Saltar apartados

Gaianes-L'Orxa

Informació de l'etapa

  • Distància: 18,5 km
  • Desnivell positiu: 571 m
  • Desnivell negatiu: 707 m
  • Altitud màxima: 661 m
  • Traçat de l'etapa: gpx, kml

 

Gaianes-l'Orxa

 

 

Gaianes-l'Orxa

 

Informació complementària

 

«Limitat per les serres de Mariola i del Benicadell al nord i per les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Serpis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, i configura un excepcional mosaic d'ecosistemes i paisatges. Trobem, així, des d'espais forestals ben conservats fins als cultius rústics de muntanya; des de les riberes fluvials fins als cingles més inaccessibles. El conjunt sintetitza, com pocs llocs valencians, les característiques bàsiques i les peculiaritats de la muntanya mediterrània.»

 

«Hi ha també elements arquitectònics de gran valor històric vinculats al paisatge, com és el llegat d'enginyeria que va deixar el ferrocarril (ponts, paredats i túnels), el castell de Perputxent, els molins de final del segle XIX, els assuts i les petites centrals hidroelèctriques.»

 

«El 1889, la companyia anglesa Alcoi and Gandia Railway and Harbour Company Limited va construir la línia fèrria que uniria les poblacions d'Alcoi i Gandia. Ho va fer en dos anys a penes. El primer comboi promocional va recórrer el trajecte el 18 de juliol de 1892, si bé fins al principi de l'any següent no van circular amb regularitat els trens. A partir de llavors va funcionar un mitjà de comunicació i transport de gran importància en la història de les nostres comarques. Durant els primers anys es van baixar mercaderies per a l'exportació (paper, teixits, oli, fruites i verdures) i es van pujar productes -fonamentalment d'importació anglesa- com ara carbó, sal, fusta o tabac. I paral·lelament, el tràfic de viatgers també anava en augment.»

 

Via Verda del Serpis

 

«La serra del Benicadell és un sistema ben definit en la seua estructura i delimitació geogràfica. Amb un  relleu fort i vigorós, és la serra que serveix de frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida al nord i el Comtat al sud i constitueix el límit provincial entre les províncies d'Alacant i València. S'alça sobre un paisatge buit, entre les dilatades valls d'Albaida i el Comtat.»

 

«Amb un relleu fort i vigorós, el Benicadell s'eleva fins als 1 104 metres, s'estén al llarg d'uns vint-i-cinc quilòmetres en direcció nord-est-sud-oest i s'alça sobre un paisatge buit entre les dilatades valls d'Albaida i del Comtat. El seu nucli principal està adscrit als termes municipals de Muro, Gaianes, Beniarrés i l'Orxa, pel que fa al vessant de la solana. Per l'est, la serra del Benicadell s'extingeix en els barrancs pels quals transcorre el riu Serpis, concretament en el barranc de l'Infern de l'Orxa; per l'oest arriba fins al pou Clar d'Ontinyent, a la serra d'Agullent. En aquesta serra, la seua prominent i allargada mola dibuixa una bonica silueta que es pot reconèixer des de grans distàncies, delineada per una prolongada i elegant cresteria de calcària grisenca que corona el cim. Així, la seua orientació de ponent a orient i les vessants abruptes determinen una clara diferenciació climàtica i hidrològica.»

 

«La cova de l'Or s'obri en el vessant meridional de la serra del Benicadell i domina la vall del riu d'Alcoi. És una cova amb unes condicions d'habitabilitat excel·lents que va acollir un dels grups d'agricultors i ramaders pioners d'origen mediterrani que es van expandir per les nostres terres des de la meitat del VI mil·lenni abans de Crist (5 600 a. de C.).»

«La riquesa i la importància del jaciment, especialment les ceràmiques decorades mitjançant la impressió de la vora d'una petxina de Cardium, el van convertir ràpidament en clau per a la recerca del neolític valencià. Els cereals carbonitzats van ser datats pel mètode del C14, amb resultats que arriben fins al 5 550 a. de C., i que estableixen l'horitzó inicial de l'agricultura i la ramaderia a la península Ibèrica.»

 

«Aquest recorregut, de gran bellesa, mostra, a més, diversos elements arquitectònics relacionats amb el líquid element, com són safarejos, molins, aqüeductes històrics o indústries papereres, tot enclavat en les primeres serres septentrionals de la província, les del Benicadell, la Safor, Albureca i Almirall, caracteritzades per la morfologia càrstica i les parets escarpades.»

«En aquesta pàgina podràs consultar o descarregar tots els estudis, informes, memòries i projectes mediambientals que elabora la Regidoria de Turisme i Medi Ambient, així com conèixer de primera mà tots els tràmits i gestions realitzats per a dur-los a terme. Barranc de l'Encantada, Microreserva de Flora de l'Alt de Senabre, reforestació del Benicadell, Via Verda d'Alcoi-Gandia, rehabilitació de regs tradicionals...»

 

«Situat a la comarca del Comtat es troba el municipi de Beniarrés, una localitat famosa pel seu ric patrimoni natural en el qual destaca la cova de l'Or, un important jaciment neolític, i la desembocadura del barranc de l'Encantada.»

 

«Situat a la vora del riu Serpis, Gaianes mostra amb orgull els seus vestigis d'origen musulmà i conté l'antiga llacuna de l'Albufera, recuperada el 2004 com a Espai Natural Protegit, la qual constitueix un ric patrimoni natural per al municipi.»

 

«Antiga llacuna dessecada en temps històrics i que s'està restaurant amb fons FEDER. Rep nombroses espècies d'aus nidificants i hinvernants. Es té constància de la introducció de diverses espècies de peixos exòtics i tortugues (fonamentalment Trachemys scripta), cosa que converteix aquest espai en un lloc òptim per a assajar tota mena de tècniques d'eliminació i estratègies de sensibilització per a la població. Funciona com a llacuna temporal, un factor que introdueix la possibilitat de la presència d'interessants comunitats d'espècies de fauna i flora efímeres, adaptades al cicle d'inundació i dessecació.»

 

«L'objectiu general d'aquest projecte és millorar l'entorn de l'albufera de Gaianes i facilitar-ne l'ús didàctic i recreatiu mitjançant la naturalització de l'entorn de la llacuna, la revegetación al voltant de l'albufera, la generació de zones d'inundació temporal en les àrees de drenatge natural, la millora del proveïment hidràulic d'aquestes llacunes d'inundació temporal i la protecció de la zona contra l'acció de pescadors furtius que afecten negativament la fauna i la flora que s'hi ha establit.»

 

«L'Orxa s'assenta en una petita vall del Comtat, entre muntanyes i serres. El pont de set arcs de mig punt que travessa el riu Serpis permet l'accés a aquest nucli urbà en què destaca l'església de Santa Maria Magdalena.»

 

  • Lorcha. Ruta de Pego. Rutas Jaume I

Què veure: castells de Barcella i Perputxent, etc.

«Fins al segle XIV no apareixen les primeres referències a la població de l'Orxa, lloc que és adscrit a la comanadoria de Perputxent, de l'orde de Montesa. El castell, que va pertànyer al cabdill Al-Azraq, seria destruït durant els enfrontaments amb les tropes cristianes. Després del pacte entre Al-Azraq i Jaume I, el territori fou cedit a Gil Garcés d'Azagra i posteriorment a Arnau de Romaní. Aquest últim va donar, el 1288, el castell i la vall a l'orde del Temple. Després de la seua dissolució, la propietat va ser traspassada el 1319 al recentment creat orde de Montesa, que es va encarregar de reconstruir el castell sobre l'estructura de la fortalesa musulmana. Després de l'expulsió dels moriscos en el segle XVII, la vila va ser repoblada per mallorquins.»

 

Senders PR i SL

 

 

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464