Saltar apartados

Agres-Gaianes

Información de la etapa

  • Distància: 16,3 km
  • Desnivell positiu: 400 m
  • Desnivell negatiu: 718 m
  • Altitud màxima: 804 m
  • Traçat de l'etapa: gpx, kml

 

Agres-Gaianes

 

 

 Agres-Gaianes

 

Información complementaria

 

«Sota la mirada de la serra de Mariola, Agres ofereix espectaculars paratges coronats pel santuari de la Mare de Déu d'Agres i abundants fonts d'aigua dels naixements del parc natural, en el qual destaca la ruta de les geleres o caves.»

 

«Limitat per les serres de Mariola i del Benicadell al nord i per les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Serpis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, i configura un excepcional mosaic d'ecosistemes i paisatges. Trobem, així, des d'espais forestals ben conservats fins als cultius rústics de muntanya; des de les riberes fluvials fins als cingles més inaccessibles. El conjunt sintetitza, com pocs llocs valencians, les característiques bàsiques i les peculiaritats de la muntanya mediterrània.»

 

«Hi ha també elements arquitectònics de gran valor històric vinculats al paisatge, com és el llegat d'enginyeria que va deixar el ferrocarril (ponts, paredats i túnels), el castell de Perputxent, els molins de final del segle XIX, els assuts i les petites centrals hidroelèctriques.»

 

«El 1889, la companyia anglesa Alcoi and Gandia Railway and Harbour Company Limited va construir la línia fèrria que uniria les poblacions d'Alcoi i Gandia. Ho va fer en dos anys a penes. El primer comboi promocional va recórrer el trajecte el 18 de juliol de 1892, si bé fins al principi de l'any següent no van circular amb regularitat els trens. A partir de llavors va funcionar un mitjà de comunicació i transport de gran importància en la història de les nostres comarques. Durant els primers anys es van baixar mercaderies per a l'exportació (paper, teixits, oli, fruites i verdures) i es van pujar productes -fonamentalment d'importació anglesa- com ara carbó, sal, fusta o tabac. I paral·lelament, el tràfic de viatgers també anava en augment.»

 

Via Verda del Serpis

 

«La serra del Benicadell és un sistema ben definit en la seua estructura i delimitació geogràfica. Amb un  relleu fort i vigorós, és la serra que serveix de frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida al nord i el Comtat al sud i constitueix el límit provincial entre les províncies d'Alacant i València. S'alça sobre un paisatge buit, entre les dilatades valls d'Albaida i el Comtat.»

 

«Amb un relleu fort i vigorós, el Benicadell s'eleva fins als 1 104 metres, s'estén al llarg d'uns vint-i-cinc quilòmetres en direcció nord-est-sud-oest i s'alça sobre un paisatge buit entre les dilatades valls d'Albaida i del Comtat. El seu nucli principal està adscrit als termes municipals de Muro, Gaianes, Beniarrés i l'Orxa, pel que fa al vessant de la solana. Per l'est, la serra del Benicadell s'extingeix en els barrancs pels quals transcorre el riu Serpis, concretament en el barranc de l'Infern de l'Orxa; per l'oest arriba fins al pou Clar d'Ontinyent, a la serra d'Agullent. En aquesta serra, la seua prominent i allargada mola dibuixa una bonica silueta que es pot reconèixer des de grans distàncies, delineada per una prolongada i elegant cresteria de calcària grisenca que corona el cim. Així, la seua orientació de ponent a orient i les vessants abruptes determinen una clara diferenciació climàtica i hidrològica.»

 

«La cova de l'Or s'obri en el vessant meridional de la serra del Benicadell i domina la vall del riu d'Alcoi. És una cova amb unes condicions d'habitabilitat excel·lents que va acollir un dels grups d'agricultors i ramaders pioners d'origen mediterrani que es van expandir per les nostres terres des de la meitat del VI mil·lenni abans de Crist (5 600 a. de C.).»

«La riquesa i la importància del jaciment, especialment les ceràmiques decorades mitjançant la impressió de la vora d'una petxina de Cardium, el van convertir ràpidament en clau per a la recerca del neolític valencià. Els cereals carbonitzats van ser datats pel mètode del C14, amb resultats que arriben fins al 5 550 a. de C., i que estableixen l'horitzó inicial de l'agricultura i la ramaderia a la península Ibèrica.»

 

«Naix en les proximitats de Beniaia, a la Vall d'Alcalà, transcorre pel terme de Planes, travessa una sèrie de gorges excavades en les formacions calcàries de la serra de Cantacuc i desfila cap a Beniarrés enclavat entre les serres de l'Albureca i del Cantalar a l'encontre del riu Serpis, al qual tributa les aigües. En total, l'Encantada recorre més de vuit quilòmetres d'un barranc agrest, formant un conjunt de gran bellesa paisatgística i contrastat valor faunístic i botànic.»

 

«Aquest recorregut, de gran bellesa, mostra, a més, diversos elements arquitectònics relacionats amb el líquid element, com són safarejos, molins, aqüeductes històrics o indústries papereres, tot enclavat en les primeres serres septentrionals de la província, les del Benicadell, la Safor, Albureca i Almirall, caracteritzades per la morfologia càrstica i les parets escarpades.»

 

 

«Recipient ceràmit trobat el 2004 a la cova d'en Pardo, de Planes. Aquesta cavitat s'obri a uns sis-cents quaranta metres sobre el nivell del mar en la vessant meridional de la serra de l'Albureca. L'entrada és de forma triangular i estreta. La cova d'en Pardo és una cavitat càrstica de dimensions mitjanes, en què una estalactica d'un volum considerable divideix l'interior en espais o "sales".»

 

«Des del 16 de gener de 2007, Beniarrés compta amb el seu primer espai protegit. Es tracta de la Microreserva de Flora de l'Alt de Senabre, que inclou els terrenys públics de Fantaquí, cova dels Nou Forats i Corralets de l'Encantada. En a penes 5,61 hectàrees s'han censat més de dues-centes cinquanta espècies, xifra que pot donar una idea de la biodiversitat que conté el paratge. Entre la flora protegida hi ha espècies endèmiques, exclusives, rares o amenaçades, motiu pel qual la Conselleria de Territori, basant-se en l'informe botànic redactat a aquest efecte, ha acceptat la petició de la Regidoria de Medi Ambient del nostre ajuntament sobre la conveniència de protegir aquest espai natural.

Aquest reconeixement implica la posada en marxa d'un pla de gestió per a la microreserva, que inclou la senyalització dels límits, l'establiment de cartells informatius, l'adequació d'una senda, la reintroducció o reforçament de certes espècies arbòries com, entre altres, la carrasca, l'arboç o el freixe, així com la creació d'un banc de llavors.»
«En aquesta pàgina podràs consultar o descarregar tots els estudis, informes, memòries i projectes mediambientals que elabora la Regidoria de Turisme i Medi Ambient, així com conèixer de primera mà tots els tràmits i gestions realitzats per a dur-los a terme. Barranc de l'Encantada, Microreserva de Flora de l'Alt de Senabre, reforestació del Benicadell, Via Verda d'Alcoi-Gandia, rehabilitació de regs tradicionals...»

 

«Situat a la comarca del Comtat es troba el municipi de Beniarrés, una localitat famosa pel seu ric patrimoni natural en el qual destaca la cova de l'Or, un important jaciment neolític, i la desembocadura del barranc de l'Encantada.»

 

«Situat a la vora del riu Serpis, Gaianes mostra amb orgull els seus vestigis d'origen musulmà i conté l'antiga llacuna de l'Albufera, recuperada el 2004 com a Espai Natural Protegit, la qual constitueix un ric patrimoni natural per al municipi.»

 

«Antiga llacuna dessecada en temps històrics i que s'està restaurant amb fons FEDER. Rep nombroses espècies d'aus nidificants i hinvernants. Es té constància de la introducció de diverses espècies de peixos exòtics i tortugues (fonamentalment Trachemys scripta), cosa que converteix aquest espai en un lloc òptim per a assajar tota mena de tècniques d'eliminació i estratègies de sensibilització per a la població. Funciona com a llacuna temporal, un factor que introdueix la possibilitat de la presència d'interessants comunitats d'espècies de fauna i flora efímeres, adaptades al cicle d'inundació i dessecació.»

 

«L'objectiu general d'aquest projecte és millorar l'entorn de l'albufera de Gaianes i facilitar-ne l'ús didàctic i recreatiu mitjançant la naturalització de l'entorn de la llacuna, la revegetación al voltant de l'albufera, la generació de zones d'inundació temporal en les àrees de drenatge natural, la millora del proveïment hidràulic d'aquestes llacunes d'inundació temporal i la protecció de la zona contra l'acció de pescadors furtius que afecten negativament la fauna i la flora que s'hi ha establit.»

 

  • Planes. Ruta de Pego. Rutas Jaume I

Què veure: castell de Planes, aqüeducte medieval, etc.

«Igual que una gran part de les poblacions de la zona, Planes té l'origen en l'ocupació musulmana i en els primers pactes entre Al-Azraq i Jaume I. El 1245 va passar a les mans dels cristians. El monarca conqueridor en va cedir el 1276 la propietat a Teresa Gil de Vidaure, tercera dona de Jaume I, de la qual feia temps que s'havia separat. El fill dels dos, Jaume, senyor de Xèrica, s'ocupa de redactar la primera carta de poblament dos anys després. Va pertànyer al senyoriu de Cocentaina fins al 1425, data en la qual es va segregar per a constituir-se en baronia. Va patir els atacs dels unionistes entre 1347 i 1349, i durant la guerra dels dos Peres van ser fortificades les defenses davant la possibilitat d'un atac dels castellans. Des del 1594 va pertànyer als ducs de Maqueda, i més endavant va passar per les mans dels ducs d'Arcos i dels marquesos de Cruïlles. Per la seua contribució militar a l'expulsió dels moriscos va obtenir el títol de vila el 1609.»

 

 

Senders PR i SL

 

Grup en facebook.

 

 

  • Fonts d'Agres. Microruta associada a Rutas Azules de Alicante. Diputació d'Alacant, Departament de Cicle Hídric

«En aquesta excursió de poc més d'1,5 km es recorre el poblet d'Agres, de carrers costeruts i amb fonts i safarejos en diversos racons. L'itinerari comença al Convent o Santuari de la Mare de Déu del Castell, amb el primer enclavament situat just dessota: la font del Convent. A continuació s'arriba a la plaça on hi ha el naixement de l'assut d'Agres, la font de l'Assut i el safareig, per a després visitar moltes altres fonts,  com la del Molí, la Fonteta, la font del Mig o la del Raval.»

 

- Sender PR-V 184. Serra del Benicadell
- Sender PR-V 277. Penya del Flare
- Ruta de les Pedanies. Ruta ecològica
- Sender PR-CV 56. Racó Llobet

 

 

«El mateix camí de l'Encantada ja és un espectacle. Busquem llocs més tranquils pas a pas seguint un camí paral·lel al barranc, al costat d'un afluent del Serpis que li aportarà les aigües després de vorejar l'alt de Senabre. Tolls, gorgs i un barranc agrest entre les serres de l'Albureca i el Cantalar durant prop de vuit quilòmetres en els quals també estarem pendents de la  llegenda.»

 

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464