Saltar apartados

Obertura del Curs Acadèmic 2007-2008

Alacant, 28 de setembre de 2007

Els actes d'obertura de curs acadèmic de les universitats són una bona oportunitat per a presentar un balanç de les activitats realitzades durant l'últim curs acadèmic. Igualment, els actes d'obertura són també el lloc apropiat per a fer públics els objectius més importants a què que es vol arribar, no només durant el nou curs que s'inaugura sinó també aquells la realització dels quals només és possible a mitjà i llarg termini.

A això em referiré més endavant, però en aquesta primera part de la meua intervenció voldria agrair la presència del conseller d’Educació, la dels rectors de les universitats que ens acompanyeu en aquest acte i la de les autoritats i representants de les diferents institucions que us trobeu amb nosaltres en aquest Paranimf. Vull que sapieu que la vostra presència és per a nosaltres molt estimulant.

Vull, ara, felicitar el professor Augusto Beléndez per la lliçó magistral que ens ha brindat. No és fàcil triar una lliçó inaugural de curs que siga capaç de concitar l'interès de tots els assistents i que, al mateix temps, en la seua exposició es preserve, encara que siga en l'àmbit divulgatiu, el rigor que correspon a tot tema científic especialitzat. Crec, Augusto, que ho has aconseguit: tots hem pogut entendre què és l'holografia, l'evolució que ha tingut al llarg del temps i la rellevància d'algunes de les seues aplicacions. Permet-me, per tant, que et felicite en nom de tots els presents.

Voldria ara dirigir-me a tots els companys que acabeu de pujar a l'estrada per a arreplegar les distincions que la Universitat —la vostra Universitat— us ha concedit. En primer lloc, em referiré al professor Francisco Ramón Trives, que acaba de rebre la medalla d'or de la nostra Universitat. La Facultat de Filosofia i Lletres, per unanimitat, i un bon nombre d'investigadors de gran prestigi de diferents universitats espanyoles i estrangeres van promoure el curs que tot just ha acabat la concessió d'aquesta medalla com a reconeixement a la dedicació que, durant més de 30 anys, el professor Trives ha concedit a la institució universitària. Aquesta medalla no té valor material, és només un símbol, però la Universitat d'Alacant hi vol reconèixer la teua qualitat humana i l'entusiasme que has posat sempre en el teu treball callat però eficaç.

A tots els que heu accedit a la jubilació, ja siga per haver complit l'edat o per motiu de malaltia, vull agrair-vos la dedicació que, durant tota la vostra vida activa, heu tingut cap a la Universitat. Aquesta casa ja no podrà comptar amb el vostre treball, però sé que des d'ara, de manera desinteressada, sereu els millors defensors de la nostra institució en tots els racons de la nostra societat.

Igualment, hem volgut reconèixer la dedicació i l'esforç cap a la Universitat a tots aquells que acabeu de complir 25 anys al servei d'aquesta institució. El prestigi de la Universitat d'Alacant s'ha sustentat de manera decisiva en la vostra dedicació. Us necessitem i us demane que prosseguiu amb el vostre esforç perquè la nostra Universitat seguisca endavant.

Però, si m'ho permeteu, voldria donar testimoni especialment la gratitud que aquesta Universitat deu als dos companys —els professors Eliseo Chordá Sáez i José Javier Ramos Alegre— que van morir el passat curs acadèmic. També voldria manifestar el pesar de la nostra Universitat per la defunció el curs passat del nostre doctor honoris causa, el professor Enrique Fuentes Quintana. No podem evitar el dolor que sentiu els familiars d'aquests companys que sou ací presents, però vull que sapieu que estem al vostre costat. La Universitat d'Alacant sempre recordarà l'empremta deixada per cadascun d'ells.

La Universitat d'Alacant, durant l'últim curs acadèmic, ha desplegat una activitat incessant, el resum de la qual ha sigut exposat per la secretària general. Durant el curs passat han quedat conclosos quasi tots els desenvolupaments reglamentaris del nostre Estatut que quedaven pendents. Hi ha, no obstant això, dos mandats estatutaris la tramitació dels quals s'ha iniciat, però que encara no ha conclòs, atesa la complexitat que tenen. Em referisc, d'una banda, a l'elecció del Defensor Universitari que d'ací a poc farà el Claustre i, d'altra banda, a la reestructuració de centres, els criteris mínims dels quals i generals seran establits en la sessió d'octubre del Claustre Universitari, l'estructura definitiva del qual quedarà ultimada d'ací a uns mesos.

Entre les actuacions de més abast portades a terme em referiré a les dues següents:

Al febrer d'enguany, el Consell de Govern va aprovar el Pla d'Ordenació Integral de la Universitat d'Alacant que substitueix l'anterior Model de Plantilla que ha vingut aplicant-se des de la seua aprovació el 1995. En el nou Pla s'arrepleguen totes les activitats universitàries que un professor pot i ha de desenvolupar, amb l'objectiu d'elevar el nivell d'excel•lència docent i investigadora de la nostra Universitat i contribuir a la seua projecció cap a la societat. El Pla d'Ordenació Integral conté el pla docent, el pla d'investigació i els diferents plans i programes de millora de la Universitat, convertint-se així en l'instrument intern d'assignació de recursos de professorat i d'incentivació de la qualitat.

En l'acte d'obertura de curs de l'any passat vaig anunciar que s'estaven iniciant els treballs d'elaboració del Pla Estratègic de la Universitat, amb la voluntat que es convertira en l'instrument clau amb el qual fer front als reptes de futur de la Universitat. El Sistema de Planificació Estratègica ens deu marcar cap a on vol anar la Universitat d'Alacant, assenyalant-nos els passos que cal donar per a arribar a la màxima qualitat en la prestació de tots els nostres serveis. Però la consecució d'aquests objectius requereix la implicació de tota l'organització en l'elaboració del Pla, que ha de ser el resultat del treball i la participació de tots, tant dels membres de la comunitat universitària, com de la societat alacantina a la qual la Universitat d'Alacant ha de servir.

He de dir que la resposta de la comunitat universitària en el procés d'elaboració del Pla ha sigut magnífica. Diversos centenars de persones han participat activament en els diferents grups de treball que es van constituir i vull aprofitar aquest acte per a agrair públicament la participació de tots ells. El passat 28 de febrer el Consell de Govern va aprovar el Marc per al Pla Estratègic, que inclou la missió, la visió i els eixos i objectius estratègics de la Universitat, tot això en un horitzó de planificació que comprèn fins a 2012, quan s'haurà completat tota l'adaptació de les nostres titulacions a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Alguns plans sectorials han sigut ja conclosos, com és el cas del Pla Estratègic de Gestió, i en aquests moments estem treballant en la realització d'altres plans sectorials —formació, I+D+i, agenda 21— amb la voluntat d'anar estenent-los successivament a totes les unitats de la Universitat.

He de referir-me ara, encara que siga breument, a un conjunt d'actuacions que la Conselleria d'Infraestructures i Transports ha portat a terme o està executant i que afecten molt positivament la nostra Universitat. Vull aprofitar la meua intervenció per a agrair la realització d'aquestes actuacions perquè milloraran notablement els accessos al nostre actual campus i a la seua ampliació.

En el curs que acaba de finalitzar, la Conselleria d'Infraestructures i Transports va executar i va posar en funcionament, en la línia de ferrocarril, el baixador de la Universitat d'Alacant en la zona d'ampliació de la Universitat. Aquesta actuació serà completada per la Universitat amb el condicionament de l'enllaç entre el baixador i la rotonda de bombers, actuació que ha permès posar en marxa una llançadora d'autobusos que transporten els viatgers des del baixador fins als diferents punts del nostre campus, fent possible l'ús d'un mitjà de transport sostenible per als nostres desplaçaments diaris.

D'altra banda, fa uns quants mesos l'Ens Gestor de la xarxa de transport i ports de la Generalitat va adjudicar les obres de construcció del tram 3 de la línia 2 del tramvia d'Alacant, que tindrà una parada a la nostra Universitat. Aquestes obres estan bastant avançades i són molt beneficioses per a la Universitat perquè milloraran sensiblement les nostres comunicacions amb Alacant i Sant Vicent del Raspeig, i contribuiran a configurar una xarxa pública de mobilitat sostenible per la qual aquesta Universitat vol apostar.

Finalment, està pendent d'executar la construcció de dos passos de comunicació per sota de l'autovia de Castalla que permetran connectar l'actual campus amb la zona d'ampliació d'aquest. El projecte dels dos passos va ser encarregat per la nostra Universitat i remès perquè el supervise la Conselleria d'Infraestructures i Transports. L'execució del projecte haurà d'esperar possiblement la posada en servei del nou ramal de l'autopista de Castalla, que des de l'oest de Sant Vicent del Raspeig enllaça amb l'autovia A-7, pel que confiem que l'inici de l'obra es demore poc temps. La construcció d'aquests dos passos és molt important per a la Universitat, perquè farà possible una comunicació directa —per a vianants, bicicletes i automòbils—mantenint la unitat entre el nostre actual campus i la seua ampliació.

En aquesta obertura de curs de la Universitat d'Alacant és obligat assenyalar que l'any 2007 ha sigut declarat Any de la Ciència. Un dels dos pilars fonamentals de l'activitat de qualsevol universitat és fer ciència. És indubtable que el gran avanç que, en les dues últimes dècades, ha experimentat la ciència espanyola, tant en termes quantitatius com qualitatius, s'explica en gran mesura per l'empenta de les universitats, entre les quals es troba aquesta Universitat, la Universitat d'Alacant.

Sens dubte, queda molt per fer i hem de realitzar esforços per a aconseguir situar-nos inequívocament entre els països més avançats en matèria de ciència i tecnologia. Però també queda per fer una labor pedagògica molt important: hem de ser capaços d'explicar al conjunt de la societat el paper que la ciència i la tecnologia ocupen en el desenvolupament socioeconòmic del nostre país. Hem de ser capaços de promoure la cultura científica entre la ciutadania, millorant la comunicació entre els investigadors i la població en general. Hem d'aconseguir que no tinguen ressò aquelles veus que, de manera miop, discuteixen la rendibilitat social dels recursos invertits en la promoció de la ciència.

Aquesta labor pedagògica és una tasca a la qual els universitaris hem de parar esment, però no és una tasca exclusivament nostra. Necessitem, Sr. Conseller, que la nostra màxima institució, la Generalitat Valenciana, ens faça costat en tot moment en aquesta tasca de valoració de la ciència. Necessitem que ens ajude a consolidar la imatge pública de la ciència i la tecnologia, la imatge pública de les universitats com a institucions generadores de riquesa, desenvolupament i qualitat de vida.

La riquesa d'una societat i el nivell de vida dels seus ciutadans estan determinats pels recursos productius que aquesta societat posseeix i inverteix productivament. Entre els recursos de què disposa una societat, l'actiu més important és, sens dubte, el capital humà, que inclou tots i cadascun els seus ciutadans amb la seua formació i grau de qualificació. I el segon actiu més important és la capacitat d'innovació d'aquesta societat, ja que contribueix a millorar la productivitat.

En tots dos processos les universitats intervenim decisivament. Així, les universitats ens encarreguem de la formació superior dels joves i, d'altra banda, l'activitat investigadora de les universitats crea nou coneixement que hem de procurar que siga transferit a l'activitat productiva.

Per tant, les universitats participem en la creació i la transmissió del coneixement, i ocupem un paper econòmic i social fonamental. A més, aquestes funcions que les universitats realitzem són reconegudes pels nostres ciutadans i, així, les famílies ens confien els seus fills perquè els proporcionem la formació que, en el futur, els farà més productius i els permetrà disposar de millors nivells de vida.

D'altra banda, no hem d'oblidar que la incorporació a la universitat pública d'estudiants procedents d'àmplies capes socials s'ha convertit en un magnífic mecanisme de promoció social, cosa que ha permès incrementar notablement la cohesió i l'estabilitat social. No ha de sorprendre'ns, per tant, que en tots els estudis sociològics que es duen a terme les universitats públiques siguem considerades pels enquestats com una de les institucions més respectades per la població.

Invertir en universitat, això és, invertir en formació superior i en generació de nous coneixements és, per tant, una manera excel•lent de beneficiar les generacions futures.

Els últims 15 anys la societat valenciana ha sigut molt conscient de l'alta rendibilitat econòmica i social que proporcionen els recursos invertits en la universitat pública. Els plans plurianuals de finançament impulsats per la Generalitat Valenciana durant aquest temps han contribuït de manera molt important a millorar la qualitat de les universitats públiques valencianes, que, en aquests moments, tenen un gran reconeixement i prestigi dins del conjunt de les universitats espanyoles.

Sr. Conseller, els rectors de les universitats públiques valencianes som coneixedors de la vostra voluntat de promoure un nou pla plurianual de finançament que siga operatiu a partir de gener de 2009. També coneixem de la vostra voluntat de subscriure una pròrroga de l'últim acord sobre finançament de fa un any, que confiem que mantinga el pes relatiu de la despesa universitària sobre el PIB valencià. En tots dos punts comptarà amb tot el nostre suport per a arribar a aquests objectius.

Com sabeu, els plans plurianuals de finançament han anat acompanyats dels seus corresponents plans d'inversió, però aquests es van veure interromputs a partir de l'exercici de 2004. Les necessitats d'infraestructures docents de les universitats sorgides a partir d'aquesta data van donar lloc que anara acumulant-se una cartera de projectes d'inversió, la resolució de la qual va rebre un impuls decisiu l'octubre de 2005, quan, en aquesta Universitat, els rectors vam tenir l'honor de signar amb el President de la Generalitat un Protocol per a la posada en marxa d'un pla plurianual d'infraestructures docents, en l'annex de les quals s'incloïa la relació de projectes que aquest Protocol emparava.

Aquest Protocol va ser finalment desenvolupat el setembre de l'any passat mitjançant la signatura de dos convenis amb el conseller d'Empresa, Universitat i Ciència. Un d'aquests convenis contenia un conjunt d'obres de rehabilitació que, en aquests moments, estan acabant d'executar-se.

El segon conveni s'ocupa en exclusiva del projecte d'inversió de més envergadura considerat en l'annex del Protocol. Aquest projecte correspon a la construcció de l'edifici que ha d'acollir la Facultat d'Educació, que ha d'alçar-se, a pocs metres d'aquest Paranimf, en els terrenys dotacionals cedits generosament per l'Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig. El procediment oferit en aquest conveni per la Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència establia que aquest edifici i el seu equipament haurien de contractar-se mitjançant el sistema de concessió d'obra pública, procediment que, no obstant això, no disposa de l'informe favorable de la Junta Superior de Contractació Administrativa de la Generalitat Valenciana. Sabem que, en aquests moments, la Conselleria d’Educació està estudiant aquest problema i confiem que molt prompte se'ns proporcione la via administrativa que permeta poder construir l'edifici de la Facultat d'Educació com més prompte millor.

Comencem avui un curs acadèmic que estarà marcat per la incorporació de profunds canvis. Des de fa anys estàvem esperant l'arribada d'aquests canvis que s'anunciaven una vegada i altra, però que no acabaven de materialitzar-se. Però ja són ací. El passat mes de maig va entrar en vigor la Llei Orgànica de modificació de la LOU (LOMLOU) que ha introduït importants modificacions en les normes que regulen les universitats, especialment en dos àmbits que formen part del nucli de l'activitat universitària: els procediments de selecció del professorat universitari i l'estructura de les titulacions oficials. Els reials decrets que han de desenvolupar aquestes dues importants modificacions es troben en aquests moments pendents de l'informe preceptiu del Consell d'Estat, per això, amb total seguretat, entraran en vigor en l'últim trimestre d'enguany.

La pròxima entrada en vigor dels decrets sobre acreditació i accés als cossos docents universitaris posa punt final al mecanisme de les habilitacions que el 2001 havia instituït la LOU i que, en la pràctica, ha significat un important obstacle per a la incorporació a les plantilles permanents de les universitats del professorat format que necessitàvem. L'insuficient nombre de places per a habilitació que es convocaven ha fet que les universitats ens vérem obligades a recórrer —molt més del que seria desitjable— a les figures de contractació indefinida.

El nou mecanisme d'acreditació estableix que els aspirants a integrar-se en els cossos docents han de, com a pas previ, sotmetre a avaluació tota la seua trajectòria acadèmica. Un sol•licitant estarà acreditat quan supere l'estàndard de qualitat establit per les comissions d'acreditació, que, per la seua banda, no podran establir restriccions quantitatives al nombre de certificacions d'acreditació que puguen concedir. Amb aquest nou procediment, per a poder concórrer als concursos d'accés als cossos docents universitaris els aspirants necessitaran complir dos requisits: disposar del títol de doctor i tenir acreditada la trajectòria acadèmica realitzada.

En aquest nou escenari les universitats assumirem una gran responsabilitat ja que tindrem una àmplia capacitat per a seleccionar el nostre professorat permanent, com ocorre en totes les universitats de prestigi del món. A partir d'ara, haurem de restringir substancialment el recurs a les contractacions indefinides, que haurien de limitar-se únicament a situacions excepcionals, per exemple, per a professors que no siguen ciutadans de la Unió Europea.

La modificació de més importància que introdueix la LOMLOU es troba en la reestructuració dels títols universitaris oficials que, fins a ara, venien definits pel Govern en un catàleg i l'estructura bàsica del qual també era establida pel Govern en dictar les directrius pròpies de cadascun d'ells. Des d'ara, com ocorre en els països que disposen de les millors universitats, serem les universitats les que determinarem els títols oficials encara que, a diferència del que ocorre en aquests països, en el nostre cas necessitarem l'autorització prèvia de la comunitat autònoma.

La posada em marxa d'aquest procés s'iniciarà en molt pocs mesos, a partir de l'entrada en vigor del Reial Decret d'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. Per tant, els primers passos d'adaptació dels nostres títols universitaris a l'Espai Europeu d'Educació Superior es donaran en aquest curs acadèmic que avui inaugurem. I aquesta adaptació haurà d'estar acabada, com a molt tard, al setembre de 2010, ja que les universitats no podrem oferir places de nou ingrés per a les actuals titulacions de llicenciat, diplomat, arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer i enginyer tècnic. Al llarg del curs que avui inaugurem i durant els dos següents cursos acadèmics es produirà, per tant, una transformació de l'estructura dels títols universitaris com mai abans havia experimentat la universitat espanyola.

La responsabilitat que anem a adquirir és considerable. He de confessar-los que fa un cert vertigen contemplar l'etapa de transformacions que ara iniciarem. Però, al mateix temps, no vull ocultar-los que és apassionant haver d'afrontar durant els pròxims anys un repte d'aquesta magnitud. Sens dubte, serà un privilegi poder tenir responsabilitats universitàries durant els pròxims anys en aquesta important etapa de canvi.

Algunes de les noves regles que hauran de complir els nous títols de grau poden ser discutibles, per exemple el nombre uniforme de crèdits ECTS (240) que han de tenir cadascun d'ells, o la dissociació entre les competències acadèmiques i les atribucions per a l'exercici professional que a poc a poc aniran produint-se com a conseqüència de la desaparició del catàleg de títols que fins al moment establia el Ministeri d'Educació i Ciència.

No em detindré en altres detalls, però si que voldria ressaltar alguna de les conseqüències que, al meu entendre, la nova ordenació dels ensenyaments universitaris tindrà a mitjà i llarg termini. Encara que la major part dels títols de grau que les universitats posem en marxa inicialment és molt possible que siguen transformacions de títols actuals, la inexistència de directrius pròpies per a aquests títols conduirà que en cada universitat tractem d'incorporar en els nous plans d'estudi aquells punts forts que ens distingisquen, de manera que, progressivament, les universitats començarem a diferenciar-nos i, al cap d'un temps, començarem a competir. Això és, quan —com ha vingut succeint fins al moment— els títols universitaris són determinats pel Govern es fa impossible exterioritzar les diferències entre les diferents universitats ja que totes les universitats estem obligades a fer el mateix, mentre que quan comence si pot ser que cada universitat dissenye la seua oferta de títols amb importants nivells de llibertat, llavors ja serà possible diferenciar-nos i aquestes diferències podran començar a ser percebudes per la societat.

Els majors marges de llibertat que, en el futur, tindrem les universitats fan que el nostre futur siga, en bona mesura, el resultat de les nostres pròpies decisions, entre les quals, sens dubte, es troben les decisions que començarem a prendre en els pròxims mesos. L'aposta per la qualitat i la capacitat d'atendre la demanda de formació superior, tant de grau com de postgrau, seran, amb seguretat, factors clau que acabaran perfilant bona part del nostre prestigi futur com a universitat. Hem d'aprofitar l'oportunitat que ens brinda l'aparició dels títols de grau per a millorar les nostres metodologies docents, hem de situar els alumnes en el centre del treball docent, proporcionant una atenció personalitzada als estudiants. El repte que ens espera no serà, per descomptat, senzill, però és, sens dubte, apassionant.

Ara bé, les universitats no som els únics agents en aquest procés. El nou marc regulador de la LOMLOU posa en mans de les comunitats autònomes una capacitat d'intervenció superior a la que, fins al moment, tenien. Sr. Conseller, el futur de les universitats valencianes es beneficiarà notablement de la col•laboració entre les universitats públiques valencianes i la Conselleria d’Educació. Sabem molt bé —perquè us coneixem— que sou una persona dialogant, però voldria aprofitar aquesta ocasió per a oferir-vos públicament la nostra màxima col•laboració.

Sr. Conseller, per a acabar la meua intervenció vull reafirmar el compromís de tots els membres de la Universitat d'Alacant de posar el nostre màxim esforç per a aconseguir que la nostra institució arribe als màxims nivells de qualitat. Tenim una universitat competitiva i prestigiosa, però hem de seguir treballant per a millorar-la contínuament. Volem que l'obstinació i l'afecte que tota la societat alacantina va posar en el moment de creació de la nostra Universitat —de la vostra Universitat— perdure. Puc dir-vos que farem tots els esforços per a retenir el vostre afecte.

Moltes gràcies.

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464