Saltar apartados

Festivitat de Sant Tomàs d'Aquino

Alacant, 28 de gener de 2010

La festivitat de Sant Tomàs d'Aquino és la primera gran celebració acadèmica de l'any i vull, una vegada més, agrair-vos a tots la VOSTRA presència avui ací.

El solemne acte que celebrem manté viva una tradició universitària que es remunta al 1880, data en què el papa Lleó XIII va proclamar sant Tomàs d'Aquino patró de les universitats. Des d'aquella data, totes les universitats han convertit aquesta festivitat en una jornada de celebració, en què es fa el lliurament de distincions molt sentides i totalment arrelades en la institució universitària.

Acabem de fer el lliurament dels premis extraordinaris als diplomats, llicenciats, arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics mereixedors d'aquest important reconeixement acadèmic. De la mateixa manera, s'han concedit els premis extraordinaris de doctorat als qui se n'han fet mereixedors. També, com a rector, he sentit una satisfacció especial per investir els senyors André Clas i Manuel Seco Reymundo com a doctors honoris causa de la Universitat d'Alacant, per lliurar al nostre benvolgut company, el doctor José María Santiago Pérez, la Distinció al Mèrit Universitari i per fer el lliurament de la Medalla d'Or, a títol pòstum, a José Ramón García Antón.

Més endavant em referiré a la importància dels nostres nous doctors honoris causa i al significat del lliurament de la Distinció al Mèrit Universitari i de la Medalla d'Or de la Universitat, però, en primer lloc, voldria dirigir-me als diplomats, llicenciats, arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics, alumnes egressats en el curs 2008-2009 i que avui es troben representats ací pels companys que han aconseguit els premis extraordinaris en les seues respectives especialitats.

Sé bé que, per a tots vosaltres, han sigut anys particularment intensos, anys d'estudi, de qualificació professional i també de formació humana.

Els estudis que amb dedicació heu realitzat a les aules de la nostra Universitat us han enriquit com a professionals i com a persones i, en molts casos, només ha sigut possible gràcies al compromís i a l'esforç de les vostres famílies, al suport dels vostres amics i de les vostres persones estimades. Estic segur que per a vosaltres i, també per a ells, han significat sacrificis i, per això, que els hàgeu culminat amb èxit és una satisfacció compartida per tots.

En vosaltres, els nous diplomats, llicenciats, arquitectes i enginyers, queda representada l'aspiració dels universitaris per accedir al coneixement científic i crític com a components que han d’orientar els diferents camps del saber humà.

En aquesta Universitat, que és la vostra, a més dels continguts teòrics, us hem facilitat la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació, hem promogut el treball en equip, us hem animat a «aprendre a emprendre» i a posar en pràctica projectes i iniciatives pròpies.

La societat ha invertit en la vostra formació i en la vostra qualificació com a universitaris i, d'ara en endavant, fora ja d'aquestes aules, haureu de començar a tornar a la societat els recursos que ha invertit en vosaltres. És probable que alguns tingueu una lògica incertesa davant dels nous horitzons que se us obrin, davant dels nous camins que aneu a emprendre. Per a recórrer-los serà necessari treballar amb un esforç renovat, però, si de una cosa estem segurs, és que tots disposeu de la formació adequada per a poder-ho fer i que la Universitat d'Alacant està també compromesa a brindar-vos l'ajuda necessària per al perfeccionament dels vostres perfils professionals.

Us felicite pel vostre èxit i us anime que, tant en l'exercici de la vostra professió com amb el vostre comportament ètic, sigueu sempre exemple i reflex dels estudiants de la Universitat d'Alacant i els seus ambaixadors permanents davant de la societat, ja que estic convençut que sempre mantindreu un agradable record dels anys que heu passat com a estudiants en aquest campus.

La generació de coneixement és una de les funcions que la universitat ha de portar a terme; i sense la qual no podríem parlar pròpiament d'universitat. Per a exercir adequadament aquesta funció, la nostra Universitat ha de propiciar tots els anys l'aparició de noves cohorts d'investigadors que s'incorporen al procés de creació i d'ampliació del coneixement a través de la investigació.

Vull felicitar, doncs, els doctors que heu pujat a aquesta estrada per a rebre, després d’anys d'esforços, el Premi Extraordinari de Doctorat.

Sabeu bé que, durant tot aquest temps, heu tingut el suport de la institució i de moltes persones de la nostra comunitat universitària. Heu comptat, en particular, amb l'orientació i l'ajuda dels vostres directors de tesi, als quals agraïsc públicament la dedicació i l'interès que han posat perquè cada un de vosaltres hàgeu contribuït amb les vostres tesis doctorals a generar nou coneixement i, també, a obrir noves vies per a investigacions futures. Estic segur que per a cadascun dels vostres directors és un motiu de satisfacció i d'orgull veure que el vostre treball ha sigut reconegut avui amb el Premi Extraordinari.

Ara us correspon assumir noves responsabilitats. Heu d’aconseguir que els resultats de la vostra investigació es materialitzen en publicacions que acrediten la qualitat del vostre treball investigador. I, una vegada que aquest objectiu estiga cobert, haureu de demostrar la vostra autonomia investigadora i trobar noves línies d'investigació, perquè la generació de nous coneixements ha de ser per a vosaltres, com ho és per a la Universitat, un objectiu permanent.

Acabem de procedir en aquesta celebració de la festivitat de Sant Tomàs d'Aquino a l'acte d'investidura dels professors André Clas i Manuel Seco Reymundo com a doctors honoris causa de la nostra Universitat, els quals, a partir del dia d’avui, s'incorporen al nostre Claustre de Doctors.

El títol de doctor honoris causa és el de major rang acadèmic que pot concedir una universitat i es confereix als qui han fet importants contribucions al coneixement científic. El prestigi de qualsevol universitat està decisivament relacionat amb la seua contribució al coneixement; per aquest motiu les universitats desitgem asseure en el nostre claustre aquelles persones que han fet aportacions fonamentals. Amb aquestes distincions, les universitats volem reconèixer els rellevants mèrits acadèmics de les persones homenatjades, però també resultem beneficiades, ja que podem apropiar-nos el prestigi dels nous doctors.

Vaig a referir-me, a continuació, breument, als nostres dos nous doctors, començant pel professor André Clas.

En primer lloc i, en nom de tots els presents, he de felicitar la Facultat de Filosofia i Lletres per haver proposat incorporar el professor Clas al claustre de la nostra Universitat, felicitació que vull dirigir singularment al Departament de Filologies Integrades per haver pres la iniciativa, que va comptar amb el suport dels Departaments de Traducció i Interpretació i de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura, la qual cosa finalment ens ha conduït a l'acte acadèmic que acabem de celebrar.

Així mateix, vull fer públic el nostre reconeixement a la padrina, la professora Montserrat Planelles, que ha exposat de manera resumida, però clara i convincent, els destacats mèrits que concorren en el nostre nou doctor i que fonamenten indiscutiblement la seua incorporació al nostre claustre. La nostra padrina coneix bé el professor André Clas, des que el 1993 va tenir l'oportunitat d'incorporar-se al grup d'investigació GRESLET dirigit pel nostre nou doctor.

No em correspon glossar el treball desenvolupat al llarg de la seua vida professional pel professor André Clas, perquè els seus mèrits ja han sigut exposats per la padrina molt millor del que jo podria fer ací.

Però sí que voldria agrair al professor Clas la important col·laboració que ha mantingut i manté amb els grups d'investigació en lexicologia, lingüística i terminologia de la nostra Universitat, el treball dels quals s'ha vist considerablement impulsat gràcies al seu suport, en facilitar-los l'ús de les seues bases de dades TERMIUN i TEXTUM, que ha donat lloc a importants resultats, com la publicació d'un diccionari bilingüe de termes de turisme.

No és la primera vegada que el professor Clas ens visita. Així, el 2003 va accedir a pronunciar la conferència inaugural del col·loqui «Espace et texte» que l'Associació de Professors de Filologia Francesa va celebrar en la nostra Universitat, i recentment, el 2008, va participar en el nostre campus en les II Jornades Internacionals de Fraseologia Contrastiva, organitzades pel Departament de Traducció i Interpretació.

La trajectòria professional del professor Clas és un excel·lent exemple de treball científic per als nostres investigadors, especialment per als més joves. La incorporació, a partir d’avui, del professor Clas al nostre claustre de doctors reforçarà els vincles ja existents amb la nostra Universitat i permetrà que els valors universitaris que ell encarna es difonguen en la nostra Universitat.

Voldria, en nom de tots, felicitar de nou la Facultat de Filosofia i Lletres per haver proposat incorporar el professor Manuel Seco Reymundo al claustre de la nostra Universitat, felicitació que vull dirigir singularment al Departament de Filologia Anglesa per haver pres la iniciativa, que va comptar amb el suport dels diferents departaments de la Facultat i que, després de l'acord del Consell de Govern, ha permès la seua investidura com a doctor honoris causa per la nostra universitat en aquest solemne acte de celebració de la festivitat de Sant Tomàs d'Aquino. Com a rector de la Universitat d'Alacant vull donar la benvinguda al professor Manuel Seco i dir-li que ens sentim molt honrats per la seua integració en la nostra Universitat.

Així mateix, vull fer públic el nostre reconeixement al padrí, el professor Félix Rodríguez, bon coneixedor del treball filològic del professor Seco i que ha exposat, de manera clara i convincent, els destacats mèrits que concorren en el nostre nou doctor i que fonamenten indiscutiblement la seua incorporació al nostre claustre.

No m’estendré a glossar el treball dut a terme al llarg de la seua vida professional pel professor Manuel Seco, perquè els seus mèrits han sigut exposats pel padrí molt millor del que jo podria fer ací. No obstant això, vull afirmar que és un orgull per a la nostra Universitat que haja acceptat el seu nomenament com a doctor honoris causa, perquè això ens permet poder aprofitar-nos del seu prestigi.

La figura de Manuel Seco té unes dimensions molt singulars en el món filològic del nostre temps, en el qual destaca per la seua labor en el camp de la lexicografia espanyola, on és, sens dubte, la seua figura més remarcable. Els seus dos diccionaris Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española i el Diccionario del español actual són obres primordials del nostre idioma.

És necessari subratllar el vincle del professor Seco Reymundo amb el Departament de Filologia Anglesa, en particular amb el nostre padrí, professor Félix Rodríguez. Al llarg de dècades, i de manera generosa, el professor Seco ha prestat tot el seu suport i assessorament a les diferents investigacions que s'estaven portant a terme, contribuint així a enriquir els treballs i publicacions que sobre lexicografia s'han elaborat en la nostra Universitat.

Aquesta celebració de la festivitat de Sant Tomàs d'Aquino ha servit de marc per al lliurament, per iniciativa de la Facultat de Ciències, de la Distinció al Mèrit Universitari al nostre benvolgut professor José María Santiago Pérez.

José María Santiago és un magnífic exemple d'una persona que ha dedicat tota la seua activitat professional, tota la seua vida, a la universitat, a la Universitat d'Alacant. Procedent de la Universitat de Valladolid, es va incorporar el 1971 al CEU d'Alacant, embrió de la nostra actual Universitat i de llavors ençà la seua trajectòria ha estat sempre bolcada a la nostra institució. Ha desenvolupat la seua activitat professional en la nostra Facultat de Ciències, de la qual ha sigut secretari i director del seu Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia, però també, durant parts importants de la seua vida universitària, ha assumit importants responsabilitats en la gestió de la Universitat, de la qual ha sigut director del Secretariat d'Accés, director de l'ICE, director del SIBID i secretari general.

José María Santiago s'ha caracteritzat sempre per la seua rectitud, honestedat, energia i capacitat de treball. Totes aquestes qualitats i el seu tarannà dialogant han propiciat que la Universitat li haja encomanat la realització de tasques de la màxima responsabilitat en molts moments difícils, i també han fet que s'haja guanyat l'afecte de tots els que hem tingut l'oportunitat de conèixer-lo.

Jose María, vull agrair-te en nom de la Facultat de Ciències i de tota la comunitat universitària la teua dedicació a la nostra institució, que ha volgut reconèixer el teu treball concedint-te la Distinció al Mèrit Universitari i jo he tingut l'honor de fer-te’n el lliurament.

L'acte d’avui té també un contingut singular i especialment emotiu pel seu significat. Hem fet el lliurament, a títol pòstum, de la Medalla d'Or a José Ramón García Antón, la més alta distinció honorífica que pot concedir la universitat i que ha de correspondre a persones que han estat al costat de la Universitat d'Alacant i li han donat suport de manera especialment rellevant. Així ho va valorar el Consell de Govern de la nostra Universitat quan, el passat dia 29 de setembre, va reconèixer la tasca tan important que José Ramón havia fet a favor de la Universitat d'Alacant.

José Ramón García Antón ha sigut una persona molt estimada en aquesta casa, a la qual es va vincular, si em permeteu el joc de paraules, abans que la Universitat d'Alacant fóra creada, ja que ell va ser professor de l'Escola d'Obres Públiques en les seues primeres etapes, quan aquesta pertanyia a la Universitat Politècnica de València, i va continuar sent-ho, posteriorment, quan aquests estudis tècnics van passar a integrar-se en la nostra Universitat. Va ser, per tant, professor de la nostra Universitat –un dels professors més entusiastes de la Universitat d'Alacant– fins que les seues obligacions com a Conseller li van impedir poder continuar la seua vocació docent.

José Ramón García Antón ha sigut, des de sempre, una persona completament convençuda de la importància que la universitat té per a la societat. José Ramón sempre va estar convençut que la societat necessita un flux continu de professionals dotats d'una formació superior molt qualificada. També va defensar sempre que la universitat ha de generar nous coneixements a través de la investigació i els ha de difondre a la societat a través de processos de transferència, i que la societat ha de posar al servei de la universitat els recursos que necessita per a poder portar a terme aquestes tasques. Aquestes conviccions les va mantenir sempre José Ramón i en cap moment es van veure alterades quan, a partir de la seua incorporació al Govern valencià, va haver de dedicar tota la seua activitat a l'acció política.

A la Universitat d'Alacant hem pogut corroborar que aquestes conviccions eren ben profundes. Vaig a referir-me només a algunes de les actuacions que va portar a terme i que han beneficiat la nostra Universitat. Així, en la seua etapa de conseller d’Infraestructures i Transports, va programar la xarxa d'infraestructures de transport públic per a la comarca de l’Alacantí. Va incloure, des del primer moment, el nostre campus com un dels nodes d’aquesta xarxa de transport públic. La construcció del baixador del ferrocarril, que està en servei des de fa dos anys, i la construcció de la línia 2 del tramvia en són una bona prova. Igualment, en aquesta etapa va prendre la iniciativa de programar la construcció de dos passos subterranis per davall de l'autopista A-77, el primer dels quals s’està executant en aquests moments, i que permetrà enllaçar el nostre actual campus amb l'ampliació de la Universitat.

Voldria destacar especialment el suport que aquesta Universitat va trobar quan José Ramón va passar a ser conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. L'ampliació de la Universitat d'Alacant i la construcció del nostre Parc Científic estan sent possibles gràcies als acords que ell va propiciar, entre la nostra Universitat, l'Ajuntament d'Alacant i la conselleria que ell dirigia i que es van firmar fa dos anys. Aquests acords, que consten de dues fases, inclouen en la primera fase, el Pla Especial de Reserva de Sòl Dotacional Públic per al Parc Científic que està executant-se en aquests moments i, en la segona fase, el Projecte d'Urbanització de l'Ampliació del Campus, que es troba en fase de redacció i que possibilitarà que les necessitats d'ampliació de la nostra Universitat durant les tres pròximes dècades siguen possibles.

Els exemples que acabe de donar són una prova indiscutible de la importància que ell concedia a les universitats i del suport que va donar a la nostra Universitat. Però m'agradaria destacar especialment el seu tarannà, encara que hi serè molt breu. José Ramón era una persona molt accessible que sempre escoltava els plantejaments del seu interlocutor, intentant entendre'ls, virtut que hauria d'estar molt estesa, però que sol ser molt escassa. La seua actitud era sempre constructiva: li presentaves un problema i ell buscava la solució.

Luisa i fills, presents en aquest acte. Heu perdut José Ramón, tots hem perdut José Ramón, però el que ell ha fet per la Universitat d'Alacant no es perdrà, perquè les seues iniciatives perduraran al llarg del temps. La Universitat d'Alacant ha volgut reconèixer la seua trajectòria amb aquesta Universitat i avui, en l'acte solemne de la festivitat de Sant Tomàs d'Aquino, li acabem de lliurar la nostra màxima distinció honorífica, la Medalla d'Or.

Per a finalitzar la meua intervenció vull dirigir-me de nou a vosaltres, graduats, diplomats, llicenciats, arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics i premis extraordinaris de doctorat, ací presents com a representants del conjunt dels nostres estudiants.

Sou un exemple destacat de la labor que es duu a terme en la nostra Universitat, i per això, en nom de tota la comunitat universitària, us reitere l'orgull que sentim i la nostra felicitació per l'èxit que heu obtingut.

M'agradaria que l'eserit inquiet que hey demostrat que teniu per a aprendre i superar-vos continue en vosaltres en aquesta nova etapa que comenceu, perquè, tal com va dir Bernard Shaw,

"Algunes persones miren el món i diuen: "Per què?"

Altres, miren el món i diuen: "Per què no?"

Moltes gràcies.

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464