Saltar apartados

Cocentaina-Agres

 

Informació de l'etapa

  • Distància: 10,1 km
  • Desnivell positiu: 933 m
  • Desnivell negatiu: 636 m
  • Altitud màxima: 1227 m
  • Track: gpx, kml

 

Cocentaina-Agres

 

 

Cocentaina-Agres

 

Informació complementària

  • Río Agres. Ruta azul. Diputació d'Alacant, Departament de cicle hídric.

«L'aigua i les seues fonts són una de les grans riqueses naturals de la serra de Mariola. Des de tots els enclavaments d'aquesta ruta es pot contemplar el llit del riu Agres i la vall que forma. Es tracta d'un petit curs fluvial, d'escàs cabal, que a penes recorre 12 km fins a la desembocadura en el riu Serpis, terme municipal d'Alcosser de Planes, prop de la cua de l'embassament de Beniarrés.

Aquest riu s'alimenta de les nombroses surgències que des del vessant nord de la serra de Mariola baixen en forma de barrancs per a fondre's amb el llit fluvial. En aquest vessant, en cinc quilòmetres escassos arriba a tenir desnivells propers als 900 m.»

 

  • López Seguí, Eduardo i Torregrosa Giménez, Palmira. Cava Gran o Arquejada (Agres). Intervencions arqueològiques en la província d'Alacant, 2011, MARQ. 2012. ISBN: 978-84-695-6559-9


«Aquest treball ha consistit en l'excavació arqueològica de la cava Gran d'Agres, immoble declarat Bé de Rellevància Local. S'ha excavat amb metodologia arqueològica el farciment del vas després de molts anys d'abandó i amb motiu de les tasques de rehabilitació i posada en valor que en l'actualitat duu a terme la Diputació Provincial d'Alacant. Entre els elements documentats destaca el sistema de desguàs de l'edifici.»

«La cava va ser construïda per la ciutat de Xàtiva per a proveir-se de neu. És obra del nevater Joan Puig, que, a més, proveïa de neu Fageca, Ibi i altres pobles de les comarques de la Ribera i la Costera. Possiblement la data de construcció s'hauria de fixar entre els segles XVII i XVIII (Cruz i Segura, 1996), sobretot si tenim en compte un recent descobriment produït durant els treballs de rehabilitació de l'immoble dutes a terme per la Diputació Provincial d'Alacant. En aquests treballs s'ha documentat una inscripció en un dels carreus d'un dels arcs de la coberta, on es pot llegir la data de 1702 (Vilaplana, 2012). L'ús comercial sembla perdurar plenament fins al 1906 i esporàdicament fins al principi de 1930. L'últim propietari va ser un veí d'Agres (Vicedo i Ramírez, 2004: 108). En aquella dècada es desmantella la coberta, i els materials de construcció es reaprofiten en edificis de la població.»

Alcoi.

«La ruta d'Alcoi està situada a l'interior de les comarques d'Alacant i està formada per les poblacions d'Alcoi, Cocentaina, Xixona i Penàguila.

En aquesta ruta trobarem un ric patrimoni cultural i històric, antigues festes i tradicions de gran transcendència a la Comunitat Valenciana, un ric entorn natural com el parc natural de la Font Roja, a Alcoi, amb exemplars de carrasques, teixos i espècies caducifòlies i importants activitats industrials, com les d'Alcoi o Xixona.»

 

«Situada entre els municipis d'Alcoi, Ibi i Xixona, a cavall entre la serra dels Plans i el Parc Natural de la Font Roja, la Canal constitueix un territori d'un altíssim valor ecològic, humà i històric. Segles d'ocupació humana han deixat la seua empremta inesborrable en aquesta vall d'enorme riquesa paisatgística i ambiental: en forma de pintures rupestres, de restes iberes o romanes, d'explotacions agrícoles i forestals estructurades al voltant de la sòbria figura del mas o d'espectaculars construccions civils bastides per a facilitar el transport i la comunicació. L'acció de l'home ha incidit en el terreny fins a donar-li la forma que nosaltres hem heretat.

En l'actualitat, l'autovia fa que el viatger travesse la Canal a tota velocitat, aliè a l'inestimable valor de l'espai natural que l'envolta. Amb aquest llibre l'invitem a aturar-s'hi un moment i conèixer la riquesa, la història, la bellesa i la humanitat que impregna aquest xicotet racó de la Mediterrània. Perquè coneixent-lo aprendrà a estimar-lo.»

La Canal d'Alcoi

 

 

«Sota la mirada de la serra de Mariola, Agres ofereix espectaculars paratges coronats pel santuari de la Mare de Déu d'Agres i abundants fonts d'aigua dels naixements del parc natural, en el qual destaca la ruta de les geleres o caves.»

 

«Històric, monumental, fester..., Cocentaina és un poble que, després de la imatge de modernitat que li confereix la seua actual fesomia urbana, amaga una llarga història. Un passat que es pot descobrir en els carrers del seu nucli antic, on acumula un ric patrimoni arquitectònic i cultural, que els contestans han sabut preservar i mostren amb orgull.»

 

  • Mas de Prats. Diputació d'Alacant, Alacant Natura, Espais naturals

«Està situat dins dels límits del Parc Natural de la Serra de Mariola, que es localitza a cavall de les comarques d'Alacant i València. Concretament està englobat en una zona de reserva integral en el terme municipal de Cocentaina.

Aquestes zones corresponen a les àrees més ben conservades, cosa que indica clarament l'alt valor ambiental i el bon estat de conservació d'aquest espai natural de la xarxa provincial.

Zona muntanyenca, està dominada per la carrasca, que gràcies a les temperatures més fredes i la major humitat es desenvolupa en tota la seua plenitud, acompanyada per matoll baix i en zones de més insolació, pel pi blanc.»

 

Què veure: castells de Cocentaina i Penella, palau Comtal , muralla, el Raval, etc.

«La vila de Cocentaina va tenir certa importància durant l'època musulmana i va ser conquistada per Jaume I el 1248, que la va adscriure al patrimoni reial. Com en les poblacions de la zona, Cocentaina va patir l'assetjament del rebel cabdill moro Al-Azraq, que va obligar el monarca catalanoaragonès a reforçar les defenses del lloc, fet que va facilitar que el cabdill andalusí no aconseguira conquistar-la, malgrat la seua obstinació. El 1291, la baronia passaria a les mans de Roger de Llúria, que havia sigut batle de la vila i alcaide del castell

 

 

Senders PR i SL

 

Pàgina en facebook

 

 

«El Centre Excursionista ha de ser un pont de reunió per a tots aquells que tenen les mateixes inquietuds pel medi ambient, l'esport de la muntanya i la curiositat de conèixer la nostra comarca, llocs del País i del món sempre en ple contacte amb la natura.»

 

«La colla ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció és una associació ecologista d'Alcoi (País Valencià), que té per finalitat la defensa del medi ambient i la qualitat de vida. El nostre grup és totalment independent de qualsevol partít polític o institució.

Pretenem que el nostre ecologisme no és limite a atacar els símptomes de la degradació ambiental, sinó que vaja més enllà, per a arriba a l'arrel dels problemes i interpretar-los, buscar solucions i lluitar per la seua aplicació.

Ens agrada el lema "Pensar globalment, actuar localment". És per això que, tot i tenir un àmbit d'actuació bàsicament local, el nostre enfocament no és redueix a aquest espai, sinó que abraça també problemes generals, molt sovint relacionats amb els primers.»

Espais Naturals

Pàgina en facebook.

 

Grup en facebook.

 

 

A l'ombra de les caves
Camí d'aigües
Una cita amb la història
Miradors de solana

 

  • Font Molí Mató. Microruta associada a Rutas Azules de Alicante. Diputació d'Alacant, Departament de Cicle Hídric

«En l'excursió es travessa una microrreserva natural de Flora en la qual es troba un bon nombre d'espècies de plantes endèmiques que són les que fan tan especial a la serra de Mariola. El punt de surgència d'aquesta font és en un lloc no accessible, a la cova de Mont Blanc. Des d'ací baixa a través de tres salts d'aigua fins a acabar en una petita bassa que permet tenir una magnífica panoràmica de la vall.»

 

«La serra de Mariola, entre les comarques d'Alacant i València, està declarada parc natural pel seu interès morfològic, natural i etnogràfic. Avui descobrim els seus paisatges i alguns llocs construïts per l'home com els antics pous o geleres o el poblat iber de l'alt de la Cova.»

 

 

  • Fonts d'Agres. Microruta associada a Rutas Azules de Alicante. Diputació d'Alacant, Departament de Cicle Hídric

«En aquesta excursió de poc més d'1,5 km es recorre el poblet d'Agres, de carrers costeruts i amb fonts i safarejos en diversos racons. L'itinerari comença al Convent o Santuari de la Mare de Déu del Castell, amb el primer enclavament situat just dessota: la font del Convent. A continuació s'arriba a la plaça on hi ha el naixement de l'assut d'Agres, la font de l'Assut i el safareig, per a després visitar moltes altres fonts,  com la del Molí, la Fonteta, la font del Mig o la del Raval.»

 

- Sender PR-V 184. Serra del Benicadell
- Sender PR-V 277. Penya del Flare
- Ruta de les Pedanies. Ruta ecològica
- Sender PR-CV 56. Racó Llobet

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464