Saltar apartados

Presentació dels centenaris de Cervantes, Shakespeare y Llull

Alacant, 4 de febrer de 2016 

Les paradoxes del calendari i les seues efemèrides fan que el 16 i, per tant, aquest 2016 siga emblemàtic per a les lletres hispanes. Ho és en el de la literatura castellana, ja que es compleixen cent anys del naixement de Camilo José Cela, cent de la mort de Rubén Darío, quatre-cents de la defunció de Gómez Suárez de Figueroa, anomenat Inca Garcilaso de la Vega, i, finalment, es compleix el quart centenari de la mort de Miguel de Cervantes Saavedra. També ho és per a la llengua i literatura catalanes, ja que se celebra l’Any Ramon Llull en commemoració del setè centenari de la seua mort.

Sense desmerèixer les restants figures esmentades, la dimensió universal de Cervantes i Llull està fora de tota discussió i, en aquest sentit, la seua grandesa només permet la comparació amb una altra figura global com William Shakespeare, la mort del qual fa justament enguany també quatre-cents anys.

La Universitat d’Alacant ha volgut sumar-se a aquestes commemoracions amb un ampli programa d’activitats científiques, acadèmiques i culturals a través de les quals complir amb el triple objectiu d’investigar, rememorar i transferir coneixements. Per a fer-ho, el Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística i la Facultat de Filosofia i Lletres s’han coordinat per a donar cobertura a l’ambiciós programa que han dissenyat la Comissió del IV Centenari Cervantes/Shakespeare i el Departament de Filologia Catalana.

Ells han donat a conèixer en aquest acte de presentació les línies mestres i els actes més excel·lents. A mi em permetran, en aquesta breu intervenció, subratllar la relació que hi ha entre Alacant i cadascun d’aquests autors.

En primer lloc, és coneguda la referència del capítol 39 del Quixot, en què Alacant és el port d’eixida cap a Gènova en el relat del captiu: "(...) el vno tomó el viage de Salamanca, el otro de Seuilla, y yo el de Alicante, adonde tuue nueuas que auia vna naue ginouesa que cargaua alli lana para Genoua". I no era un viatge exempt de riscos aquell d’Alacant a Gènova a tenor del relat que apareix en el capítol X del llibre III de Persiles y Sigismunda: el captiu, en aquesta ocasió, ho ha sigut en aquesta travessia poc després d’eixir del port d'Alacant. Queda així inaugurada en l’obra cervantina aquesta relació que té la seua segona fita referencial en la façana de l’ajuntament de la ciutat d’Alacant, que exhibeix la làpida de marbre blanc que es va encomanar a Vicente Bañuls l’any 1905 amb motiu de la commemoració del tercer centenari de la publicació del Quixot. El tercer representa un clar protagonisme de la nostra universitat: la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, una de les targetes de visita de la Universitat d’Alacant, que conjumina la vocació humanística amb el progrés tecnològic, de manera que ofereix continguts amb el màxim rigor científic i en les millors condicions tècniques per a l’usuari.

En segon lloc, Shakespeare coneixia Alacant d’una manera indirecta, de la mateixa manera que molts dels seus compatriotes, coetanis i no, pels vins. Només aquest coneixement fa possible un joc de paraules entre Alacant –pronunciat alligant– i elegant en el segon acte de The merry wives of Windsor (Les alegres casades de Windsor). Ara bé, en el plànol científic he de subratllar el treball del professor González Fernández de Sevilla, Shakespeare en España: crítica, traducciones y representaciones, capdavanter a indagar la presència i influències de l’autor britànic al nostre país. Això el va conduir a celebrar l’any 2006 a Alacant la primera trobada científica que, amb el títol Cervantes i/and Shakespeare. Nuevas interpretaciones i aproximaciones comparativas, tendia el pont entre els dos pilars de les lletres universals que van compartir el temps de l’existència. La commemoració del quart centenari que arranca avui comportarà un esglaó més en aquesta pròspera línia de treball.

En tercer lloc, celebrar el nom i l’obra de Ramon Llull en un territori, que ho va ser, del Regne de València i de la Corona d'Aragó implica un deure com a celebració de la nostra llengua catalana. Només això ja seria un motiu sobrat, però cal afegir-hi la dimensió europea i mundial de qui, expressant-se en català, llatí i àrab, va saber guanyar-se el reconeixement perdurable més enllà de les seues fronteres –lamentablement, potser, molt més que en aquelles. La Universitat d’Alacant comparteix amb Llull l’amor per la seua llengua i cultura, la vocació mediterrània i internacional, el desig d’unir els pobles de les ribes del Mare Nostrum o la passió per les humanitats i les ciències. Tot això ens uneix amb qui va ser nomenat patró dels informàtics d’Espanya l’any 2007, però, a més, com en el cas de Cervantes, ha donat nom a un projecte que reuneix la tecnologia més avançada amb sabers més tradicionals, el patrocinat pel Col·legi Notarial de València i desenvolupat pel Departament de Dret Civil i el Laboratori de Geomàtica de l’Institut Universitari de Geografia, els dos de la Universitat d’Alacant, amb el nom de Projecte Ramon Llull.

Aquest any 2016 i els centenaris se centren en la cultura autèntica que Cervantes, Shakespeare i Llull van plasmar en les seues obres. Es tracta d’un homenatge no dirigit a les seues cendres oblidades, sinó al seu pensament, a la seua llengua, als seus llibres, ja que el que van voler dir d’ells ho van dir en vida en els seus textos i així segueixen vius.

Gràcies. 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464