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i directora de dos tesis doctorals en curs de realització. Té tres sexennis reconeguts, un sexenni no universitari i sis quinquennis docents.

Carmel Ferragud Domingo, és professor Titular de la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari López Piñero, dedicat als estudis sobre la ciència en el seu sentit més ampli, incloent la història. Becari predoctoral en la Institució Milà i Fontanals (Barcelona, CSIC),  és Doctor en Geografia i Història (2002), s'ha especialitzat en la història de la medicina humana i animal durant la baixa edat mitjana en el marc de la Corona d'Aragó, a partir de la documentació d'arxiu i les fonts literàries. Ha publicat diverses monografies sobre el tema que han estat guardonades, i també diversos articles sobre la falconeria, la menescalia i els animals de granja en temps medievals. Ha participat en nombroses trobades científiques on ha presentat treballs dins aquesta línica de recerca. En l'actualitat és secretari del Departament d'Història de la Ciència i Documentació de la UV i dirigeix dues tesis doctorals emmarcades en el programa d'història de la ciència de la mateixa universitat.

Ricardo M. Olmos de León, és doctor en Història de la ciència amb la tesi Los cuidados de las aves de caza. Estudio de la medicina de las aves a partir de los tratados castellanos de cetrería (siglos XIII – XVI). És autor de diversos treballs sobre falconeria i la cura dels animals, particularment en la seua relació amb la medicina humana, publicats en prestigioses revistes. Ha participat en diverses trobades científiques i seminaris sobre el tema. Acaba de participar amb un capítol en la història més completa fins ara publicada sobre la pràctica de la falconeria, a nivell mundial: "The care of hunting birds in the late Middle Ages and Renaissance according to the Spanish falconry treatises (1250 - 1565)", a Karl-Heinz Gersmann i Oliver Grimm (eds.), Raptor and human - falconry and bird symbolism throughout the millennia on a global scale, 4 vols, ZBSA/Centre for Baltic and Scandinavian Archaeology in the Foundation of the Schleswig-Holstein State Museums, Schloss Gottorf, Schleswig, Germany - Wachholz Murmann Publishers, 2018, vol 2, pp. 539-555.

Roser Melchor Fenollosa, és llicenciada en Filologia Catalana i Italiana i doctora en Filologia Catalana, especialitats que ha posat al servei de l'edició de textos entre ambdós llengües en contacte. Edita el text Pratica de citreria de Maties Mercader a partir dels testimonis de les biblioteques: Biblioteca Nacional de España, Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, Bibliothèque Nationale de France, Yale University Library, Biblioteca Comunale di Palermo i Biblioteca Centrale dela Regione di Sicilia.



Bover, Jaume; Ramon Rosselló, 2002. «La cetrería en las Islas Baleares: siglos XIII-XV», en José Manuel Fradejas Rueda (ed.), La caza en la Edad Media. Tordesillas, Universidad de Valladolid.

Bover, Jaume; Rosselló, Ramon, 2003. La falconeria a les Balears s. XIII—XV, Mallorca, [s. e.]

Bover, Jaume; Ramon Rosselló, 2004. «Alguns aspectes de la falconeria de les Balears (s. XIII-XV), relacionats amb la falconeria àrab», Al - Andalus Magreb, 11, pp. 67-76.

Capaccioni, Francesco, 2002. «Le fonti del Romans dels auzels cassoadors di Daude de Pradas: ricerche e prospettive», en José Manuel Fradejas Rueda (ed.), La caza en la Edad Media. Tordesillas, Universidad de Valladolid.

Capaccioni, Francesco, 2010. «A conoscere lo sparaviero che è de bona fazone. Una traduzione italiana parziale del Dels auzels cassadors di Daude de Pradas», Romania, 509-510, pp. 135-169.

Cifuentes i Comamala, Lluís, 2006. La ciència en català a l’edat mijana i el Renaixement, Barcelona-Palma de Mallorca, Universitat de Barcelona-Universitat de le Illes Balears.

Ferragud Domingo, Carmel, 2009. La cura dels animals. Menescals i menescalia a la València medieval, Catarroja—Barcelona, Afers.

Ferragud, Carmel, 2011. «La atención médica de los animales durante la Baja Edad Media en los reinos hispánicos», Medievalismo, 21, pp. 29-54.

Ferragud, Carmel; Ricardo Manuel Olmos de León, 2012. «La cetrería en los ejemplos, símiles y metáforas de san Vicente Ferrer», Anuario de Estudios Medievales, 42/1, pp. 273-300.

Ferragud, Carmel; Ricardo Manuel Olmos de León, (en prensa). «La cura de cavalls, gossos i ocells de caça a la Corona d’Aragó: entre la literatura específica i la seua assistència mèdica», en Els animals a l’edat mijana.

Fradejas Rueda, José Manuel (ed.), 1985. Antiguos tratados de cetrería castellanos, Madrid, Caïrel.

Fradejas Rueda, José Manuel, 1986. «La originalidad en la literatura cinegética», Epos, 2, pp. 75-88.

Fradejas Rueda, José Manuel, 1991. Bibliotheca cinegetica hispanica: bibliografía crítica de los libros de cetrería y montería hispano-portugueses anteriores a 1799. Londres, Grant & Cutler.

Fradejas Rueda, José Manuel, 1992b. «Notas léxicas: acetrería, altanería, cetrería, halconería y volatería», Revista de filología española, pp. 149-158.

Fradejas Rueda, José Manuel (ed.), 1994. Libro de acetrería y montería. Juan Vallés, 2 vols, Madrid, Círculo de Bibliofilia Venatoria.

Fradejas Rueda, José Manuel, 1998. Literatura cetrera de la Edad Media y el Renacimiento español, Londres, Queen Mary and Westfield College.

Fradejas Rueda, José Manuel (ed.), 2001. Don Juan Manuel y el ‘Libro de la caza’, Tordesillas, Universidad de Valladolid.

Fradejas Rueda, José Manuel, 2002. Pasado y presente de la Cetrería en España, Badajoz, Institución ferial de Badajoz.

Fradejas Rueda, José Manuel, 2003. Bibliotheca cinegetica hispanica: bibliografía crítica de los libros de cetrería y montería hispano-portugueses anteriores a 1799. Suplemento 1, Woodbridge, Tamesis.

Fradejas Rueda, José Manuel, 2005. «La influencia del De arte venandi cum avibus de Federico II en el Libro de la caza de Juan Manuel», en José Manuel Fradejas Rueda (ed.), Los libros de caza. Tordesillas, Universidad de Valladolid,  pp. 41-54.

Fradejas Rueda, José Manuel, 2007. «Aproximación a la literatura cetrera portuguesa», eHumanista, 8, pp. 197-226.

Fradejas Rueda, José Manuel (ed.); Marinela Garcia Sempere y Baudouin Van den Abeele (cols.) 2008. Tratados de cetrería catalanes (siglo XIV), Madrid, Círculo de Bibliofilia Venatoria.

Fradejas Rueda, José Manuel, 2009. «La versión catalana de la Epistola aquilae symachi et theodotionis ad ptolomeum regem aegypti y su modelo latino», Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, XIV-2008-2009, pp. 89-102.

Fradejas Rueda, José Manuel, 2010. «La versión castellana del Livro de falcoaria de Pero Menino de Gonzalo Rodríguez de Escobar», Incipit, 30, pp. 49-109.

Garcia Sempere, Marinela, 1993. «Els ocells caçadors de la poesia medieval», en Antoni Ferrando, Rafael Alemany, Lluís B. Messeger (eds), Actes del Nové Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Alicante-Valencia-Barcelona-Castellón, Publicacións de l’Abadia de Montserrat, Universitats d’Alacant, Valèmcia i Jaume I de Castelló, pp 233-244.

Garcia Sempere, Marinela, 1999. La versió catalana medieval dels tractats de falconeria Dancus rex i Guillelmus falconarius. Alicante, Publicacions de la Universitat d’Alacant.

Garcia Sempere, Marinela, 2002. «Quan d’ombri Déu sa curatura, aproximación a un tratado catalán de cetrería en verso», en José Manuel Fradejas Rueda (ed.), La caza en la Edad Media. Tordesillas, Universidad de Valladolid.

Garcia Sempere, Marinela, 2005. «El Llibre dels ocells de caça. Aproximació a un tractat de falconeria del segle XV», en Rafael Alemany, Josep Lluís Martos i Josep Miquel Manzanaro (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, "Symposia Philologica", 10, II, pp. 777-791.

Garcia Sempere, M. (2005) “El Llibre dels ocells de caça: Una recopilación de saber cetrero del siglo XV”, Los libros de caza , ed. De José Manuel Fradejas Rueda, Tordesillas, Instituto de Estudios Iberoamericanos y Portugal, Seminario de Filología Medieval, Universidad de Valladolid, p. 55-68.

Garcia Sempere, Marinela (dir.), Antoni Mas i Miralles, Carme Arronis i Llopis, Hèctor Càmara i Sempere, 2013. El Libre de caça. Estudi i edició d’un tractat de falconeria medieval. Alicante/Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Garcia Sempere, Marinela, 2014. «”Segons lo caçador conexerà que u ha mester lo ocell”. Sobre el tractat de falconeria anònim Libre de caça, i el Libro de la caza de las aves de Pero López de Ayala», Llengua i literatura, 24, pp. 7-32.

Garcia Sempere, Marinela, 2017. «Los inventarios de bienes en la Corona de Aragón como fuente para el estudio de los textos de cetrería medievales», en Anne-Marie Doyen-Higuet et Baudouin Van den Abeele (eds.), Chevaux, chiens, faucons. L’art vétérinaire antique et médiéval à travers les sources écrites, archéologiques et iconographiques, Lovaina-la-Nueva, Publications de l’Institut d’études médiévales de l’Université catholique de Lovain, pp. 251-266.

Horobin, David, 2004. Falconry in Literature: The Symbolism of Falconry in English Literature from Chaucer to Marvell. Surrey, Hancock House.

Lupis, Antonio, 1975. La sezione venatoria della biblioteca aragonese di Napoli e due sconosciuti trattati di Ynnico d’Avalos, conte Camerlengo. Bari, Adriatica Editrice.

Lupis, Antonio, 1979. Petrus de l’Astore. Edizione critica del trattato di falconeria mistilingue con una traduzione in antico francese dal ms. B. N. 2004, Bari, Adriatica.

Lupis, Antonio, 1979. Caccia e pratica veterinaria a Napoli e nelle corti italiane del Quattrocento. Bari, Adriatica editrice.

Malacarne, Giancarlo, 2003. I signori del cielo. La falconeria a Mantova al tempo dei Gonzaga. Mantova, Artiglio.

Mas i Miralles, Antoni, Marinela Garcia Sempere, 2013. «Tractat per l’art de la caça; edición y estudio léxico», Reinardus. Yearbook of the International Reynard Society, 25, pp. 96-119.

Mas i Miralles, Antoni, 2014. «El lèxic del Libre de Caça en el DCVB», Zeitschrift für Katalanistik 27, p 241-261.

Melchor Fenollosa, Roser, 2017. Pratica de citreria. Un tractat de falconeria de Maties Mercader (1475). Valencia, Institució Alfons el Magnànim.

Oggins, Robin S., 2004. The Kings and Their Hawks. Falconry in Medieval England. New Haven, Yale University Press.

Olmos de León, Ricardo Manuel, 2013. «Medicina animal en la Baja Edad Media hispánica y su relación con la medicina humana: aves, perros y caballos», Anuario de Estudios Medievales, 43/1, pp. 199-242.

Olmos de León, Ricardo Manuel, 2018. «The care of hunting birds in the late Middle Ages and Renaissance according to the Spanish falconry treatises (1250-1565)», en Karl-Heinz Gersmann y Oliver Grimm (eds.), Raptor and human. Falconry and bird symbolism throughout the millennia on a global scale, Schleswig, Centre for Baltic and Scandinavian Archaeology.

Querol San Abdon, Jordi, 2003. Materials per a un diccionari històric del català científic medieval: el vocabulari tècnic de l’art de la falconeria. Barcelona, Universidad Autónoma de Barcelona [trabajo de investigación].

Querol San Abdon, Jordi, 2005. «Materiales para un diccionario histórico del catalán científico medieval: el vocabulario técnico del arte de la cetrería», en José Manuel Fradejas Rueda (ed.), Los libros de caza. Tordesillas, Universidad de Valladolid.

Rico Martín, Ana María (ed.), 1997. «Libro de las aves que cazan» de Juan de Sahagun: edición crítica. Madrid, UNED [tesis doctoral en microficha].

Roca, Joseph Maria, 1929. Johan I d'Aragó, Barcelona, Institució Patxot.

Schultz, Alexander Herman, 1945. The Romance of Dadude de Pradas called Dels Auzels Cassadors. Columbus, The Ohio State University Press.

Van den Abeele, Baudouin, 1990. La fauconnerie dans les lettres françaises du XIIe au XIVe siècle. Lovaina, Leuven University Press.

Van den Abeele, Baudouin, 1994. La fauconnerie au Moyen Âge. Connaissance, affaitage et médecine des oiseaux de chasse d'après les traités latines. París, Klincksieck.

Van den Abeele, Baudouin, 1996. La littérature cynégétique. Turnhout, Brepols.

Van den Abeele, Baudouin, 2000. «Le faucon sur la main. Un parcours iconographique médiéval», en Agostino Paravicini Bagliani; Baudouin Van den Abeele (eds.), La Chasse au Moyen Âge. Société, traités, symboles, Florencia, Sismel,  pp. 87-109.

Van den Abeele, Baudouin, 2002. «Le Libro de piaceri e doctrina de li uccelli d’Aloisio Besalu et Giovanni Belbasso da Vigevano: un traité de fauconnerie encyclopédique du XVe siècle», en José Manuel Fradejas Rueda (ed.), La caza en la Edad Media. Tordesillas, Universidad de Valladolid.

Van den Abeele, Baudouin, 2005. «Traités de fauconnerie de la Reanaissance: quelques lignes de force», en José Manuel Fradejas Rueda (ed.), Los libros de caza. Tordesillas, Universidad de Valladolid.



Tractat per l'art de la caça; edición y estudio léxico, Antoni Mas i Miralles & Marinela Garcia Sempere (pdf)