Saltar apartados

Alpatró (la Vall de Gallinera)-Benirrama (la Vall de Gallinera)

Informació de l'etapa

  • Distància: 19 km
  • Desnivell positiu: 849 m
  • Desnivell negatiu: 965 m
  • Altitud màxima: 965 m
  • Traçat de l'etapa: gpx, kml

 

Alpatró (la Vall de Gallinera)-Benirrama (la Vall de Gallinera)

 

 

Alpatró (la Vall de Gallinera)-Benirrama (la Vall de Gallinera)

 

 

Informació complementària

 

 

Pobles i paratges. Costums i tradicions. Museu etnogràfic. Flora i fauna. Per camins de moriscos i mallorquins. Model de desenvolupament rural. Rutes ecològiques...

la Vall de Gallinera

 

  • Morera, Vicent i Ortolà, Juanjo. La vall de Gallinera: per camins de moriscos i mallorquins. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2011, 239 pàg. ISBN 978-84-931704-8-6. Catàleg BUA.

Web amb informació molt completa sobre aquesta obra

Per camins de moriscs

 

«Cal ser insistent: l'expulsió general dels moriscos d'Espanya al començament del segle XVII va ser un esdeveniment que va sacsejar la societat hispana contemporània, un succés de primer ordre que per a nosaltres adquireix el caràcter d'etnicidi, però que en aquella època es va embolcallar amb trets de designi diví. A partir d'aquesta consideració, els testimonis que arrepleguen l'èxode morisc i les seues cruels vicissituds van ser lògicament abundants: la major part atribuïen als mateixos moriscos la responsabilitat de ser expulsats (ells, sempre ferms en la seua "obstinació"); una mínima part treien a la llum els sentiments de dolor i pietat que suscitaven en els seus conveïns cristians.

Tota aquesta literatura fonamentalment dels apologetes de l'expulsió té també el seu reflex, encara que menys conegut, en les arts plàstiques. Un únic reflex conservat, això sí, però d'extraordinària importància. Després d'haver-se perdut el quadre Expulsió dels moriscos amb què Velázquez va guanyar el famós concurs del 1627, la col·lecció de llenços pertanyents a Bancaixa -i que donen nom a una de les sales de la seu central a València- queda com l'únic testimoni plàstic contemporani de l'expulsió.»

 

«La importància d'aquesta sèrie de pintures rau principalment en el valor que té com a document històric; constitueix una autèntica crònica visual de la traumàtica expulsió dels moriscos del Regne de València.

Les obres recullen amb un extraordinari realisme un munt d'escenes sobre aquest dramàtic esdeveniment de principi del segle XVII: des de l'embarcament dels membres d'aquella minoria religiosa en diferents ports valencians fins al desembarcament en el port nord-africà d'Orà.»

 

Fragment del programa Medi Ambient, capítol 669, de Canal 9, Ràdio Televisió Valenciana, emès el 23 de febrer de 2012, que mostra la vall de Gallinera a través de les rutes que es proposen al llibre La vall de Gallinera: per camins de moriscos i mallorquins, de Vicent Morera i Juanjo Ortolà.

 

Ventpluig, l'associació cívica de la vall del Castell de Guadalest, entre les serres d'Aitana, la Serrella i la Xortà, i que comprèn els pobles de Confrides, l'Abdet, Beniardà, Benifato, Benimantell i el Castell de Guadalest. Modestament treballem per divulgar i preservar el patrimoni natural, cultural i paisatgístic d'aquesta vall valenciana de la Marina Baixa.

 

 

Revolta a la Vall de Gallinera

 

 

«La historiografia sobre els moriscos i la seua expulsió ha estat determinada per tot un conjunt de prejudicis ideològics. Els contemporanis de l'expulsió, si més no els que van tenir ocasió d'expressar-se per escrit, van adoptar una posició que podem denominar moriscòfoba. Consideraven que la població morisca valenciana era econòmicament poc rellevant, atès el caràcter minifundista i l'endarreriment de l'agricultura que practicaven. Al mateix temps pensaven que la seua població creixia a un ritme superior al de la cristiana a causa del matrimoni universal i precoç que els caracteritzava, ja que les que anomenaven "càrregues del matrimoni" eren per a ells poc exigents i no practicaven el celibat. Els historiadors i publicistes del segle XIX, fonamentalment els liberals, van adoptar una actitud moriscòfila, fonamentada en una percepció absolutament contrària. Els moriscos eren una minoria econòmicament molt activa i eficient. Per tant, l'expulsió l'any 1609 va significar un greu trasbals. No obstant això els historiadors conservadors, interessats en la canonització del patriarca Ribera, van mantenir el punt de vista moriscòfob. Els historiadors actuals han oscil·lat entre la moriscofília i la moriscofòbia, però per raons menys ideològiques, com una explicació d'un suposat endarreriment econòmic valencià, conseqüència de l'expulsió dels moriscos i una repoblació que va reforçar el règim senyorial.»

 

«Ocupaven àmplies zones de les muntanyes de l'interior, especialment les conques del Millars i del Palància, a Castelló, del Túria i del Xúquer, a València, del Serpis i del Vinalopó, a l'actual província d'Alacant, la costa valenciana des de Cullera a Dénia, la muntanya alacantina i diverses poblacions de la regió d'Oriola, que fitava amb el regne castellà de Múrcia.»

 

«Les seues principals línies d'actuació són dues, i totes dues tenen per objectiu conservar el nostre medi natural de manera sostenible, així com sensibilitzar i implicar la ciutadania en la conservació del patrimoni natural valencià.

1. Difusió i foment de l'ús d'espècies autòctones en jardineria, d'interès especial des del punt de vista ecològic i de la conservació de la natura.
2. Gestió responsable del territori. Compra i custòdia de terrenys d'alt interès ecològic per a la seua conservació integral.»

«La vall de Gallinera és un enclavament amb uns excepcionals valors botànics, faunístics i paisatgístics. Presenta una elevada heterogeneïtat d'ecosistemes, gràcies a la seua variada topografia i diferents microclimes. Hi ha 823 taxons autòctons i 62 endemismes. Aquests valors naturals s'han mantingut gràcies al relatiu aïllament de la vall respecte de les dinàmiques econòmiques d'àrees properes.»

 

«La subcomarca de Pego i les Valls es compon de Pego, l'Atzúvia, la Vall d'Ebo, la Vall d'Alcalà i la Vall de Gallinera, al nord d'Alacant (Espanya).


Fragment del documental de trenta minuts que fa un recorregut per les quatre estacions i reflecteix tant les diferents tasques agrícoles que s'hi practiquen, com els esdeveniments naturals corresponents a cada estació.»

 

«Aquesta bonica zona de muntanya, que sembla voler-se amagar de la resta del món, està situada en una vall envoltada de serres, amb espectaculars paisatges. La vall de Gallinera la formen vuit nuclis de població i una infinitat de racons per a visitar.»

 

Què veure: Castells d'Alcalà i de Benirrama, etc.

«D'origen musulmà, la vall de Gallinera va ser el nucli de resistència de les revoltes del cabdill Al-Azraq contra Jaume I. En el segle XIV, el senyoriu va ser propietat de l'infant Pere d'Aragó, fill de Jaume II, i posteriorment va passa a les mans del duc de Gandia.

Els seus habitants moros van lluitar activament contra el decret d'expulsió el 1609.»

 

  • La Garriga. Diputació d'Alacant, Alacant Natura, Espais Naturals

«La Garriga està situada al terme municipal de la Vall de Gallinera, al costat del poble d'Alpatró, a la comarca de la Marina Alta.

Està enclavada en la vall del riu Gallinera, del qual pren el nom el municipi, tancat entre les serres de l'Almirall, l'Albureca i la Foradada, un entorn que ens situa en un dels paisatges més bonics d'Alacant.

És una vall fèrtil, amb aigua abundant i nombroses fonts, que es dedica a l'agricultura, principalment la coneguda cirera de la muntanya d'Alacant, que disposa de denominació d'origen.»

 

«Els usos permesos en els àmbits dels poblats seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució d'aquestes finalitats. Es podrà autoritzar l'ús agrícola dels espais no edificats, les espècies arbòries permeses seran les tradicionals (ametlers, oliveres i pomeres), i el cultiu ha de ser compatible amb la posada en valor, ús i gaudi de la Zona Arqueològica. Si una prospecció arqueològica sobre aquest sòl confirmara l'existència de restes d'edificacions, hauran de ser considerades i posades en valor com a part integrant de la Zona Arqueològica.»

El Consell declara Bé d'Interès Cultural els poblats moriscos de la vall d'Alcalà. Font: laverdad.es, 8/5/2012
«La directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso, ha subratllat que la declaració servirà per a reforçar l'important sector del turisme» en aquesta zona de la província d'Alacant. Alonso ha indicat que "disposar de la màxima protecció patrimonial implica l'aplicació d'una estricta normativa de protecció, comuna a tots els BIC que són Zona Arqueològica, com, per exemple, que tan sols es podran autoritzar reconstruccions que estiguen científicament justificades i en les quals s'utilitzen tècniques i materials originaris".»

 

«La presència en terres valencianes de rellevants nuclis sarraïns és un fet històric singular pel seu valor com a referent i font de coneixement i investigació. Per tot això caldrà inventariar els despoblats i les restes arquitectòniques morisques valencianes per a incloure'ls en l'Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. En aquesta tasca, els municipis, dins del terme municipal dels quals queden construccions, hauran d'elaborar l'inventari local corresponent. Sobre la base de la catalogació es podria elaborar una línia de prioritats, amb la delimitació dels elements de més valor que cal conservar.»

 

«Situat a l'interior de la Marina Alta, la Vall d'Alcalà apareix entre muntanyes amb un important llegat històric que es remunta al cabdill musulmà Al-Azraq.»

 

Què veure: Palau d'Al-Azraq, aqüeducte, poblats moriscs, etc.

«D'origen musulmà, aquesta població coneguda com a Alcalà de la Jovada va tenir una certa rellevància per ser el centre d'operacions i residència del cabdill Al-'Azraq en les seues contínues revoltes contra Jaume I. Va ser en aquest lloc, concretment en el castell, on van tenir lloc els últims focus de resistència contra les tropes del monarca. Després de la seua rendició i expulsió del regne, el senyoriu va pertànyer al duc de Villahermosa. L'església de la Vall de Gallinera va exercir la jurisdicció eclesiàstica en aquesta zona fins al 1574, data en la qual Joan de Ribera va concedir autonomia a la parròquia d'Alcalà de la Jovada.»

 

Senders PR i SL

 

El paratge natural del Condoig
Els avantpassats més llunyans
Els despoblats moriscos
La muntanya sud d'Alcalà

 

 

«La guia descriu detalladament un itinerari principal i una sèrie de variants que es poden recórrer en circuits circulars o anar enllaçant-les l'una amb l'altra, caminant per els muntanyes de l'Atzúbia, Tormos, Ebo i Pego.

Cada ruta conté totes els indicacions necessàries per contemplar la bellesa dels paisatges de muntanya del nord de la comarca, a més de recomanacions sobre els llocs d'obligada visita per a tots els amants de la natura i de les activitats culturals.»

 

«El CEP està format per amics de diferents generacions, amants de la natura i dels esports d'aventura i de muntanya. Gran part dels membres del CEP som joves d'entre 20 i 30 anys, amb gran dedicació i entrega en tot allò que fem.

Actualment, el CEP té dues seccions principals: d'una banda aquells que fan senderisme tant per la zona com per terres més llunyanes, aprofitant els caps de setmana i ponts festius. D'altra banda, hi ha un altre grup més dedicat a l'escalada, majoritàriament esportiva, bloc i clàssica.»

Senderisme. «A més del foment del senderisme, el CEP també duu a terme importants i laborioses tasques de recuperació, catalogació i manteniment dels senders del PR-CV 58. Per tant, cal tenir en compte i valorar aquest treball sense el qual no seria possible la pràctica del senderisme.»

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464