Saltar apartados

Xixona-Universitat d'Alacant

 

Informació de l'etapa

  • Distància: 25,3 km
  • Desnivell positiu: 499 m
  • Desnivell negatiu: 842 m
  • Altitud màxima: 480 m
  • Traçat de l'etapa: gpx, kml

 

Xixona-Universitat d'Alacant

 

 

Xixona-Universitat d'Alacant

 

Informació complementària

 

«...el paisaje de las Sierras de Peñarroya y Cuartel es resultado de un pasado con intensas actividades humanas de aprovechamiento de sus recursos (talas, pastoreo, agricultura) fundamentalmente desde finales del s. XVII. Actividades que en nuestro siglo han sido abandonadas en su mayoría o, al menos en intensidad. Por lo tanto, en la actualidad podemos afirmar que tenemos ante nosotros un paisaje heredado antropogénico.»

 

«A las faldas del Forat de la Penya, alrededor de su castillo, del que se mantiene orgullosa la Torre Grossa, creció la población de Xixona.»

 

  • Jijona. Ruta de Alcoy. Rutas Jaume I.

Qué ver: Castillo, horno del Raval, Iglesia vieja, Museo del turrón, etc.

«Aunque los restos de civilización hallados en la zona se remontan al periodo ibérico, fueron los árabes los que establecieron la ubicación actual de la ciudad, que denominaron “Sazona”. El castillo, construido entre los siglos XII y XIII, aglutinó el primer enclave musulmán, cuya primera mención documental aparece en el Tratado de Almizrra. La villa fue conquistada por Jaume I en 1258, obteniendo en 1268 el título de villa real.»

 

«La Diputaciód’Alacant, mijançant el MARQ, i l’Ajuntament de Xixona, han organitzat aquesta exposició –patrocinada íntegrament pel MARQ- on s’exhibeixen un centenar de peces procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme, als anys quaranta, pel reverend pare Josep Belda al castell de Xixona. Ceràmiques, eines, talles d’os, etc. testimoni material de l’origen islàmic de l’actualXixona, la qual, després de ser conquerida pels cristians l’any 1258, va estar un dels castells cabdals que fortificaven i controlaven la frontera més extrema del Regne d’Aragó. D’ahí el seu títol Xixona, La Clau del Regne.»

 

«El Paratge Natural Municipal els Plantadets està declarat com a tal des de l'any 2006, i es localitza al terme municipal de Xixona, a la província d'Alacant. Aquest espai comprèn una superfície de 254,03 ha.

Des del punt de vista geomorfològic, la zona pertany a la unitat del Prebètic meridional, caracteritzada per l'alternança de serres i valls sobre materials carbonatats. La vegetació existent en el paratge és molt homogènia, amb un predomini de les pinades denses de pi blanc. Paisatgísticament, la zona presenta un gran interès local, ja que constitueix una extensa taca verda en un entorn àrid.»

Aljub

 

«Aquesta ruta de cinquanta-tres quilòmetres travessa un entorn d'argiles versicolors amb algeps del triàsic, materials impermeables que tenen un paper fonamental dins de la hidrogeologia, ja que constitueixen els elements estancs de base o laterals d'infinitat d'aqüífers en aquesta regió.

El recorregut pel llit del riu Montnegre permet veure la morfologia típica que generen les aigües de vessament en aquest tipus de formacions argiloarenoses les males terres o badlands. Zones amb solcs profunds, canyons, regalls, rases, canals i barrancs entapissen un paisatge ruïniforme i semidesèrtic amb intensos colors vermellosos, ocres, violetes i marrons del terreny.»

 

«La cultura musulmana va perfeccionar les tècniques del reg per a l'agricultura. Aprofitant els sistemes de reg romans que va trobar i juntament amb els seus propis coneixements, van obtenir un gran aprofitament de l'aigua fins al punt que va ser el motor d'una important revolució agrícola en el segle XI. El riu Montnegre, situat a la província d'Alacant, disposa de tres assuts per a la distribució de l'aigua a l'horta, a les localitats del Campello, Sant Joan i Mutxamel,  i constitueix una mostra propera a nosaltres d'aquesta mena de construccions hídriques.»

 

«Aquest sistema hidràulic està format per l'assut de Mutxamel o de les Fontetes, l'assut de Sant Joan i l'assut del Campello. Tota la xarxa de séquies parteix de l'assut de Mutxamel, una presa de derivació i de retenció construïda abans que el pantà de Tibi i que funciona des del segle XIII. La seua funció era recollir part de les aigües del riu Montnegre i enviar-les a la sèquia principal, denominada Major o del Consell, des d'on es derivaven els braçals per a regar tot el camp d'Alacant.»

 

«L'objectiu d'aquest treball és posar de manifest la importància que els testimonis orals i la literatura popular tenen en el coneixement d'un dels sistemes de regadiu més complexos de l'estat espanyol. A partir del testimoni de dos antics regants, d'un exdirector del Sindicat de Regs i de l'anàlisi de diverses obres literàries de Rafael Altamira i Isidro Buades, s'estudia, des d'una perspectiva historicojurídica, l'última etapa del regadiu tradicional de l'Horta d'Alacant. La seua desaparició va implicar el final  d'un complex sistema jurídic que, sense desdir-se dels seus precedents islàmics, tenia l'origen en els furs concedits a Alacant per Alfons X.»

 

Quin àmbit territorial comprenia l'Horta d'Alacant?
Quins són els orígens de l'Horta d'Alacant?
Com era el paisatge agrari de l'Horta d'Alacant?
Quins eren els camins històrics de l'Horta d'Alacant?
D'on procedia l'aigua de reg de l'Horta d'Alacant?
A què es deu la importància històrica del pantà de Tibi?
Quines raons expliquen el declivi i la desaparició de l'Horta d'Alacant?

«La casa torre Juana o el de Rovira està integrada dins del patrimoni cultural del municipi d'Alacant (Bé d'Interès Cultural). Segons Santiago Valera, la casa torre se situa cronològicament en els segles XVII i XVIII, si bé Ruiz la data en el segle XVI.»

Història de torre Juana i les torres de l'Horta d'Alacant

 

«Considerat com un dels més moderns, sostenibles i habitables d'Europa, el campus de la Universitat d'Alacant és, a més, un dels més reconeguts internacionalment per la seua arquitectura i ric patrimoni tant artístic com mediambiental. Per a posar en valor aquestes riqueses, donar-lo a conèixer i oferir-lo al públic com a espai visitable, la Universitat d'Alacant ha editat aquest llibre.»

«La principal novetat del llibre, que revisa i amplia l'edició del 2012, és que, a més del patrimoni tangible, incorpora la dimensió humana de la Universitat i inclou les seus i les estacions científiques. Més d'una vintena de professionals de diferents disciplines han participat en l'elaboració d'uns textos que, per primera vegada, aporten una dimensió completa de la Universitat d'Alacant.»

Campus Universitat d'Alacant

 

 

 

Senderos PR y SL

 

«La secció de Muntanya naix en el 1.972, realitzan infinitat d'eixides, excursions, escalades i  activitats de la Federació Territorrial Valenciana de Muntanyisme (FTVM). Es realitzen  col·laboracions amb AMPAs, Colegis i Instituts per a la promoció de diferents modalitats de la secció. Es fan numeroses activitats de muntanya i escalada, la secció d'escalada començà a utilitzar tècniques modernes de la modalitat deportiva, realitzant ascencions en les parets Oest de Cabeçó, Puig Campana, etc.»

Página en facebook.

 

«Xixona és un municipi de la comarca de l’Alacantí, comarca que pertany a la província d’Alacant. Compta amb una població de 7226 habitants (2014) i es troba situada a 25Km al nord d´Alacant, la ciutat està enclavada en les faldes de la Penya Migjorn (1226m). En el seu terme municipal es troben el port de la Carrasqueta amb 1020 metres al pas de la carretera N-340 per a comunicar Alacant amb Alcoi i el pic amb una altura de 1205m.»

 

Pàgina en facebook. Rutes en Wikiloc

 

«En aquesta ruta, caminem, conversem, gaudim d'un campus saludable i descobrim els tresors ambientals, arquitectònics i culturals que molts desconeixeu i que hi ha al campus de la Universitat d'Alacant.

Ara aquesta ruta s'ha editat en una presentació que recull les fites de la ruta realitzada i una descripció detallada; a més, aporta altres dades complementàries.

En la guia i document elaborat, hi ha una introducció en què s'explica el moviment peripatètic impulsat pels alumnes de la Universitat Permanent i s'integra en Campus Saludable. Aquest treball ha sigut elaborat per alumnes, professors i companys d'UPUA.»

 

Pàgina en facebook

 

«Volem començar a mostrar tot un seguit de camins, senders i rutes tradicionals del nostre poble i de la nostra comarca, que estan en perill de desaparició per, fonamentalment, les usurpacions de particulars i la pressió de l'urbanisme i de les grans infraestructures, que les tallen i les esborren del territori.

El primer camí tradicional que presentarem és a la zona nord del terme municipal i naix com un brançal de l'antic camí reial d'Alacant a Alcoi (actual autovia) que, travessant obagues i valls d'una gran bellesa, arriba al pantà de Tibi.» Edició conjunta amb l'Ajuntament de Sant Vicent d'un fullet imprès, disponible en pdf.

 

 

Sender GR de la Muntanya d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400 - Ext. 2393

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464