Saltar apartados
  • UA
  • Oficina del Rector
  • Cloenda del Curs Acadèmic 2008-2009 i ..octora "Honoris causa" de Jane Goodall

Cloenda del Curs Acadèmic 2008-2009 i Investidura com a Doctora "Honoris causa" de Jane Goodall

Alacant, 11 de maig de 2009

Per primera vegada, la Universitat d'Alacant celebra un acte de clausura del curs acadèmic que acaba. Inaugurem aquest nou acte de la millor manera possible, perquè avui tenim la gran sort que es trobe entre nosaltres la doctora Jane Goodall, que fa uns moments acaba de ser investida doctora honoris causa per la nostra Universitat.

Com hem pogut observar, hem dedicat aquest acte de clausura al lliurament del màxim títol acadèmic que les universitats podem atorgar: el títol de doctor. A aquesta estrada han pujat els nous doctors de la Universitat d'Alacant per a rebre el birret que els acredita com a tals. Acaben de rebre el seu birret tant les persones que han culminat el seu programa de doctorat en la nostra Universitat, com la doctora Jane Goodall que, per causa d'honor, queda integrada a partir d'ara en el nostre claustre de doctors.

Etimològicament doctor –‘el que ensenya, el docte’– és una paraula que defineix el mestre, el professor, la persona que genera coneixement. La primera col•lació del títol de doctor va tenir lloc el 1140 en la Universitat de Bolonya, a la qual van seguir, al cap de poc temps, altres universitats europees. En els nostres dies, el títol de doctor està associat al reconeixement de la capacitat investigadora.

La generació de coneixement és una de les funcions que la universitat ha de dur a terme, ja que altrament no podríem parlar en sentit propi d'universitat. Per a exercir adequadament aquesta funció, la nostra Universitat ha d’impulsar cada any l'aparició de noves cohorts d'investigadors que s'incorporen al procés de creació i d'ampliació del coneixement per mitjà de la investigació.

Vull felicitar, doncs, els doctors que heu rebut avui el birret que simbolitza la vostra nova condició. Després d’anys d'esforços heu aconseguit la col•lació del més alt grau acadèmic que concedeix la universitat: el títol de doctor.

Vosaltres sabeu bé que durant tot aquest temps heu tingut el suport de la institució i de moltes persones de la nostra comunitat universitària. Heu comptat, en particular, amb l'orientació i l'ajuda dels vostres directors de tesi, als quals agraïsc públicament la dedicació i l'obstinació que han posat perquè cadascun de vosaltres hàgeu contribuït amb les vostres tesis doctorals a generar nou coneixement, i també a obrir noves vies per a investigacions futures. Estic segur que per a cadascun dels vostres directors és un motiu de satisfacció i d'orgull veure-us avui reconeguts com a doctors.

Amb el vostre birret de doctors assumiu també noves responsabilitats. La vostra tesi doctoral representa l'inici d'una nova etapa. Ara heu d’aconseguir que els resultats de la vostra investigació es materialitzen en publicacions que acrediten la qualitat del vostre treball investigador. I, una vegada que aquest objectiu estiga acomplit, hauríeu de demostrar la vostra autonomia investigadora, i trobar noves línies d'investigació, perquè la generació de nous coneixements ha de ser per a vosaltres, com ho és per a la Universitat, un objectiu permanent.

La ciència és l'eina amb la qual es genera nou coneixement. No obstant això, l'avanç del coneixement científic no ha sigut senzill. Fa poc més de dos mil•lennis i mig, els primers pensadors grecs van fer les primeres aportacions al coneixement científic, però l’obscurantisme i el pensament mític van entrebancar l'avanç del coneixement racional al llarg d'amplis períodes de la nostra història. Podem situar en fa uns 500 anys l'inici de la revolució científica. Des de fa cinc segles, l'avanç imparable de la ciència bàsica i experimental ens ha proporcionat teories i instruments que ens permeten analitzar el passat i el present, i ens subministren mecanismes objectius per a entendre qui som.

Molts han sigut els científics que han fet progressar el coneixement durant aquest temps, però només uns quants han fet contribucions decisives que han canviat radicalment la nostra manera d'entendre el món. Enguany, el 2009, commemorem el 200 aniversari del naixement de Charles Darwin i el 150 aniversari de L'origen de les espècies. No és pas exagerat afirmar que Darwin ha sigut el científic més important al llarg de tota la història, sobretot si li fem compartir aquesta primera posició amb Isaac Newton.

L'acte d'investidura de la nostra nova doctora per causa d'honor que acabem de celebrar cal emmarcar-lo en el doble aniversari al qual m’he referit adés. Sense l'obra de Darwin, Louis Leakey no hauria fet la seua expedició al congost d’Olduvai i no hauria tingut l'oportunitat de proposar a Jane Goodall que estudiara el comportament dels ximpanzés en el llac Tanganyika.

Un dels dos pilars fonamentals de l'activitat de qualsevol universitat és fer ciència, i el títol de doctor, el nostre títol de major rang acadèmic, confereix a qui l’obté el reconeixement d'haver fet contribucions científiques. El prestigi de qualsevol universitat està decisivament relacionat amb la seua contribució al coneixement, per aquest motiu les universitats volem que seguen en el nostre claustre persones que han fet aportacions fonamentals.

Aquest és l'origen del doctorat honoris causa, o ad honorem, només atribuïble en raó de mèrits acadèmics rellevants, distinció amb la qual la universitat vol honrar la persona homenatjada i amb la qual la institució es beneficia del prestigi del nou doctor que, per aquest procediment, queda incorporat al seu claustre.

Avui, la Universitat d'Alacant s'engrandeix concedint la seua distinció més alta a la doctora Jane Goodall. És un autèntic orgull per a la nostra Universitat que haja acceptat aquest nomenament perquè això ens permet aprofitar-nos del seu prestigi i aprendre dels seus coneixements.

En nom de tots els presents he de felicitar, en primer lloc, la Facultat de Ciències perquè ha proposat incorporar al Claustre de la nostra Universitat la doctora Jane Goodall, felicitació que vull dirigir particularment al Departament d'Ecologia, el qual ha pres la iniciativa que ens ha conduït a l'acte acadèmic que acabem de celebrar.

Així mateix, vull fer públic el nostre reconeixement al padrí, el professor Eduardo Seva, que ha exposat de manera resumida, però clara i convincent, els mèrits que concorren amb escreix en la nostra nova doctora i que fonamenten indiscutiblement la seua incorporació al nostre Claustre.

No m’estendré a glossar el treball que ha dut a terme la doctora Goodall al llarg de la seua vida, perquè els seus mèrits ja han sigut exposats pel padrí molt millor del que jo podria fer ací. No obstant això, he de destacar que els seus treballs sobre la etologia dels ximpanzés en llibertat han significat un salt qualitatiu importantíssim en els nostres coneixements sobre el comportament dels primats. Els seus treballs han permès conèixer l'estructura social dels ximpanzés, la seua vida sexual, afectivitat i agressivitat, i ens han ajudat a imaginar-nos la forma de vida dels homínids primitius, l'estructura social d'aquelles espècies amb les quals compartim un llarg camí evolutiu.

Així, gràcies al seu treball ha canviat la concepció que fins llavors teníem sobre la nostra pròpia espècie, com l'única que fabricava i usava eines, ja que hem pogut constatar que els ximpanzés són capaços de modificar un objecte natural i transportar-lo per a utilitzar-lo.

No em referiré als importants reconeixements internacionals que Jane Goodall ha rebut per la seua tasca, perquè en la laudatio ja se n’han esmentat un bon grapat. Però sí que vull destacar que aquests reconeixements, a més de rebre’ls per les seues contribucions al coneixement científic, també se’ls ha guanyat per la defensa dels valors conservacionistes, per promoure l'educació ambiental, especialment entre els més joves, per la seua defensa de la biodiversitat i la creació de centres per a la recuperació de ximpanzés ferits o orfes. La nostra nova doctora honoris causa és la gran impulsora d'una nova cultura que promou una visió més humil del gènere humà i aproxima la nostra distància amb els animals i la natura, cultura que recull el seu lema: «Mira i aprèn el que els animals t'ensenyen».

La doctora Goodall s'ha convertit en una figura universal admirada pel seu coratge, la seua persistència, per l'enteresa del seu caràcter, qualitats totes que ens agradaria que es veren reflectides en la conducta quotidiana de la nostra Universitat. Les seues idees conservacionistes estan unides a un fort compromís social amb els més desfavorits del món i, així, ella ha afirmat que «el major enemic de la biodiversitat és la pobresa extrema». Tota aquesta trajectòria va fer que, el 2002, les Nacions Unides la nomenaran Missatgera de la Pau. Podem dir, doncs, que Goodall no participa de l’elitisme que, de vegades, presenta la natura com un paisatge idíl•lic, sinó que, per contra, afronta els problemes d’aquest món mitjançant l'empatia i la comunicació.

Vull fer públic el nostre desig que la doctora Goodall incremente els seus vincles amb la Universitat d'Alacant per a crear llaços vius de col•laboració que permeten impulsar projectes, estudis, campanyes, congressos, reunions, col•loquis o altres vies de cooperació. De la mateixa manera anime els instituts universitaris i departaments de la nostra Universitat a col•laborar activament, no solament en línies d'investigació amb primats, sinó amb el conjunt de l'obra globalitzadora de consciència ambiental desenvolupada per l'Institut Jane Goodall en tot el món i també a Espanya.

La doctora Goodall ha sigut, des de xiqueta, una gran amant dels animals, a l'estudi i defensa dels quals ha dedicat tota la vida i amb els quals ha establit una gran complicitat. La millor manera de comprovar-ho pot ser utilitzant les seues mateixes paraules. Per aquest motiu, he seleccionat i llegiré avui ací un breu sonet escrit per la mateixa Jane Goodall:

 

"A través de l'amor de la meua finestra,

Veig un bosc de pau ple de vida.

La meua esperança, en els seus arbres nia.

Done gràcies al cel: Asante Sana.

 

Llum suau dóna harmonia al meu matí,

Madurant ànima i fruita adormida.

Maternal, la meua mirada sembra i cuida

Bonics brots de saba gairebé humana.

 

Les famílies descansen per l'herba.

La meua presència en silenci, els observa.

Cap a mi, s'aproxima un nadó.

 

Dóna permís la mare, i ell m’allarga

La seua simpàtica mà... Em comprèn:

«Com us estime, petit ximpanzé."

 

Per a acabar la meua intervenció, permeteu-me que les meues paraules finals en aquest acte solemne de clausura del curs acadèmic s’adrecen de nou als nous doctors de la Universitat d'Alacant.

La Universitat d'Alacant us ha lliurat el seu màxim títol acadèmic, amb el qual us acaba de reconèixer la vostra capacitat investigadora.

Vosaltres sou un exemple destacat de la labor que es duu a terme en la nostra Universitat, i per això, en nom de tota la comunitat universitària, us reitere l'orgull que sentim i la nostra felicitació per l'èxit que heu obtingut.

Moltes gràcies.

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464