Saltar apartados

El jaciment

 

El jaciment ocupa una superfície d’unes onze hectàrees. Durant segles, l’Alcúdia es feia servir com a terra de conreu i pedrera per a recuperar pedres i carreus destinats a edificis d’Elx i contornada. Quan acabava el segle XIX s’hi va implantar el regadiu, un canvi que comportaria una intensa remodelació del terreny i que propiciaria l’aparició de restes antigues, entre les quals la Dama d’Elx.


Els vestigis arqueològics visibles s’estenen per tota la superfície del jaciment i s’ha dissenyat un circuit de visites per a fer conèixer els més destacats. Compta també amb dos edificis, el Centre d’Interpretació, situat a l’entrada del jaciment, i el Museu Monogràfic, a la zona central.

.

1. Centre d'Interpretació

La visita comença per aquest edifici, on hi ha la recepció del parc arqueològic. Compta amb sala d’audiovisuals, de didàctica i un ampli espai expositiu, que mostra, seguint un discurs conceptual, l’evolució d’Ilici i algunes de les característiques dels tres períodes culturals més importants (iber, romà i visigot/bizantí). Els materials exposats constitueixen una selecció dels més valuosos des del punt de vista artístic i històric. S’organitzen de manera temàtica per tal que les persones que el visiten puguen tenir una visió de la vida al jaciment al llarg de la història.

 

2 y 3. Muralla i termes occidentals

Encetem la visita contemplant la part posterior del Centre d’Interpretació, en el talús del qual es conserven les restes de la muralla d’època romana que delimitava la colònia per l’oest. Es conserven dos trams del llenç, compost per una fonamentació de gres, un sòcol de pedres de vora un metre de grossària, i un alçat de toves.

Cap al nord, el talús del jaciment està flanquejat per un llarg mur de maçoneria, en curs de consolidació i restauració. En la bibliografia tradicional ha rebut el nom de muralla tardoromana, encara que avui sabem que correspon al mur exterior d’un ampli recinte termal, conegut en part des del segle XIX, del qual en l’actualitat s’ha excavat la natatio, gran piscina que formaria part del frigidarium –o sala freda– d’aquests banys, i alguns dels espais limítrofs.

La plaça central actua a manera d’element de distribució dels visitants. Compta amb plantes autòctones mediterrànies i al seu voltant es poden observar les espècies que en el seu moment cobrien la superfície de l’Alcúdia: llimoners, ametlers, magraners i figueres. Aquests arbres estan testificats en la documentació arqueològica del jaciment, com també l’hedra, planta molt freqüent en les il·lustracions ibèriques. Hi ha també nombroses palmeres, ja que el jaciment es troba inserit en el Palmerar d’Elx, Patrimoni de la Humanitat.

 

4. Les denominades «cases ibèriques»

Al nord del jaciment es pot visitar un conjunt residencial articulat per un carrer amb sentit est-oest. Hi destaca la superposició d’estructures des del segle VIII –a una cota més elevada– fins a la fase ibèrica [S2]. .

Ben a prop es pot veure una boca de registre de clavegueram perfectament conservat, encara que una reforma realitzada en un moment indeterminat va tapiar la galeria per a conformar una estança subterrània. Devia servir també per a reconduir aigües de regadiu modernes.

5. Les cases romanes (domus de l’impluvium i del Sailacos)

Domus del Sailacos: Des del Museu s’agafa el camí que mena cap al nord, i després cap a l’est, per a arribar a les cases romanes. Es tracta de dos habitatges unifamiliars, denominats en llatí domus, parcialment excavats. Un dels dos, el situat a migjorn, mostra part d’un pati porticat (peristil), amb un estany polilobulat al voltant del qual s’articulen les habitacions, en el seu moment decorades amb pintures a les parets i paviments de mosaic.


 

Domus de l’impluvium: La segona, al nord, conserva també un peristil i estructures relacionades amb depòsits per a l’aigua i zones de servei domèstic. Per davall de les estructures pròpiament romanes ara visibles, es van trobar nivells més antics, en els quals va aparèixer la major part dels grans vasos ceràmics amb decoració figurada que es poden veure a la sala II del museu. I per damunt, murs pertanyents a edificis visigots, avui retirats per a deixar visibles els romans.

De retorn cap al Museu, el camí travessa dues zones excavades. Al nord trobem una àrea amb vestigis d’excavacions antigues, dutes a terme l’any 1947 i de les quals hi ha poca informació. Es tractava d’una àrea d’habitatges on va aparèixer un tresor tardoantic que incloïa monedes d’or dels emperadors Honori i Arcadi, i una sèrie de joies de la mateixa època.

 

6. L'espai central i les inscripcions romanes

A l’altre costat es contemplen vestigis del que tradicionalment s’ha identificat amb el fòrum d’Ilici, encara que en l’actualitat es desestima aquesta interpretació. El que el visitant té a la vista correspon a les últimes fases d’ocupació d’un encreuament de carrers romans, amb instal·lacions domèstiques i industrials (premses, forns, etc.). Al llarg de la senda s’han instal·lat reproduccions de les inscripcions aparegudes en el segle XVII on hi ha els senyals d’identitat de la ciutat romana d’Ilici. Una de les inscripcions està dedicada a Tit Estacili Taure, el fundador de la colònia

 

7. Museu monogràfic

Aquest modern edifici acull la major part de la col·lecció de materials procedents de les excavacions realitzades a l’Alcúdia, així com les àrees de treball de la Fundació L’Alcúdia. Consta d’un vestíbul dedicat a la Dama d’Elx (escultura descoberta en el jaciment que avui s’exposa a Madrid en el Museu Arqueològic Nacional,), i tres sales, Ibèria, Hispània i Spània, que exhibeixen materials de les fases històriques més excel·lents d’Ilici, des de la cultura ibèrica fins a l’antiguitat tardana. E recorregut inclou espais interactius on es pot observar el treball dels equips tècnics en arqueologia i restauració.

 

8. Aljub denominant «de Venus»

En direcció sud passem al costat d’un aljub subterrani de grans proporcions, que devia pertànyer a una casa romana en l’interior de la qual es va trobar la famosa escultura de la Venus d’Ilici . Sens dubte proveïa d’aigua una casa no excavada fins ara. En el seu interior va aparèixer una petita estàtua de marbre que representa Venus i que es conserva en el Museu Arqueològic d’Elx. Excavacions realitzades recentment en aquest lloc han posat al descobert els nivells d’esfondrament d’aquest habitatge i la seua reutilització fins a època tardoantiga.

 

9. Termes orientals

Després de passar cap a l’est al llarg de la tanca d’una finca particular arribem a la part excavada d’un important conjunt termal construït en el segle I. Destaca l’excel·lent estat de conservació i les dimensions dels espais, amb una àmplia natatio o piscina, inclosa en una sala descoberta i en part porticada dins del frigidarium, així com sales relacionades amb les latrines, el vestuari, els accessos i altres de caldejades pròpies del tepidarium i del caldarium. El monument continua cap a l’est, a l’altre costat de la tanca, fet que mostra que l’espai urbà no se circumscrivia a la zona elevada.

 

fotografía de VCrown 

10. Monument a la Dama i muralla meridional.

Més cap al sud s’arriba al monument modern que commemora el descobriment de la Dama d’Elx, actualment conservada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. A continuació es pot observar la presència d’un tram de la muralla en la seua zona meridional.

 

11. Estructures domèstiques del sector sud-oriental

Desfent el mateix camí, i novament en direcció sud, arribarem a la zona que en la bibliografia es coneix com la casa del culte al cap tallat. El que avui és visible pertany a una estructura romana, segurament un habitatge amb diverses habitacions i una cisterna xicoteta per a arreplegar l’aigua de pluja. Per davall d’aquests nivells es van localitzar estructures tardorepublicanes i ibèriques, amb materials poc comuns, que van fer pensar que es tractava d’un espai de culte. Per damunt es van documentar les restes d’una necròpoli visigoda.

 

12. Recreació del temple ibèric

Des d’ací, i després de recular uns metres sobre les nostres passes, arribem al camí que mena cap a l’oest. A l’esquerra, el visitant podrà observar la recreació d’un edifici construït en tova, les restes originals del qual són davall de l’església limítrofa que seguidament visitarem. S’ha proposat identificar-lo amb un temple ibèric, amb el qual estarien relacionades algunes de les escultures vistes a la Sala Hispània del museu. Un capitell de tipus protoeòlic que va aparèixer en el mur de la basílica s’ha associat a aquest edifici i s’ha col·locat flanquejant la porta d’entrada, a la manera dels del temple de Jerusalem, encara que no hi haja certesa de quina era la seua ubicació original. 

 

 

13. Basílica cristiana

Al costat de la recreació del temple ibèric es troba, davall d’una coberta moderna de dos vessants, la basílica. Es tracta de la recreació de les restes d’un edifici de culte cristià, amb absis en un dels extrems. En el terra, un mosaic policrom amb llegendes en grec. El conjunt va ser excavat al principi del segle XX i ha sigut reexcavat i restaurat en diverses ocasions. Probablement constitueix un dels edificis religiosos de la seu episcopal d’Ilici, activa durant les èpoques bizantina i visigoda.

 

 

 

 fotografía de Manuel Carballo Casaus

L'Alcudia


Pda. Atzavares Baix, Polígon 1, 138
03290 Elx
Alacante (Espanya)

Tel: (+34) 96 661 1506

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464