Saltar apartados

Concessió del Llorer d'Or, a títol pòstum, al Sr. Germà Bernàcer.

Alacant, 3 de juny de 2015

Com a rector de la Universitat d'Alacant tinc l’honor de presidir la concessió d’aquest Llorer d’Or a títol pòstum a un dels alacantins més significatius de la nostra història més recent. Com sabeu, aquest guardó es concedeix a aquelles persones o institucions de prestigi nacional o internacional que excel·leixen en el camp de les ciències, de les lletres, de la investigació científica, de la docència, de la creació artística, de l’esport i de la solidaritat. Fins al moment actual, un total de 13 persones l’han rebut, des del primer, l’investigador en ciències penals i criminologia Luis Garrido, a l’escriptor Miguel Delibes o a l’investigador en ciències José M. Santiago. 13 persones que han sabut treballar en els camps de la ciència, la docència i la creació i que la Universitat d'Alacant ha volgut reconèixer. 

Seguint el nostre reglament de símbols i distincions honorífiques, el Llorer d'Or que ara atorguem representa un punt culminant en la història de la nostra Universitat. Es converteix així en el reconeixement pòstum de Germà Bernàcer, un alacantí nascut el 1883. Enguany, fa poc més d'unes setmanes, es va complir el 50 aniversari de la seua desaparició. Catedràtic de l'Escola de Comerç d'Alacant, lligada a la nostra primera seu universitària a la ciutat, va destacar en la seua labor com a director del Servei d'Estudis del Banc d'Espanya. 

Autor de publicacions tan rellevants com Sociedad y Felicidad. Ensayo de mecànica social (1916), Interés del capital. El problema de sus orígenes (1925) o Una economia libre sin crisis y sin paro (1955), entre d’altres, sempre va ser un economista heterodox que no es va alinear en cap dels corrents clàssics o moderns de la seua època. Com a precursor de Keynes, va ser un avançat en la seua època. Una persona compromesa en el seu context, en un moment difícil de la nostra història. Com a mostra de tot això, la relació d'amistat i de complementació artística amb altres alacantins com l'escriptor Gabriel Miró, el compositor Óscar Esplá, l'arquitecte Juan Vidal o el periodista Emilio Costa. 

Germà Bernàcer creia en el seu treball i en el desenvolupament del coneixement. Així, va ser també amic de matemàtics com Rey Pastor, Gallego Díaz, entre uns altres, i va crear la Societat Espanyola de Matemàtiques Aplicades en el si del CSIC. En 1952 va ser nomenat membre de l'Associació Internacional de Ciències Econòmiques i el 1960, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Finances de Barcelona. 

Però si hi ha un àmbit de l'intel·lectual que ens interessa és el seu compromís en la promoció del coneixement. Compartia amb una institució com la nostra el sentit crític de la societat i la formació d'aquesta. Des de la seua experiència docent, es va preocupar per l'ensenyament de les matèries científiques i les pràctiques en el laboratori del seu alumnat. Ell mateix havia sigut alumne d'aquella Escola Superior de Comerç en l'actual edifici de l'Assegurada i, amb posterioritat, en aquest mateix. 

De la mateixa manera, la seua figura encarna un dels principis bàsics de la nostra Universitat, la preocupació per una investigació rigorosa i la seua difusió. Així, es plantejava la recerca com una eina per a millorar el coneixement, tant per la transferència a través de la docència (prova d'açò són els seus diversos manuals de pràctiques), com per la contribució directa de la Universitat a la societat a través de l'ineludible compromís que tenia amb el desenvolupament cultural, científic i tecnològic. 

Estem segurs que Germà Bernàcer estaria a gust en una Universitat com la nostra que aspira cada dia a reforçar els seus valors com una institució oberta, transparent, tolerant, participativa, accessible, moderna, col·laborativa, solidària i sostenible. Que estaria d'acord amb el pensament crític i amb la intenció de tenir una projecció global i de ser un espai de trobada en la societat. Per aquest motiu, Bernàcer sempre ha estat present en la constitució de la nostra universitat. Des de l'edifici que porta el seu nom en el Campus (construcció de l'arquitecte Javier García-Solera) i que acull l'antiga Escola d'Empresarials i diversos centres i unitats de formació internacional i de gestió acadèmica, passant per la nostra Seu Universitària a Alacant, l'edifici on ens trobem, tan vinculat a la seua figura. 

La Seu de la Universitat a Alacant s'ha convertit en un referent habitual per al desenvolupament social i formatiu, un punt d'enllaç amb la societat a través de les seues activitats que ha servit en els últims anys com a refugi del seu llegat personal. Una biblioteca despatx que porta el seu nom i que gràcies a l'acord de la família i de l'extinta CAM ha pogut ser visitada per estudiosos i coneixedors de la seua obra. Per mor de la seua difusió, i ara he d’agrair-te de nou Ana María la teua preocupació per aquest punt, els nostres tècnics de l'Arxiu han iniciat un procés de digitalització, que complementa el ja realitzat per la CAM en anys anteriors. Una cura i preservació d'una documentació única que ha d'estar disponible per als investigadors que sàpien reconèixer la importància del seu treball. Aquesta connexió física i digital, necessària en els temps actuals, es converteix doncs en el repte de la relació entre les tres parts ací implicades: la Universitat, la família i la Fundació Caja Mediterráneo. Un punt de trobada amb una finalitat comuna, la difusió i el reconeixement d'aquest gran intel·lectual, el nostre guia i exemple en responsabilitat social i investigadora.

 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464