Saltar apartados

Benissa-Sierra de Oltà (Calp)

Informació de l'etapa

  • Distància: 17,9 km
  • Desnivell positiu: 826 m
  • Desnivell negatiu: 840 m
  • Altitud màxima: 634 m
  • Traçat de l'etapa: gpx, kml

 

Benissa-Sierra d'Oltà (Calp)

 

 

Benissa-Sierra d'Oltà (Calp)

 

Informació complementària

 

«La serra de Bèrnia i Ferrer és un conjunt de serres litorals i prelitorals, caracteritzades pel paisatge agrest , que constitueix el límit biogeogràfic entre els dominis semiàrids i sec-subhumit. És una de les muntanyes més imponents i elevades de  les comarque d'Alacant, situada entre els termes municipals de Benissa, Xaló, Altea, Calp, Alcalalí, Tàrbena i Callosa d'en Sarrià. Forma un sistema individualitzat d'elevat valor paisatgístic i ambiental. La barrera tancada de la serra de Bèrnia, perpendicular al litoral i enfonsada en el mar en l'extrem oriental pels rompents del morro de Toix, s'alça sobre les dues Marines com a divisòria natural.»

 

«Vista des de serra Gelada, en primer terme podem veure l'Albir, a continuació Altea, la serra de Bèrnia i al final, el penyal d'Ifac.»

Bernia des de Serra Gelada

 

«Vista des del port d'Altea amb les dues cúpules blaves que la caracteritzen, les seues platges, però també la impressionant serra de Bèrnia amb un núvol que marca la primera ascensió tèrmica del matí, el penyal d'Ifac, morro de Toix amb el seu enlairament de parapent.»

Bernia des del port d'Altea

 

Oltá i Bernia

 

«El penyal d'Ifac, situat a Calp, a la comarca de la Marina Alta, va ser declarat parc natural el 19 de gener de 1987. Aquesta formidable roca, unida a terra solament per un estret istme, s'eleva sobre el mar fins als 332 m d'altura.

Aquest paratge, un dels més coneguts de la Comunitat Valenciana, amb únicament 53,3 hectàrees de superfície, constitueix alhora un dels seus espais naturals protegits de menor extensió i un dels més visitats.

D'altra banda, la riquesa del patrimoni històric amb valuosos jaciments arqueològics, juntament amb la singularitat de la flora, que inclou importants endemismes, el converteixen en un parc natural de primer ordre.»

Mapa. Visor Web de cartografia de la GV

Guia del ParcNatural . Fullet, 14 pàg.

Vídeo, 12:47

 

«Al llarg dels seus prop de 12 km de longitud, l'esmolada cresteria de Bèrnia manté un rumb constant. La senzillesa de la seua forma en el paisatge contrasta amb la complexitat geològica que mostra en els plans generals»

«...un fet destacable i que es relaciona amb la vegetació de la serra de Bèrnia és que ha patit un continu procés de desforestació, motivat, en un primer moment, per l'afany de rompre noves terres com a conseqüència de l'explosió demogràfica del segle XIX i que, posteriorment, han sigut abandonades per l'escassa productivitat d'aquests terrenys, ja que la mecanització dels conreus és extremament dificultosa.»

 

«Des de la falla de Bolulla, a l'extrem NW i fora de l'àrea, fins al Mediterrani, en el morro del Toix, es desenvolupa una alineació muntanyenca que, genèricament, denominem serra de Bèrnia. Al llarg dels seus prop de 12 km de longitud, l'esmolada cresteria de Bèrnia manté un arrumbament E-S-E constant. La senzillesa de la seua forma en el paisatge contrasta amb la complexitat geològica que mostra en els plans generals. El morro de Toix s'alça sobre les dues Marines com a divisòria natural.»

 

«Aquest article té com a objectiu l'anàlisi de la torreta de Canor, un edifici situat a la partida de Canor, a Benissa (la Marina Alta, País Valencià). Tant l'estudi de les fonts escrites com el de la tècnica arquitectònica ens porten a datar-lo entre els segles XII-XIII i a interpretar-lo com les restes d'una torre d'alqueria. A més, proposem una interpretació del paper que devia tenir aquesta torre en el sistema de control territorial de l'antic terme del castell de Calp, en relació amb altres punts estratègics de la zona com el hisn de Calp, el castellet de la Solana, Benissa o Teulada.»

 

«Les seues principals línies d'actuació són dues, i totes dues tenen per objectiu conservar el nostre medi natural de manera sostenible, així com sensibilitzar i implicar la ciutadania en la conservació del patrimoni natural valencià.

1. Difusió i foment de l'ús d'espècies autòctones en jardineria, d'interès especial des del punt de vista ecològic i de la conservació de la natura.

2. Gestió responsable del territori. Compra i custòdia de terrenys d'alt interès ecològic per a la seua conservació integral.»

«La gran altitud d'aquestes muntanyes, la diversitat ecològica i morfològica, i la proximitat al mar són els principals factors que contribueixen a l'existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre les quals s'inclouen nombroses espècies endèmiques. Prova dels valors excepcionals que conflueixen en aquestes muntanyes és la inclusió d'aquesta zona entre els Llocs d'Interès Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana.»

 

«L'església de la Puríssima Xiqueta destaca per les seues dimensions sobre el nucli històric de Benissa, població de la Marina Alta que ens torna a oferir mar i muntanya. A les seues construccions senyorials i racons pintorescos s'hi sumen les cales d'aigua transparent i de gran bellesa natural.»

 

Senders PR i SL

 

«En el Club de Muntanya Margalló tenim un programa molt extens d'activitats durant tot l'any, rutes de senderisme de dificultat moderada perquè puga venir tota la família i d'altres amb un nivell més elevat. En arribar el bon temps gaudim dels nostres "hotels sota els estels", els vivacs, en què es combinen les caminades amb el plaer de dormir sota la llum de la lluna i els estels, nits per a compartir converses, rialles i altres símbols d'alegria. En entrar la tardor, i reservat solament per als més exigents, tres dies caminant entre serres i valls amb dues nits d'acampada, arriba l'hora de la" Marxa del Fuji".»

Pàgina en facebook

 

 

  • Rutes per Benissa. Portal www.benissa.net, web de turisme de l'Ajuntament de Benissa

«Benissa té un dels termes municipals més extensos de la Mari­na Alta, amb una orografia, unes empremtes culturals i una biodiversitat que paga la pena conèixer.

Per a fer-ho hem dissenyat una sèrie de rutes que et poden ajudar a descobrir aquests valors d'una manera agradable.»


- Ruta dels Riberers o anti­c camí vell de València
- Ruta d'Oltà
- Ruta de Bèrnia
- Ruta de la Solana
- Ruta de les Ermites
- Ruta del molí del Quisi
- Ruta de camins de pedra i aigua

 

Serra de Bèrnia. «La gran altitud d'aquestes muntanyes, la diversitat ecològica i morfològica, i la proximitat al mar són els principals factors que contribueixen a l'existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre les quals s'inclouen nombroses espècies endèmiques. Prova dels excepcionals valors que conflueixen en aquestes muntanyes és la inclusió d'aquesta zona, per l'Acord del 10 de juliol de 2001, del Consell, entre els Llocs d'Interès Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, en virtut de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.»

 

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464