Saltar apartados

Obertura del Curs Acadèmic 2011-2012

Alacant, 23 de setembre de 2011

Vull iniciar la meua intervenció en aquest acte d’obertura del nou curs acadèmic agraint-vos a tots la presència ací amb nosaltres: als membres de la comunitat universitària que esteu en aquest paranimf i a totes les autoritats i representants de les diferents institucions que heu volgut compartir amb nosaltres l’inici d’aquest nou curs.

Voldria, ara, en nom de tots els presents, felicitar la professora María Teresa Soler Roch per la lliçó inaugural que ens ha brindat sobre el tema Deure de contribuir i dret de propietat en l’àmbit de protecció dels drets humans. La professora Soler, amb el rigor amb què sempre ha tractat tots els seus treballs d’investigació en el camp tributari, ens ha il·lustrat sobre les diferents maneres d’abordar el difícil equilibri que ha d’existir, d’una banda, entre els drets i garanties dels contribuents i, d'una altra banda, l’exercici del poder de què disposa l’autoritat tributària amb vista al sosteniment de les despeses públiques. La teua intervenció, Maite, ens ha ajudat a reflexionar sobre aquesta controvertida relació, per la qual cosa, en nom de tots els presents, vull felicitar-te per la brillant lliçó magistral que ens has exposat.

Voldria ara dirigir-me a totes i tots els que heu accedit a la jubilació i que us trobeu presents en aquest acte. Us agraïsc, personalment i en nom de tota la comunitat universitària, la dedicació que, durant tota la vostra vida professional, heu tingut cap a la Universitat d’Alacant. Aquesta continuarà sent sempre casa vostra i, encara que ja no podrem comptar amb el vostre treball, sé que des d’ara, de manera desinteressada, sereu els millors defensors de la nostra institució en tots els racons de la nostra societat.

De la mateixa manera, hem reconegut en aquest acte la dedicació i l'esforç cap a la universitat de totes les persones que acabeu de fer 25 anys de servei. El prestigi de la Universitat d’Alacant s’ha sustentat de manera decisiva en la vostra dedicació. Us necessitem i us demanem que prosseguiu el vostre esforç perquè la nostra universitat continue cap a endavant

Però, si m’ho permeteu, voldria testimoniar especialment la gratitud que devem a la nostra companya del Servei d’Informàtica Ángela Crespo Marco, difunta durant el passat curs acadèmic. També he de manifestar el nostre especial record a Vicente Sala Bello, membre del Consell Social de la nostra Universitat, que ens va deixar el passat mes d’agost.

No podem evitar el dolor que sentiu els familiars i amics d’Ángela i Vicente, però vull que sapieu que estem al vostre costat. La Universitat d’Alacant sempre recordarà l’empremta que han deixat.

La secretària general en la seua memòria ha exposat el balanç de les activitats dutes a terme durant el passat curs acadèmic. Per això no reiteraré els importants avanços del curs passat, com l’èxit obtingut en la implantació del primer curs dels nous títols de grau, en els màsters oficials i doctorats, l’important creixement del nombre d’estudiants, els bons resultats obtinguts en les activitats d’investigació del nostre professorat, a més del seu reconeixement en diversos indicadors, la constitució de la Fundació Parc Científic, la creació de noves spin-off, la posada en marxa de la Seu Electrònica de la Universitat, l’aprovació de la Política de Prevenció de la nostra Universitat, del Pla Pluriennal de Política Lingüística o la intensa activitat d’extensió universitària duta a terme.

No obstant això, voldria remarcar algunes de les actuacions que s’han dut a terme. Així, vull destacar que hem posat en marxa un grup d’Alt Rendiment Acadèmic (ARA) en el Grau en Enginyeria Informàtica, en què un mínim del 50% de la docència s’imparteix en anglès. Es tracta, sens dubte, d’una experiència de gran transcendència i d’una aposta ferma per la qualitat de la formació dels nostres estudiants. He de felicitar l’Escola Politècnica Superior pel fort compromís que ha assumit amb la posada en marxa d’aquesta important iniciativa. Heu sigut pioners en la introducció dels grups ARA, i la vostra experiència, a més, també ha servit perquè, en el curs acadèmic que ara s’inicia, dos centres més de la nostra universitat –la Facultat de Ciències i la Facultat de Dret– hagen decidit implantar aquests grups ARA. Hem de congratular-nos pel compromís que aquests tres centres han adquirit, i estic convençut que en els pròxims cursos acadèmics la resta dels centres de la nostra Universitat seguiran aquest exemple i promouran també la creació de grups ARA en les seues titulacions. Amb això consolidaran la seua aposta per la millora de la qualitat de la formació dels estudiants que quedarà, així, clarament reforçada.

Durant el curs acadèmic que ha acabat, s’ha produït un important canvi en l’estructura de centres de la nostra Universitat, en transformar-se l’antiga Escola Universitària d’Infermeria en la nova Facultat de Ciències de la Salut. Aquesta era una sentida aspiració de tots els membres de la nova facultat i ha comptat amb el suport unànime tant del Consell de Govern com del Consell Social, expressats en les sessions tingudes, respectivament, el 27 de gener i el 3 de març. La creació de la nova Facultat va ser finalment aprovada pel Govern valencià el passat 13 de maig, i proporcionarà, sens dubte, un important impuls tant als estudis com a la recerca en aquesta branca de coneixement.

El passat 5 de maig, a Boston, la Universitat d’Alacant va recollir el premi Landmark Site, que reconeix l’OpenCourseWare (OCW) de la nostra Universitat com el lloc de referència a escala mundial. Aquest premi ha sigut concedit pel Consorci mundial de l’OpenCourseWare, del qual formen part més de 250 institucions, entre universitats i altres centres d’educació superior d'arreu del món. Aquest premi forma part dels Awards for OpenCourseWare (OCW) Excellence, que enguany es concedien per primera vegada per a celebrar el desè aniversari d’aquest projecte internacional. Nascut en el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts), ràpidament es va estendre per totes les institucions d’educació superior del món, i ha sigut la Universitat d’Alacant una de les primeres universitats espanyoles a posar-lo en marxa l’any 2007. El projecte OpenCourseWare consisteix en la publicació de propostes i materials docents en obert, i, en aquests moments, és la Universitat d’Alacant la primera universitat del món que ha aconseguit aquest reconeixement. El reconeixement obtingut avala l’aposta estratègica sostinguda en el temps que fa la Universitat d’Alacant per la promoció del coneixement obert i la difusió de la seua producció acadèmica en plataformes tecnològiques sobre Internet accessibles a tothom. Però no és l’únic indicador que confirma el nostre excel·lent estat de salut en aquest àmbit. Així, per exemple, el Repositori Institucional de la Universitat d’Alacant (RUA) ocupa la posició 62 en el rànquing mundial de repositoris i en el rànquing web d’universitats ens trobem en la vuitena posició d’Espanya i en la 216 del món.

El passat 19 d’abril el Claustre va aprovar, amb un ampli suport, el projecte de nou Estatut per a la nostra Universitat, adaptat a la Llei Orgànica de modificació de la LOU (LOMLOU) i als desenvolupaments reglamentaris d'aquesta que fins a aquell moment havien vist la llum. Vull expressar el meu reconeixement als claustrals que han participat activament en el procés, al grup d’expertes lingüistes de la nostra Universitat que van proporcionar una gran ajuda en la redacció del text, a tots els membres de la Comissió de Reforma de l’Estatut per la seua intensa dedicació en cada una de les sessions de treball i, si em permeteu l’anglicisme, last but not least, a l’equip de la Secretaria General de la Universitat pel considerable esforç que ha fet.

El nou Estatut, que es troba pendent d’aprovació per part de la Generalitat Valenciana, a més d’adaptar el funcionament de la nostra Universitat a les noves regulacions legals, proporciona més flexibilitat a la institució i ens permetrà fer front en millors condicions als importants reptes del futur.

La política universitària elaborada pel Govern d’Espanya des del 2008 s’ha enquadrat en el Pla Estratègia 2015, que té com a principal instrument de desenvolupament el Programa Campus d’Excel·lència Internacional. Amb aquest programa es pretén dur les universitats espanyoles a l’excel·lència “mitjançant l’especialització, la diferenciació, l’establiment d’aliances i agregacions i la internacionalització del sistema universitari espanyol”.

Com probablement ja sabeu, la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández d’Elx decidírem concórrer conjuntament a la convocatòria de 2010 amb la presentació del projecte Mediterranean Campus, que uneix les nostres fortaleses en tres grans àrees d’especialització.

Però, possiblement, l’aspecte més singular del projecte que presentàrem es trobava en l’aposta decidida per la internacionalització de les nostres universitats, en plantejar la creació d’un campus als Estats Units amb una universitat nord-americana, que servira de catalitzador per a la captació de talent i per al desenvolupament de projectes docents, d’investigació, d’innovació i de transferència.

La col·laboració entre les nostres dues institucions no obeïa a elements conjunturals, sinó que responia –respon– a un plantejament de futur sorgit del convenciment mutu dels avantatges que la nostra cooperació proporciona a les dues universitats i a la societat a què ens devem.

El projecte presentat en aquesta convocatòria de 2011, sota la denominació Mediterranean Internacional Campus, reté els elements fonamentals que caracteritzaven el projecte de la convocatòria anterior, però ha sigut reforçat significativament, ja que, entre altres agregacions addicionals rellevants, com la de l’OAMI, l’Institut Espanyol d’Oceanografia i Casa Mediterrani, compta amb l’agregació estratègica de la prestigiosa Universitat de Clemson (Carolina del Sud).

Una altra de les singularitats del projecte són les àrees d’especialització proposades, en les quals les nostres dues universitats disposen d’una gran experiència i un entramat d’instituts d’investigació, màsters i doctorats que abriguen les actuacions proposades, posant de manifest l’estreta relació del projecte amb el seu entorn socioeconòmic i amb el món empresarial.

La primera fase de l’actual convocatòria ha sigut ja resolta i, així, el passat 29 de juliol, la Comissió Tècnica del Programa Campus d’Excel·lència Internacional va fer la selecció dels projectes que poden accedir a la segona fase de la convocatòria de 2011. Sis han sigut els projectes que han superat aquesta primera fase, entre els quals es troba Mediterranean Internacional Campus.

D’aquesta manera, el pròxim 20 d’octubre es farà la presentació pública del projecte davant de la Comissió Internacional; Comissió que, l’endemà, ha de resoldre seleccionant els projectes als quals finalment concedeix la qualificació CEI (o CEIR).

A més, les 5 universitats públiques valencianes hem decidit concórrer conjuntament a la convocatòria de 2011 presentant un projecte, coordinat per la Universitat Politècnica de València, denominat Hàbitat 5U. L’objectiu principal d’aquest projecte és convertir-se en impulsor i dinamitzador d’un procés de creixement intel·ligent, sostenible i integrador basat en el coneixement, la innovació, la creativitat, l’eficiència en la utilització dels recursos, l’ocupabilitat i la cohesió social i territorial.

El projecte Hàbitat 5U també ha superat la primera fase de la convocatòria, per la qual cosa el 20 d’octubre farà la seua presentació pública davant de la Comissió Internacional.

La participació en aquests projectes posa de manifest la voluntat de les universitats valencianes d’estar presents en totes les convocatòries competitives rellevants, per a així poder posar en valor les fortaleses del Sistema Universitari Públic Valencià. No dubtem de la importància quantitativa i qualitativa de la Universitat d’Alacant i del conjunt de les universitats públiques valencianes, per això confiem que la concessió de la qualificació de CEI al projecte Mediterranean Internacional Campus i, també, al projecte Hàbitat 5U proporcione aquest reconeixement a les nostres institucions.

Em referiré a continuació a un èxit de la màxima importància que s’ha aconseguit en el passat curs acadèmic: l’aprovació, el passat 21 de març del Pla Especial de Reserva de Sòl Dotacional Públic de la Universitat d’Alacant, que comprèn una superfície d’uns 159.000 m2.

He de dir que aquest Pla Especial constitueix un pas fonamental per al desenvolupament del nostre Parc Científic, ja que mitjançant aquest instrument urbanístic es fa possible desenvolupar tota la infraestructura que el Parc requereix. Per això, vull expressar públicament, en aquest acte, l’agraïment de la Universitat d’Alacant a la Generalitat Valenciana pel decidit suport que ens han prestat.

Aquest Pla Especial, al seu torn, és la primera fase del projecte d’ampliació de la nostra Universitat. Va ser promogut per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, a través de l’Institut Valencià d'Habitatge (IVVSA), i s'adiu amb el Protocol de col·laboració entre l’IVVSA, l’Ajuntament d’Alacant, i la Universitat d’Alacant, que es va subscriure el 6 de febrer de 2008.

Com ja vaig expressar en la meua intervenció de l’any anterior, el planejament de la segona fase de l’ampliació de la Universitat d’Alacant es va iniciar fa dos anys, mitjançant l’elaboració, per l’equip redactor dels corresponents documents, que, finalment, no van quedar adequadament recollits en la fitxa del Sector denominat Ampliació Universitat del Pla General Ordenació Urbana d’Alacant (PGOU).

La Universitat d’Alacant necessita poder dur a terme l’ampliació del campus; per aquest motiu estic convençut que el nostre ajuntament serà prou sensible a les necessitats de la seua universitat i trobarà les vies que permetran que l’ampliació del Campus dispose finalment de les garanties que facen viable el seu desenvolupament i aclarisquen el futur de la nostra institució durant els pròxims 30 anys.

El curs passat també ha vist la consecució d’altres importants èxits en l’àmbit de les infraestructures del nostre campus. Hi destaca especialment l’execució del pas subterrani per sota de l’autopista A-77, que connecta el campus amb la seua zona d’ampliació, on es troben les edificacions del Parc Científic. Igualment, en la primera fase de l’ampliació del campus han quedat enllestides les obres de construcció de les naus incubadores d’empreses de base tecnològica, que resten així integrades en el nostre Parc Científic.

Tots hem pogut comprovar que, al llarg del curs passat, van concloure feliçment les obres de construcció de tota la infraestructura corresponent a la línia 2 del tramvia, que ha de connectar la ciutat d’Alacant amb Sant Vicent del Raspeig i que ha de significar una millora substancial en els accessos a la Universitat. Però, igualment, hem pogut comprovar que la línia encara no ha entrat en funcionament, raó per la qual les fermes expectatives dipositades en la seua entrada en servei per a l’inici d’aquest curs acadèmic no s’han vist satisfetes. Tots compartim l’extraordinària importància que aquesta línia del tramvia té per a la ciutat d’Alacant i per a tota la seua àrea metropolitana. Per això instem les autoritats a fer tots els possibles perquè la línia 2 del TRAM entre finalment en funcionament com més prompte millor.

Aquest acte d’obertura de curs acadèmic ha quedat realçat per dos importants fets: l’entrega de la Medalla d’Or de la nostra Universitat al senyor Francisco Javier Sogorb Guerra i la investidura com a doctors honoris causa dels doctors José Luis García Delgado i Eusebio Leal Spengler.

Més endavant em referiré als nostres nous doctors honoris causa, però en primer lloc voldria dirigir-me al senyor Francisco Javier Sogorb Guerra, que acaba de rebre la més alta distinció honorífica que pot atorgar la Universitat, la Medalla d’Or, i que ha de recaure en persones que han fet costat i han donat suport de manera especialment rellevant a la Universitat d’Alacant. Així ho va valorar el Consell de Govern de la nostra Universitat quan, el passat dia 29 de juny, va reconèixer la important tasca que Javier Sogorb havia dut a terme a favor de la Universitat d’Alacant.

Fa un moment m’he referit a l’aprovació, al final del mes de març, del Pla Especial de Reserva de Sòl Dotacional, que fa possible que el nostre Parc Científic es puga desenvolupar urbanísticament. També vull recordar que aquest Pla Especial i el conjunt del projecte d’ampliació del nostre campus van ser promoguts pel nostre enyorat José Ramón García Antón, quan era Conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

Però José Ramón García Antón no va treballar tot sol. Al seu costat va comptar amb la dedicació entusiasta i imprescindible de Javier Sogorb, gerent de l’Institut Valencià d'Habitatge  (IVVSA), sobre qui va recaure la responsabilitat d’elaborar i gestionar la tramitació del Pla Especial. Javier ha sabut creure en el projecte, ens ha fet costat en tot moment, i la seua actuació, dedicació i afecte cap al projecte ha superat amb escreix el que estrictament formava part de l’articulat del conveni. Javier ha sabut buscar solucions a les dificultats que anaven sorgint, ens ha obert totes les portes i ha fet totes les gestions que han accelerat i portat a bon port la comesa que ens havíem proposat els uns i els altres. Us puc ben dir que sense la seua col·laboració i aposta personal avui no podríem afirmar que el 21 de març passat es publicara l’aprovació del Pla Especial de Reserva de Sòl Dotacional Públic de la Universitat d’Alacant, que, com sabeu, és la primera fase del Projecte d’Ampliació del nostre campus en el terme municipal d’Alacant.

La Universitat ha de ser lleial amb les persones que li han donat suport de manera tan important i tan desinteressada, com és el cas de Javier Sogorb. Així ho va apreciar el Consell de Govern, i això m’ha permès entregar-li en aquest solemne acte d’obertura de curs acadèmic la nostra màxima distinció honorífica, la Medalla d’Or. En nom de la Universitat, moltes gràcies, Javier.

Acabem de procedir en aquest acte a la investidura de dos nous doctors honoris causa de la nostra Universitat: els doctors  José Luis García Delgado i Eusebio Leal Spengler. Vull donar-los la benvinguda i dir-los que ens sentim molt honrats amb la seua incorporació al nostre Claustre.

Les universitats reservem la concessió del nostre més alt grau acadèmic a aquelles persones que, al llarg de la seua vida, han acreditat mèrits excepcionals en pro de la ciència, de la cultura, de l’art o del progrés de la societat. Com han exposat els padrins, els nostres dos nous doctors reuneixen mèrits sobrats per a ser mereixedors d’aquests guardons; per aquest motiu, en acceptar incorporar-se a la nostra universitat, vull agrair-los que ens permeten beneficiar-nos del seu prestigi.

Em referiré, a continuació, breument, als nostres dos nous doctors, començant pel doctor. José Luis García Delgado.

En primer lloc i, en nom de tots els presents, he de felicitar la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials per haver proposat incorporar el professor García Delgado al Claustre de la nostra Universitat, felicitació que vull dirigir singularment al Departament d’Anàlisi Econòmica Aplicada per haver pres la iniciativa, cosa que finalment ens ha conduït a l’acte acadèmic que acabem de celebrar.

Així mateix, vull fer públic el nostre reconeixement al padrí, el professor Andrés Pedreño, que en la seua laudatio ha exposat de manera clara i convincent els mèrits que concorren en el nostre nou doctor i que fonamenten indiscutiblement la seua incorporació al nostre Claustre.

Com a rector de la Universitat d’Alacant vull donar la benvinguda al professor García Delgado i dir-li que ens sentim molt honrats per la seua integració en la nostra Universitat.

No correspon que en la meua intervenció glosse el treball desenvolupat al llarg de la seua vida professional pel professor García Delgado, perquè els seus mèrits ja han sigut exposats pel professor Pedreño molt millor del que jo podria fer-ho ací.

No obstant això, he de confessar-vos que se'm fa difícil adreçar-me al professor García Delgado mantenint l’adequat distanciament que un acte solemne com aquest exigeix. Som col·legues professionals i ens uneix des de fa molts anys una amistat que amb el temps s’ha anat reforçant.

Per això, us demane disculpes per les referències personals amb què em referiré tot seguit al nostre nou doctor.

Han passat més de 40 anys des que vaig tenir coneixement, sense saber-ho, del professor García Delgado. En aquell temps jo era un estudiant universitari i no el coneixia personalment, però vaig començar a llegir diferents textos que em van atraure, sense que jo poguera saber que ell n'era l'autor. Em referisc a tot una ampli conjunt d’articles que, a partir del 1967, i amb la firma d’Arturo López Muñoz es van publicar en una certa varietat de mitjans com ara Cuadernos para el Diálogo, Triunfo, el diari Madrid, etc. Arturo López Muñoz era una firma col·lectiva d’un reduït grup de joves titulats universitaris, entre els quals es trobava el nostre nou doctor, que van influir de manera important sobre les joves generacions d'aquell moment, àvides de conèixer opinions expressades amb una llibertat llavors inexistent.

Els articles de divulgació que firmava Arturo López Muñoz, per tractar-se precisament d’articles de divulgació, no se solen incorporar en els currículums acadèmics. Però això no vol dir que no foren importants; més aviat, al contrari, aquests articles van tenir una repercussió important, perquè expressaven opinió sobre molts temes, molts dels quals eren econòmics. Avui dia, els acadèmics, els economistes acadèmics són –som– molt poc inclinats a escriure treballs de divulgació, a expressar punts de vista ben articulats sobre els problemes econòmics del nostre moment. En aquest sentit podríem dir que, si ens comparem amb l’atreviment d’aquella època, no s’ha produït cap avanç, fins i tot podríem dir que hem retrocedit. Per això, m’ha semblat convenient destacar les aportacions que el professor García Delgado va fer en aquells moments tan importants de la nostra història, encara que aquells treballs de divulgació, com he dit, no s'acostumen a incorporar en els currículums acadèmics.

Acabe les meues referències personals cap al nostre nou doctor per a centrar-me, ara, en el treball acadèmic desplegat pel professor García Delgado. És obligat destacar la influència que ha exercit en la nostra professió, impulsant la creació de revistes professionals acadèmiques: Anales de Economía, Información Comercial Española, Investigaciones Económicas, Moneda y Crédito, Papeles de Economía Española, Revista de Economía Aplicada, per esmentar-ne unes quantes. El nostre nou doctor honoris causa ha sigut el fundador de l’Associació Lliure d’Economia, ha dirigit les biblioteques d’economia d’Espasa Calpe, Civitas, Marcial Pons i ha sigut rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) durant 10 anys. Les seues publicacions són considerables i, entre aquestes, voldria destacar la gran influència que ha exercit i continua exercint el seu llibre Lecciones de Economía Española, que ha tingut més de 10 edicions.

No m'estendré més en aquest punt, perquè els exemples que acabe d'esmentar sobre la seua trajectòria acadèmica són més que suficients per a deixar constància dels grans mèrits acadèmics que ha atresorat.

Però no he d’acabar sense destacar l’estreta vinculació que el professor García Delgado ha mantingut amb la Universitat d’Alacant. El nostre nou doctor ens ha visitat en diverses ocasions i ha dirigit treballs d’investigació i tesis doctorals de professors del Departament d’Anàlisi Econòmica Aplicada. Ara bé, la nostra Universitat té un deute especial amb ell per haver sigut el creador de les Jornades d’Alacant sobre Economia Espanyola, juntament amb el professor Velarde i el professor Pedreño. D'ací a tot just un mes es celebraran les bodes de plata d’aquestes Jornades que tots els anys des de 1986 s’han desenvolupat interrompudament en la nostra Universitat. Aquestes Jornades han sigut i són el millor fòrum de reflexió sobre els problemes més rellevants existents en l’economia espanyola i han possibilitat l’assistència tots els anys dels millors experts econòmics a la nostra Universitat, com els professors Velarde, Fuentes Quintana, Rojo, Emilio Ontiveros, Pedro Solbes, etc.

La Universitat d’Alacant deu, per tant, reconèixer tot el suport que el professor García Delgado ha prestat a la nostra Universitat. Per això, i per a acabar, vull, José Luis, expressar-te el nostre agraïment per haver acceptat incorporar-te al Claustre de doctors de la nostra Universitat.

Permeteu-me que ara em dirigisca al doctor Eusebio Leal Spengler, els sobrats mèrits del qual per a ser reconegut com a doctor honoris causa per la nostra Universitat han sigut exposats en la laudatio, de manera totalment convincent, pel seu padrí, el professor Miguel Louis.

Miguel, moltes gràcies per la teua exposició.

Eusebio Leal Spengler pot acreditar molts mèrits. Tants mèrits i tants reconeixements que aquest doctorat, més que afegir un nou honor a la llarga nòmina dels que ja se li han atorgat, honra la Universitat d’Alacant, perquè, ara, ja per sempre, el podem comptar entre els nostres.

Però no són només acadèmics els mèrits d’Eusebio Leal. La seua tasca, la que li ha donat renom universal i l'ha fet mereixedor de tants premis i honors per part de les més importants institucions nacionals i internacionals, ha sigut la de dedicar la seua vida i el seu interès a salvar l’immens patrimoni de l’Havana Vella, que és també, com tots sabeu, Patrimoni de la Humanitat.

Eusebio Leal ha salvat de l’oblit i de la ruïna aquella prodigiosa Havana que Alejo Carpentier va anomenar amb raó la Ciutat de les Columnes. Ha conservat l’estructura urbana, ha rescatat edificis, palaus, esglésies, passejos, fonts, pedres, frescos, quadres i objectes per a l’ús o per a la delectació. I de vegades, cap al tard, al passejant de l’Havana Vella li pot semblar que fins i tot ha salvat el color dels sons de tots els qui durant segles la construïren i la usaren.

Però sent Eusebio Leal un humanista, en el millor dels sentits que té aquesta paraula, sempre ha sabut que una ciutat no és un museu, un simple dipòsit de les obres del passat, per molt belles que aquestes siguen. Una ciutat és l’espai en què s’inscriuen la societat i la cultura, és, doncs, el mosaic plural i divers de territoris on es materialitzen els interessos i els desitjos. L’Havana que Eusebio Leal ha volgut rescatar també ha sigut, doncs, la de tots els seus habitants, aquells que la mantenen viva. Per això, ha hagut de recuperar i reinventar mecanismes per a assegurar un allotjament digne i un entorn acollidor per als seus habitants, per a assegurar el dret a l’educació, a la cultura i a la protecció social; i, també, naturalment, perquè s'hi desenvolupen activitats econòmiques capaces de sostenir el seu projecte.

La Universitat d’Alacant té, a més, un deute amb l’historiador de l’Havana. Quan encara la internacionalització no formava part dels objectius prioritaris de les universitats espanyoles ni les universitats érem encara considerades actors de la cooperació al desenvolupament, el rector Andrés Pedreño i Eusebio Leal iniciaven una relació que dura ja setze anys. L’obertura de relacions amb Cuba no era únicament un deure imposat per la història, sinó  també una oportunitat estratègica. Eusebio Leal ens va obrir sa casa, però sobretot ens va unir a la seua causa. I va sorgir el nostre Projecte Havana, un nom que hem conservat per fidelitat a la memòria, però que, com tothom sap, no expressa la identitat del projecte, perquè en el seu creixement ha acabat incloent relacions amb gairebé totes les universitats cubanes.

De llavors ençà, milers d’estudiants, professors i gestors han viatjat entre Cuba i Alacant per a treballar, per a teixir unes relacions que han passat a formar part dels senyals d’identitat de la Universitat d’Alacant. És impossible resumir ací els èxits del Projecte Havana: la llarga llista dels ciutadans cubans que han obtingut el doctorat per la Universitat d’Alacant; els centenars d’estudiants de la nostra Universitat que han fet les seues pràctiques en l’Oficina de l’Historiador; però també els mestratges, els projectes d’investigació, les publicacions conjuntes. Un dels últims èxits d’Eusebio Leal, la creació del centre universitari Colegio de San Jerónimo ha obert les nostres perspectives a la col·laboració docent en els camps de l’arqueologia i la conservació del patrimoni. Permet-me, Eusebio, que ara faça una menció explícita a un dels nostres projectes més desconeguts però del qual ens sentim més orgullosos: l’Òptica del Colegio de Belén .

Al llarg d’aquests setze anys han passat moltes coses a Cuba, a Espanya i al món. Hem conegut transformacions econòmiques i socials, hem travessat crisis, hem assistit a la intensificació d’un procés de mundialització que té uns efectes cada dia més visibles. Coneixem avui la incertesa i assistim perplexos a les seues conseqüències socials, al creixement de la desigualtat i de la pobresa extremes. Assistim també a la pugna entre un orde injust i unes demandes de ciutadania que l'interpel·len ara des de vells i nous escenaris, des del carrer i des dels espais virtuals.

Si ens hem mantingut prop de l’Oficina de l’Historiador i de les universitats cubanes no ha sigut només perquè tinguem una llengua i una història comuna, ni tampoc només perquè els nostres dos països hagen compartit, fins i tot en períodes diferents, la dura experiència històrica de l’aïllament. Ho hem fet perquè hem continuat creient que les universitats podem fer aportacions a la construcció d’un món més just i més habitable. Ho hem fet perquè considerem que compartim amb Eusebio Leal la passió pel que ell ha anomenat la seua «croada romàntica».  Permeteu-me que no siguen les meues paraules sinó les seues les que cloguen aquest reconeixement:

“Hemos devuelto la vida a cada recinto en todas sus manifestaciones, como digno hábitat en que proliferan escuelas, instituciones culturales y de salud. Llamar la resurrección de lo que parecía como muerto, resultaría a miradas pueriles una cruzada romántica. Y si así fuera no nos desentendemos ni nos avergonzamos de ser románticos en tiempos señalados por acontecimientos apocalípticos. Nuestros menesteres proyectan otras formas de la esperanza: aquélla que nace de la recuperación de la memoria, del sueño compartido por muchos de crear un nuevo orden.”

 

Moltes gràcies, Eusebio, per permetre’ns que la teua persona quede, d’aquesta manera, amb aquest doctorat honoris causa, vinculada encara més a la Universitat d’Alacant.

Fa poc més de tres anys es va iniciar un brusc canvi en el cicle econòmic que les economies occidentals havíem travessat. Des de 2008, la gravetat dels problemes econòmics que afecten tots els països del món occidental és ben notòria.

Des de fa any i mig, en el si de la Unió Monetària Europea (UEM), i de manera conseqüent amb l’únic mandat assignat al Banc Central Europeu (BCE) –la consecució de l’estabilitat de preus (quedant fora l’objectiu de creixement econòmic)–, s’han imposat amb rotunditat severes polítiques d’austeritat, que, eufemísticament, es denominen consolidació fiscal. A més, aquestes polítiques s’han posat en marxa en tots els països de l’euro simultàniament, tot i saber els efectes recessius que tenen sobre el creixement econòmic.

Els efectes que aquestes polítiques fiscals contractives estan produint sobre totes les administracions públiques són ben coneguts. La caiguda dels ingressos públics i les grans dificultats d’accés al crèdit, especialment per a les administracions perifèriques, estan fent extraordinàriament difícil el sosteniment de les polítiques de prestació dels serveis públics essencials.

No obstant això, és precisament en els moments més difícils quan es desvelen quines són les veritables prioritats de les decisions públiques.

Senyor conseller, és la meua obligació manifestar-li que les universitats hem de formar part de les prioritats socials. Amb aquesta afirmació no pretenc reclamar per a les nostres institucions cap mena de privilegi. Vostè sap que les universitats valencianes ja hem aplicat en els últims anys importants mesures d’austeritat.

Però em correspon assenyalar que les activitats que desenvolupem les universitats són molt beneficioses per a la societat. La formació superior dels estudiants i la generació de nous coneixements mitjançant la investigació no sols beneficien privadament els que reben la formació esmentada i els que creen el coneixement al·ludit, sinó que generen uns efectes externs positius que arriben al conjunt de la societat.

Aportar recursos a la universitat no és gastar. És invertir en formació superior i en generació de nous coneixements. És, per tant, una excel·lent manera d’afavorir les generacions futures. El millor llegat que podem deixar als nostres fills i néts és posar a la seua disposició una formació superior de qualitat. Les societats pròsperes del futur seran les que aposten decididament per la innovació i per la creació i difusió del coneixement. Per això, les universitats hem d’estar dins de les prioritats fonamentals, si la societat, de veritat, vol apostar pel futur.

Des de fa molts anys la Generalitat Valenciana ha donat suport a les seues universitats. Des que el 1995, de manera pionera, es va subscriure el Primer Pla Pluriennal de Finançament, l’esforç fet per la Generalitat ha sigut sostingut. Les universitats públiques valencianes així ho hem reconegut sempre i sempre hem cregut que aquest és el camí que havíem de continuar transitant.

No obstant això, a partir del 2005, una vegada acabada la vigència del segon Pla, van  aparèixer incerteses, pal·liades parcialment amb les pròrrogues successives de l’últim Pla de Finançament. Finalment, com sabem, ara farà un any, el 30 de setembre de 2010, vam poder firmar, en aquesta Universitat, el nou Pla Pluriennal de Finançament del Sistema Universitari Públic Valencià 2010/2017.

A més de la importància que té disposar d’un pla pluriennal de finançament com a instrument perquè les universitats puguem planificar de forma eficaç i eficient la nostra activitat, el nou pla suposa un avanç significatiu respecte de l’anterior, ja que té en compte els importants canvis que s’han produït en les nostres universitats els últims anys. D’aquesta manera, el nou pla utilitza criteris d’assignació de recursos basats fonamentalment en els resultats obtinguts per cada universitat en tots els àmbits de l’activitat universitària, no sols la docència, també la investigació, la innovació i la transferència de coneixement, que són activitats cada vegada més rellevants. A més, el PPF proposa un equilibri entre el compromís d’austeritat a què obliguen les circumstàncies actuals i el reconeixement que, en el futur, un increment en el volum d’activitat de les universitats requerirà més recursos.

Durant l’elaboració del nou Pla de Finançament les universitats, conscients d’estar travessant una conjuntura econòmica clarament desfavorable, vam demostrar una gran responsabilitat en acceptar que l’entrada en vigor dels efectes econòmics del nou Pla es diferira a l’any 2013, fins i tot 2014, si les dades de creixement econòmic continuen sent desfavorables.

Senyor conseller, les universitats públiques valencianes considerem una bona notícia l’anunci que la contracció pressupostària que afectarà diversos programes de despesa no afectarà els compromisos previstos en el nou Pla Pluriennal de Finançament. Sens dubte, això és una prova que les universitats continuem estant entre les prioritats de la Generalitat.

Però, com vostè coneix bé, les demores que hem experimentat i que experimentarem en la recepció d’alguna de les mensualitats compromeses han sotmès i sotmetran les nostres institucions a problemes de tresoreria considerables. Això està donant lloc a endeutaments a curt termini que comporten onerosos costos financers, i a severes dificultats en el compliment de les nostres obligacions de pagament als proveïdors. A més, aquestes tensions estan sent molt més acusades com a conseqüència del nou ajornament de les anualitats compromeses per al 2011 i el 2012, que tenen origen en els convenis que vam subscriure el maig de 2008 derivats del deute històric acumulat.

No pot posar-se en dubte que les universitats som i serem solidàries amb totes les institucions, especialment amb la Generalitat Valenciana, i amb la nostra societat, però no puc deixar de dir que la nostra tresoreria es troba en una situació pròxima al límit.

Les universitats hem complit sempre les nostres obligacions i continuarem fent-ho en el futur. No ha de dubtar, per tant, senyor conseller, del rigor amb què, en aquestes circumstàncies tan adverses, anem a comportar-nos les universitats. Per això, estic en condicions de poder afirmar a tota la comunitat universitària, i a tota la societat, que la Universitat d’Alacant podrà fer front a tots els nostres compromisos de pagament.

Acabe ja. Al llarg dels seus més de 30 anys d’existència, la Universitat d’Alacant ha fet bé els seus deures: és una universitat competitiva i té un important reconeixement social i internacional. Puc assegurar-vos que la nostra Universitat –tots els membres de la comunitat universitària– posarem tot el nostre esforç i tota la nostra il·lusió per a continuar millorant la qualitat de la nostra institució. La Universitat d’Alacant continuarà duent a terme la missió que el nostre Pla Estratègic li encomana i, per això, reforçarem la nostra col·laboració amb totes les institucions públiques i amb les organitzacions socials i econòmiques, a fi de contribuir a prestar un millor servei al conjunt dels ciutadans a qui ens devem.

Moltes gràcies

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464