Saltar apartados
  • UA
  • Oficina del Rector
  • Obertura del curs acadèmic 2017-2018 i.. causa de l'Excm. Sr. António Campinos

Obertura del curs acadèmic 2017-2018 i investidura com a doctor honoris causa de l'Excm. Sr. António Campinos

Alacant, 13 de setembre de 2017

L’obertura de curs és un acte acadèmic solemne i tradicional, un cerimonial carregat de simbolisme, un ritual que reuneix la comunitat universitària i els seus representants institucionals davant d’una àmplia representació de la societat alacantina amb la presència de les autoritats i representants dels nostres governs.

Siguen per tant les meues primeres paraules d’agraïment per acompanyar-nos.

Voldria ara, felicitar el professor Miralles, per la lliçó inaugural del curs 2017-2018. Gràcies, Juan Antonio per la lliçó i per la magnífica tasca que has fet al llarg de tants anys en pro de la nostra universitat.

Com correspon a un acte oficial, formal, d’obertura de curs acadèmic, inicie aquesta intervenció donant la benvinguda a la nova generació d’estudiants que s’incorporen en este curs, tant en estudis de grau com de postgrau. Amb 5.800 places de nou ingrés ofertades, cobertes al 99.3%, i amb més de 8.000 estudiants en llista d’espera, la Universitat d’Alacant respon ajustadament a les necessitats de formació de la nostra societat.

Voldria ara dirigir-me a tots els companys que acabeu de pujar a l'estrada per a arreplegar la medalla de plata o la placa que la Universitat, la vostra Universitat, us ha concedit. Aquestes distincions no són més que una manera simbòlica de reconèixer la dedicació i l’esforç cap a la universitat, ja siga per fer 25 anys que esteu al servei d'aquesta institució o per haver arribat a l'edat de jubilació.

Per als membres de la comunitat universitària que, dissortadament, ens han deixat al llarg del passat curs acadèmic, vull expressar el meu respecte i la meua consideració més sentits. 

Avui, en la solemne obertura del curs 2017-18 a la Universitat d'Alacant, commemorem, en una feliç coincidència, dos esdeveniments singulars: la concessió del doctorat honoris causa a António Campinos, director executiu de l'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), i el seixantè aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, germen de l'actual Unió Europea. 

Pel primer, volem reconèixer la contribució personal d'António Campinos a una major i millor integració de l'agència europea a Alacant, amb el suport unànime del Consell de Govern i del Consell Social, més enllà dels brillants mèrits acadèmics i professionals que té, que ha glossat magníficament la padrina, la professora Algarra, a la qual agraïsc i felicite per l'extraordinària laudatio feta del doctor Campinos, com també pels consells i suport constant com a secretària general de la Universitat. 

Què va suposar la ubicació de l’aleshores anomenada Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (OAMI) a Alacant a mitjan dels anys 90? Primer de tot, i més enllà dels gens menyspreables impactes econòmics i socials, va situar la ciutat i la província en el mapa. Va permetre que Alacant fóra coneguda, així a Europa com a Àsia o en la resta del món. I va impulsar innovacions que van ser, i són, exemple i esperó per a la resta d'empreses i institucions de la província. 

Però mentre que l’any 2010 l'Euro agencia era poc coneguda, que no se sabia què era i a què es dedicava, i que la seua integració en la ciutat i la província era escassa i precària, l’any 2015 set de cada 10 alacantins coneixien l'Euro agencia i quasi vuit de cada deu en coneixien la ubicació, si bé les seues funcions i àmbit d'actuació romanien parcialment ignorats (segons l'Informe d'impacte de l'EUIPO a la Comunitat Valenciana 2015, de la Cambra de Comerç d'Alacant). 

Tampoc, per cert, s'ha fet prou insistència en la contribució de l'EUIPO a l'economia d'Alacant i de la Comunitat Valenciana, considerant els efectes directes, indirectes i induïts, en una trajectòria alcista des del 2009, data del primer informe en el qual es quantificava l'impacte econòmic de l'activitat de l'agència sobre el sistema productiu local i de la Comunitat. 

Així, l'impacte total de l'EUIPO sobre el valor afegit brut de la Comunitat ha passat de 239,6 milions d'euros el 2009 a 376,2 milions el 2015, un increment del 57% en els sis anys que abraça aquest període. En termes d'ocupació, l'activitat de l'EUIPO i els agents externs permeten generar una mica més de 3.000 llocs de treball (3.027). 

No menys important és, per una altra banda, l'impacte social de l'Oficina en l'àmbit empresarial. Els líders dels diferents sectors econòmics de la província reconeixen unànimement l'efecte d'arrossegament que l'Oficina representa per a la província, que obri noves oportunitats de negoci i impulsa la demanda agregada en benefici de les empreses alacantines. I subratllen que la presència d’aquesta podria convertir-se en un catalitzador de primer ordre en el ràdio d'acció més proper. 

L'EUIPO, a més, ha dut a terme una activitat de difusió de les seues activitats a través de diferents programes en l'àmbit educatiu. 

Permeteu-me, no obstant això, que subratlle, per raons òbvies, el paper de l'Acadèmia de l'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, creada l’any 2011, amb un Programa de Pràctiques Professionals (Pan European Seal) dirigit a joves titulats universitaris de la Universitat d'Alacant. 

I, sobretot, el màster desenvolupat per la Universitat d'Alacant en Propietat Intel·lectual, el Magister Lvcentinus, nascut el 1994, que es troba entre els millors màsters espanyols especialitzats en dret i entre els més prestigiosos programes europeus en aquesta matèria, pel qual han passat més de 700 alumnes procedents d'Europa i d'Amèrica Llatina, però amb una demanda asiàtica creixent. 

A través del Magister Lucentinus, la Universitat d'Alacant participa, a més, en el Doctorat Europeu “EIPIN Innovation Society”, primer i únic programa de doctorat subvencionat per la Unió Europea en matèria de propietat intel·lectual, que parteix de la Xarxa Europea d'Instituts de Propietat Intel·lectual (EIPIN), i estableix un doctorat conjunt en el qual col·laboren les universitats de Londres, Maastricht, Estrasburg i Augsburg, a més de la d'Alacant. 

Doncs bé, bona part d'aquests èxits han sigut conseqüència del primer Pla Estratègic de l'EUIPO 2011-2015, ja sota la direcció general executiva d'António Campinos, que no ha deixat d'assenyalar que les administracions, igual que les empreses, tenen una responsabilitat econòmica i social, i que les activitats que emprenen poden i han de tenir un impacte positiu en els ciutadans i en l'activitat econòmica general de l'àmbit en què exerceixen l’activitat. En aquest cas, la província d'Alacant i la Comunitat Valenciana. 

I és en reciprocitat amb aquest compromís explícit que la Universitat d'Alacant s'honora a concedir el doctorat honoris causa, la màxima distinció que la Universitat concedeix a una persona en reconeixement a la seua trajectòria, a António-Serge de Pinho Campinos, un professional d’una excel·lència reconeguda, portuguès d'origen, format a França (Universitat de Montpeller i Centre Europeu Universitari de Nancy), bon coneixedor així del sector privat com del públic, entre els quals ha transitat amb solvència; amb una llarga i reeixida executòria en l'àmbit de la Propietat Intel·lectual, tant professional com intel·lectual, i amb nombroses publicacions, conferències, discursos i honors en el seu currículum. 

Gràcies, doctor Campinos, per la seua complicitat i el seu compromís palès respecte del present i el futur de la Universitat d'Alacant, la província, la Comunitat i la Unió Europea! 

“Ser europeu és tenir nostàlgia d'Europa”, va escriure Milan Kundera. Nostàlgia d'un passat com l'inaugurat pels Tractats de Roma, als quals vaig fer al·lusió amb anterioritat, i dels quals enguany es compleix el seixantè aniversari. Però també, si se'm permet la paradoxa, també nostàlgia del futur, d'un futur que no hauríem de malmetre, malgrat l'evident desgast i les fractures que ha patit el projecte de la Unió Europea. Nostàlgia del futur com a absència, com la pèrdua, que no hauria d'esdevenir, d'un horitzó possible. 

“Europa és més que l'economia, és més que la moneda única, és més que el mercat interior", ha declarat recentment el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker. 

No puc estar-hi més d'acord. L'objectiu del projecte europeu era acostar els pobles i els països d'Europa, i en molts sentits ha sigut un èxit palpable. Els joves, per exemple, de tot el continent i no diguem els milions de participants en el Programa Erasmus de les universitats, es consideren europeus, i mantenen l’esperança en el futur de la Unió Europea. 

Però més integració econòmica, requereix també més integració política, una cessió de sobirania més àmplia, que, al seu torn, ha de rehabilitar l'inicial ideal europeu, basat en la confiança recíproca, la voluntat de compartir riscos, si més no parcialment, i una mica de fraternitat, un cert sentiment de solidaritat, que no excloga l'assumpció de les fallides i responsabilitats pròpies. 

Les universitats ho sabem bé. En alguns països, com Espanya, hem patit retallades en el finançament i minves tan decisius en la I+D+i, que la mateixa cancellera alemanya, Angela Merkel, ho ha considerat recentment (el 29 d'agost de 2017) com un llast per a la competitivitat del país, i ens ha citat explícitament com un exemple del que no hauria d'haver-se fet mai, ni fins i tot aplicant una estratègia estricta de control del dèficit. Perquè en les retallades importa menys el quant que el què. I importa més discriminar l'essencialitat de la superfluïtat, distingir entre el que sosté un passat caduc o assegura els béns del futur. 

Afortunadament, els temps estan canviant. En el cas de les universitats públiques valencianes, i amb l'impuls de la Conselleria d'Educació (i ací he de fer un agraïment especial al secretari autonòmic i a la directora general d'Universitats) les taxes acadèmiques, tant de grau com de màster, es veuran rebaixades un 15% entre aquest curs (7%) i el pròxim (un altre 8%). 

Però seria injust no reconèixer l'esforç fet, com també la significativa millora de la despesa educativa general, en un context de crònica, injusta i injustificada infrafinançament de la Comunitat Valenciana i d'un deute històric que oclou i malbarata les nostres opcions de futur. 

També el pressupost per a beques ha conegut un increment significatiu en els dos cursos anteriors i en aquest que avui inaugurem (fins a arribar a 22,1 milions), de manera que, juntament amb la reducció de les taxes de matrícula, ens retornen a un entorn de preus moderats. 

Aquestes mesures i d’altres, com la recuperació de complements retributius per al Personal d'Administració i Serveis i del Personal Docent i Investigador, el suport a la investigació i el reconeixement del deute, suposen si no una reversió integral de les polítiques aplicades al llarg d'una eternitat de quasi vuit anys, sí una clara anotació de canvi de tendència, que torna a posar les persones en el centre de les polítiques públiques i a subratllar que la urgència no hauria de fagocitar no ja la necessitat, sinó el que és imprescindible. 

I la despesa en educació i en I+D, com en sanitat i altres serveis públics, que no he deixat de subratllar al llarg d'aquests últims anys i ens ha recordat abruptament la senyora Merkel, ho és (és imprescindible), si és que volem preservar les nostres oportunitats productives en un món molt més competitiu i sobre bases noves i més complexes. I amb aquestes les de la gent, les de la nostra gent, les de la majoria, tan maltractada en una crisi en l'origen de la qual no va tenir part, però les conseqüències de la qual segueix patint en un repartiment extraordinàriament asimètric dels costos. 

Les universitats públiques, a més, hem de seguir atenent a l'ajust entre oferta i demanda educativa, amb una especial atenció a l'ocupabilitat dels nostres egressats en qualsevol de les especialitats que impartim. I, per tant, fer els canvis oportuns en les que ja hi ha, i identificar sol·licituds insatisfetes i noves necessitats de futur i amb futur. 

En el cas de la Universitat d'Alacant, l'aposta passa per la implantació dels graus de Relacions Internacionals, Màrqueting, Gastronomia i Arts Culinàries i Medicina, a més de diversos postgraus orientats a nous sectors de mercat –Ciberseguretat, Big Data, Comunicació Digital, Innovació Social i Polítiques de Canvi i Restauració i Conservació de la Biodiversitat–. A més, la Universitat impartirà per primera vegada un títol propi dirigit a persones amb diversitat intel·lectual, com a resultat del compromís de la UA amb el desenvolupament d'estratègies tendents a garantir la inclusió social, econòmica i familiar de les persones amb independència de les circumstàncies i les condicions particulars d’aquestes, estudis en COMPETÈNCIES PERSONALS I LABORALS EN ENTORNS D'OCUPACIÓ AMB SUPORT finançat per la fundació ONCE. 

Tenim, en conseqüència, pocs dubtes que els nous graus i màsters proposats no responen només a una alta demanda potencial d'alumnat, sinó, sobretot, a una demanda econòmica, social i cultural que redundarà en un clar benefici d'Alacant i de la Comunitat, com a motor actiu d'un desenvolupament més ric, complex i perfeccionat. 

Voldria felicitar, finalment, novament el nostre honoris causa, el doctor Campinos, i felicitar-nos pel reconeixement al seu destacat paper en la direcció de l'EUIPO, oficina a la qual fem extensiva la gratitud per la contribució manifesta que fa al desenvolupament de la província i de la Comunitat. 

Moltes gràcies per la vostra paciència. I que el futur ens oferisca més benestar per a tots i una mica de seguretat irrenunciable. 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464