Saltar apartados

Callosa d'en Sarrià-Benimantell

Informació de l'etapa

  • Distància: 15,1 km
  • Desnivell positiu: 1101 m
  • Desnivell negatiu: 805 m
  • Altitud màxima: 754 m
  • Traçat de l'etapa: gpx, kml

 

Callosa d'en Sarrià-Benimantell

 

 

Callosa d'en Sarrià-Benimantell

 

Informació complementària

 


«Els principals elements que configuren el paisatge de la vall de Guadalest presenten formes variades distribuïdes per tot l'amfiteatre muntanyenc que delimita la vall, amb les serres de la Serrella i la Xortà al nord i la serra d'Aitana a la part meridional. Aquestes façanes muntanyenques estan dotades d'una visió panoràmica, amb vessants abruptes, i encara que a grans trets podem parlar d'un paisatge relativament obert, la visió queda limitada entorn de la depressió que forma la vall de Guadalest.»

«Dins del component vegetal del paisatge destaquen hàbitats associats a pinades i carrascars, a més d'un nombros grup d'espècies de flora endèmica de rocam i matollar mediterranis. Els bosquetons de ribera associats al riu constitueixen elements puntuals focalizadors. La riquesa natural i ecològica del paisatge s'evidencia en les nombroses figures de protecció de què disposen els seus elements: Paisatge Protegit del Puigcampana i Ponotx, LIC de l'Aitana, la Serrella i el Puigcampana, microreserves vegetals, etc.»

«Els nuclis rurals d'aquest territori mostren clares reminiscències àrabs i morisques, paleses en la disposició dels carrers i, en general, en l'organització dels nuclis i petits assentaments. La població que llavors habitava aquests paratges va transformar les pronunciades vessants de les serres en terres de cultiu traçant bancals de "pedra seca" que mantenien la terra cultivable.»

el Castell de Guadalest-Confrides

 

  • Guadalest. Panoràmiques aèries, Jaime Brotons, 14/01/2016. Magnífiques vistes aèries en 360º

el Castell de Guadalest

 

 

Què veure: castells de l'Alcazaiba i del Rei, presó, torre del Penyal d'Alcalà, Casa Ordunya, etc.

«El Castell de Guadalest, que va ser plaça forta durant la dominació musulmana, va ser atorgat en feu per Jaume II a Bernat de Sarrià el 1293, una vegada sufocades les revoltes morisques que el rebel Al-Azraq havia atiat contra Jaume I i que acabaria de resoldre definitivament Pere el Gran. El 1335 la propietat del lloc tornaria a la corona, per a passar més tard a les mans de l'infant Pere i posteriorment al seu fill, el primer duc de Gandia. Després de la mort de l'últim duc real, la família Cardona obtindrà el control dels territoris, que adquireixen categoria de marquesat el 1543. L'expulsió dels moriscos del 1609 va afectar notablement el cens de població.»

 

«El riu Algar també és un riu d'escàs recorregut, uns dotze quilòmetres. Naix a la serra del Ferrer, encara que la seua conca comença en el terme de Tàrbena, i el seu curs es desplega totalment per terres alacantines. Com a lloc més destacable del curs del riu cal esmentar els salts d'aigua i tolls que es produeixen després de travessar el congost a la partida de Sacos, zona coneguda com a fonts de l'Algar, condicionada amb una àrea recreativa i de bany.

Al llarg del camí contemplarem les surgencias que irrompen en el vessant septentrional de la serra d'Aitana, els salts i tolls de les fonts del riu Algar, cortines d'aigua generades en la font dels Xorros a Bolulla.»

 

«El relleu, en el qual destaquen crestells i cingleres, l'altura i l'orientació general W-E determinen una gran variabilitat ecològica en la Serrella, serra que fa de límit natural, fonamentalment, entre la Marina Baixa i el Comtat.

Els materials són predominantment calcaris al nucli de la serra, envoltats pel tap miocènic de les valls. Pel que fa a la flora, cal destacar la presència d'endemismes iberollevantins o setabencs i tambe d'altres plantes d'àrea més àmplia rares a casa nostra, com ara el grèvol (Ilex aquifolium). Malgrat l'impacte humà, força evident en els cultius i en el predomini de les comunitats subserials, i la dificultat de les condicions físiques, hi ha espais on poden existir els carrascars climàtics, enriquits en els ambients ombrívols amb espècies caducifòlies de gran valor ecològic i paisatgístic.»

Serrella

 

«Des d'aquest punt de partida, l'excursionista recorrerà el marge sud de l'aqüífer del Cocoll, albirarà des del mirador de Tàrbena els escarpats cims calcaris de les serres de Ferrer i de Bèrnia a l'est, les de la Xortà al sud-oest, i ja més allunyades, l'Aitana al sud, i els cims del  Ponotx i el Puigcampana.

Aquest inici de la marxa permetrà comprendre el comportament com a esponges d'aquestes masses rocoses (àrees d'infiltració preferencial), en les quals la precipitació que no s'evapora o no es converteix en vessament s'infiltra en els aqüífers per a crear naixements i rius, com la font dels Xorros de Bolulla o les famoses fonts de l'Algar.»

 

Facilita un document de 40 pàgines, l'itinerari i un mapa de la ruta en format PDF.

 

 

Senders PR i SL

 

 

«Benimantell, juntament amb els altres pobles de la vall de Guadalest ofereix als amants del senderisme una infinitat d'opcions. Tria la ruta que més et vinga de gust, descarrega-te-la i comença a descobrir la bellesa dels nostres paisatges.»

 

  • Embassament de Guadalest. Microruta associada a Rutes Blaves d'Alacant. Diputació d'Alacant, Departament de Cicle Hídric

«En aquesta excursió d'aproximadament nou quilòmetres, a més de les vistes de l'amplitud de l'aigua que ofereix l'embassament, de 13 hm3 de capacitat i 67,5 hectàrees de superfície, es poden observar les serres de la Serrella i la Xortà i el Castell de Guadalest.»

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464