Saltar apartados

Obertura del II Congrés Internacional de Cooperació al Desenvolupament

Alacant, 15 de novembre de 2007

L'emigració no és una cosa divertida, no és una mostra de capritx o de l'esperit d'aventura, encara que hi ha molt d'aventura, en general involuntàriament assumida, en el fenomen migratori. Cada intent individual d'emigració sol ser la conseqüència d'una elecció dura, sovint tràgica, dictada a vegades per la necessitat de sobreviure, i sempre per la voluntat d'escapar de l'absència d'esperances i de procurar una vida millor per a si mateix i per als més pròxims. Coneixem molt bé els motius essencials que han impulsat en les últimes dècades, a la era de la globalització, eixa elecció crucial: el creixement de les desigualtats internes i internacionals, la possibilitat de percepció d’aquestes desigualtats ara obertes per la difusió dels mitjans de comunicació globals i la facilitat i l'abaratiment dels transports internacionals.

Però si més no, la immigració és un motiu d'orgull, el qual hauria de ser humil i solidari, per als països que els emigrants trien com a destí, perquè al cap i a la fi són illes de prosperitat i de certa llibertat en un oceà de dificultats econòmiques i, tantes vegades, d'opressió política, quan no de violència oberta.

I no obstant això, malgrat l'evidència de què la immigració ha complit i complix funcions decisives en el funcionament de les societats d'acollida; malgrat la conscienciació de què les nostres societats sobreviurien malament, pot ser ni un sol instant, sense l'aportació del “continent mòbil” que les migracions internacionals constituïxen; malgrat saber prou bé que l'emigració és un fenomen controlable, però inevitablement creixent, i per descomptat necessari per a la continuïtat de les nostres societats, continuem només centrant-nos en els problemes que genera.

No és d'estranyar que no siga fàcil establir una clara distinció entre països d'origen i països de destí, ja que molts països són les dues coses, perquè les migracions representen ara per ara un dels principals factors de transformació demogràfica, econòmica, social i cultural, tant en els països emissors com en els receptors. Els profunds i crucials fluixos de canvi són certament una font d'ansietat i de temor, i alimentats, amés, per allò desconegut, incert, insegur, que dificulta, com deia Popper, la utilització de “la raó de què disposem per a planificar el manteniment tant de la seguretat com de la llibertat”: la llibertat que sempre implica riscos, la seguretat sense la qual el risc només implica amenaces i no oportunitats.

Per a centrar-me en el terreny de l'economia, si em concediu una breu desviació al terreny acadèmic de què provinc, ni un sol informe científic solvent -i en coneixem diversos relativament recents- ha refutat la hipòtesi de què, al nostre país, la recent i sense comparació onada migratòria haja contribuït a allargar la fase expansiva del cicle uns anys més; haja millorat la convergència del PIB per habitant amb la Unió Europea; haja contribuït al superàvit de les finances públiques; haja retardat les dificultats de finançament de les pensions i haja moderat l'aterratge dels problemes del mercat de l’habitatge. Ara bé, sí ha augmentat el voluminós dèficit corrent exterior de l'economia espanyola. I, per descomptat, l'evolució de les taxes d'activitat i de l'ocupació en els últims anys ha desmentit la perillosa i interessada tesi de què els esmentats avantatges econòmics s'hagen complit a costa dels natius, encara que, d'altra banda, la forta contribució laboral immigrant haja contribuït a la moderació dels salaris i a una flexibilitat del conjunt del mercat de treball, no sempre positiva globalment.

No obstant això, tant als països emissors com als receptors, el fenomen migratori s'ha viscut en les últimes dècades de manera oposada, com a necessari i com a no desitjat. I només en els últims anys comença a obrir-se pas una visió segons la qual les migracions internacionals són observades des del prisma de l'oportunitat i no de la por, com al laboratori d'un nou món que podria mitigar les enormes desigualtats que caracteritzen el nostre temps; fer discutir un grapat de resistents idees preconcebudes; fer comprendre i superar les consegüents perspectives adverses; identificar preocupacions comunes i posar-hi a prova pràctiques de suma positiva per a tots els actors implicats: els mateixos immigrants, els seus països d'origen i les societats d'acollida.

De fet, cada vegada hi ha més evidències dels avantatges que la immigració hi pot aportar. Per posar un sol exemple, l'any 2006 els immigrants van enviar als seus països remeses de diners per una quantitat que triplicava tota l'assistència internacional combinada. A alguns països, moltes famílies depenen d'eixos fons per a la seua mera subsistència. En tot el món en desenvolupament, les remeses sustenten financerament l'atenció de la salut, l'educació i les xicotetes empreses.

No obstant això, les remeses no ho són tot, ni tan sols el més essencial. A més dels diners, els immigrants també utilitzen la seua experiència laboral i vital i la formació adquirida per a transferir tecnologia, capital social i cultural i coneixement institucional, que inspiren noves formes de pensament respecte de problemes polítics i socials, i constituïxen un vincle dinàmic entre cultures, economies i societats.

És cert que la migració és un fet que desperta fortes emocions; és un terreny controvertit i contestat, que suscita recels a les dos parts implicades, i que no està exempt de problemes. Contribuïx a la fuga de cervells i priva els països en desenvolupament de valuosos recursos humans. Dividix famílies. Genera tensions i xocs culturals. Fa possible, a vegades, una explotació despietada. Prospera basant-se en les activitats delictives de les màfies que trafiquen amb persones. Pot encoratjar processos de desculturització no desitjables o, també, propiciar amenaces terroristes.

Però cada vegada coneixem millor les possibles respostes davant aquestos perills, així com les mesures que cal establir perquè la immigració redunde en benefici de tots, inclosos els països en desenvolupament, i les claus per aconseguir-ho, que són uns pocs valors essencials que la humanitat pot compartir: acceptació de la pluralitat de l'experiència humana; atent respecte; discussió franca dels aspectes acceptables i avorribles de totes les cultures; receptivitat mútua, recerca, en fi, d'un vertader univers compartit.

Crec que aquesta és la lliçó essencial que intenta transmetre'ns el concepte de “codesenvolupament”, sobre el qual versa aquest Congrés, del qual cal esperar aportacions originals i incisives, u enfortiment de relacions de mútua confiança i un examen de noves formes de cooperació, que en cap cas han de substituir l'ajuda a la cooperació ni el debat sobre el desenvolupament.

Senyores i senyors:

La Universitat d'Alacant se sent honrada per la celebració d'aquest congrés en el seu recinte, convençuda de l'oportunitat del tema que ens reunix ací i ara.

Vull, en primer lloc, agrair a la Generalitat Valenciana la confiança demostrada en la nostra Universitat i en el conjunt de les Universitats públiques valencianes per l’organització d’aquest esdeveniment; en especial al Conseller de la Conselleria d'Immigració i Ciutadania, de nova creació, com a mostra de l’abast i la creixent importància de la política migratòria.

També vull agrair a les autoritats públiques presents, que generosament han col•laborat a portar a bon fi la celebració d'aquest congrés que ara s'inicia.

I, naturalment, vull agrair als conferenciants, als acadèmics, als investigadors, a les associacions d'immigrants, a les organitzacions no governamentals, a la societat civil i al sector privat (amb la participació destacada de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani i de Bancaixa) la seua col•laboració, la qual dota de contingut rellevant i fructífer l'esdeveniment.

Així mateix, voldria referir-me a l'esplèndida experiència de col•laboració entre les universitats valencianes, un hàbit desafortunadament poc practicat, però del que es derivarien, si s'entenguera adequadament la seua importància, innumerables avantatges per a totes elles, entre les quals no és menor un millor i més amable coneixement mutu.

I finalment, el meu reconeixement a l'equip de persones representades pel Director del Congrés, el professor Jorge Hurtado, que ha sumat esforços per a la consecució tècnica i logística d'aquesta trobada.

Moltes gràcies.

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464