Saltar apartados

Obertura del Curs Acadèmic 2006-2007

Alacant, 29 de setembre de 2006

Les universitats concedim una gran importància als actes d’obertura de curs acadèmic, perquè en aquests, a més de presentar un balanç de les activitats dutes a terme durant l’últim any, podem fer públics els objectius més importants que voleu aconseguir, no solament durant el nou curs que s’inaugura sinó també aquells que només és possible realitzar a mitjà i llarg termini.

Vull agrair a tots vostès la seua presència en aquest acte: als membres de la comunitat universitària que sou en aquest Paranimf, però especialment voldria agrair la presència de les autoritats i dels representants de les diferents institucions que heu volgut compartir amb nosaltres l’inici d’aquest nou curs. La vostra presència és per a nosaltres molt estimulant, perquè esteu revelant la importància social que concediu a la institució universitària.

Vull ara, en nom de tots els presents, felicitar el professor Escudero per la lliçó magistral que ens ha brindat. Deies, Antonio, que havies decidit triar un tema general per a fer-lo atractiu per a la major part dels assistents a aquest acte. Els qui et coneixem i apreciem els teus coneixements sabem que hauries aconseguit atraure l’interès de tots amb qualsevol dels temes sobre els quals has treballat a fons. Però sens dubte, el balanç que has fet sobre la Restauració –sobre mig segle de la història d’Espanya– ha sigut especialment interessant, i vull transmetre’t una merescuda felicitació.

Em dirigisc ara a tots els companys que acabeu de pujar a l’estrada per a arreplegar la medalla de plata o la placa que la Universitat –la vostra Universitat– us ha concedit. A tots els qui per raó d’edat heu accedit a la jubilació, vull agrair-vos la dedicació que, durant tota la vostra vida activa, heu tingut envers la Universitat. Aquesta casa ja no podrà disposar del vostre treball, però sé que des d’ara, de manera desinteressada, sereu els millors defensors de la nostra institució en tots els racons de la nostra societat.

Igualment, hem volgut reconèixer la dedicació i l’esforç vers la Universitat a tots aquells que acabeu de complir 25 anys al servei d’aquesta institució. El prestigi de la Universitat d’Alacant s’ha sustentat de manera decisiva en la vostra dedicació. Us necessitem i us demane que prosseguiu amb el vostre esforç perquè la nostra Universitat continue cap avant.

Però, si m’ho permeten, voldria testimoniar especialment la gratitud que aquesta Universitat deu als 5 companys –els professors M. Pilar Campos Pardillos i José Luis López-Loriente Martínez, el membre del personal d’administració i serveis, Alfonso Ramón Capella D’Alton, el nostre doctor honoris causa, Alonso Zamora Vicente i l’alumne de l’Escola Politècnica, Yasser Abouzaid– que van morir durant el passat curs acadèmic. No podem evitar el dolor que sentiu els familiars d’aquests companys que us trobeu ací presents, però vull que sapieu que ens trobem al vostre costat. La Universitat d’Alacant sempre recordarà l’empremta deixada per cadascun d’ells.

Abans de referir-me a algunes de les realitzacions més importants que s’han portat a terme durant el passat any i als objectius i dificultats que hauríem d’afrontar aquest curs acadèmic i els immediats següents, permeten-me que en aquesta primera part de la meua intervenció em referisca a un tema d’especial importància, al qual la Universitat d’Alacant ha dedicat molts esforços des de fa ja bastants anys. Em referisc a la mobilitat internacional dels alumnes.

La mobilitat internacional dels nostres alumnes ocupa un paper determinant en la qualitat de la seua formació universitària i millora sensiblement la seua ocupabilitat. La nostra Universitat ha sigut pionera en el foment de la mobilitat internacional i ha obtingut resultats molt destacables. No obstant això, any rere any succeeix que el nombre d’alumnes estrangers que acollim és superior al nombre dels que enviem a l’exterior, fet que posa de manifest que l’oferta de destinacions de què disposa la nostra Universitat supera el nombre de sol•licituds de desplaçaments dels nostres estudiants. Dit en altres paraules, la vocació de mobilitat internacional dels alumnes és massa reduïda.

Considere que hi ha dues explicacions fonamentals a aquest fet. Una radica en una greu deficiència estructural que es produeix en l’educació dels nostres joves: a pesar de l’esforç que porten a terme els professors de secundària, la capacitat de comunicació i de domini de llengües estrangeres dels alumnes espanyols en acabar els estudis d’ensenyament secundari és extraordinàriament deficient. Amb total seguretat, la pitjor de tota la Unió Europea. Aquest fet té i tindrà conseqüències molt perjudicials per al futur de l’economia espanyola, i per a les universitats significa una important font de dificultats. El desconeixement d’idiomes provoca inseguretat en molts estudiants, cosa que els duu a limitar les seues aspiracions de mobilitat, i fa que el nombre potencial d’alumnes que volen participar en aquests programes siga molt inferior al desitjable. La Universitat d’Alacant tracta de pal•liar aquest problema, entre altres accions, oferint cursos d’idiomes i de cultura referits al país de destinació a tots els estudiants que volen involucrar-se en els programes de mobilitat. Amb això, lamentablement, només aconseguim reduir la magnitud del problema, però no podem eliminar-lo.

La segona explicació –però no menys important– de la reduïda vocació de mobilitat internacional dels alumnes espanyols radica en l’elevat cost econòmic que ocasiona el desplaçament i l’estada durant bastants mesos en una institució europea. La Universitat d’Alacant s’ha esforçat notablement posant a la disposició dels alumnes involucrats en la mobilitat internacional recursos financers que els ajuden a reduir el cost que els ocasiona. Els imports tan reduïts de les beques ERASMUS són complementats, a més dels fons que la mateixa Universitat d’Alacant incorpora tots els anys en el seu pressupost, amb ajudes addicionals provinents dels convenis subscrits amb Bancaixa i amb la CAM, amb ajudes de la Generalitat Valenciana i amb els suports pressupostaris que alguns ajuntaments de la nostra província –Alacant, Dénia, Elda, Muro, Onil, el Pilar de la Foradada, Sant Vicent del Raspeig, Saix i Villena– concedeixen a la mobilitat internacional dels alumnes de la Universitat d’Alacant que són residents en aquests municipis. La comprensió que hem trobat en totes les institucions a les quals m’acabe de referir està sent molt valuosa, i voldria aprofitar aquesta ocasió per a agrair-la públicament.

En tot cas, l’import que amb totes aquestes ajudes rep cada alumne que enviem a una universitat europea està per davall del cost de desplaçament i d’estada que ha d’assumir. Això comporta que bastants alumnes que podrien incorporar-se als programes de mobilitat no ho facen, fins i tot que no arriben ni tan sols a plantejar-s’ho. Però el que és més greu d’aquest problema és que repercuteix desigualment en les famílies, ja que afecta exclusivament a les de rendes baixes, raó per la qual podem parlar de l’existència d’un problema de discriminació social en l’accés dels estudiants universitaris a la mobilitat internacional.

No seria aconsellable que la solució d’aquest problema consistira a incrementar de manera uniforme les ajudes que reben els alumnes per a la mobilitat, de manera que aquestes arribaren a cobrir tots els costos. Si així es fera, eixirien beneficiats els alumnes que no necessiten suports addicionals per a participar en la mobilitat internacional i s’incrementaria innecessàriament la despesa pública, a més, s’estaria fent una redistribució regressiva de la renda des del conjunt dels contribuents, incloent-hi els qui no han accedit a l’ensenyament superior, cap a uns beneficiaris que, globalment, disposen de rendes superiors a la mitjana. La solució d’aquest problema hauria de consistir únicament a garantir la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes, dissenyant un programa públic discriminatori, dirigit exclusivament als alumnes procedents de famílies de rendes baixes, que els proporcione les ajudes complementàries suficients perquè, després d’aplicar-les, aquest tipus d’alumnes es trobe ja en condicions de participar en la mobilitat internacional.

La Universitat d’Alacant ha desplegat durant l’últim curs acadèmic una activitat incessant. D’una banda, d’acord amb el mandat que estableix el nostre Estatut, s’ha aprovat una gran varietat de reglaments interns que regulen el funcionament dels departaments, instituts universitaris d’investigació, facultats i escoles. En aquesta tasca s’ha avançat bastant i ja queden pendents pocs desenvolupaments reglamentaris, encara que algun d’aquests és realment important, com la reestructuració de centres, que caldrà escometre durant el curs acadèmic que avui iniciem. Vull també remarcar que el curs passat es van posar en marxa els primers cursos de les tres noves titulacions que incorporem a la nostra relació de títols oficials: llicenciatures en Criminologia, Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i Enginyeria de Camins, Canals i Ports.

En l’àmbit de la gestió vull destacar dues realitzacions. Una ha consistit en la modificació de la normativa que regula les condicions de treball del personal d’administració i serveis, que, al mateix temps que ha adaptat els horaris de treball a les necessitats de la institució, ha facilitat la conciliació de la vida laboral i familiar.

El segon assoliment ha sigut l’elaboració d’un Pla Estratègic de Gestió, en el qual han participat el personal d’administració i serveis, els directors de secretariat i els representants dels equips directius dels centres.

La bona recepció que ha tingut el desenvolupament del Pla Estratègic de Gestió ens ha dut a prendre la decisió d’elaborar en el curs acadèmic que ara comença el Pla Estratègic per al conjunt de la Universitat d’Alacant. La planificació estratègica és un instrument clau per a escometre convenientment els grans reptes a què ens hem d’enfrontar en un futur molt pròxim: el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació Superior, al qual em referiré més endavant, la incorporació sistemàtica dels avanços de les tecnologies digitals o els efectes que l’evolució demogràfica pot tenir en la captació d’alumnes, entre altres. El Sistema de Planificació Estratègica ens marcarà cap a on vol anar la Universitat d’Alacant i ens assenyalarà els passos que cal donar per a arribar a la màxima qualitat en la prestació de tots els nostres serveis i, especialment, l’excel•lència en la docència i en la investigació. El Pla Estratègic ha de ser el resultat del treball i la participació de totes i tots, tant dels membres de la comunitat universitària, com de la societat alacantina a la qual la Universitat d’Alacant ha de servir.

Durant el curs passat s’han continuat desenvolupant totes les activitats que caracteritzen la nostra Universitat. No em referiré a cadascuna d’aquestes, perquè les més significatives han sigut destacades per la nostra secretària general en el seu informe. No obstant això, voldria ressaltar-ne dues per la seua singularitat. Fa uns quants mesos, vam celebrar el desè aniversari de la nostra web. La Universitat d’Alacant, podem dir-ho amb satisfacció, ha sigut pionera en la incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eines de treball quotidià per a tots els membres de la comunitat universitària, ja siguen alumnes, professors o personal d’administració i serveis. Estem orgullosos per tot això, per la nostra web, pel nostre Campus Virtual, etc., i per aquesta raó vam voler celebrar-ne el desè aniversari.

Voldria destacar també la celebració d’un altre desè aniversari que ha tingut lloc durant el curs que hem conclòs. L’any passat es va complir una dècada des de la creació de les seus universitàries. Amb aquest motiu es va organitzar una important exposició al nostre Museu, per a la qual vam tenir la col•laboració entusiasta i desinteressada de tots els ajuntaments, que en aquests moments voldria agrair públicament. Considere que aquesta celebració simbolitza el ferm compromís que la Universitat d’Alacant té amb tot el seu entorn més immediat, amb el conjunt de la província d’Alacant, que volem que senta la nostra institució com a pròpia, com la seua Universitat. Un pas més en aquest compromís el va constituir l’any passat la creació d’una nova seu, la de Villena, a l’ajuntament de la qual voldria agrair tot el seu decidit suport.

En el curs acadèmic que ara comença es compliran altres aniversaris que també estarem gustosos de commemorar. D’ací a poc temps celebrarem amb una exposició el desè aniversari del Projecte Havana, que ha sigut el programa de cooperació internacional en el qual la nostra Universitat ha desplegat més esforços. I igualment celebrarem el vintè aniversari del nostre Col•legi Major Universitari, i del Consell d’Alumnes, òrgan que s’ha convertit en el millor vehicle per a la canalització de la participació estudiantil en la nostra Universitat.

La Universitat d’Alacant no ha volgut mai estar aïllada de la societat en la qual es troba inserida. Tot al contrari, volem ser útils i que se’ns senta així. Com he assenyalat, una de les vies per les quals la Universitat d’Alacant pot ser més fructífera per a la nostra societat és la contribució al desenvolupament econòmic de tot el nostre entorn facilitant la transferència de tecnologia al teixit empresarial alacantí. Considerem una obligació de la nostra Universitat procurar que els resultats dels nostres grups d’investigació que siguen susceptibles de ser aplicats s’incorporen en la nostra societat, a Alacant. La nostra aposta pel Parc Científic i Tecnològic d’Alacant vol contribuir decisivament a la consecució d’aquest objectiu, i sabem que per a això no estem sols, perquè, en aquests moments, totes les administracions públiques hi estan compromeses.

Al llarg del curs passat s’han fet passos molt importants en aquesta direcció. D’una banda, el Ministeri d’Educació i Ciència va adjudicar la convocatòria del Pla Nacional d’I+D+i 2004-2007 per a projectes d’I+D realitzats en parcs científics i tecnològics; la nostra Universitat ha rebut durant aquest curs 12 milions d’euros en crèdits reintegrables corresponents a l’anualitat de 2005, i estan pendents de rebre’s 6 milions més corresponents a l’anualitat de 2006, amb la finalitat de dotar-la d’un laboratori de robòtica, que ja ha sigut rebut, i de construir un Centre de Creació de Noves Empreses.

D’altra banda, el passat 14 d’octubre, immediatament abans de l’acte d’obertura del curs acadèmic que acaba de concloure, vaig tenir l’honor de signar amb el president de la Generalitat Valenciana un Protocol per a la posada en marxa d’un Pla Plurianual d’Infraestructures Cientificotecnològiques, que preveia el suport de la Generalitat Valenciana per al Parc Científic de la nostra Universitat. He d’afirmar que, després d’una certa demora, es va començar a treballar amb la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència en l’execució de les accions previstes en aquest protocol, amb resultats satisfactoris. Els fons corresponents a l’Edifici Empresarial han sigut posats ja a la disposició de la Universitat i, en aquests moments, s’ultimen els detalls de les altres actuacions, amb la qual cosa en un termini breu haurà quedat executat completament el protocol esmentat.

En relació amb la política de parcs científics, vull referir-me ara al programa de la Generalitat Valenciana per al desenvolupament de la xarxa de transferència de tecnologia Noves Oportunitats Empresarials Mitjançant la Investigació –NOEMI– i la formació de gestors de la xarxa de parcs científics valencians. En aquest marc la Universitat d’Alacant ha obtingut ajudes per a la formació de personal especialitzat en gestió de la innovació, a fi de promoure en el Parc Científic d’Alacant el suport als emprenedors universitaris i l’anàlisi de les oportunitats empresarials, tant pel que fa a la creació d’una nova empresa com a la seua incorporació al desenvolupament d’una activitat empresarial ja existent. En aquests moments, quatre persones de la Universitat d’Alacant estan formant-se en diversos parcs científics d’Europa.

Els fons als quals m’acabe de referir que hem obtingut de les dues grans administracions permetran posar a la disposició de la Universitat d’Alacant i de la societat alacantina la construcció d’un edifici de Creació d’Empreses, que impulsarà decisivament el procés de transferència de tecnologia i facilitarà la creació de noves empreses de base tecnològica. El projecte per a la construcció d’aquest edifici ha sigut encarregat a un arquitecte de prestigi –Guillermo Vázquez Consuegra– i es troba, en aquests moments en avançat estat de realització, fet pel qual confiem que en molt poc temps podrem lliurar-ne el projecte bàsic a l’Ajuntament d’Alacant i sol•licitar la corresponent llicència de construcció.

No obstant això, cal recordar que el primer edifici que s’està alçant en el nostre Parc Científic és l’edifici dels Serveis Tècnics d’Investigació, que estarà dotat d’una instrumentació científica d’alt valor i que posarem al servei de les empreses, en particular de les empreses d’important contingut tecnològic. A la meitat del passat mes de juliol vam celebrar l’acte de la posada de la primera pedra, moment en el qual es van iniciar les obres.

En aquest mateix any natural, a l’espai reservat per al Parc Científic dins de l’ampliació del campus, i amb la concessió prèvia de la llicència d’obres per l’Ajuntament d’Alacant, es va a materialitzar la construcció d’una planta fotovoltaica, fruit dels acords aconseguits entre la CAM, Unión-Fenosa i la Universitat d’Alacant. Les tres institucions vam adquirir, el passat mes de març, el compromís d’impulsar decididament la investigació aplicada sobre energies renovables, amb la vocació que els seus resultats siguen transferibles i susceptibles de desenvolupament empresarial. Aquests acords ens comprometen a dotar anualment sis beques d’investigació sobre energies renovables i, d’altra banda, a la realització d’un projecte singular: la construcció d’una planta fotovoltaica formada per panells que, connectats entre si, permetran aprofitar l’energia del Sol, amb una potència instal•lada que coincidirà amb l’òptim econòmic d’explotació d’aquest tipus de plantes.

No vull ocultar-los la satisfacció de la nostra Universitat per aquest acord, ja que té un especial significat per a nosaltres perquè es tracta de la primera actuació en què la iniciativa privada s’integrarà en el nostre Parc Científic.

Voldria referir-me ara a un conjunt de temes de gran importància –la modificació de la Llei Orgànica d’universitats, el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació Superior, amb la seua estructura de graus, postgraus i doctorat, les inversions en infraestructures docents de la nostra Universitat i la millora dels accessos.

A principi d’aquest mes les universitats ens trobàvem bastant preocupades pel desenvolupament –o millor dit, el no-desenvolupament– d’algun d’aquests temes que ens són comuns. A dia d’avui, la incertesa que planejava sobre ells s’ha vist reduïda, una vegada que hem pogut signar amb el conseller d’Empresa, Universitat i Ciència uns convenis que han de permetre l’execució de projectes d’inversió que estaven hivernats, i el Ministeri d’Educació i Ciència ha lliurat un document en el qual es revelen les característiques bàsiques de l’estructura de títols universitaris que el Ministeri vol portar a terme.

Em referiré en primer lloc al Projecte de Llei pel qual es modificarà la Llei Orgànica d’universitats. Com tots coneixem, la llei vigent va tenir un naixement molt controvertit pel fet d’haver-se tramitat sense cercar ni tenir el suport de les universitats. La LOU va retallar conscientment els estrets marges d’autonomia que teníem les universitats i va reglamentar quasi tots els àmbits de decisió. No correspon fer-ne, ací i ara, un balanç, encara que he d’assenyalar que alguns aspectes nuclears de la llei han sigut especialment disfuncionals. En particular, com era completament previsible, el sistema d’habilitacions que la llei establia per a l’accés als cossos docents universitaris s’ha convertit en un obstacle que, en la pràctica, ha impedit incorporar a les plantilles de les universitats el professorat format que necessitàvem.

El dia 1 d’aquest mes el Govern va aprovar el Projecte de Llei pel qual es modifica parcialment la LOU, que es troba en aquests moments en tramitació parlamentària. Encara que el Govern, en lloc d’elaborar una nova llei, ha decidit fer-ne només una reforma parcial, el text presentat incorpora, no obstant això, canvis profunds que, a més de substituir el mecanisme de les habilitacions pel de l’acreditació, afecten també, sorprenentment, alguns àmbits importants del sistema de govern de les universitats, i que canvia radicalment tot el procés que condueix a l’elaboració dels títols universitaris. Seria imprescindible que es complira el calendari que el Ministeri ha fet públic, de manera que en la pròxima primavera poguérem disposar d’un nou marc legal i que el seu desenvolupament reglamentari es trobe conclòs en acabar el curs que ara iniciem. Si no fóra així, el descoratjament s’apoderaria, amb tota seguretat, de les universitats.

El Projecte de Llei presentat modifica l’article 34 de la LOU relatiu als «Títols universitaris» i altera substancialment la manera en què fins al moment créiem que hauríem de seguir les universitats espanyoles en el procés d’harmonització europea. El Projecte de Llei allibera el Govern de la responsabilitat que tant la LRU com la LOU li assignaven en la configuració dels títols universitaris de caràcter oficial. El Govern, fins ara, determinava la relació de títols universitaris que incloïa en un catàleg, i, a més, n’establia l’estructura bàsica, ja que dictava les directrius pròpies de cadascun d’aquells.

Aquest passat dimarts, el Ministeri d’Educació i Ciència ha fet públic un document que arreplega els aspectes fonamentals que contindrà el desenvolupament reglamentari dels títols universitaris. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò dels aspectes més formals que tindrà la futura estructura dels títols, en els tres nivells de grau, màster i doctorat, i s’ha destacat especialment la durada uniforme de 4 anys que tindran els graus, com també l’existència d’un primer any de formació comuna per a tots els títols que pertanguen a una mateixa branca del coneixement.

Sense negar la transcendència de tot l’anterior, al meu entendre, el veritable abast de la reforma es troba en la renúncia del Govern a establir tant la relació de títols oficials com la determinació de l’estructura bàsica de cadascun d’ells, excepte per a als títols que habiliten per a l’exercici de professions regulades. Tot això deixarà de ser competència del Govern per a passar a ser assumit directament per les universitats. Si la reforma segueix els passos descrits en el document elaborat pel Ministeri, les universitats, per primera vegada, tindrem capacitat per a confeccionar els nostres títols amb uns graus de llibertat considerables. A partir d’aquest moment les universitats tindrem, de veritat, autèntica autonomia universitària i adquirirem una responsabilitat social considerable.

Les conseqüències d’aquests canvis a mitjà i llarg termini seran profundes, perquè, com que cada universitat dissenyarà amb total llibertat els propis títols oficials, succeirà que ens començarem a diferenciar i començarem a competir entre totes. En aquest nou context l’aposta per la qualitat i la nostra capacitat per a satisfer la demanda de formació superior dels joves es faran molt més importants. En definitiva, si la reforma que finalment s’escomet respon a la filosofia continguda en el document que serà presentat aquest dimarts, les universitats hauríem d’enfrontar-nos a un repte d’una magnitud que fins ara no havíem conegut mai. No serà, per descomptat, senzill, però mereixerà la pena. Hauríem de posar en el procés grans dosis de sensatesa i de generositat, però estic convençut que estarem a l’altura del que la societat espera de nosaltres.

Fa algun temps, la Generalitat Valenciana va manifestar la seva intenció de promoure la creació d'una nova universitat que pogués contribuir a cobrir els buits de formació superior que, eventualment, poguessin existir. Se'ns va demanar a les universitats públiques la nostra col•laboració en el procés de creació de la nova universitat que, en tot cas, hauria de tenir una orientació internacional i centrar-se en la formació on line. Les universitats valencianes vam acceptar gustosament l'oferiment que se'ns va fer, dintre del nostre esperit de col•laboració lleial amb totes les institucions, més encara quan es tracta de la Generalitat Valenciana.

Les universitats valencianes tenim experiència en la programació d'ensenyaments on line, i vam dur ja un cert temps col•laborant conjuntament amb la Generalitat en projectes de formació a distància, a través, per exemple, del projecte TELDE que va dirigit fonamentalment a la cooperació amb Llatinoamèrica. D'altra banda, aquesta universitat, la Universitat d'Alacant, té una important experiència en la formació superior no presencial, en la qual hem arribat a un important reconeixement. He d'esmentar que en 2001, la nostra universitat i les universitats Autònoma de Barcelona i Carlos III de Madrid, juntament amb el grup Santillana, creem l'Institut Universitari de Postgrau, que, en aquests moments, està impartint 9 Màsters d'alta qualitat a través de la Xarxa, havent captat alumnes de més de 40 països, bàsicament de Llatinoamèrica. L'experiència que hem obtingut és important, trobant-nos, per tant, en disposició de poder ajudar a impulsar projectes d'aquestes característiques.

No obstant això, l'oferiment que inicialment es va fer a les universitats públiques valencianes per a col•laborar en la creació de la nova universitat no s'ha vist, fins al moment, corroborat pels fets. Així, el passat 24 de juliol, després de la convocatòria realitzada per la Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència, es va reunir el Consell Valencià d'Universitats, en el qual, sense haver-se remès cap documentació prèvia, es va posar en coneixement del Ple la intenció de reconèixer la Universitat Internacional Valenciana. Les universitats presents en aquest Consell, tant públiques com privades, vam manifestar la nostra sorpresa perquè es plantejara la creació d'aquesta nova universitat al marge de les universitats existents i vam fer constar que no podíem donar suport aquesta iniciativa tal com havia estat presentada. Demanem que es reiniciï el procés de creació d'aquesta universitat, perquè puguem participar en el mateix.

Com he comentat anteriorment, tenim bastant experiència adquirida en formació a distància, que podem i hem d'aportar. Estem convençuts que amb la nostra col•laboració en aquest projecte el Sistema Universitari Valencià sortirà beneficiat.

El 14 d’octubre de l’any passat, en aquest mateix acte, vaig manifestar la gran preocupació que, fins aleshores, les universitats públiques valencianes teníem sobre el finançament ordinari de la universitat i sobre les seues inversions. Però aquell mateix dia es van signar tres acords amb el president de la Generalitat: un Acord sobre finançament de les universitats públiques valencianes per al període 2006-2007, i dos protocols, un per a la posada en marxa d’un Pla plurianual d’infraestructures docents, i el segon per a la posada en marxa d’un Pla plurianual d’infraestructures cientificotecnològiques.

L’Acord sobre finançament –que bàsicament era la pròrroga del que s’havia subscrit anteriorment al desembre de 2004– s’ha aplicat al llarg d’aquest any i ens permetrà programar les nostres actuacions ordinàries durant el 2007. I, com ja he assenyalat anteriorment, el Protocol per a l’engegada del Parc Científic d’Alacant s’ha desenvolupat satisfactòriament al llarg d’aquests 12 mesos, i queda pendent la materialització d’alguna acció sobre la qual s’està treballant conjuntament i que confie que puga tancar-se en breu termini.

No obstant això, durant 11 mesos no s’havia fet cap pas que permetera el desenvolupament del Protocol per a l’engegada del Pla plurianual d’infraestructures docents, fins que, fa 8 dies –el passat dia 21 d’aquest mateix mes–, els rectors de les universitats públiques valencianes vam poder signar amb el conseller d’Empresa, Universitat i Ciència els convenis que desenvolupen el dit protocol. Aquesta important demora ha comportat que les universitats públiques valencianes fa ja tres anys que no hem pogut portar a terme les inversions imprescindibles que l’activitat universitària requereix.

Els convenis que vaig poder signar el passat dia 21 han de permetre que es puguen començar a executar els projectes que estaven a l’espera de disposar d’un pla d’inversions. A causa dels inevitables efectes del temps, un grup de projectes inclou un conjunt d’obres de rehabilitació, entre les quals destaca per la seua importància la del pavelló esportiu cobert.

Però, com és conegut, el projecte de més envergadura és el corresponent a la Facultat d’Educació, que ha d’alçar-se sobre els terrenys dotacionals cedits generosament per l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig i per al qual ja hem sol•licitat la corresponent llicència. Aquest edifici i el seu equipament, d’acord amb el que estableix el conveni proposat per la Conselleria, no serà possible incloure’l en els pressupostos de la Generalitat Valenciana, sinó que haurà de contractar-se mitjançant el sistema de concessió d’obra pública. Les universitats públiques valencianes som conscients de les limitacions pressupostàries existents i mostrem la nostra lleial col•laboració per a acceptar els procediments de finançament que se’ns ofereixen. Per això mateix, resultaria difícil entendre que la futura Universitat Internacional Valenciana arribara a disposar de subvencions directes de capital incloses en els pressupostos de la Generalitat Valenciana, tal com figura en la seua memòria de creació.

Vull referir-me breument ara a un conjunt d’actuacions que la Conselleria d’Infraestructures i Transports té programat realitzar i que afectaran molt positivament la nostra Universitat, ja que milloraran notablement els accessos al nostre actual campus i a la seua ampliació. He de dir que durant la planificació i el desenvolupament de cadascuna d’aquestes, i en tot allò que afectava la Universitat, ha tingut lloc una estreta col•laboració institucional amb la Conselleria, que vull agrair.

L’ens gestor de la xarxa de transport i ports de la Generalitat ha adjudicat la construcció de la línia 2 del tramvia d’Alacant que tindrà una parada en la nostra Universitat. Aquesta actuació és molt beneficiosa per a tots perquè millorarà sensiblement les nostres comunicacions amb Alacant i amb Sant Vicent i contribuirà a configurar una xarxa pública de mobilitat sostenible per la qual aquesta Universitat vol apostar. Aquest projecte, no obstant això, afecta una sèrie d’instal•lacions de la Universitat, incloent-hi una part d’un edifici que en aquests moments alberga la nostra unitat audiovisual, fet pel qual cal signar un conveni amb la Conselleria que compense de manera completa la Universitat per les afeccions a què dóna lloc.

Una altra actuació important que s’està portant a terme és la construcció per la Conselleria d’un baixador en la línia ferroviària en la zona d’ampliació del nostre campus. Està previst que aquestes obres, i també el condicionament de l’enllaç entre el baixador i el «camí del Calamar» –aquest últim a càrrec de la Universitat– acaben en poc temps, cosa que permetrà que tots els membres de la comunitat universitària puguem disposar d’un mitjà de transport sostenible per a fer els nostres desplaçaments diaris.

Finalment, em referiré als dos passos de comunicació per davall de l’autovia de Castalla que permetran connectar l’actual campus amb la seua zona d’ampliació. El projecte dels dos passos ha sigut encarregat per la nostra Universitat i remès per a l’execució a la Conselleria d’Infraestructures i Transports. Aquest projecte acaba de ser supervisat per la Direcció General de Transports de la Conselleria, i en aquests moments està pendent únicament de la consignació pressupostària prèvia a l’execució. La construcció d’aquests dos passos és molt important per a la Universitat, perquè farà possible una comunicació directa –tant per als vianants com per a les bicicletes i automòbils– mantenint la unitat entre el nostre campus actual i l’ampliació, en la qual, com he comentat al llarg de la meua intervenció, s’estan començant a alçar ja els edificis que configuraran el Parc Científic d’Alacant.

Per acabar la meua intervenció, vull reafirmar el compromís de tots els membres de la Universitat d’Alacant de posar el màxim esforç per aconseguir que la nostra institució arribe als màxims nivells de qualitat. Tenim una Universitat competitiva i prestigiosa, però hem de seguir treballant per a millorar-la contínuament. Volem que la constància i l’afecte que tota la societat alacantina va posar en el moment de creació de la nostra Universitat, de la seua Universitat, perdure. Puc dir-los que farem tots els esforços per mantenir el seu afecte.

Moltes gràcies.

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464