Saltar apartados

L'Orxa-Alpatró (la Vall de Gallinera)

Informació de l'etapa

  • Distància: 13,9 km
  • Desnivell positiu: 944 m
  • Desnivell negatiu: 792 m
  • Altitud màxima: 1013 m
  • Traçat de l'etapa: gpx, kml

 

l'Orxa-Alpatró (la Vall de Gallinera)

 

 

l'Orxa-Alpatró (la Vall de Gallinera)

 

Informació complementària

 

«Tracta sobre unes singulars valls de la Marina, caracteritzades per la presència de destacades estratificacions històriques i paratges naturals d'un valor extraordinari. Els autors volen que les seues propostes vagen més enllà del món teòric i puguen influir en la conservació i valoració del paisatge cultural d'aquestes valls, que és precisament la major potencialitat per al seu desenvolupament socioeconòmic.»

«Aquest és un paisatge sagrat perquè és el cor d'una comarca, la Marina Alta. I perquè des de fa més de dos mil·lennis els éssers humans van protagonitzar entre aquests cingles i valls una manera d'estar i de ser al món plasmada en múltiples manifestacions arquitectòniques i culturals que han arribat pràcticament intactes fins als nostres dies. Aquest miracle ha sigut possible perquè aquest lloc s'ha salvat de la depredació urbanística que ha esborrat la identitat de molts altres paratges, cosa que li ha permès conservar la seua personalitat.» (Presentació a l'agost de 2016)

 

 

«Els paisatges, igual que la resta d'unitats ecològiques, són ens dinàmics. En un paisatge agroforestal, com el de la vall de Gallinera, trobem una forta dependència antròpica. El paisatge es manté i evoluciona a causa de la intervenció humana. Així, els canvis que es produeixen en la dinàmica socioeconòmica del municipi es reflecteixen en el paisatge. Per a determinar el dinamisme del paisatge s'ha optat per l'ús combinat del SIG IDRISI, utilitzant l'anàlisi CROSSTAB, juntament amb una de les fonts de dades més objectives: la fotografia aèria. Amb la finalitat de facilitar la quantificació de les taxes de canvi s'han generat una sèrie de cartografies simplificades. En aquests mapes s'han considerat les classes genèriques següents: cultius, abandó, natural i altres. Gràcies a les anàlisis fetes es posa de manifest la necessitat d'actuar urgentment sobre un entorn deprimit, sotmès a una elevada taxa d'abandó agrícola durant les últimes dècades. Aquests processos d'abandó comporten importants riscos ambientals (augment de la taxa d'erosió i perill d'incendis forestals, entre altres) als quals s'ha de fer front abans que esdevinguen un greu problema per a la gestió del territori.»

 

«Aquest recorregut, de gran bellesa, conté, a més, diversos elements arquitectònics relacionats amb el líquid element, com són safarejos, molins, històrics aqüeductes o indústries papereres, tot enclavat en les primeres serres septentrionals de la província, les del Benicadell, la Safor, Albureca i Almirall, caracteritzades per la morfologia càrstica i les seues parets escarpades.»

 

«Les principals línies d'actuació són dues, i totes dues tenen per objectiu conservar el nostre medi natural de manera sostenible, així com sensibilitzar i implicar la ciutadania en la conservació del patrimoni natural valencià.


1. Difusió i foment de l'ús d'espècies autòctones en jardineria, d'interès especial des del punt de vista ecològic i de la conservació de la natura.


2. Gestió responsable del territori. Compra i custòdia de terrenys d'alt interès ecològic per a la seua conservació integral.»

«La vall de Gallinera és un enclavament amb uns excepcionals valors botànics, faunístics i paisatgístics. Presenta una elevada heterogeneïtat d'ecosistemes, gràcies a la seua variada topografia i diferents microclimes. Hi ha 823 taxons autòctons i 62 endemismes. Aquests valors naturals s'han mantingut gràcies al relatiu aïllament de la vall respecte de les dinàmiques econòmiques d'àrees properes.»

 

«L'Orxa s'assenta en una petita vall del Comtat, entre muntanyes i serres. El pont de set arcs de mig punt que travessa el riu Serpis permet l'accés a aquest nucli urbà en què destaca l'església de Santa Maria Magdalena.»

 

  • Lorcha. Ruta de Pego. Rutas Jaume I

Què veure: castells de Barcella i Perputxent, etc.

«Fins al segle XIV no apareixen les primeres referències a la població de l'Orxa, lloc que és adscrit a la comanadoria de Perputxent, de l'orde de Montesa. El castell, que va pertànyer al cabdill Al-Azraq, seria destruït durant els enfrontaments amb les tropes cristianes. Després del pacte entre Al-Azraq i Jaume I, el territori fou cedit a Gil Garcés d'Azagra i posteriorment a Arnau de Romaní. Aquest últim va donar, el 1288, el castell i la vall a l'orde del Temple. Després de la seua dissolució, la propietat va ser traspassada el 1319 al recentment creat orde de Montesa, que es va encarregar de reconstruir el castell sobre l'estructura de la fortalesa musulmana. Després de l'expulsió dels moriscos en el segle XVII, la vila va ser repoblada per mallorquins.»

 

Senders PR i SL

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464