Saltar apartados

Investidura com a doctor

Castelló, 26 de juny de 2006

Els actes d'investidura de doctors honoris causa de totes les universitats estan envoltats d'un important cerimonial. Aquest fet és fruit d'una tradició secular fortament arrelada, que revela la importància acadèmica que les universitats concedim a aquestes distincions. Es confereix, amb caràcter honorífic, el més alt grau acadèmic, reconeixent, d'aquesta manera, els mèrits excepcionals que els guardonats han acreditat.

En el dia d'avui les universitats Jaume I, València-Estudi General i d'Alacant atorguem conjuntament la nostra màxima distinció a Muhammad Yunus, en reconeixement per la seua contribució a l'eradicació de la pobresa al seu país, Bangla Desh. No em referiré en la meua intervenció als molts mèrits que Muhammad Yunus ha acreditat per a l'obtenció d'aquesta distinció, perquè aquests han sigut ja exposats i tornaran a ser glossats en altres intervencions.

Voldria, no obstant això, dir-los a tots vosaltres i al nostre convidat que les tres universitats ací presents estem fortament compromeses en la cooperació al desenvolupament i que aquest compromís ens ha dut a promoure la investidura conjunta de Muhammad Yunus com a doctor honoris causa.

Si m'ho permeteu voldria dedicar la meua intervenció a exposar-vos les actuacions que la meua universitat, la Universitat d'Alacant, està fent en el camp de la cooperació internacional al desenvolupament.

El paper de les universitats com a agents de la cooperació al desenvolupament

La política de cooperació per al desenvolupament s'inicia en les universitats fa més d'una dècada, però aquesta política té la primera regulació legal el 1998 amb la Llei 23/1998, de cooperació internacional al desenvolupament. Aquesta llei va impulsar el disseny d'estratègies dirigides a la promoció del desenvolupament sostenible humà, social i econòmic per a contribuir a l'eradicació de la pobresa al món. No obstant això, la Llei només concedia a les universitats un segon pla, ja que assignava a les ONG el paper central com a agents socials de la cooperació al desenvolupament.

A la vista de la feble posició en què les universitats espanyoles quedaven davant d'aquesta Llei, la Conferència de Rectors (CRUE) va encarregar al seu Comitè Espanyol Universitari de Relacions Internacionals (Comissió Delegada de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, CEURI) l'elaboració d'un document de discussió on es reflectira la posició de les universitats espanyoles en el camp de la cooperació al desenvolupament i s'establira de manera precisa el paper que aquestes podien jugar en el món de la cooperació.

Aquest procés culmina l'any 2000 i queda arreplegat en el document denominat ESCUDE, que defineix l'estratègia de cooperació universitària al desenvolupament. Aquest document, en el punt 2, reivindica per a les universitats un paper actiu com a agent de la cooperació internacional a favor dels països menys desenvolupats.

Igualment, en aquest document s'estableixen una sèrie de metes i objectius que cal aconseguir des de les universitats espanyoles, que són classificades en cinc blocs temàtics:

1. Formació i educació

2. Investigació per al desenvolupament

3. Transferència de tecnologia

4. Enfortiment institucional

5. Sensibilització de l'entorn i creació d'una consciència social

Aquest document, adaptat a les característiques de la nostra universitat, ens ha servit de base per a reorientar la nostra política de cooperació al desenvolupament. En aquests moments, la política de cooperació al desenvolupament de la nostra Universitat, preveu diverses activitats amb la finalitat d'arribar als objectius esmentats anteriorment:

Formació de recursos humans

La nostra Universitat atorga la màxima importància a la política de cooperació en educació superior i formació contínua, amb l'objectiu de contribuir a millorar les capacitats i els recursos humans dels països amb els quals s'estableix la cooperació. Aquesta política es concreta en:

a) Programa de beques de doctorat amb l'Amèrica Llatina i l'Europa de l'Est: Es tracta d'un programa de caràcter anual que beca estudiants iberoamericans i de l'Europa de l'Est per a finançar els seus estudis de tercer cicle. Preveuen la manutenció, l'exempció de taxes acadèmiques i les despeses de desplaçament des del seu país d'origen.

b) Programes de beques amb el Magreb: Aquests programes proporcionen beques per a la realització de màsters, programes de doctorat i cursos específics en diferents camps, però especialment en el sector turístic, sector que considerem que té un gran potencial de desenvolupament en aquesta àrea geogràfica.

c) Programes d'intercanvi acadèmic amb Iberoamèrica: Es tracta de donar suport a estades curtes de professors d'altres universitats, cofinançades en col•laboració amb l'AECI (Agència Espanyola Cooperació Internacional).

d) Convocatòria d'accions acadèmiques de cooperació al desenvolupament: Programa d'intercanvi acadèmic amb altres universitats i institucions de països en desenvolupament, però finançades totalment per la UA.

e) Projecte Havana: Dins d'aquest ampli projecte destaca la formació de doctors en diferents universitats cubanes, entre les quals caldria destacar el gran èxit del programa de doctorat Desenvolupament sostenible, que es duu a terme conjuntament amb la Universitat de Pinar del Río, com també els doctorats en Aplicacions informàtiques i en Tecnologia de la societat de la informació.

Transferència de tecnologia

Podríem definir la cooperació en transferència de tecnologia com el suport a altres països perquè puguen desenvolupar les seues pròpies capacitats d'investigació, d'innovació o d'adaptació tecnològica.

De les accions que la UA duu a terme en aquest camp destaquen les següents:

a) Convocatòria de la UA per a finançar projectes de cooperació al desenvolupament: Cada any la UA fa convocatòries, per import de 180.000 €, per a la realització de projectes relacionats amb alguna de les àrees següents:

• Desenvolupament econòmic: inclòs el finançament d'estructures bàsiques i de caràcter social (edificis, material inventariable, etc.).

• Desenvolupament educatiu: millora del nivell de coneixement intel•lectual a diferents nivells: escoles, educació adults, etc.

• Reconstrucció mediambiental: reconstrucció de sistemes de cultiu autòctons, millora sistemes de producció, creació de microempreses, obertura de mercats, etc.

• Acció de promoció, participació i reconeixement efectiu de personalitat jurídica i d'obrar de grups desafavorits (dones, grups socials marginals i infància).

b) Igualment el Projecte Havana duu a terme accions en l'àmbit de la transferència de tecnologia a Cuba, entre les quals cal destacar les següents:

a. Dotació d'infraestructures: La UA, en col•laboració amb l'Oficina de l'Historiador, ha dotat una òptica a l'Havana vella, que ha sigut equipada amb tots els aparells tècnics necessaris, mentre que l'Oficina de l'Historiador aporta el personal tècnic especialitzat. A més, els nostres alumnes d'Òptica i Optometria fan estades a l'Havana com a suport important a aquest programa.

Igualment, els nostres alumnes d'Arquitectura i Arquitectura Tècnica fan estades a l'Havana, on duen a terme projectes de restauració d'edificis a l'Havana vella, que es posen a la disposició de l'Oficina de l'Historiador i que, a més, els serveix com a projectes de fi de carrera.

b. Dotació d'aules d'informàtica: En diferents universitats i institucions cubanes.

c. Dotació d'aules de laboratori d'idiomes: A les universitats de Pineda del Río, de l'Havana i d'Orient.

d. Dotació de centres de digitalització de documents i llibres rars i valuosos

Desenvolupament de programes de sensibilització de la societat en general

Finalment, voldria destacar que la nostra Universitat també desenvolupa una política de sensibilització sobre cooperació al desenvolupament, dirigida tant a tots els membres de la nostra comunitat universitària (alumnes, PAS i PDI), com al conjunt de la societat alacantina. En aquest àmbit cal destacar les activitats següents:

a) Curs Interuniversitari de Cooperació al Desenvolupament, impartit conjuntament per les universitats públiques valencianes, i que té el finançament de la Generalitat Valenciana.

b) Impartició en les nostres titulacions oficials d'assignatures sobre cooperació al desenvolupament, a través de crèdits de lliure configuració.

Voldria finalitzar la meua intervenció dirigint-me al nostre doctor honoris causa, Muhammad Yunus, per a manifestar-li, com a rector de la UA, el nostre agraïment per acceptar formar part del nostre Claustre de doctors i el nostre reconeixement per la seua contribució a l'eradicació de la pobresa. La seua obra ens ajuda a inculcar a tota la comunitat universitària, a tota la societat, els valors per a aconseguir un món més equitatiu i més just.

Moltes gràcies.

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464