Saltar apartados

Murla-Pedreguer

Informació de l'etapa

  • Distància: 15,9 km
  • Desnivell positiu: 109m
  • Desnivell negatiu: 305 m
  • Altitud màxima: 291 m
  • Traçat de l'etapa: gpx, kml

 

Murla-Pedreguer

 

 

Murla-Pedreguer

 

Informació complementària

«El plec del penyal Roig es troba a la serra del Penyal, als termes municipals de Benigembla i Murla. Per les seues grans dimensions (més de dos quilòmetres), aquest plec és perfectament visible des de la carretera CV-720, en el tram que uneix les localitats de Parcent i Benigembla. La millor zona per a contemplar-lo són els tres quilòmetres d'aquesta carretera situats abans d'entrar a Benigembla.»

«Aquest gran plec sinforme és un dels molts que podem observar a les comarques d'Alacant. El seu principal interès rau en unes condicions d'observació òptimes.»

 

«El recorregut ens permet transitar des dels cims de massissos carbonatats (àrees d'infiltració preferencial) on la pluja perfila terrenys agrestos, seminus, de roques clavillades i deformes (lapiaz o rascler), als barrancs escarpats i encaixats en els quals les aigües de vessament es canalitzen salvatges cap a les planes costaneres, o penetrar en el mitològic i ancestral inframon dels avencs i coves subterrànies per a descobrir les mil i una formes capricioses que el líquid element modela al seu pas. Finalment, aquesta mateixa aigua, després del seu laboriós i lent treball de dissolució, torna a aflorar en naixements sorprenents i inesperats, per a cloure un cercle vital que acaba en la mar.

Ruta que comença en el municipi de Pego i acaba en la cova de les Calaveres (Benidoleig), un dels dos LIH de les nostres comarques amb major valoració per l'elevat interès didàctic, científic i recreatiu, així com pel seu valor paisatgístic. En aquest itinerari de cinquanta-nou quilòmetres de longitud contemplarem cims, barrancs, avencs o coves càrstiques.»

 

Facilita un document de 58 pàgines, l'itinerari i un mapa de la ruta en format PDF.

 

 

«No ens podíem imaginar durant els preparatius per a la realització de la novena campanya d'excavacions arqueològiques en la cova del Randero què ens anava a oferir aquest rellevant jaciment prehistòric. Poques vegades es troben en coves atuells ceràmics complets dins d'una fossa exactament tal com la van deixar fa uns cinc mil anys.»

 

«El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva és una zona humida situada entre les províncies de València i Alacant, amb una extensió de 1 253 hectàrees. Aquesta marjal es troba al centre de la ferradura muntanyenca formada per les serres de Mostalla, Migdia i Segària.

Les seues principals característiques són una gran biodiversitat i l'excel·lent qualitat de les aigües, així com la seua abundància. Hi ha dos rius principals que recorren la marjal: el Bullent o el Vedat, a la part nord, i els Racons o el Molinell, a la sud. A més, trobem nombrosos afluents i brolladors, coneguts aquests últims en la zona amb el nom de ullals.

La marjal va ser declarada parc natural mitjançant la Llei 11/94, de 27 de desembre. A més, atesa la seua gran rellevància, també està inclosa en el Conveni Ramsar (1971) de protecció mundial de zones humides, es troba dins de la Xarxa Natura 2000 de la Union Europea i també és zona d'especial protecció per a les aus (zona ZEPA).»

Mapa. Visor web de cartografia de la GV

Guia del ParcNatural . Fullet 16 pàg.

Vídeo, 12:01

 

«Aquesta ruta proposa un recorregut d'uns trenta quilòmetres per l'aiguamoll, al nord de la província d'Alacant i al costat del mar, que s'estén per una plana envoltada per les serres de Mustalla, Migdia i Segària, i recorreguda pels riu del Bullent i dels Racons.»

«La Marjal de Pego-Oliva és un aiguamoll litoral localitzat entre les províncies de València i Alacant. El seu origen i les seues característiques tenen molt a veure amb la presència de dos importants aqüífers, ja que les seues descàrregues contribueixen a alimentar aquest sistema natural.»

 

«A la Marina Alta, entre muntanyes i cirerers, trobem les quatre poblacions que formen la vall de Laguar, amb el barranc de l'Infern i el riu Girona com a testimonis del que molts consideren la catedral del senderisme a les nostres comarques.»

 

«Pedreguer és un poble amb molts racons per descobrir, situat a un pas de la mar i a un pas de la muntanya. Una població moderna de la Marina Alta, amb un patrimoni que pots visitar i gaudir de la gent amable, de la bellesa del paisatge, de la riquesa de la terra.»

 

«Una rica agricultura marca el paisatge de Tormos, situat entre el mar i la muntanya, al peu de la serra dels Recingles, i cita obligada per als amants del senderisme.»

 

«Originàriament va ser una alqueria musulmana i està tradicionalment lligat als conreus de cítrics i vinyes, però, sens dubte, un dels majors atractius de Benidoleig és la cova de les Calaveres, considerada una de les joies arqueològiques de les nostres comarques.»

 

«Després de desaparèixer el cultiu del raïm moscatell que cobria gairebé tot el terme, l'ametla i la taronja s'han imposat en aquesta petita població de Murla.»

 

«Assentat en el vessant sud de la serra de Segària, el petit poble de Benimeli sorprèn gratament sobretot per l'àmplia gamma de colors pastel de les façanes de les cases. Cases pintades de blau, rosa, ocre, gris o verd en un joc d'atractives combinacions que emmarquen les finestres, balcons i portes.»

 

«A recer de muntanyes i travessada pel riu Girona, subsisteix un dels pocs pobles que encara manté la tradició terrissera heretada de l'època dels moriscos, Orba.»

 

«El jardí de l'Albarda és un model de referència en el món de la jardineria mediterrània. Creat l'any 1990, aquest jardí ens mostra la gran riquesa de la flora vinculada a aquest clima. L'Albarda té una superfície d'uns 50 000 m2 i acull més de set-centes espècies de plantes autòctones, a més d'una àmplia col·lecció de roses i palmeres.

Caracteritzat per la seua gran biodiversitat botànica, l'Albarda es compon d'un jardí formal i d'un jardí silvestre, que recreen la imatge dels antics jardins renaixentistes valencians, influenciats per la cultura àrab. Pel fet de tractar-se d'un jardí renaixentista, els aspectes arquitectònics hi tenen una gran importància. El visitant observarà passejos, pèrgoles, templets i fonts d'una gran bellesa que aconseguiran transportar la seua imaginació a temps passats.»

L'Albarda pertany a FUNDEM, fundació per a la conservació de la fauna i flora mediterrània. Un dels propòsits de FUNDEM és fer conèixer un exemple de jardineria sostenible, basat en l'ús de plantes autòctones que tenen un baix consum d'aigua i de substàncies químiques.

 

«Els elements que més bé identifiquen la cultura de la pansa són els riuraus, uns edificis que des del final del segle XVIII han marcat els paisatges de la Marina. Els riuraus valencians són edificis emblemàtics i únics a tot el món. Considerem riuraus les construccions fetes durant els segles XVII, XIX i XX amb la finalitat de convertir el raïm moscatell en pansa. La majoria tenen tres, quatre o cinc arcs; també n'hi ha de més xicotets, que coneixem com a riurauets. Els més interessants de conèixer són els grans riuraus, com el gran riurau del Senyor de Benissadeví, a Jesús Pobre, on al final d'agost s'escalda raïm cada any a la vista del públic.»

 

Senders PR i SL

 

«Al centre hi trobaràs una especial sensibilitat per la cultura, sobretot en els temps relacionats amb les ciències naturals, la història, les tradicions, l'art, la fotografia, el vídeo, la literatura excursionista, etc.

Podràs obtenir coneixements de la flora i la fauna de les nostres muntanyes, la geologia i interessar-te per l'exploració científica d'avencs i coves. També hi trobareu les excursions amb un clar contingut cultural i, fins i tot, científic, que formen part i són la continuació històrica dels orígens del centre.»

 

 

«El sender PR-V 53 rodeja la serra de la muntanya Gran de Pedreguer i les muntanyes de Beniquasi, l'altura màxima de les quals és el castell d'Aixa. a 606 metres.

Aquestes muntanyes formen part de la serralada Prebètica i pertanyen al període mesozoic. És caracteritzen pels plecs amb lleugers encavalcaments que donen lloc a flysch formats per sediments oceànics amb alternances de capes dures, calcàries, i blanes, margues, que, quan són arrossegades per la pluja, donen a la muntanya l'aparença de pàgines d'un gran llibre, i formen pics escarpats i zones càrstiques.»

 

- Ruta de les fonts de la muntanya Gran
- Ruta de l'Ocaive i les alqueries medievals
- Ruta dels Molins i el Miquelet de la Sella
- Ruta d'en Josep de la Tona

 

«Al llarg de la vall es podran recórrer més de seixanta quilòmetres de senders que articulen diferents recorreguts que ens portaran a alguns dels municipis que componen la vall de Pop.»

 

«Aquesta ruta per la província d'Alacant combina els paisatges amb les marques que ha deixat l'ésser humà al llarg de la història. El més impactant: una construcció de més de sis mil escalons d'origen morisc.»

 

 

«Descobrir els bells paisatges i el litoral de Xàbia és un dels molts atractius que ens esperen en aquest privilegiat racó de la Costa Blanca. Integrar-se en un medi natural singular, que combina mar i muntanya, és una molt bona alternativa per als amants de la natura, que podran endinsar-se en una vegetació frondosa, passejar pels penya-segats i contemplar unes espectaculars vistes a través d'una gran varietat de senders de gran valor ecològic i paisatgístic que travessen la Xarxa d'Espais Naturals de Xàbia. Aquestes rutes a peu, ben senyalitzades en tots els seus trams, es poden recórrer per compte propi.»

 

Cap de Sant Antoni
Les Planes
Cova de l'Aigua i el racó del Bou
Camí de Colònia-cova del Gamell
Camp de tir-Cim
Torre del Gerro-Molins
Benimaquia-coll de Pous
Camí Colònia-cim
Jesús Pobre-cim

 

«Segària, una excursió per a gaudir amb els cinc sentits. Segària no és el que sembla quan passes per la carretera. És tot un món que aparentment no convida a visitar-lo. Però quan estàs als seus peus, de colp canvia el teu pensament. Fonts, vegetació, coves, avencs, poblat ibèric, i això no us ho podeu perdre, les vistes. Us convide a anar-hi però us recomane fer la ruta sense pressa, amb la intenció de gaudir-ne al màxim. L'excursió no us decebrà.»

 

- Ruta A: senda del racó del Bou
- Ruta B: cova de l'Aigua
- Ruta C: cova del Gamell
- Ruta D: Ruta Verda

«Hem de recordar que ens trobem dins d'un espai natural protegit. Per a contribuir a la seua conservació hem d'intentar anar en grups reduïts, fer el menor soroll possible, no eixir de les sendes delimitades, respectar els animals i plantes, i no deixar brossa, residus ni cap rastre del nostre pas per l'itinerari.»

 

«El sender PR-V 53 rodeja la serra de la Muntanya Gran de Pedreguer i les muntanyes de Beniquasi, i arriba a l'altura màxima al castell d'Aixa a 606 m.
Aquestes muntanyes formen part de la serralada Prebètica, pertanyen al període mesozoic. Es caracteritza pels seus plecs amb lleugers encavalcaments que donen lloc a flysch, formats per sediments oceànics amb alternances de capes dures, calcàries, i blanes, i margues, les quals, quan són arrossegades per la pluja, donen a la muntanya l'aparença de pàgines d'un gran llibre, que forma pics escarpats i zones càrstiques.»

 

 

 

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464