Saltar apartados

Pregó de les Festes de Sant Vicent del Raspeig

Sant Vicent del Raspeig, 10 d'abril de 2015

Bona nit a totes i a tots!

Bona nit alcaldessa, benvolguda Luisa Pastor!

Santvicenters i santvicenteres!

Benvolgudes regnes de les festes i de la primavera!

Benvolgut president de la Unió de Comparses de Moros i Cristians Ber-Largas!

Capitans moro i cristià, ambaixadors, banderers, alferes, capitans de comparses, dames d’honor, autoritats, festers i festeres, amics i amigues! 

Quan vaig rebre de la vostra alcaldessa, Luisa Pastor, l'encàrrec de ser el pregoner de les Festes Patronals i de Moros i Cristians de Sant Vicent del Raspeig no solament vaig considerar la petició un honor i un privilegi, sinó un signe més dels estrets vincles que uneixen la Universitat que represente amb el municipi en el qual se situa i en el qual imparteix la quasi totalitat de la seua docència. L'encàrrec va ser també, personalment, un motiu d'orgull i d'alegria. De responsable alegria. 

Per què? Perquè va ser en uns dies molt llunyans, allà per 1983, sent estudiant a València, i de la mà d'un amic santvicenter, que segueix sent-ho i que conserva el seu lloc en el meu cor i en el meu temps, Juan Andrés Montoyo, el Chano, que vaig conèixer per primera vegada la ciutat de Sant Vicent, les seues festes i les seues gents, la seua bullícia i les seues arrels, el seu ritme calm i pausat en les places i en els carrers, agitats pels jocs i crits dels xiquets, i l'esclat insomne de les seues celebracions i gojos. 

I des d'aquella primera vegada, tantes vegades he tret el cap i entrat en la vostra ciutat, en veïnatge continu amb la universitat en la qual treballe que, puc dir, he sigut testimoni de la sorprenent transformació de tots dos espais en mútua dependència. 

La Universitat, en efecte, la ròtula entre Alacant i Sant Vicent, no haguera pogut desenvolupar la seua configuració harmònica, el seu potencial i les seues capacitats en tan poc temps, sense el suport directe, conscient i constant del vostre municipi i dels seus representants. 

La concessió en 2010 de la màxima distinció de la universitat, la Medalla d'Or, a títol pòstum, a José Ramón García Antón, il•lustre fill d'aquest poble i lúcid benefactor de la institució que presidisc resumeix, em sembla, el reconeixement a la sustentació de llarg abast que les vostres autoritats i el veïnat sencer heu prestat a la universitat.

En necessària correspondència, no obstant això, Sant Vicent no seria la ciutat amable, sostenible, culta i residencial que avui és sense la empremta que hi ha deixat i hi deixa la universitat. 

Centenars de treballadors de la universitat resideixen en la ciutat i animen la seua economia i la seua cultura. I milers d'estudiants desplaçats la poblen durant el curs, contribuint a la vivacitat del seu oci i al desenvolupament del comerç i del mercat de lloguers, al punt de convertir Sant Vicent en la quarta ciutat universitària més important d'Espanya, en termes relatius respecte al nombre de residents, després de Leioa a Bilbao, Villanueva a Madrid i Santiago de Compostel•la a La Corunya. 

La universitat, a més, es perllonga en el municipi amb les residències universitàries, la vila universitària o la Facultat d'Educació, erigida en terrenys que van ser generosament cedits per l'Ajuntament de Sant Vicent, al mateix temps que la universitat s'obri a l'ús ciutadà de les seues instal•lacions esportives i presta els seus espais per a la celebració de les activitats culturals, festives o de simple esbarjo que Sant Vicent reclama. 

La universitat, en fi, resideix amb orgull a Sant Vicent, i Sant Vicent reposa en la universitat com un dels seus més ferms actius, motor del seu desenvolupament demogràfic i dinamitzador de la seua condició de cruïlla entre diverses comarques de la província, servida per excel•lents infraestructures i una estratègica xarxa de comunicacions que apuntalen una economia diversificada. 

Deixeu-me, a més, dir-vos que Sant Vicent és per a mi molt més que la ciutat que allotja la universitat, per importants que hagen sigut i seguisquen sent les mútues sinergies obtingudes. 

He passejat una vegada i una altra els seus carrers, freqüentat els seus restaurants, gaudit de les seues gents, moltes d'elles companys i amics, he admirat la fonda i favorable transformació que ha conegut el municipi, des del poble industrial a la ciutat actual, un model de ciutat a l’entorn del seu centre històric, del seu nucli urbà més essencial i íntim, acrescut secularment a l'ombra de l'ermita en la qual va predicar Sant Vicent Ferrer en 1411. 

M'uneixen d'altra banda a la ciutat llaços més íntims. Els meus sogres són fills de profund arrelament en aquest poble, el pare de la meua sogra, metge local diverses dècades a mitjan segle passat, i el pare del meu sogre, alcalde de la ciutat i regent de l'oficina de correus en el carrer Major per les mateixes dates. I la meua dona rondava pels seus carrers des de xiqueta, al punt que tots els diumenges de la nostra vida adulta, fins fa poc més d'un any, quan va morir l'àvia de la meua esposa, tota la família ens reuníem en la seua casa, enfront de l'Ajuntament, a gaudir d'una paella en el pati de la seua casa. 

Entendreu, llavors, el meu orgull i la meua alegria quan Luisa Pastor, sens dubte artífex sàvia i essencial de la renovació de la ciutat al llarg d'aquest segle, em va proposar ser el pregoner d'aquestes festes magnífiques, tan sorolloses com participatives i inclusives, en honor del sant del que vau prendre el nom, en favor d'un poble industriós i aplicat, com us va definir el gran naturalista Cavanilles ja en el segle XVIII. 

Enguany, a més, es compleixen quaranta anys des que, en 1975, es van fondre les festes patronals de la localitat, que es remunten als inicis del segle XIX, dedicades al sant i amb finalitats agràries, i les festes de moros i cristians, de vocació més lúdica, en la tradició de tantes poblacions valencianes. 

La trajectòria de la Festa de Moros i Cristians de Sant Vicent del Raspeig es caracteritza per un sorprenent i espectacular desenvolupament durant un curt període de temps, 40 anys. La festa va sorgir de l'entusiasta iniciativa d'un petit grup de “ festers”, i el que en el seu moment va ser una “feble llavor” s'ha transformat en un fruit madur, difícilment imaginable en aquells ja llunyans dies de la primavera de 1975. 

Fruit de tot això és el reconeixement com a Festes d'Interès Turístic. 

Però deixeu-me dir-vos, la festa és de tots, és una festa inclusiva, participativa, emotiva, divertida i sentida. I són els càrrecs 2015 els que la representen, la lideren i la guarden. Són els capitans moro i cristià Juan Carlos Morote (de Negros Zulúes) i Vicente Sogorb (de Caballeros Templarios) els que la lideren i màxims representants de la festa; les bandereres Susi Aliaga i Elisabeth Sogorb les que porten la bandera de la unitat del bàndol moro i del bàndol cristià, la qual cosa es considera un alt honor, els senyals d’identitat de la festa, les banderes mora i cristiana, l'orgull de la festa. I els alferes José Amat, Parra (de Tuareg) i Alba Lopezosa (de Navarros), els generals dels exèrcits moro i cristià, la mà dreta dels capitans durant la batalla mora i cristiana. I els ambaixadors Luis Lledó i Vicente Ortega els que, cridats a consultes, encastellaran la nostra festa i anunciaran la batalla. A tots ells, als càrrecs moros i cristians 2015, vull felicitar-los, donar-los la més sincera enhorabona i desitjar-los unes magnífiques festes representant la festa mora i cristiana santvicentera. 

Així mateix, vull felicitar les reines de les festes i de la primavera, Beatriz Maldonado i Laura Fuentes, màximes representants de les festes patronals, dones santvicenteres al capdavant dels actes patronals i festius. 

Però la festa no espera, la festa ens espera, i la nit s'espesseix reclamant la pólvora, la gresca vigilant, l'algaravia de la vida que flueix, el desordre del món, la suspensió de la nostra impostada normalitat, la consagració de l'alegria, el dolç oblit dels mals i de les diferències en l’agermanament de les festes que iguala i reuneix. 

En nom de la Universitat us desitge felicitat, felicitats per a tots els agents actius de la festa, festers i festeres, i per als alegres partícips, els santvicenters i les santvicenteres d'origen i tots aquells que, acollits en la ciutat en temps més recents, la senten ja com la seua casa, com la promesa d'una integració duradora en un entorn que ha aconseguit conjuminar la calor i la intimitat d'un poble, i els serveis, provisions i oportunitats d'una ciutat amb futur i que prospera. 

Que la Festa comence! 

Moltes gràcies! 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464