Saltar apartados

Pregó de les festes de Calp

Calp, 21 d'octubre de 2015 

Molt bona nit a totes i a tots! 

Quan vaig rebre del vostre alcalde, César Sánchez, l’encàrrec de pregoner de les Festes Patronals i de Moros i Cristians de Calp no solament vaig considerar la petició un honor i un privilegi, sinó un signe més dels vincles que uneixen la Universitat que represente amb la ciutat de Calp. La comanda va ser també, personalment, un motiu d’orgull i d’alegria. De responsable alegria. 

Per què? Perquè va ser en uns dies molt llunyans, allà pel 1983, que vaig conèixer Calp, per primera vegada, les seues platges, les festes i les gents, la bullícia i les arrels, el ritme calmat i pausat a les places i els carrers, agitats pels jocs i els crits dels xiquets, i l’esclat insomne de les celebracions i els gojos que hi fan. 

I des d’aquella primera vegada, tantes vegades hi he tret el cap i entrat a la vostra ciutat que, puc dir, que he sigut testimoni de la sorprenent transformació de Calp. 

Entendreu, llavors, el meu orgull i la meua alegria quan Cessar Sánchez em va proposar ser el pregoner d’aquestes festes magnífiques. Moltes gràcies, alcalde! 

Enguany, a més, s’acompleixen trenta-vuit anys des que, l’any 1977, s’iniciaren les Festes de Moros i Cristians, de vocació lúdica, en la tradició de tantes poblacions valencianes.

La trajectòria de la Festa de Moros i Cristians de Calp es caracteritza per un sorprenent i espectacular desenvolupament durant un curt període de temps. La Festa va sorgir de l’entusiasta iniciativa d’un petit grup de festers, i allò que en el seu moment va ser una “feble llavor” s’ha transformat en un fruit madur, difícilment imaginable en aquells llunyans dies del 1977.

Fruit de tot això és el reconeixement com a Festes d’Interès Turístic.

Però deixeu-me dir-vos, la festa és de tots, és una festa inclusiva, participativa, emotiva, divertida i sentida. I són els càrrecs del 2015 els que la representen, la lideren i la guarden. Són els capitans moro i cristià Xavier Fernando i Meseguer (de la filà Mascarats) i Carlos Gustems (de la filà Cavallers Templaris) els qui la lideren i màxims representants de la festa; la banderera María Ángeles Penella qui porta la bandera de la unitat del bàndol moro i del bàndol cristià, la qual cosa es considera un alt honor, els senyals d’identitat de la festa, la bandera mora i cristina, l’orgull de la festa. I els alferes Miguel Ivorra Ausina, (de la filà Almogàvers) i Maties Pastor Font (de la filà Moriscs), els generals dels exèrcits moro i cristià, les mans dreta dels capitans durant la batalla morocristiana. I els ambaixadors, els que cridats a consultes encastellaren la nostra festa i anuncien la batalla a través del recitat emocionat del Miracle. A tots ells, als càrrecs moros i cristians 2015, vull felicitar-los, donar-los la més sincera enhorabona i desitjar-los unes magnífiques festes mentre representen la festa moro cristiana calpina. 

Què significa la Festa? No només una vacil·lació en la trama (com si d’una representació teatral es tractara), sinó l’afirmació de seguir vius, continuadors, elaboradors i reelaboradors d’un passat que va configurar la nostra identitat. La confirmació que existim, i que l’actualització de la memòria individual i col·lectiva és la condició necessària per a l’assoliment de saber que som els qui som: “Recorda-ho tu i recorda-ho als altres”, com va afirmar Cernuda. 

No es tracta, per tant, només de reviure el passat, un passat remot i nimbat per la llegenda i el mite. No és qüestió, com a motiu únic, de recuperar un temps perdut, el temps dels nostres ancestres com una pols impalpable i recòndita que encara s’asseu en els nostres carrers, en els nostres edificis, en les nostres rutines reiterades i inconscients, en els nostres records, sinó també de celebrar un present en el qual estreba el passat i s’atalaia un horitzó possible. 

És aquest ací i aquest ara el que festegem, al mateix temps que retem un emocionat tribut al passat i als nostres avantpassats, no com un pes inert, sinó com una ressonància que aguaita i s’insinua en la feliç agitació de l’alegria, en el devessall de les gents, en el sord tronar de la pólvora, en el silenci de la missa major i l’ofrena de lliris al sant patró, en la música que després de l’entrada de les bandes sona incessant, en la hissada dels estendards, en el tradicional i espectacular desembarcament, en el recitat del Miracle, en les ambaixades, en la bullícia afable i oberta de les files, en el xoc commemoratiu de cristalls que es buiden perquè així puguem veure’ns millor, en el fluir de sensacions i situacions que som i en què consisteix la vida. 

La vida que passa, el cada dia, el batec anònim de tots, fet del bategar únic de cadascun, un batec en un cabal de batecs, el pes d’instants que no passen i que desitjaríem que no passaren. Fins i tot, en ocasions, que no hagueren passat. 

I la Festa no espera, la Festa ens espera, i la nit s’espesseix reclamant la pólvora, la gresca vigilant, l’algaravia de la vida que flueix, el desordre del món, la suspensió de la nostra normalitat impostada, la consagració de l’alegria, el dolç oblit dels mals i de les diferències en l’agermanament de la Festa que iguala i reuneix en la seua bogeria transitòria i embridada. 

Una ciutat és un dipòsit immens de memòries individuals i referències comunes. És, en definitiva, memòria de l’espai i del temps, el registre de col·leccions de successos que han transformat el lloc i d’esdeveniments assentats en la memòria col·lectiva després de passar pel tamís de la durada, el temps llarg de la història. 

No obstant això, res perdura si no som capaços de donar-hi nom, de nomenar-ho, d’inscriure-ho en una narració, en un relat, que els aporte ordidura i raó: (de donar-hi, en fi) significat. Ni les serres ni les hortes que no parlen, ni els monuments silenciosament petris, ni els carrers sigil·losos, ni la reverberació dels sols, ni els passos callats o tumultuosos de l’aigua. Som el temps que en nosaltres es pensa i s’enterra, l’espai que roman en la mudança forçosa. 

M’agrada pensar en els pregons com a part d’aquest relat anualment reiterat en el qual es mira Calp. Em plau pensar en Calp com el continent dels meus somnis menuts i com el contingut dels seus significats, als quals voldria afegir un gram més d’espessor sobreposat, una nova capa del mateix vernís, sempre igual i sempre diferent. 

Festers i festeres, calpines i calpins, que la festa comence! 

En nom de la Universitat us desitge felicitat, felicitats per a tots els agents actius de la Festa, festers i festeres, i per als alegres partícips, els calpins i les calpines d’origen i tots aquells que, acollits en la ciutat en temps més recents, la senten ja com sa casa, com la promesa d’una integració duradora en un entorn que ha aconseguit conjuminar la calor i la intimitat d’un poble i els serveis, les provisions i les oportunitats d’una ciutat amb futur i que prospera. 

I, com algú va escriure, inoblidablement:

 

Sin embargo, es la víspera.

Recibamos todo el influjo del vigor y de real ternura.

Y al alba, armados de una ardiente paciencia,

entraremos en la ciudad espléndida de Calp”.

 

Bones festes!

Visca el Santíssim Crist de la Suor!

Visca Calp!

 

Moltes gràcies!

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464