Presentació

A l'octubre de 1966, i amb motiu de la celebració a Buenos Aires de l'IV Congrés Internacional d'Història d'Amèrica, es va organitzar en el seu si una Primera Reunió d'Historiadors del Dret Indiano promoguda pels professors Ricardo Zorraquín Becú (Argentina), Alamiro d'Àvila Martel (Xile) i Alfonso García Gall (Espanya). En la mateixa, aquests professors van acordar crear una associació internacional que, sota la denominació d'Institut Internacional d'Història del Dret Indiano, tinguera com a finalitat fomentar l'estudi d'aquesta disciplina. Per a aconseguir-ho es va projectar la celebració periòdica de congressos en els quals es donarien a conèixer les recerques dels membres integrants de l'entitat.

Des d'aqueixa data fins a l'actualitat l'Institut ha donat mostres d'una ininterrompuda vitalitat i creixement que ha superat les previsions inicials del projecte. Entre els paràmetres que així ho demostren figuren els relatius a la seua activitat científica, nombre de membres incorporats i, fins i tot, els canvis experimentats en el seu propi organigrama organitzatiu.

Quant a l'activitat científica, la mateixa s'ha dut a terme, tal com des del principi estava previst, mitjançant la regular celebració de congressos. Referent a açò han tingut lloc ja divuit reunions, estant totes les seues actes publicades. Ocupen les mateixes trenta-quatre volums que engloben més de vint-i-una mil dues-centes pàgines de recerca científica sobre la matèria iusindianista.

Paral·lelament a tota aquesta voluminosa aportació científica no ha sigut menys significatiu l'increment operat en el nombre dels seus membres. Dels primers vint-i-un components, que amb caràcter de fundadors hi havia en 1966, es va passar ja en1972 (III Congrés) a la xifra de quaranta-quatre, i en 1997 (X Congrés) a 97, totalitzant-se en l'actualitat la xifra d'una mica més de cent cinquanta membres. La diversa procedència dels seus membres (Alemanya, Argentina, Xile, Equador, Espanya. Estats Units, Itàlia, Mèxic, Nicaragua, Paraguai, Perú, Uruguai, i Veneçuela) és demostrativa de l'ampli àmbit geogràfic al que s'ha estès l'interès per la institució.

Així mateix, i conjuntament amb tota aquesta dinàmica evolutiva, l'Institut ha conegut també una continuada reestructuració organitzativa. En principi, l'organització inicial va ser ja delineada en l'Acta Fundacional de 1966 on tan sols es contemplaven dos òrgans bàsics: el Consell Directiu (integrat conjuntament pels tres fundadors) i la Secretaria. Però en el V Congrés de 1978 (Equador) es va aprovar un Reglament que contenia una estructuració més complexa: es va mantenir el Consell Directiu i la Secretaria però es va afegir un Consell Adjunt (integrat per deu membres) i es van precisar més les funcions de l'Assemblea General. Aquest reglament, al seu torn, va anar novament modificat en el X Congrés de 1992, suprimint-se el Consell Adjunt i establint-se al costat del Consell Directiu un Consell Executiu. L'actual conformació reglamentària de l'Institut va quedar establida en el XI Congrés de Buenos Aires (1995) en suprimir-se el Consell Directiu i deixar com a únic òrgan responsable al Consell Executiu.

En l'actualitat, l'Institut, prossegueix la seua marxa científica intentant conciliar l'essència dels principis que van presidir el seu naixement amb la flexible incorporació dels nous canvis que de forma continuada es plantegen en l'àmbit del Dret Indiano.