Saltar apartados

Investidura com a doctora honoris causa de l'Excma. Sra. Margo Glantz

Alacant, 8 de novembre de 2017

Molt bon dia a totes i a tots i benvingudes i benvinguts a la Universitat d’Alacant. 

L’acte d’investidura d'un nou doctor honoris causa és un acte acadèmic solemne i tradicional, un cerimonial carregat de simbolisme ritual que reuneix membres de la comunitat universitària i els representants institucionals davant la societat alacantina amb la presència d’autoritats i representants dels nostres governs. 

Siguen, per tant , les meues primeres paraules d’agraïment per acompanyar-nos-hi.

Gràcies per estar avui ací, a la seu universitària de la ciutat d’Alacant, de la nostra universitat. 

M'agrada començar el discurs en la nostra llengua pròpia com una petita mostra de la nostra cultura i patrimoni, com a símbol d'un càlid acolliment cap a aquells i aquelles que avui ens visiteu i ens acompanyeu. 

Així, doncs, gràcies a totes i tots vostès per la seua presència avui ací, en aquest emotiu acte d'investidura com a doctora honoris causa de la professora Margo Glantz.

I, especialment, i si m'ho permeten, a totes les professores i els professors, amigues i amics que han participat (que heu participat) en el col·loqui Margo Glantz: narradora heterodoxa, assagista dissident i que avui tanquem amb aquest emotiu coronament d'aquest doctorat honorífic. 

La Universitat d'Alacant acull, en el seu claustre, a la il·lustre escriptora Margo Glantz, de dilatada trajectòria en el món de les lletres tant en el seu país com en la resta de l'àmbit llatinoamericà, i que manté estretes relacions científiques i acadèmiques amb la nostra universitat. 

En la laudatio s'ha posat de manifest la prestigiosa trajectòria de Margo Glantz. I voldria felicitar la professora Alemany per la brillant laudatio, que reflecteix les extraordinàries aportacions de la nostra doctora, com també agrair-li l'organització del col·loqui internacional i el conjunt d'activitats al voltant de la figura i l’obra de l’escriptora que avui homenatgem. Moltes gràcies, Carmen! 

Però, permeteu-me que, abans de centrar-me en aspectes destacats de l'obra de la doctora Glantz, trace les línies institucionals que imbriquen amb aquest significatiu doctorat honoris causa. 

En l'acte d'obertura del curs acadèmic es van traçar les principals línies estratègiques que es pretenen dur a terme durant el curs acadèmic i basades en el pla estratègic. 

A més de la millora constant en la qualitat de la formació universitària i de la necessària excel·lència en la investigació i en la transferència de coneixement com a element decisiu per a millorar la productivitat i la competitivitat econòmica, vam seguir potenciant els vincles amb el nostre entorn institucional, econòmic i social més pròxim, en línia amb les claus estratègiques d'un espai del coneixement socialment responsable. 

Així, la universitat, a través d'un conjunt d'iniciatives i actuacions diverses, continua afavorint la inclusió social i es constitueix en instrument útil per a millorar el benestar, elevar els nivells de desenvolupament, fomentar la creativitat i afavorir la transmissió de valors. 

És més, la universitat, en estreta cooperació amb els poders públics, les empreses i altres institucions de la societat civil, aposta pel desenvolupament de projectes a escala del territori i del seu entorn, que connecten fecundament la formació i la investigació amb les necessitats de l'entorn, al temps que establisquen mecanismes de connexió amb el sistema productiu i faciliten l'emprenedoria i la inserció laboral dels titulats. 

Però no els parlaré de tot això, els parlaré de l'impuls a la internacionalització com una aposta irrenunciable en diverses dimensions i direccions. 

La Universitat d'Alacant té signats convenis de mobilitat i és sòcia de més de nou-centes universitats en més de cent països repartits entre els cinc continents. Som conscients del potencial d'aquesta extensa i farcida xarxa de relacions, no solament per a la universitat com a ambaixadora i carta de presentació de la província, sinó per a les seues ciutats i, potencialment, per a les seues institucions i empreses. 

Som conscients del fet que l'espanyol siga, segons l'Institut Cervantes, la segona llengua nativa més parlada del món, després del xinès mandarí, i el segon idioma de comunicació internacional. 

Ens faríem, em sembla, un flac favor si no consideràrem els estrets vincles que ens uneixen amb els països llatinoamericans, si no tinguérem en compte el seu potencial i el mutu benefici que podríem obtenir d'una col·laboració més estreta amb aquests. 

La internacionalització exigeix un conjunt de canvis extensos i profunds, una vertadera estratègia transversal que ha de reunir els esforços concertats d'investigadors i investigadores, personal docent, estudiants, personal d'administració i serveis i de tot el personal implicat en la gestió de la universitat. I més enllà de les universitats, de l'administració, amb l’eliminació i la simplificació de tràmits burocràtics de convalidació i de visats que activen el procés. 

Cal assenyalar, a més, fins a quin punt l'increment de la internacionalització i la mobilitat és no solament una oportunitat per a atraure talent d'alumnat i professorat potencials, sinó per a corregir en el futur la caiguda de la demanda interna d'educació superior pel descens de la natalitat i evitar la crisi o el tancament de titulacions. 

La nostra Universitat té, des de la seua creació, un compromís acadèmic, científic, cultural i social amb Amèrica Llatina, mantenim convenis amb nombroses universitats de tots els països d'aquesta regió del món. 

I és en aquest àmbit on m'agradaria destacar algunes de les accions estratègiques i aliances que mostren la nostra estreta relació i compromís amb Amèrica Llatina. 

En primer lloc, la nostra Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, l’objectiu principal de la qual és la digitalització i difusió de la cultura hispànica. 

Va ser creada l’any 1999 per iniciativa de la Universitat d'Alacant i amb el patrocini del Banc Santander i de la Fundació Marcelino Botín. Actualment està gestionada per la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i presidida per Mario Vargas Llosa, doctor honoris causa per la nostra universitat.

La Biblioteca Virtual va ser inaugurada per l'escriptor contemporani Mario Benedetti l'any 2000, el qual va cedir la seua imatge, la seua veu i les seues paraules. 

L’any 1997 Benedetti va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant (va ser el seu primer nomenament com a honoris causa i va ser el primer llatinoamericà que va entrar per eixe procediment en el nostre claustre de doctors i doctores). 

La Biblioteca Virtual compta, entre d’altres, amb la Biblioteca d'Autor Raúl Zurita, amb la cessió de la seua veu i la seua paraula. Raúl ens visitarà la setmana vinent i també és doctor honoris causa per la nostra universitat. 

En segon lloc, el nostre Projecte Havana, que naix el 1996 d'un acord entre la Universitat d'Alacant i l'Oficina de l'Historiador de la Ciutat de l'Havana, oficina dirigida per Eusebio Leal Spengler, doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant, que va tenir com a objectiu principal la rehabilitació de l'Havana Vella, declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO l’any 1982. 

Des del curs 2006, la Universitat d'Alicante té un conveni amb el Ministeri d’Educació Superior per a desenvolupar activitats sota el paraigua del Projecte Havana, que té com a objectiu ajudar les universitats cubanes i altres institucions amb competències en educació superior a desenvolupar ensenyaments i intercanvis científics que tendisquen a millorar la formació en àrees especialment susceptibles per al desenvolupament econòmic, social i cultural del país. 

En tercer lloc, el Centre d'Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti. 

Des de la seua creació el 1999, el Centre d'Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti ha desenvolupat relacions de la Universitat d'Alacant amb diferents institucions acadèmiques i culturals de l'àmbit geogràfic llatinoamericà, i de l'àmbit europeu centrat en els estudis llatinoamericans, que han sigut fonamentals per a la política d'internacionalització de la institució. D'aquestes relacions han sorgit nombrosos estudis i activitats que han contribuït que la nostra Universitat siga un referent inqüestionable dins del món universitari iberoamericà. 

En quart lloc, el Campus Iberoamericà de la Universitat d'Alacant, un centre d'excel·lència acadèmica amb Amèrica Llatina que, a més de vertebrar i coordinar les diferents activitats, incrementa la nostra presència i el nostre compromís a través de l'oferta de títols, de projectes d’investigació, de programes de doctorat, d'Erasmus +, d'intercanvis de professorat i estudiantat; en definitiva, una estratègia conjunta i aliança singular amb institucions i països llatinoamericans. 

I, en cinquè lloc, cal destacar els nombrosos projectes de cooperació finançats per la Unió Europea, els cursos i seminaris, els projectes d’investigació, els doctorats són mostres de la nostra relació amb Amèrica Llatina. 

I avui reforcem el nostre compromís amb Llatinoamèrica, amb Mèxic, a través d'aquesta investidura de Margo Glantz com a doctora honoris causa. 

No són pocs els honoris causa que aquesta Universitat ha concedit a estudiosos, professors, escriptors i intel·lectuals llatinoamericans, i especialment la Facultat de Filosofia i Lletres ha sigut la que amb més insistència, per la seua naturalesa, ha propiciat que siguen escriptors d'aquells països els que reben tan alta distinció. Torne a recordar l'uruguaià Mario Benedetti, el peruà Mario Vargas Llosa, el xilè Raúl Zurita. I ara és Mèxic, país amb el qual Espanya ha mantingut estretíssimes relacions intel·lectuals, el que estarà representat de la mà de l'escriptora Margo Glantz. La nostra història, no tan llunyana, deu molt a Mèxic. De la mateixa manera que els pares de l'escriptora van partir del que és avui dia Ucraïna i van trobar a Mèxic un lloc d'acolliment i de respecte, el mateix va ocórrer amb no pocs intel·lectuals espanyols que van haver d'exiliar-se, després de la Guerra Civil, del nostre país. Recordem José Gaos, León Felipe, Luis Cernuda, Max Aub o l'alcoià Juan Gil-Albert i tants altres que es van instal·lar a Mèxic i allí van poder desenvolupar el que des d'ací se'ls va impedir, raó per la qual van establir col·laboracions intel·lectuals mútues que van enriquir la cultura mexicana. 

A ella li ha tocat ser la primera dona honoris causa per la Facultat de Filosofia i Lletres, una distinció que s'uneix a moltes altres com la de ser membre numerària de l'Acadèmia de la Llengua (1996), i entre els últims premis i reconeixements que ha rebut cal assenyalar el Premi FIL de Guadalajara en llengües romàniques (abans Juan Rulfo) (2010), la Medalla d'Or de Belles Arts (2010), el premi Clementina Díaz y de Ovando (2013), el Premi Iberoamericà de Narrativa Manuel Rojas (2015) i la XVI Presea Cervantina. En dates molt recents ha rebut el prestigiós premi Alfonso Reyes del Col·legi de Mèxic a la seua activitat com a escriptora i investigadora. 

A aquesta Universitat, la d'Alacant, li honra que algú de la seua talla intel·lectual, dona de cultura vastíssima, que ha sigut professora en les universitats més importants del món, que ha rebut altes distincions dins i fora del seu país, tinga també en el seu llistat a la nostra universitat. A més, ens congratulem que aquest siga el seu primer honoris causa en una universitat europea, continent tan visitat i conegut per la nostra autora. I vull traure a col·lació no solament les seues visites al nostre campus i també a seus, com la de Biar, per a impartir cursos i conferències, sinó la seua decidida contribució a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes amb l'elaboració de la Biblioteca d'Autor Sor Juana Inés de la Cruz; posteriorment, i dirigida per la professora Beatriz Aracil, se li va dedicar la Biblioteca d'Autora Margo Glantz. 

Avui concedim un honoris causa a una intel·lectual que ha diversificat la seua activitat com a profesora, com a escriptora, com a acadèmica, com a traductora i com a periodista. Ha sigut col·laboradora de periòdics i revistes com Excélsior, Unomásuno, La Jornada, i també en el periòdic espanyol El país. Però vull destacar la seua abundant obra crítica que aborda des de la literatura virreinal a la contemporània. Les seues aportacions a l'estudi de la literatura, a parer dels crítics, són referència obligada perquè ha sabut oferir una nova forma d'acostar-se als estudis literaris. Una activitat continuada que, a partir de final dels anys setanta del passat segle, ha anat acompanyada de la seua activitat com a escriptora. En el cànon literari ja són referència novel·les com Las genealogías, Síndrome de naufragios, El rastro, Apariciones o Saña que li han valgut premis com el Magda Donato, el remi Xavier Villaurrutia, ser finalista del Ppremi Herralde o el premi Sor Juana Inés de la Cruz. En els seus escrits, més enllà de totes les novetats que aporta, allò que ara vull destacar és el seu compromís amb les humanitats i amb la cultura, amb la igualtat d'oportunitats per als més desfavorits. I és notable la seua lluita contra les guerres, contra els genocidis, la seua lluita perquè les dones isquen de l'ostracisme històric; no solament les escriptores o les intel·lectuals de temps passats, sinó les dones del carrer, les maltractades, les injuriades, les que continuen patint els despropòsits dels nostres dies. 

Avui enfortim el nostre compromís científic, acadèmic, cultural i social amb Amèrica Llatina i amb Mèxic en particular, i voldria manifestar la nostra més sincera felicitació i agraïment a Margo Glantz pel seu suport a la Universitat d'Alacant i pel seu compromís social, artístic i cultural. 

Moltes gràcies i bon dia. 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464