Saltar apartados

Serra de Oltà (Calp)- fonts de l'Algar (Callosa d'en Sarrià)

Informació de l'etapa

  • Distància: 21,4 km
  • Desnivell positiu: 1290 m
  • Desnivell negatiu: 1374 m
  • Altitud màxima: 869 m
  • Traçat de l'etapa: gpx, kml

 

Sierra d'Oltà (Calp)-Fonts de l'Algar (Callosa d'en Sarrià)

 

 

Sierra d'Oltà (Calp)-Fonts de l'Algar (Callosa d'en Sarrià)

 

Informació complementària

 

«La serra de Bèrnia i Ferrer és un conjunt de serres litorals i prelitorals, caracteritzades pel paisatge agrest , que constitueix el límit biogeogràfic entre els dominis semiàrids i sec-subhumit. És una de les muntanyes més imponents i elevades de  les comarque d'Alacant, situada entre els termes municipals de Benissa, Xaló, Altea, Calp, Alcalalí, Tàrbena i Callosa d'en Sarrià. Forma un sistema individualitzat d'elevat valor paisatgístic i ambiental. La barrera tancada de la serra de Bèrnia, perpendicular al litoral i enfonsada en el mar en l'extrem oriental pels rompents del morro de Toix, s'alça sobre les dues Marines com a divisòria natural.»

 

«Vista des de serra Gelada, en primer terme podem veure l'Albir, a continuació Altea, la serra de Bèrnia i al final, el penyal d'Ifac.»

Bernia des de Serra Gelada

 

«Vista des del port d'Altea amb les dues cúpules blaves que la caracteritzen, les seues platges, però també la impressionant serra de Bèrnia amb un núvol que marca la primera ascensió tèrmica del matí, el penyal d'Ifac, morro de Toix amb el seu enlairament de parapent.»

Bernia des del port d'Altea

 

Oltá i Bernia

 

«El penyal d'Ifac, situat a Calp, a la comarca de la Marina Alta, va ser declarat parc natural el 19 de gener de 1987. Aquesta formidable roca, unida a terra solament per un estret istme, s'eleva sobre el mar fins als 332 m d'altura.

Aquest paratge, un dels més coneguts de la Comunitat Valenciana, amb únicament 53,3 hectàrees de superfície, constitueix alhora un dels seus espais naturals protegits de menor extensió i un dels més visitats.

D'altra banda, la riquesa del patrimoni històric amb valuosos jaciments arqueològics, juntament amb la singularitat de la flora, que inclou importants endemismes, el converteixen en un parc natural de primer ordre.»

Mapa. Visor Web de cartografia de la GV

Guia del ParcNatural . Fullet, 14 pàg.

Vídeo, 12:47

 

 

  • Fonts de l'Algar. Senderos Geológicos. Diputació Provincial. Àrea de Medi Ambient. 2010

«Es coneixen com a fonts de l'Algar el conjunt de naixements d'aigua situats a diferent altitud en el barranc de Sacos. El recorregut turístic tan sols permet visitar la font del Moro, que és una petita surgència situada a la cota més baixa. La resta de punts de descàrrega són de difícil accés a causa de l'estretor del barranc. No obstant això, és possible recórrer part del barranc per on flueix l'aigua procedent dels naixements i observar una sèrie de preses i petits vasos, els tolls, així com salts d'aigua d'una bellesa singular. Les surgències aprofiten les nombroses fissures en les calcàries de l'eocè. L'àrea de recàrrega inclou les calcàries paleògenes i cretàciques dels relleus alts de la serra de Bèrnia i serra de Ferrer. En alguns punts de l'àrea de recàrrega apareixen dolines, com les situades a l'extrem occidental de la serra de Bèrnia.»

 

  • Fonts del riu Algar. Panoràmiques aèries, Jaime Brotons, 29/05/2016. Magnífica vista panoràmica en 360º

Fuentes del riu Algar

 

 

 

«Al llarg dels seus prop de 12 km de longitud, l'esmolada cresteria de Bèrnia manté un rumb constant. La senzillesa de la seua forma en el paisatge contrasta amb la complexitat geològica que mostra en els plans generals»

«...un fet destacable i que es relaciona amb la vegetació de la serra de Bèrnia és que ha patit un continu procés de desforestació, motivat, en un primer moment, per l'afany de rompre noves terres com a conseqüència de l'explosió demogràfica del segle XIX i que, posteriorment, han sigut abandonades per l'escassa productivitat d'aquests terrenys, ja que la mecanització dels conreus és extremament dificultosa.»

 

«Des de la falla de Bolulla, a l'extrem NW i fora de l'àrea, fins al Mediterrani, en el morro del Toix, es desenvolupa una alineació muntanyenca que, genèricament, denominem serra de Bèrnia. Al llarg dels seus prop de 12 km de longitud, l'esmolada cresteria de Bèrnia manté un arrumbament E-S-E constant. La senzillesa de la seua forma en el paisatge contrasta amb la complexitat geològica que mostra en els plans generals. El morro de Toix s'alça sobre les dues Marines com a divisòria natural.»

 

«Les seues principals línies d'actuació són dues, i totes dues tenen per objectiu conservar el nostre medi natural de manera sostenible, així com sensibilitzar i implicar la ciutadania en la conservació del patrimoni natural valencià.

1. Difusió i foment de l'ús d'espècies autòctones en jardineria, d'interès especial des del punt de vista ecològic i de la conservació de la natura.

2. Gestió responsable del territori. Compra i custòdia de terrenys d'alt interès ecològic per a la seua conservació integral.»

«La gran altitud d'aquestes muntanyes, la diversitat ecològica i morfològica, i la proximitat al mar són els principals factors que contribueixen a l'existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre les quals s'inclouen nombroses espècies endèmiques. Prova dels valors excepcionals que conflueixen en aquestes muntanyes és la inclusió d'aquesta zona entre els Llocs d'Interès Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana.»

 

 

Senders PR i SL

 

 

Serra de Bèrnia. «La gran altitud d'aquestes muntanyes, la diversitat ecològica i morfològica, i la proximitat al mar són els principals factors que contribueixen a l'existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre les quals s'inclouen nombroses espècies endèmiques. Prova dels excepcionals valors que conflueixen en aquestes muntanyes és la inclusió d'aquesta zona, per l'Acord del 10 de juliol de 2001, del Consell, entre els Llocs d'Interès Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, en virtut de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.»

 

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464