Saltar apartados
  • UA
  • Oficina del Rector
  • Discurs sobre la història de la Facult..ció i en record d'Eliseu Gómez Serrano

Discurs sobre la història de la Facultat d'Educació i en record d'Eliseu Gómez Serrano

Alacant, 5 de maig de 2014

Avui, és un dia dedicat als records. Commemorem la història de la Facultat d'Educació, des dels seus orígens ja llunyans, a l'any 1844, fins a la seua realitat actual. A l’exposició que acabem de visitar hem pogut comprovar que aquest centre, encara que fa relativament poc temps que es va convertir en Facultat (la transformació de l'Escola de Magisteri en Facultat d'Educació es va produir l’any 1999) és, al mateix temps, el centre més antic de la Universitat d’Alacant.

A l’exposició hem pogut resseguir els 170 anys d’història d’aquest centre. Hem recordat les diverses denominacions que ha tingut: Escola Normal, Escola de Magisteri, Escola de Formació del Professorat, fins arribar a la seua denominació actual de Facultat d'Educació. Hem conegut una història plena d'esdeveniments, de persones, d'alegries i de moments tristos..., emmarcada pels diversos edificis que l'han aixoplugat al llarg dels 170 anys de la seua existència, marcada per les generacions de professors que hi han passat i pels esdeveniments històrics que s’han succeït en aquest llarg període de temps.

És, sobretot, la història de 170 generacions de mestres, homes i dones, que s'han format en aquesta institució. Són 170 generacions de mestres que han arribat a aquest centre empesos per una vocació i que aquí han aprés la seua professió, sens dubte una de les més boniques i agraïdes que hi ha.

I és també la història de l'educació a les comarques alacantines en els darrers 170 anys, dels xiquets i de les xiquetes que s'han format i es formen a les nostres escoles, que hi han aprés de llegir i d'escriure, la història i la geografia, les matemàtiques i les ciències..., que han aprés i aprenen a viure i a conviure.

És una història que té un passat llarg i important, un present dinàmic i un futur molt esperançador, un futur que té com a símbol aquest magnífic edifici de la nova Facultat d'Educació que hem inaugurat en el present curs acadèmic i que avui ens acull en aquesta jornada.

També és un dia per al record i per l'homenatge a qui va ser el director més carismàtic que ha tingut l'Escola Normal d'Alacant: Eliseu Gómez Serrano.

Va ser a la matinada del dia 5 de maig de 1939, fa exactament 75 anys, que Eliseu Gómez Serrano va ser afusellat. Quins va ser els seus delictes? Ser un intel•lectual honest, un dels intel•lectuals alacantins més destacats de la seua època, ser un demòcrata convençut i compromés, ser un home tolerant i pacífic, lluitar pel progrés de la societat alacantina i, sobretot, lluitar pel progrés de l'educació.

La relació d'Eliseu Gómez Serrano amb l'Escola Normal d'Alacant va començar al curs 1915-1916, quan als 26 anys hi van entrar com a professor de geografia i història. I, sens dubte, es va intensificar entre els anys 1931 i 1934, període en què va ser nomenat director de l'Escola Normal.

L'època de la II República va ser un període de canvis intensos i molt positius per al món de l'educació. És una etapa de modernització de les escoles i de l’ensenyament,canvis que Eliseu Gómez Serrano va protagonitzar en primera línia, com a director de l’Escola Normal d’Alacant i, també, com a regidor d'Educació de l'Ajuntament d'Alacant.

Durant la seua etapa al front de l’Escola Normal, Eliseu Gómez Serrano va introduir millores molt importants: la coeducació (amb la fusió de les escoles de magisteri per a homes i per a dones), la laïcitat dels estudis, anteriorment impregnats de formació religiosa i, sobretot, la modernització dels plans d’estudi i de les metodologies docents. També la dignificació material del centre, amb el trasllat a l’edifici que es trobava al centre de la ciutat, en el carrer General Marvá.

Com a Regidor d’Educació, la seua actuació al costat del també carismàtic alcalde Llorenç Carbonell és encara recordada com una etapa en la qual es va impulsar d’una manera decidida la construcció de nous centres docents, en un procés de dignificació de l’ensenyament que, malauradament, va ser tallat com a conseqüència de la derrota del govern legítim de la República.

També ens agrada recordar que Eliseu Gómez Serrano va ser un impulsor decidit de la introducció del valencià, la seua llengua materna, a les escoles. Al mes de juliol de 1931 (molt poc després de la proclamació de la II República) ell mateix va proposar a l’Ajuntament d’Alacant que demanés l’aplicació del decret de bilingüisme als municipis alacantins, moció que va ser aprovada per l’Ajuntament. La justificació d’aquesta sol•licitud es basava en la necessitat d’atendre les dificultats que tenien els xiquets i xiquetes alacantins per a “aprender los conocimientos a que se refieren los programas escolares por imposibilidad material de entender la lengua [el castellà] que el maestro les habla y que ellos no suelen oír ni practicar en sus casas ni en la calle”. Perquè no està mal recordar que fa 75 anys la realitat sociolingüística d'Alacant era molt diferent de l'actual.

El record d’Eliseu Gómez Serrano ha quedat indefectiblement unit a aquesta Facultat d’Educació. Amb la seua actuació, el seu exemple i el seu sacrifici, el nom d’Eliseu Gómez Serrano dignifica aquesta Facultat i tota la Universitat d’Alacant i per això, avui, en el 75 aniversari del seu assassinat, el tenim molt present en la nostra memòria. 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464