Saltar apartados

Festivitat de Sant Tomàs d'Aquino

Alacant, 27 de gener de 2006

En primer lloc voldria agrair-vos a tots la presència en aquest solemne acte de la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino. En aquest acte, els estudiants egressats en el curs 2004-2005 com a diplomats, llicenciats, arquitectes, enginyers o doctors estan avui ací representats pels companys que han obtingut els premis extraordinaris i per aquells que avui han pujat a aquesta estrada a rebre el birret que els acredita com a doctors.

Sé molt bé que per a tots vosaltres han sigut anys intensos d’estudi, de capacitació i de formació humana. Un temps de dedicació i esforços que han sigut compartits també per les vostres famílies i amics, i que s’han vist finalment culminats amb brillantor i èxit.

En vosaltres, els nous diplomats, llicenciats, arquitectes, enginyers i doctors queda representada l’aspiració dels universitaris al coneixement racional, científic i crític com a components que han de presidir la investigació i la docència en els diferents camps del saber humà.

Us felicite, doncs, sincerament, i us anime que, amb la vostra capacitació, amb el vostre comportament ètic i solidari, sigueu sempre ambaixadors de la Universitat d’Alacant en la societat.

Celebrem avui la festa de Tomàs d’Aquino, teòleg, filòsof, doctor i sant de l’església catòlica, alumne d’Albert Magne, professor de la Universitat de París i patró de les universitats.

Seria pretensiós per la meua banda intentar glossar la figura de l’autor de la Summa teològica, una obra ingent de catorze toms, peça fonamental de la tradició doctrinal catòlica.

No obstant això, en la meua condició d’economista, m’agradaria aprofitar aquesta ocasió per a plantejar algunes reflexions entorn d’una de les facetes del pensament del nostre patró: les seues idees i plantejaments en matèria econòmica.

L’interès i la novetat que van suposar els plantejaments econòmics de Tomàs d’Aquino permeten situar el “doctor angèlic” en el camp dels economistes, un economista avant la lettre si voleu, però que va mostrar una gran agudesa en la percepció i en l’estudi d’alguns fenòmens que han sigut objecte de preocupació per part dels economistes de tots els temps.

És en la segona part de la Summa teològica, la dedicada a la natura i les conseqüències de les accions humanes, en què el nostre autor va tractar problemes i qüestions inequívocament situats en el camp de la ciència econòmica, i les meues reflexions estan centrades exclusivament en aquesta part de l’obra.

No obstant això, per a entendre adequadament el que va representar la seua aportació cal plantejar algunes idees generals. Tomàs d’Aquino va renovar, quasi va revolucionar, els plantejaments dominants en matèria econòmica acceptats llavors per l’església i, també, per la societat europea, atesa la influència determinant d’aquesta institució. Aquesta renovació, que va trobar, per cert, l’oposició dels seus companys del claustre parisenc, s’inscriu en un plantejament general del pensament tomista que entenia que les lleis humanes, els principis que regulaven l’organització social, no eren immutables sinó que estaven subjectes a modificacions, guiades per la raó i derivades de les necessitats de la societat. Així, sant Tomàs trencava amb la rígida concepció social dominant en l’alta edat mitjana. Aquest plantejament és especialment important si tenim en compte que l’Europa del segle XIII, en la qual va viure Tomàs d’Aquino, era una societat que estava experimentant transformacions econòmiques importants. Després dels segles de l’alta edat mitjana en què l’economia europea havia conegut un procés d’agrarització i de tancament en si mateixa, es va obrir una etapa de més dinamisme econòmic. Podem afirmar que Tomàs d’Aquino fou el protagonista d’un procés de modernització, d’aggiornamento, dels petrificats plantejaments econòmics dominants fins aleshores. Finalment, cal també assenyalar que el nostre autor s’interessava per les qüestions econòmiques des d’una perspectiva ètica. El que el preocupava no era descriure ni analitzar com funcionava l’economia. El que li interessava era proporcionar una guia ètica cristiana sobre com comportar-se en els tractes i qüestions econòmics.

El desenvolupament comercial i el procés de revitalització de les ciutats van ser, sens dubte, els fenòmens més nous de l’època baixmedieval. La rígida estructura social característica de l’alta edat mitjana amb les seues tres classes socials –guerrers, clergat i camperols– estava esquerdant-se. L’aparició d’una nova classe de comerciants va introduir un element discordant que trencava la tradicional harmonia i era, en conseqüència, objecte de greus recels. L’activitat comercial havia estat condemnada per la patrística, que considerava il•lícit vendre un producte per un preu superior al de compra. Aquesta condemna del benefici comercial no havia plantejat problemes excessius durant els segles de decaïment del comerç, posteriors a la desintegració de l’Imperi romà, però xocava frontalment amb la realitat de l’Europa del segle XIII en què el comerç estava en una fase florent. A Tomàs d’Aquino li devem l’actualització del pensament econòmic sobre l’activitat comercial. Per a Tomàs d’Aquino no tot el comerç i el benefici corresponent era sempre moralment il•lícit. Si el comerciant actuava en benefici de la col•lectivitat, subministrant-li productes necessaris, o traslladava i conservava béns necessaris o dedicava part dels seus guanys en favor dels necessitats, la seua activitat podia considerar-se lícita i el benefici, una compensació pel seu treball. Simultàniament va insistir en una idea que no va acabar de perfilar analíticament però que té una gran transcendència: el benefici havia de ser just, no podia ser abusiu. Sembla condemnar els beneficis que s’obtenen des de posicions de privilegi; sembla estar condemnant els preus de monopoli molts segles abans que aquests problemes foren objecte d’anàlisi pels economistes. Tomàs d’Aquino, amb la seua enorme autoritat, va obrir als comerciants la via perquè pogueren situar-se en una posició social respectable des d’un punt de vista ètic.

Igualment renovadors van ser els seus plantejaments pel que fa al cobrament d’interessos en les activitats de préstec. Per als autors de la patrística, el cobrament d’interessos en el préstec es considerava il•lícit i estava condemnat com a usura. Cal advertir que en aquells moments es considerava usura qualsevol tipus d’interès, encara que fóra molt baix. Es partia de la consideració del que es denominava esterilitat dels diners. Els diners per si mateixos no produïen res. Tan sols el treball els feia productius. Des d’aquest punt de partida resultava lògica la condemna del cobrament d’interessos. També en aquest camp Tomàs va introduir canvis essencials. Així, va començar a delimitar diferents classes de préstecs. No era el mateix prestar a algú perquè poguera satisfer una necessitat de consum, que prestar a un comerciant per a fer una operació comercial. En el primer cas, en els préstecs per al consum, el cobrament d’interessos resultava condemnable. No obstant això, la seua postura era més flexible en el segon cas. És molt interessant exposar, encara que siga breument, les raons que donava sant Tomàs per a trencar l’arrelada condemna de la usura; raons o arguments que resulten molt moderns. Així, atès que el prestador assumia el risc de perdre la quantitat prestada si el comerciant perdia la mercaderia per robatori o per enfonsament del vaixell en què es transportaven les mercaderies o per la raó que fóra, sant Tomàs entenia lògic que també poguera participar en els possibles beneficis de l’operació si aquesta concloïa amb èxit. Amb aquests plantejaments la teoria de l’esterilitat dels diners quedava completament qüestionada.

Un dels problemes econòmics que més va preocupar els filòsofs, teòlegs i pensadors des de l’antiguitat és el dels preus. Resultava difícil acceptar que els preus d’un bé pogueren ser molt distints en diferents moments o llocs, igual que resultava paradoxal que alguns béns molt necessaris per a la vida, molt valuosos en termes vitals, tingueren un preu més baix, en ocasions incomparablement més baixos, que els d’altres béns que no resultaven vitals. Fins i tot alguns béns com l’aire o l’aigua eren (ara ja no ho són) lliures. En contrast, les pedres precioses o l’or tenien preus molt alts. Tomàs d’Aquino, seguint Aristòtil, va perfeccionar uns conceptes econòmics de gran interès. Calia distingir entre dos tipus de valor de les mercaderies: el valor d’ús o utilitat i el valor de canvi. Un bé podia tenir un alt valor d’ús com l’aigua, l’aire o el pa, i un baix o nul valor de canvi. Al revés, un producte com una pedra preciosa podia tenir un alt valor de canvi, però la seua utilitat per a la vida era escassa. Resolta aquesta paradoxa, quedava oberta l’altra qüestió: per què els preus de les coses podien ser tan diferents? Noteu que al nostre sant patró el preocupava que en aquesta diversitat es produïren situacions d’injustícia. Intentava buscar una norma que evitara que en una transacció una part es beneficiara en perjudici de l’altra. Per tal que això no succeïra, les coses s’havien de canviar o vendre per un preu just, pel seu valor autèntic. Tomàs no va desenvolupar aquest concepte i no ens va donar la clau de com poder arribar a determinar el preu just o valor dels béns. Encara que en els nostres dies els economistes parlem de preus de mercat i de diferents mercats, la preocupació pel problema del vertader valor dels béns va ser una qüestió que va ocupar els economistes clàssics des de Smith fins a Marx passant per Ricardo, i que va produir resultats analítics de gran interès. D’altra banda, la idea de justícia en les relacions comercials ha assolit en els nostres dies un cert ressorgiment entre organitzacions preocupades per la situació de pobresa dels països endarrerits que insisteixen en la necessitat d’un comerç just amb els països rics.

Finalment, em referiré a una altra qüestió econòmica a la qual el “doctor angèlic” va dedicar també la seua atenció i en la qual també va saber introduir canvis d’interès, que és el problema de la propietat. Els pares de l’església s’havien mostrat recelosos enfront de la propietat privada. En alguns casos l’havien condemnada sense pal•liatius, i l’havien qualificada de robatori. En l’època històrica que li va tocar viure a Tomàs, una època de creixement de la riquesa i de la propietat privada, mantenir que es tractava d’un robatori era difícilment sostenible. A sant Tomàs li devem una distinció analítica fonamental que és la diferència entre la propietat i l’ús que se’n fa. Va defensar que la propietat era legítima, però que tenia els seus límits. Els béns terrenals els havia disposats Déu per al manteniment de tots els homes, de manera que l’ús d’aquests havia de satisfer les necessitats de tots. Com a conseqüència, el que tenia un excés de béns estava obligat a compartir-los. Encara més, en cas de necessitat extrema, el necessitat podia prendre aquells béns necessaris per a la seua vida, del que en tinguera en excés. Si bé és cert que no ens trobem davant de definicions i magnituds precises (per exemple, a partir de quin nivell la riquesa era excessiva?, on estava el límit de la necessitat?), el fons de la reflexió de Tomàs és molt clar i contundent: el dret de propietat no és absolut, la propietat té obligacions en raó de la caritat i la justícia. Aquests plantejaments, després de l’època de la revolució burgesa i liberal, en la qual es van consagrar concepcions absolutes de la propietat, van reprendre la seua vigència a Europa i avui ningú discuteix que el dret de propietat té límits. Bona part dels fonaments d’aquesta concepció els podem trobar avui dia en Aquino, encara que els límits al dret de propietat absolut es fonamenten en una varietat de conceptes que es troben lluny del de la caritat. També es va preocupar Aquino per una classe particular de propietat: la que exerceixen uns homes sobre uns altres, la de l’esclavitud. En aquest camp cal assenyalar que Tomàs va mantenir el principi que l’esclavitud era una institució creada pels homes i derivada del conjunt de mals provocats pel pecat original. A pesar d’aquesta acceptació de l’esclavitud, que als nostres ulls és sens dubte decebedora, Tomàs va advertir que el dret dels propietaris sobre els esclaus també tenia els seus límits, i defensava, per exemple, el dret dels esclaus a tenir família, a no ser separats d’aquesta i a rebre un tracte digne. Si recordem que la xacra infame de l’esclavitud, en les seues versions més cruels, ha arribat fins als nostres dies, cal reconèixer que els plantejaments de sant Tomàs van suposar un avanç per a la seua època.

En conclusió, podem dir que el nostre patró va ser un dels més destacats economistes de la seua època, que es va ocupar dels grans problemes econòmics, en particular en el seu vessant ètic, i que va oferir respostes progressistes i adequades al seu temps.

Finalment, no em resistisc a fer una petita concessió a la nostàlgia que no té res a veure amb l’economista Tomàs d’Aquino. És probable que tots els presents de la meua generació i, per descomptat, de generacions anteriors ho sàpien; però, si de cas, vull recordar que Tomàs d’Aquino va ser l’autor de dos dels càntics que tantes vegades repetim en la nostra infantesa. Dos bells càntics, per cert. Em referisc, molts ho sabreu, al Tantum ergo i al Pange lingua.

Permeteu-me que les meues paraules finals en aquest acte de la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino s’adrecen una altra vegada als nous graduats, llicenciats, arquitectes, enginyers i doctors ací presents com a destacats representants dels nostres estudiants.

Vosaltres sou un exemple destacat de la tasca que es desenvolupa a la nostra Universitat, i per això, en nom de tota la comunitat universitària, us reitere el nostre orgull i la nostra felicitació per l’èxit que heu obtingut.

Permeteu-me també que no m’acomiade de vosaltres, ja que, encara que els vostres destins discorreran des d’ara per camins diversos, mai deixareu de formar part de la Universitat d’Alacant.

Moltes gràcies.

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464