Saltar apartados

Lliurament del Llorer d'Or a Bernat Capó

Benissa, 2 de març de 2017

El passat 25 de gener el Consell de Govern de la Universitat d’Alacant, en pronunciament unànime, acordava concedir el Llorer d’Or —una de les màximes distincions honorífiques de què disposa la nostra institució universitària— al senyor Bernat Capó i Garcia. I hui ens reunim ací a Benissa, en la Seu Universitària, per fer efectiva la concessió i retre l’homenatge corresponent a la figura i l’obra d’un benisser universal, Bernat Capó. 

Com vos deia, el Llorer d’Or es concedeix a les persones o institucions de prestigi internacional en el camp de les ciències, la investigació, la docència, la creació artística, l’esport o la solidaritat. Amb el lliurament del nostre guardó a una personalitat de la rellevància de Bernat Capó, la Universitat d’Alacant s’enorgulleix d’apropiar-se, d’alguna manera, de la seua persona i de la seua obra. D’alguna manera també, amb esta distinció, materialitzem el nostre compromís d’institució vertebradora de la nostra terra i de la seua gent, dels seus paisatges i dels seus territoris. 

Bernat Capó s’afegeix a la nòmina de personalitats que l’han rebut en els últims anys: l’artista Sixto Marco, el professor Germà Bernàcer i el crític literari Ricardo Senabre. La seua trajectòria professional i cívica, absolutament admirable, representa exactament això: l’excel·lent prestigi en el camp de les lletres i —encara més important— el valor de la solidaritat, elements destacats de la nostra distinció honorífica. 

Després de tota una vida consagrada al periodisme en mitjans com Levante, Tramontana, Información, Primera Página, Saó, El Garbell, El Temps o El Poble de la Marina, Bernat ara com ara passa per ser «el degà del periodisme valencià». 

A més a més, al llarg de la seua dilatada, productiva i intensament aprofitada vida, ha bastit una obra literària absolutament valuosa i singular en el seu context, amb títols com Gente inolvidable; Estampes pobletanes; De Berdica a Nova York; Espigolant pel rostoll morisc; Rèquiem per una amistat; Benissa. Crónicas de un pueblo; El rossinyol del Pou d’Avall, entre d’altres. 

Però jo voldria destacar, fins i tot encara per damunt de l’admirable i excepcional trajectòria professional de Bernat Capó com a periodista i escriptor, la seua dimensió com a home bo. Com acabem d’escoltar: com a persona de trellat, capaç d’aglutinar consensos; com a dinamitzador de projectes (no debades, tots sabem ací que Bernat és qualificat en la Gran Enciclopèdia Catalana com «un actiu divulgador cultural»); i, per descomptat, com a referent cívic de primeríssim ordre en el procés de reconstrucció lingüística i cultural que la societat valenciana ha protagonitzat en l’últim mig segle. 

M’agradaria, aprofitant una oportunitat tan especial com esta, subratllar la idea. I ser molt clar en este sentit: en l’àmbit de la cultura, i en un context com el valencià, pocs reptes són tan importants com el de la normalització i la vivificació de les paraules; pocs objectius són tan nobles, lloables, justos i necessaris com la promoció, la dignificació i el foment de la llengua, la literatura i la cultura pròpies. 

Des dels seus inicis, la Universitat d’Alacant, entre els seus fins, té estatutàriament establerta una aposta compromesa i decidida per la llengua i la cultura dels valencians i de les valencianes. A més, ha sigut una peça clau en la dinamització de la Seu on ens trobem. L’empremta de la Universitat d’Alacant en la Marina Alta té un abans i un després gràcies a la col·laboració de Bernat Capó. 

Benvolgut Bernat... La teua vida, el teu treball, la teua obra i la teua llum han convergit sempre amb estes finalitats de la institució que represente. Si hui estem tots ací al teu poble per a lliurar-te el Llorer d’Or és perquè entenem i apreciem com a modèlica la teua aportació —professional i personal— al coneixement, la cultura, l’extensió universitària i la formació contínua. Els teus articles, els teus llibres i la teua humanitat han contribuït —i contribuiran per molts anys— a fer que la nostra puga ser una societat més tolerant, més igualitària, més desenvolupada i més genuïna. El teu exemple serveix per al desenvolupament de la civilitat, de la sensatesa i de la pau; i per a comprendre millor això que adés he insinuat i que ara, per concloure, vull formular ben clar: que «la consolidació i la plena normalització» de la llengua pròpia del país és una condició sine qua non per a la dignificació, l’òptim desenvolupament i l’apuntalament d’una veu pròpia, com a valencians dins de la universalitat. 

Els seus llibres en són testimoni. Així, l’estima a la seua terra es pot entendre en un petit fragment del volum Espigolant pel rostoll morisc de l’any 1980 que diu:

"Havia descobert l’indret somiat. Tranquil, silent, lluny del soroll ciutada%u0300, al costat de les muntanyes, amb la mar sempre al fons com una ratlla blava, cami%u0301 obert a l’aventura possible, pero%u0300 mai no desitjada. Tenir una casa amb la llar sempre encesa a l’hivern i a l’estiu obrir les finestres per permetre l’entrada de la brisa i escoltar el cant dels grills a les nits i les cigales al migdia. I llegir, escriure i caminar, i xarrar amb la gent del poble, de saviesa natural."

Gràcies, Bernat, per la teua obra, pel teu treball, per la teua lliçó vital. Per ser un bon professional en les activitats que has dut endavant. Per dotar el teu poble —i el nostre món— de paraules, idees, memòries, savieses, històries i il·lusions de trellat. Per a la Universitat d’Alacant és un honor lliurar-te ací a Benissa, en la Seu Universitària, el Llorer d’Or.

Moltes gràcies. 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464