Saltar apartados

Festivitat de Sant Raimon de Penyafort

Alacant, 23 de febrer de 2006

Us agraïsc molt sincerament la vostra presència en aquest acte, en la celebració de Sant Raimon de Penyafort, patró de la Facultat de Dret, en la qual s’han lliurat els títols als egressats de l’última promoció d’aquesta Facultat.

Agraïsc especialment la presència de l’Excm. Sr. Joaquín de Fuentes Bardají per haver-nos brindat la lliçó magistral sobre un tema “Abogacía del Estado y el nuevo modelo de la Abogacía” tan important i tan d’actualitat. En nom de tots els presents, us felicite per una conferència tan brillant.

El lliurament dels títols als egressats és la culminació de l’activitat més important que fa la Universitat. Avui dia, a diferència del que ocorria fins fa poques dècades, les universitats duem a terme una gran varietat d’activitats —totes elles importants—, encara que, sens dubte, la fonamental és la de formar els nostres alumnes, la de proporcionar-los els coneixements que els capaciten per a l’exercici professional. Podem pensar en una universitat que deixe de fer alguna de les moltes activitats que avui portem a terme, però, en cap cas, podem imaginar-nos una universitat que no proporcione egressats, que no capacite alumnes com vosaltres perquè demà pugueu ocupar els llocs directius de la societat.

Us felicite a tots, llicenciats en Dret, diplomats en Gestió i Administració Pública i titulats en Criminologia i en Detectiu Privat, per la culminació del treball que heu desenvolupat durant els últims anys en aquestes aules. Aquest esforç té la recompensa en la titulació que la Universitat d’Alacant us atorga ara. La concessió d’aquesta titulació significa el reconeixement del fet que heu completat la vostra formació. Sabeu que les vostres vides, a partir d’aquest moment, canviaran decisivament i és molt possible que sentiu una mica de vertigen davant els reptes que haureu d’afrontar. No obstant això, penseu que la graduació és un reconeixement de la vostra maduresa, de la vostra majoria d’edat i de la vostra capacitat per a superar les dificultats que se us presenten en el futur en el desenvolupament de la vostra vida professional. Estic íntimament convençut que la Universitat també haurà contribuït a la vostra formació integral com a ciutadans.

La societat ha invertit en vosaltres, en la vostra formació, recursos molt importants. Des d’ara, fora ja d’aquestes aules, reintegrareu a la col•lectivitat, amb la vostra labor diària, les bestretes que us ha avançat i que serviran per a ajudar a la formació de les generacions esdevenidores. Tinc la seguretat que, en aquesta nova etapa de la vostra vida, recordareu sempre els anys que heu passat ací amb nosaltres, i que sereu ambaixadors de la nostra Universitat, qualsevol que siga el lloc en què exerciu la vostra professió. Oblidareu els moments dolents que també deveu haver passat i creixeran els bons records d’un temps de plena vitalitat i crucial per a la vostra formació.

L’activitat fonamental dels diferents centres universitaris, i d’aquesta Facultat de Dret, consisteix a formar bons professionals, i, fins al moment, tots consideràvem un fet natural que l’obtenció de la titulació atorgara automàticament als egressats les competències per a l’exercici professional.

No obstant això, mai ha sigut exactament així, ni amb els llicenciats en Dret ni amb els titulats d’altres facultats. Efectivament, l’exercici d’algunes de les activitats professionals reservades per als llicenciats en Dret ha requerit, des de sempre, fer esforços addicionals de preparació, i la superació d’un conjunt de proves bastant exigents. Així, l’accés a notaries, a la judicatura, a determinats cossos de l’administració central, autonòmica o local, etc., està restringit a aquelles persones que tenen la llicenciatura en Dret; però, com bé sabem, l’obtenció d’aquest títol no faculta directament per a l’exercici d’aquestes activitats professionals.

Ara sabem també que, d’ací a poc temps, l’accés a l’advocacia i a la procuradoria ja no podrà fer-se, com fins a ara, de manera directa després de l’obtenció de la llicenciatura en Dret i la inscripció en el col•legi professional. La brillant conferència que ens ha impartit el Sr. Joaquín de Fuentes Bardají ha sigut especialment esclaridora, i la selecció del conferenciant no ha pogut ser més oportuna.

Aquesta ruptura de l’automatisme entre el títol universitari i l’accés a l’activitat professional també es produirà en altres camps del coneixement. Per exemple, l’accés a l’exercici de la professió de professor d’ensenyament secundari requerirà també, a més del titol de grau, l’obtenció d’un màster específic.

La dissociació entre la possessió d’un títol de grau i l’exercici de certes activitats professionals és plenament congruent amb la declaració de Bolonya de juny de 1999, subscrita per 30 països europeus, entre els quals es troba Espanya. La declaració de Bolonya promou a Europa un sistema universitari format per dos cicles principals: grau i postgrau, i en el qual el grau es converteix en la primera baula en la capacitació professional. Els ensenyaments de postgrau apareixen dirigits a l’obtenció d’una especialització acadèmica o professional o bé encaminades a la iniciació en l’activitat investigadora. Aquesta filosofia apareix ben arreplegada en l’article 8 del Reial Decret 56/2005, que regula els estudis oficials de postgrau, quan atribueix al Govern la facultat d’establir directrius generals pròpies i requisits especials d’accés en els estudis que permeten obtenir el al títol oficial de màster en aquells casos que aquest títol habilite per al desenvolupament d’activitats professionals regulades, com seria el cas de l’accés a l’advocacia i a la procuradoria.

Per això, sembla adequat que es regulen uns estudis de postgrau que combinen els aspectes teòrics i pràctics que garantisquen que les professions d’advocat i de procurador es porten a terme en les millors condicions possibles que asseguren la qualitat de la prestació dels serveis jurídics al ciutadà. Igualment sembla adequat que aquests estudis de postgrau hagen de ser organitzats mitjançant la col•laboració entre les universitats i els col•legis professionals i que les pràctiques externes tinguen un pes rellevant en aquesta formació de postgrau. D’altra banda, també és adequat que aquests estudis, com qualssevol altres, requerisquen l’homologació prèvia i les posteriors acreditacions atorgades conjuntament pels ministeris de Justícia i d’Educació i Ciència.

En canvi, és totalment artificiós que el projecte de llei d’accés a les professions d’advocat i procurador establisca una avaluació general de l’aptitud dels alumnes feta per comissions avaluadores alienes a la universitat. L’establiment en aquest projecte de llei d’aquestes comissions avaluadores revela un desconeixement profund del concepte d’acreditació d’uns estudis universitaris que en aquest projecte de llei queden confosos amb la realització d’un examen al que han sotmetre’s els alumnes fora de la institució universitària. La desconfiança que aquest examen suposa en la capacitat de les universitats per a proporcionar als seus alumnes una formació professional solvent és totalment rebutjable.

L’accés a aquestes professions, per tant, hauria de descansar únicament en l’homologació d’aquests estudis de postgrau i en la seua acreditació regular, de manera que la superació pels alumnes dels estudis de postgrau, amb els corresponents exàmens propis, comportara automàticament l’obtenció de la capacitació professional per a l’exercici de les professions d’advocat i de procurador.

En aquests dies estan començant a veure la llum les primeres propostes de nous títols de grau. S’han presentat els esborranys de directrius generals pròpies dels estudis corresponents a cinc titulacions clàssiques de les facultats de ciències, a altres cinc titulacions clàssiques en el camp de les humanitats i a tres més del camp de les ciències socials i jurídiques. En acabar aquest mes molt possiblement es presentaran els esborranys de les directrius generals pròpies d’altres deu títols de grau, entre els quals es trobarà el de Dret. I, per a prosseguir amb les titulacions de contingut jurídic, està previst que a principis d’octubre es presenten els esborranys de directrius corresponents als títols de Criminologia i Seguretat i de Ciències del Treball. S’esdevé, doncs, que el desenvolupament de l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES), que en l’últim any es trobava detingut en la pràctica, està iniciant els seu camí i, a més, esperem que ara la velocitat de tot aquest procés siga alta i, fins i tot, vertiginosa.

Igualment, sabem ja l’estructura que tindran tots els futurs estudis de grau, que ve arreplegada en el document elaborat pel ministeri d’Educació i Ciència “Presentació de la Proposta de Directrius Generals Pròpies dels Estudis de Grau”. Aquest document dissipa les incògnites més importants que mantenien una total indefinició sobre aquests estudis, i que estaven sotmetent les universitats a una gran incertesa, que feia impossible qualsevol planificació futura.

La durada dels estudis de grau era, sens dubte, una de les majors incògnites que planejaven sobre les universitats, perquè el Reial Decret 55/2005, de 21 de gener de 2005, establia en l’article 10 que l’obtenció d’un títol de grau requeriria superar 180 o 240 crèdits ECTS, i feia recaure en els decrets de directrius generals pròpies de cada títol específic la decisió sobre la durada de cadascun dels estudis. Això feia possible que alguns títols foren de quatre anys i uns altres ho foren de només tres. Aquesta incertesa que hem arrossegat durant un any ha generat una gran inquietud, perquè, entre altres coses, permetia que s’estenguera la impressió que podia haver-hi títols de primera i de segona divisió, depenent de la durada que al final tinguera cada títol.

Finalment s’ha confirmat que la durada de tots els títols de grau (excepte aquells que estan sotmesos a directrius europees, com arquitectura o els estudis de ciències de la salut) serà de quatre (4) anys, o per a dir-ho d’una manera més precisa: quatre anys amb una estructura de tres més un (3+1). Els alumnes haurien de dedicar 1.500 hores a l’estudi de cada curs acadèmic. Aquest temps es distribuirà, aproximadament, entre 37 o 38 setmanes, amb 40 hores de treball personal cadascuna; i de les quals, durant 30 setmanes, 20 hores setmanals haurien de ser treball dins de l’aula, per a així poder completar els 60 crèdits ECTS corresponents a cada curs acadèmic.

Tres dels quatre anys de durada dels estudis, això és, 180 crèdits, haurien de ser dedicats a proporcionar als alumnes la formació acadèmica bàsica i, d’aquests 180 crèdits, 120 crèdits, és a dir, 2 cursos acadèmics, haurien de dedicar-se al desenvolupament dels continguts formatius comuns que vindran especificats en les directrius generals pròpies de cada títol. Els 60 crèdits addicionals de formació bàsica seran determinats per cada universitat, que podrà utilitzar-los, si vol, per a desenvolupar alguna orientació o itinerari que podria arribar a arreplegar-se com a menció en el títol.

El quart any haurà de proporcionar una formació dirigida a la millora de les perspectives professionals. Aquests 60 crèdits ECTS podran destinar-se a la realització de pràctiques especifiques, en forma de pràcticum o pràctiques preprofessionals en empreses i institucions, o bé perquè els alumnes puguen fer estades en altres universitats europees. Tota aquesta formació pràctica hauria de culminar en l’elaboració d’una memòria que arreplegue la formació adquirida i en la qual l’alumne demostre que ha arribat als coneixements i a les capacitats necessàries per a poder desenvolupar posteriorment el treball professional a què dóna accés el títol. Aquesta memòria hauria de ser defensada davant un tribunal o comissió, perquè l’estudiant demostre que, a més de saber expressar-se correctament per escrit, ha adquirit també la capacitat de transmissió oral dels seus coneixements.

Molt possiblement, la novetat de més importància que conté el document “Presentació de la Proposta de Directrius Generals Pròpies dels Estudis de Grau” siga la possibilitat d’accedir a la realització d’estudis de postgrau una vegada completats els 180 crèdits que conformen els continguts formatius bàsics. A més, la Universitat podrà atorgar un títol propi a aquells alumnes que hagen completat aquests 180 crèdits. L’estudiant que trie aquesta opció, com que no ha completat els 4 anys de durada dels estudis de grau, no podrà disposar del títol de grau corresponent ni podrà tenir accés a l’exercici de les competències professionals que aquest confereix.

Aquesta opció fa possible, no obstant això, que a partir d’estudis de grau puguen organitzar-se programes de postgrau d’un o de dos anys de durada, cosa que facilitarà així la mobilitat internacional. S’obri una gran varietat de possibilitats per a la programació d’estudis de postgrau per part de les universitats, sobre la qual és convenient reflexionar amb molt deteniment.

Les universitats iniciarem canvis que seran substancials i que modificaran estructures molt arrelades. Pensem, per exemple —atès que serà possible fer els estudis de postgrau una vegada que s’hagen completat els 180 crèdits de continguts formatius bàsics, encara sense haver obtingut el títol de grau—, que serà perfectament possible que una persona obtinga el títol de doctor i que puga arribar a ser catedràtic d’universitat sense disposar del títol de grau.

Els temps de canvi produeixen inquietud i desassossec. No obstant això, lluny de tenallar-nos, hem de ser capaços d’aprofitar-los per a aconseguir anar més lluny pel que fa a la qualitat de l’ensenyament universitari, en la qualitat de la formació dels nostres alumnes. Tenim l’oportunitat d’impedir que es complisca, novament, la sentència conservadora del príncep de Lampedusa en El Guepard que deia: «Si volem que tot continue com està, cal que tot canvie». Per a fer-ho, és necessari acompanyar els canvis en l’estructura de les titulacions amb innovacions importants en els nostres mètodes docents, en els continguts, en els estils i tècniques pedagògiques, en el disseny particular dels programes docents i en els sistemes d’avaluació.

Com en qualsevol institució, també en la universitat hi ha fortes inèrcies que poden dificultar l’assoliment d’aquests objectius. Per a fer-ho, és imprescindible que el conjunt del professorat adopte actituds i mentalitats obertes. Anime la Facultat de Dret, exemple secular de tradició i d’adaptació als canvis, que se sume de manera entusiasta a l’important objectiu de la reforma dels ensenyaments universitaris que ara està a punt d’iniciar-se. Serà, sens dubte, un repte pel qual mereix la pena apostar.

Acabaré reiterant la meua felicitació als nous titulats, a les seues famílies i amics. Al professorat de la Facultat de Dret i al personal d’administració i serveis, us anime a seguir treballant amb il•lusió i continuar amb el vostre compromís per la millora de la qualitat de tots els serveis que proporciona la nostra Universitat.

Moltes gràcies.

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464