Saltar apartados
  • UA
  • Oficina del Rector
  • Lliurament de la Medalla d'Or de la Re.. Valenciana a la Universitat d'Alacant

Lliurament de la Medalla d'Or de la Reial Acadèmia de Medicina i Ciències Afins de la Comunitat Valenciana a la Universitat d'Alacant

Alacant, 2 de febrer de 2017

Molt bona vesprada.

Voldria, en nom de la Universitat d’Alacant, agrair a la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana i, especialment, al seu president, l’Excel·lentíssim Sr. Antonio Llombart Bosch, la concessió de la Medalla d’Honor d’aquesta institució a la Universitat d’Alacant, en reconeixement a la important aportació feta per aquesta com a pionera en la instauració dels estudis de Medicina, l’any 1979, com també als valors que les dues institucions representen en la ciutat i en la província d’Alacant.

Una distinció, en fi, que reconeix l’esforç i l’obstinació de punts professionals que van participar en la implantació dels estudis de Medicina a les nostres comarques, amb metodologies d’ensenyament/aprenentatge innovadores i resultats excel·lents en les proves MIR.

Gràcies, per tant, a aquests professionals, professors, i personal d’administració i serveis que durant disset cursos acadèmics formaren nombrosos professionals de la medicina que avui dia lideren la professió clínica. I fonamentalment, agrair i felicitar les persones, dones i homes, pioners en la posada en marxa d’aquesta titulació. Al professor Gil Olcina, rector de la Universitat en aquell inici de la titulació, per l’aposta ferma i constant que va fer d’una titulació de prestigi i de qualitat, a Carlos Belmonte, per aquell temps vicerector d’Ordenació Acadèmica i un dels artífexs principals de la posada en marxa de la Facultat, juntament amb el primer degà Alfonso Puchades, o els professors Justo Medrano, Javier Merino, Rosa Ballester, Emilio Balaguer, entre d’altres. Gràcies a tots per una contribució tan brillant a la societat.

No va ser senzill. D’acord amb la importància que la Universitat d’Alacant concedia a la titulació de Medicina, la inversió de dotacions i recursos en aquesta àrea de coneixement es va traduir en un cost important en professorat, personal d’administració i serveis i infraestructures de tot tipus (de físiques a bibliogràfiques), que va permetre que la Facultat de Medicina de la Universitat d’Alacant fóra considerada una de les més avançades d’Espanya, amb investigacions d’alta rellevància en diferents camps, i, a la mateixa Universitat, millorar la seua valoració i prestigi com a institució jove però capdavantera, en benefici mutu.

Comprendran, llavors, que la decisió de segregar la Facultat de Medicina, juntament amb altres estudis i instituts, de la Universitat d’Alacant ens sorprenguera desagradablement. Si no es va vulnerar el principi d’autonomia universitària, se’ns va arrabassar, al nostre entendre, sense prou criteris justificatius, una de les nostres facultats fundacionals, amb un reconegut prestigi docent i investigador i diversos centenars de professors amb importants projectes d’investigació en marxa.

No únicament, en fi, se’ns desposseir d’una marca decisiva de la nostra identitat des de l’origen, sinó que es van posar serioses traves al desenvolupament potencial d’una vigorosa especialització en Ciències de la Salut, feliçment no clausurada per complet per la decisió de nombrosos professors i investigadors d’aquesta àrea de coneixement de romandre vinculats a la nostra Universitat.

Enteneu-me bé, mai vam tenir res a oposar al fet que una província amb població, recursos i necessitats de formació, superiors a la gran majoria de les províncies de l’Estat, tinguera un campus universitari alternatiu, amb ordre fins i tot complementari. Ni menys encara vam voler menyscabar el sentit i el valor d’una universitat germana, com considerem la Universitat Miguel Hernández.

Però és la nostra convicció també que, més enllà de la legalitat de la readscripció d’estudis entre universitats, avalada per la sentència del Tribunal Constitucional el 2005, la imposició d’una segregació de centres consolidats és una decisió traumàtica, com ho evidència el fet que la que vam patir haja sigut, fins ara, l’única que hi ha hagut a tot l’Estat, en els vuit-cents anys d’història universitària en aquest país. I que tinguera la condemna unànime de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, la CRUE, que la van considerar una extralimitació abusiva del poder polític i una ingerència inadmissible en l’àmbit de l’autonomia universitària.

Així, vam quedar tocats, ferits, però no enfonsats ni esgotats. Vam mantenir, de fet, una Facultat de Ciències de la Salut, amb titulacions com a Infermeria, considerada la més prestigiosa d’Espanya, i Nutrició Humana i Dietètica, nombrosos màsters –alguns d’aquests en col·laboració amb la Universitat Miguel Hernández d’Elx-, i programes de Doctorat, en Ciències de la Salut i també en ciències experimentals i biosanitàries en la Facultat de Ciències, que segella la col·laboració entre investigadors procedents de diferents àrees de coneixement: Química, Biologia i Biotecnologia, Medicina, Infermeria, Salut Comunitària, Salut Pública i Tecnologies de la Informació aplicades a la salut.

I estem en fase de creació de l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant – Fundació FISABIO (ISABIAL) que es concep com una estructura funcional d’investigació biomèdica d’excel·lència multidisciplinària i translacional orientada a la investigació bàsica, clínica, epidemiològica i en serveis de salut, que es troba en l’Hospital General Universitari d’Alacant.

És a dir, no ens quedem de braços creuats, i hi ha evidència que tenim grans investigadors i equips d’investigació d’altíssim nivell, com queda testificat, com un exemple singular, per la candidatura de Francis Mojica, microbiòleg de la nostra universitat, al Premi Nobel de Medicina per la revolució de la tecnologia CRISPR, per a molts, l’aportació a la Medicina més important d’aquest segle, i que recentment ha rebut el premi Fronteras de Conocimiento BBVA, i és el primer i únic espanyol que treballa a Espanya que l’ha rebut.

O com testifica Top Doctors , el directori mèdic de major prestigi a nivell internacional, que va donar a conèixer fa uns dies el llistat dels cinquanta doctors espanyols més valorats de la medicina privada en el nostre país, uns premis que la companyia fa una dècada que atorga als Estats Units i que van arribar amb força a Espanya el 2014 com a reconeixement a l’excel·lència en la Medicina del país, entre els cinquanta metges reconeguts el 2016, se’n troben cinc de la Comunitat Valenciana; dos d’ells, d’Alacant. Un, professor de la Universitat d’Alacant i l’altre, catedràtic de la Facultat de Medicina fins a la segregació.

És, a més, un fet incontestable que no hi ha cap universitat prestigiosa, o que aspire al reconeixement públic que avui sancionen els rànquings a escala global, que no tinga la titulació de Medicina. Per tant, em pregunte, hem de conformar-nos amb jugar en una lliga menor a la de l’excel·lència, a conseqüència d’una discutible decisió política presa ja fa quasi dues dècades, contrària al sentir majoritari de la nostra comunitat universitària, manifestat amb una claredat aclaparant en la Junta de Govern que va habilitar el nostre recurs al Tribunal Constitucional (36 vots a favor, 2 en contra i dues abstencions), i lesiva per als nostres interessos passats, presents i futurs?

Permeteu-me que no aposte per la resignació. Que faça una empenta pel nostre lloc en un sol al voltant del qual girem i girarem inexorablement, i que es una mostra indiferent i aliè a les conseqüències d’una decisió immotivada. Una aposta al nostre favor i contra ningú. Una aposta per al futur, no davant del passat; no per a corregir l’ahir, sinó per a guanyar el demà.

Alacant és la cinquena província espanyola per aportació al PIB i per població, a molt escassa distància de la quarta, Sevilla, que només molt recentment, i al llarg d’aquesta interminable crisi, ens ha superat en els dos paràmetres. És també l’única, entre les cinc primeres províncies espanyoles per població o PIB, que no té la capitalitat autonòmica. Una raresa. I encara entre les deu primeres per PIB o població, les excepcions a la norma de la capitalitat, formal o real, són molt escasses.

Dupliquem i fins i tot quadrupliquem la població de moltes províncies que tenen una Facultat de Medicina pública. I nombroses comunitats autònomes que tenen una població similar o inferior, fins i tot netament inferior, a la de la província d’Alacant, tenen més d’una Facultat de Medicina pública.

No crec, doncs, que hi haja un problema de falta de demanda. De fet, les dues fallides universitats privades que van pretendre obrir-se a les nostres comarques els últims anys (la Universitat Catòlica d’Alacant a Sant Joan d’Alacant i la Mare Nostrum University del Campello) oferien títols de Medicina i d’altres especialitats de Ciències de la Salut, perquè es feien ressò d’una demanda insatisfeta.

Des del curs 2005/2006, d’altra banda, hi ha a Espanya nou Facultats de Medicina privades, amb un creixement espectacular de l’oferta –pròxim al 400%–, malgrat els problemes que l’ensenyament privat de la Medicina implica (subjectivitat en l’admissió, sota nivell d’èxit en les proves MIR, saturació de les pràctiques, problemes d’acreditació de l’ANECA), que hauran de confirmar si acullen més alumnes dels formalment oferits, que hauran d’aclarir els mètodes de selecció, i que hauran de mostrar si compleixen amb els estàndards aprovats en els plans d’estudis.

A més, no cal dir que el sistema sanitari públic i privat d’Espanya gaudeix d’un prestigi merescut (fins a fa pocs anys, 2012/13, Espanya era el setè sistema sanitari millor del món segons l’Organització Mundial de la Salut), mentre que el nostre país és la tercera destinació mundial en recepció de turistes.

I per si no fos prou, les comarques d’Alacant gaudeixen d’inqüestionables avantatges naturals i culturals, i d’un sector turístic potent, com també de clústers de la salut ben assentats i prestigiats, organitzats en el Clúster Alicante Salud, amb especialitats i tècniques de reconegut prestigi en reproducció assistida, estètica, oftalmologia, odontologia i salut oral, rehabilitació física i neurològica, cirurgies cardiovasculars, bariàtriques i metabòliques, oncologia i wellness, entre d’altres, que requereixen de l’aportació d’un elevat nombre de professionals mèdics d’alta qualificació en especialitats poc convencionals i insuficientment ateses.

L’anomenat “turisme de salut” o “turisme sanitari”, d’altra banda, és un sector a l’alça per al qual la província d’Alacant sembla estar particularment dotada, tant per la qualitat de vida i la consolidada oferta turística que té com per la contrastada rellevància i densitat del seu sistema sanitari públic i privat.

I quan a la força combinada dels dos factors cal afegir:

- accessibilitat i vols assequibles dels principals mercats emissors;

- canals consolidats de promoció i comercialització del turisme;

- possibilitat de sinergies amb tractaments complementaris de salut (centres de talassoteràpia, balnearis/termalisme, rehabilitació, relax/bellesa, centres geriàtrics);

- els efectes positius del clima i la dieta mediterrània en el benestar físic i mental –més encara si es tracta de poblacions envellides–;

- relació preu/qualitat competitiva;

- i l’entrada en vigor de la directiva de salut transfronterera,

no sembla aventurat pensar que la província, de nord a sud d’aquesta, podria, si aposta amb força pel turisme de salut, tant desestacionalitzar la seua oferta amb un turisme d’un alt valor afegit, com requerir un major nombre de professionals mèdics i sanitaris.

Deixeu-me que vaja acabant. La Universitat d’Alacant no renuncia a jugar en les lligues majors universitàries, els agents de les quals tenen invariablement una Facultat de Medicina. Ni es resigna a romandre en una estable “zona de confort”, com la que gaudeix ara. I menys encara està disposada a abdicar de les seues responsabilitats respecte del desenvolupament econòmic, social i cultural de les nostres comarques que li dóna sentit i suport, en conjunció amb totes les institucions públiques i privades que articulen el seu teixit.

He intentat argumentar les raons per les quals crec que la Universitat d’Alacant i la les nostres comarques mereixen i requereixen una nova Facultat de Medicina. Per resumir: Tenim els fonaments, el capital humà suficient i sobradament dotat com per a ser la base d’aquesta nova Facultat, amb investigadors i especialistes d’un alt nivell. Un llindar demogràfic que la justifica. I un ecosistema econòmic, una “atmosfera”, un “ambient”, que ve donat per l’especialització productiva de les nostres comarques i l’emergència d’iniciatives espontànies, en diverses especialitats i en diferents municipis, que fan recomanable la posada en marxa i desenvolupament d’aquesta.

Els anuncie, doncs, que ens proposem fer abans de l’estiu un nou pla d’estudis, a càrrec dels Departaments de Ciències de la Salut i de Ciències, per a l’obtenció del grau en Medicina, amb la finalitat que, després de l’acreditació d’aquest per l’ANECA i l’autorització per la Generalitat Valenciana, puga implantar-se a la Universitat d’Alacant. A parer nostre, per a bé de la Universitat i de les nostres comarques.

I acabe com vaig començar, agraint a la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana la concessió de la Medalla d’Honor, que faig extensiva a tots els professionals que van facilitar la seua posada en marxa, la van consolidar, la van dotar de qualitat, van considerar una ingerència la segregació i segueixen creient en l’oportunitat que ens brinda el desenvolupament econòmic, social i cultural d’Alacant.

Moltes gràcies i bona nit. 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464