Saltar apartados

La Vall d'Ebo-Murla

Informació de l'etapa

  • Distància: 18,4 km
  • Desnivell positiu: 908 m
  • Desnivell negatiu: 1019 m
  • Altitud màxima: 827 m
  • Track: gpx, kml

 

La Vall d'Ebo-Murla

 

 

La Vall d'Ebo-Murla

 

Informació complementària

«El barranc de l'Infern és un canyó rocós de gran bellesa paisatgística; a més, constitueix un magnífic exemple del que es denomina rius en roca, és a dir, rius que flueixen sobre roques molt resistents. En els rius "normal" s'esdevenen una sèrie de processos que modifiquen la morfologia i la dinàmica (dipòsit de materials en el fons, erosió del llit, etc.); aquests processos es podrueixen molt lentament, de manera que són difícils d'estudiar. No obstant això, en els rius en roca alguns d'aquests processos se succeeixen a alta velocitat i a una escala menor, i per això es converteixen en  laboratoris naturals que ens ajuden a saber...»

 

«El plec del penyal Roig es troba a la serra del Penyal, als termes municipals de Benigembla i Murla. Per les seues grans dimensions (més de dos quilòmetres), aquest plec és perfectament visible des de la carretera CV-720, en el tram que uneix les localitats de Parcent i Benigembla. La millor zona per a contemplar-lo són els tres quilòmetres d'aquesta carretera situats abans d'entrar a Benigembla.»

«Aquest gran plec sinforme és un dels molts que podem observar a les comarques d'Alacant. El seu principal interès rau en unes condicions d'observació òptimes.»

 

«El recorregut ens permet transitar des dels cims de massissos carbonatats (àrees d'infiltració preferencial) on la pluja perfila terrenys agrestos, seminus, de roques esquerdades i deformes (lapiaz o rascler), als barrancs escarpats i encaixats en els quals les aigües de vessament es canalitzen salvatges cap a les planes costaneres, o endinsar-nos en el mitològic i ancestral inframon dels avencs i coves subterrànies per a descobrir les mil i una formes capricioses que el líquid element modela al seu pas. Finalment, aquesta mateixa aigua, després del seu laboriós i lent treball de dissolució, torna a aflorar en naixemtens sorprenents i inesperats, per a cloure un cercle vital que acaba en el mar.

Ruta que comença en el municipi de Pego i acaba en la cova de les Calaveres (Benidoleig), un dels dos LIH de les nostres comarques amb major valoració per l'elevat interès didàctic, científic i recreatiu, així com pel seu valor paisatgístic. En aquest itinerari de cinquanta-nou quilòmetres de longitud contemplarem cims, barrancs, avencs o coves càrstiques.»

Facilita un document de 58 pàgines, l'itinerari i un mapa de la ruta en format PDF.

 

«Les seues principals línies d'actuació són dues, i totes dues tenen per objectiu conservar el nostre medi natural de manera sostenible, així com sensibilitzar i implicar la ciutadania en la conservació del patrimoni natural valencià.

1. Difusió i foment de l'ús d'espècies autòctones en jardineria, d'interès especial des del punt de vista ecològic i de la conservació de la natura.
2. Gestió responsable del territori. Compra i custòdia de terrenys d'alt interès ecològic per a la seua conservació integral.»

«La vall de Gallinera és un enclavament amb uns excepcionals valors botànics, faunístics i paisatgístics. Presenta una elevada heterogeneïtat d'ecosistemes, gràcies a la seua variada topografia i diferents microclimes. Hi ha 823 taxons autòctons i 62 endemismes. Aquests valors naturals s'han mantingut gràcies al relatiu aïllament de la vall respecte de les dinàmiques econòmiques d'àrees properes.»

 

  • "La Cova del Rull a la la Vall d'Ebo".Pego i les Valls. Mancomunitat de Serveis Socials i Turisme de Pego, l'Atzúbia i les Valls. 4:38

    «Reportatge emès el 18/12/2005 en el programa Arrels de Punt 2-RTVV. La cova del Rull a la Vall d'Ebo (la Marina Alta). Origen i història. La Vall d'Ebo és una petita població a l'interior nord de la província d'Alacant, a dotze quilòmetres de Pego.»

 

«La formació de la cova també està lligada a altres factors geològics de caràcter tectònic, com són les falles i els plecs, traduïts en una fracturació del massís rocós que possibilita l'entrada de l'aigua i la seua circulació a l'interior de la cova. D'una manera lenta i progressiva, aquest flux d'aigua ha anat erosionant i eixamplant les fractures per on ha circulat. Sota certes condicions de pressió i de temperatura, l'aigua infiltrada ha pogut dissoldre el CO2 de l'atmosfera o l'existent en el terreny per acció bacteriana per a constituir un àcid que, tot i ser feble, ataca el carbonat de calci de les roques calcàries (insoluble en aigua), que es transforma en bicarbonat càlcic (soluble), el qual és dissolt i transportat per l'aigua. Un canvi en les condicions existents pot invertir aquesta reacció química, i el carbonat càlcic es pot dipositar en forma d'estalactites i d'estalagmites i tornar a allibera el CO2. És evident, doncs, que el procés de creixement de la cova només és possible amb una circulació contínua d'aigua i si cessa la circulació, el desenvolupament de la cova es limita al produït per enfonsaments.»

 

«El Museu Etnològic de la Vall d'Ebo, situat en una casa antiga a l'avinguda de la Marina Alta, exposa una col·lecció d'eines i curiositats aportades pels veïns del municipi.»

«Situat a la planta tercera de la Casa Museu, el centre d'interpretació de l'Art Rupestre de la Vall d'Ebo (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998) ofereix al visitant reproduccions facsímils de tots els gravats i pintures rupestres del nostre terme explicats a través de vitrines i plafons amb fotografies en 3D.»

 

«La Vall d'Ebo era una de les alqueries de la Marina Alta que es va desenvolupar en època musulmana, actualment ofereix una afable estampa entre oliveres, ametlers i garrofers.»

 

«Ala Marina Alta, entre muntanyes i cirerers, trobem les quatre poblacions que formen la Vall de Laguar, amb el barranc de l'infern i el riu Girona com a testimonis del que molts consideren la catedral del senderisme a les nostres comarques.»

 

Senders PR i SL

 

  • Lenar de Vall d'Ebo.Microruta associada a Rutas Azules por el Patrimonio Hidrogeológico de Alicante. Diputació d'Alacant, Departament de Cicle Hídric

    «Aquesta microruta, d'aproximadament 1,7 quilòmetres (trajecte d'anada), comença en el refugi La Figuereta, l'entorn del qual està condicionat amb font, bancs, taules i miradors des dels quals es pot observar la plana de Pego, la marjal i la mar Mediterrània.

    A més de la morfologia clavillada del lapiaz o rascler de la Vall d'Ebo (superfície formada per solcs o acanaladures de diferents mides), es visiten cavitats càrstiques denominades avencs (l'avenc Ample, Estret i del Mig).»

 

  • Presa d'Isbert-Río Girona. Microruta associada a Rutas Azules por el Patrimonio Hidrogeológico de Alicante. Diputació d'Alacant, Departament de Cicle Hídric

«L'embassament d'Isbert es localitza al municipi d'Orba, ocupa vuit hectàrees i té una capacitat màxima d'un hectòmetre cúbic. El recorregut total d'aquesta microruta fins al tancament de la presa, construïda el 1945, és d'1,7 quilòmetres aproximadament (només anada), i el primer quilòmetre es pot recórrer en qualsevol tipus de vehicle.

L'objectiu d'aquest recorregut és observar l'espectacular tancament de la presa d'Isbert, la seua funció com a infraestructura, i la morfologia típica d'un barranc o lit propi de l'àmbit geogràfic en què ens trobem.»

 

«Aquesta ruta per les comarques d'Alacant combina el paisatge amb les empremtes que ha deixat l'ésser humà al llarg de la història. La més impactant: una construcció de més de sis mil graons d'origen morisc.»

 

«Guia en què trobarem detallades 19 passejades que tenen com a eix principal el curs del riu Xaló/Gorgos. A banda de les distàncies i durades, trobarem també rondalles, llegendes, toponímia, tradicions, història, personatges, botànica… i els punts més importants dels itineraris amb les seues coordenades GPS.»

Fent camí

 

 

 

 

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464