Saltar apartados

Banyeres-Ibi

 

Informació de l'etapa

  • Distància: 20,9 km
  • Desnivell positiu: 740 m
  • Desnivell negatiu: 683 m
  • Altitud màxima: 1078 m
  • Traçat de l'etapa: gpx, kml

 

Banyeres de Mariola-Ibi

 

 

 Banyeres de Mariola - Ibi

 

 

 

Informació complementària

 

«El curs alt del riu Vinalopó presenta un ric i variat repertori de solucions tècniques per a l'aprofitament de l'aigua en activitats domèstiques i productives. Les diferents cultures que s'hi han assentat  han anat construint al llarg dels segles tot un seguit de elements del patrimoni hidràulic a fi d'utilitzar fins a l'última gota d'aigua existent.

Els sistemes de regadiu derivats del riu Vinalopó, fonamentats en el partidor d'aigües que distribueix històricament l'aigua de reg per als termes de Banyeres, Bocairent i Beneixama. Els microsistemes hidràulics construïts a partir de l'aprofitament de fonts i galeries drenants (els nostres alcavons o mines d'aigua, equivalents a les foggara nord-africanes i els famosos qanat iranís). Els sistemes d'assut i séquia dotats de basses de decantació i alimentats de manera complementària per alcavons, al servei de molins fariners, drapers i paperers. I els safarejos per a l'ús domèstic, etc.».

 

«La creació del Parc Cultural de l'Aigua és un projecte en el qual ha treballat els últims anys l'Ajuntament de Banyeres amb un doble objectiu: el primer, la protecció i restauració del ric patrimoni industrial dels molins paperers situats en el llit del riu Vinalopó; el segon, incentivar el desenvolupament local a través del turisme cultural, tot això partint de l'existència del Museu Valencià del Paper, únic a la Comunitat Valenciana i que entre els seus objectius té el de vigilar, protegir i restaurar l'arqueologia industrial dels molins, en el terme municipal.

L'àrea del parc cultural de l'aigua comprendria des de l'assut del Molí de l'Ombria fins molí del Pont, tot dins del terme de Banyeres i en tota la seua extensió de propietat municipal.»

 

«Aquest museu ens mostra la història i tradició paperera del municipi, l'origen del paper, les seues matèries primeres, etc. A més, les seues exposicions temporals desperten l'interès dels seus visitants.

El museu disposa de diverses plantes. Al soterrani trobem el taller on es fa el paper a mà. En la planta baixa se'ns explica l'origen del paper, les matèries primeres, una maqueta d'una màquina de paper contínua.»

 

«El curs alt del riu Vinalopó ha sigut objecte d'un aprofitament hidràulic intens i continuat des d'època àrab. La seua singularitat rau en l'existència d'un complex i extens sistema de regadiu per derivació fluvial, compartit per Bocairent (província de València), Banyeres de Mariola, Beneixama, Camp de Mirra i Canyada (província d'Alacant), juntament amb petits regadius alimentats per surgencias naturals i mines d'aigua, i una formidable bateria de molins hidràulics paperers, hereus dels molins drapers construïts des d'època medieval, cadascun inserit en el seu propi sistema de derivació fluvial. Malgrat la crisi de la indústria paperera i el gradual abandó de l'agricultura, el patrimoni hidràulic de l'alt Vinalopó ha arribat als nostres dies en unes condicions raonables, i és font de biodiversitat, identitat i orgull cívic. Els projectes de restauració fluvial impulsats per la planificació hidràulica estatal han amenaçat recentment la conservació dels assuts del riu, la demolició dels quals impossibilitaria la restauració funcional dels vells molins. L'Ajuntament de Banyeres de Mariola impulsa un parc cultural de l'aigua amb rang jurídic de bé d'interès cultural, com a part d'una estratègia compartida amb la societat civil orientada a la salvaguarda i la valorització del patrimoni hidràulic.»

 

«Aquest tram del riu Vinalopó al pas per Banyeres de Mariola és una mostra de com la gent del lloc estima i valora el seu entorn natural, fins a tal punt que no han estalviat esforços per a arribar a aconseguir que es declare BIC (Bé d'Interès Cultural). Ha sigut un esforç continu entre les diferents administracions, el Museu Valencià del Paper, i particulars que han apostat per divulgar i promoure iniciatives per a fer conèixer aquest magnífic indret, carregat amb tanta història i importància per als habitants d'aquest poble enclavat en el Parc Natural de la Serra de Mariola.»

Dins d'aquest mateix blog, pàgines en les podrem conèixer més bé tots els valors d'aquest paratge únic:

 

«El municipi de Banyeres de Mariola compta amb un bagatge industrial molt ric i variat. El recorregut del riu Vinalopó pel seu terme municipal està envoltat de construccions molt característiques com són els batanes, molins harineros i molins paperers. Aquestes construccions van ser el símbol d'una època i ara ens ajuden a entendre com era la indústria llavors.»

 

«Banyeres de Mariola és el poble de la província situat a més altura sobre el nivell del mar i durant tot l'any ofereix espectaculars paisatges, emmarcats pel Parc Natural de la Serra de Mariola.»

 

Què veure: castells de Banyeres i de la Serrella, torre de la Font Bona, museu arqueològic, etc.

«La població, denominada Beniheres pels àrabs, va ser conquistada per Jaume I el 1248, el qual va cedir la vila a Jofré de Raixa i el castell a Bernat de Tous.

El 1381, la universitat de Bocairent adquiria els dos enclavaments, els quals continuarien adscrits a la ciutat veïna fins al 1618, data en què Felip IV en va decretar la segregació.»

 

«Caldrà insistir encara que l'acció cabdal dins de l'espai de l'ecologia o que la tasca mediambiental més urgent i principal és la recerca, l'estudi i la divulgació especialitzada i d'abast popular? Que la més eficaç i econòmica política forestal és la vigilància qualificada i activa i deixar fer i refer a la Natura? Que la millor intervenció física sobre l'entorn natural, fins la més ben intencionada, és aquella que no es realitza? I que en els casos més excepcionals i sagnants en què cal intervindre s'haurà de portar a terme amb els mateixos coneixements, bon fer, cura i netedat que fa servir el cirurgià quan entra en el quiròfan?»

«Evidentment l'eina més eficaç o, si es vol, l'arma més potent contra totes els formes de barbàrie és la cultura. Mai no serà prou, en una societat que és vol solidària i ecològica, l'energia invertida en l'educació i la investigació en qualsevol dels seus aspectes i nivells.»

Joan Pellicer i Bataller

Plantes medicinals de la Serra de Mariola

 

 

«El barranc dels Molins i les hortes Majors d'Ibi contenen un dels conjunts hidràulics més rellevants de les comarques d'Alacant. Nombrosos jaciments de totes les èpoques certifiquen que el lloc ha estat ocupat per diversos grups culturals. En un espai relativament reduït d'aproximadament 3,5 quilòmetres quadrats es pot estudiar com s'estableixen diferents assentaments entorn del recurs de l'aigua al llarg de la història. Futures prospeccions i excavacions arqueològiques podrien donar llum sobre noves estructures hidràuliques. Secularment el cabal de la font de Santa María s'ha utilitzat per al reg de l'horta, per a proveïment de la població i per a moure vuit molins. Avui l'aigua flueix per mitjà de una galeria i corre per una séquia que va ser excavada en la roca i que guanya altura en cada tram per a moure els molins. Els elements patrimonials que s'hi estudien, com ara jaciments, estructures hidràuliques, arquitectura i paisatge de l'horta, camins històrics i assagadors, defineixen uns entorns paisatgístics diferenciats també per les visuals: l'entorn del barranc dels Molins, que essencialment és la conca receptora del cabal, i l'entorn de les hortes Majors, que és el perímetre de l'espai regat.»

 

 

Senders PR i SL

 

 

Pàgina en facebook.

 

Descàrrega de mapes.

 

«Aquesta excursió recorre una porció de l'herència de les primeres indústries papereres que hi van haver i van donar faena a gran part de la població de Banyeres de Mariola durant els segles XVIII a XX.»

 

«El trajecte corre paral·lel al tram més alt del riu Vinalopó, durant la marxa es pot contemplar la densa vegetació autòctona de ribera i de la fauna que hi està associada.
Al llarg d'aquesta primera excursió es poden visitar fonts i enclavaments singulars com el toll Blau, amb cascades d'aigua de gran bellesa.»

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464