Saltar apartados

Análisis arquitectónico de Son Catlar

Amb una muralla excepcional, tancant un perímetre que ho converteix en un dels poblats més grans de la illa, Són Catlar (Ciutadella, Menorca) s'erigeix com un assentament de gran interès i importància per a la Protohistòria de la illa. El seu magnífic estat de conservació, la naturalesa de les seues espectaculars fortificacions, així com la seua accessibilitat i entorn, fan d'ell un dels més propicis per a la posada en pràctica de les tècniques que desenvolupem en aquest projecte, definides de forma genèrica com no invasives, consistents en fotografia aèria, escàner 3-D, fotogrametria i estudi arquitectònic.

Són Catlar, encara que té els seus orígens en l'Edat del Bronze, va adquirir una importància principal i el seu màxim desenvolupament poc abans de la conquesta romana, a tenor dels diversos estudis realitzats. Segons els treballs arqueològics més recents va ser entre els segles III i II a. de C. quan es va reforçar amb un llenç murario de prop de 900 m de longitud que supera en alguns punts els 6 m d'espessor. A aquest període pertanyen la majoria dels materials que han sigut localitzats en la intervenció que es va realitzar en la zona d'accés.

La muralla presenta nombrosos elements susceptibles d'anàlisis que consten d'elements nous, totalment desconeguts per a la cultura talayótica. Manifesta patrons adaptats a un nou horitzó defensiu, que va tenir la imperiosa necessitat de proveir-se dels més avançats sistemes per a respondre als atacs d'exèrcits que comptaven amb l'armament més avançat i desenvolupat del moment. Les adaptacions de la muralla de Son Catlar no han d'en cap cas explicar-se per una conflictivitat social interna, a escala local, doncs presenten tècniques pròpies del nou horitzó bèl·lic desenvolupat a escala mediterrània des del segle IV a. de C., que apareix lloc en pràctica en centres urbans principals del Mediterrani occidental, com pensem que va ser Són Catlar, a la fi del segle III a. de C. El motiu va haver de ser o bé les Guerres Púnicas, que van enfrontar a les dues grans potències del moment, Roma i Cartago, o la conquesta romana de les Balears, esdevinguda cap al 123 a. de C., que va actuar sobre un substrat autòcton que havia sigut afí a la causa cartaginesa. Poder atribuir l'erecció d'aquestes defenses a un o un altre procés històric serà, doncs, una de les motivacions principals de les actuacions proposades per Modular per a aquest jaciment.

Les defenses de Son Catlar reuneixen en un magnífic estat de conservació tot un conjunt de construccions poliorcéticas (defensives), potser un dels més complets de l'occident mediterrani. La muralla i les seues obres avançades (bastions, torres, antemurales), portes en baioneta, poternas, plataformes per a artilleria i garitas presenten, a més, un estat de conservació molt propici per a poder ser estudiades amb els nous mètodes arqueològics i per a poder realitzar propostes de restitució virtual. Al contrari que les defenses %u201Cpassives%u201D de l'Edat del Bronze, les muralles de Son Catlar són d'una naturalesa %u201Cactiva%u201D, que es caracteritzen per estar preparades per a poder %u201Ccontraatacar%u201D a l'enemic. En alguns sectors, com per exemple en l'anomenat %u201Cbastió nord-oest%u201D, presenta dues plataformes flanquejant la cantonada del poblat orientades en dues adreces per a poder albergar artilleria de torsió (catapultes o ballistae). Altres bastions presenten tant tècniques constructives com a metrologia (unitats de mesura) típicament cartagineses, que seran estudiades amb detall en el marc de les actuacions proposades per al projecte.

Malgrat l'espectacularitat de l'enclavament i del potencial arqueològic, no s'ha excavat amb prou faenes, explicant-se tan sols algunes actuacions en la zona del santuari i en la muralla de les quals es coneixen pocs detalls. Aquesta qüestió també és destacable, doncs els avanços actuals en matèria de metodologia arqueològica, excavació, sistemes de registre i documentació en 3-D, poden permetre ampliar el coneixement i, en paral·lel, millorar el discurs museográfico d'una futura posada en valor.

Projecte Modular. Arquitectura Fenici-Púnica


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464