Saltar apartados
  • UA
  • Oficina del Rector
  • Presentació del llibre del Dr. Gaspar .. de grandària mitjana: Elx, 1740-1962"

Presentació del llibre del Dr. Gaspar Jaén "Formació d'una ciutat moderna de grandària mitjana: Elx, 1740-1962"

Elx, 24 de maig de 2017

Les meues primeres paraules en aquest acte han de ser d’agraïment.

Agraesc a sa senyoria l’alcalde d’Elx que ens haja obert les portes de la casa consistorial de la ciutat, aquest noble edifici medieval, i que ens acompanye en aquest acte que, gracies a la seua generositat, podem celebrar en aquest solemníssim saló de sessions de l’Ajuntament.

Agraesc al doctor Vicente Gozálvez i al doctor Manuel Rodríguez que hagen acceptat el convit per a fer la presentació del llibre del doctor arquitecte Gaspar Jaén i Urban que acabem de coeditar l’Ajuntament d’Elx i la Universitat d’Alacant. Com qui diu, per a fer de padrins de la nova criatura.

Agraesc a tots vostès que hagen tinguen a bé venir a acompanyar-nos en aquest acte acadèmic, cívic i familiar a la vegada.

I, en fi, agraesc el treball de tots els que han intervingut en l’elaboració d’aquest llibre i l’han fet materialment possible. Naturalment, a l’autor en primer lloc, el professor Gaspar Jaén, company i amic de la Universitat d’Alacant i de l’Escola Politècnica Superior des de fa molts anys. Però també agraesc a l’Alcaldia d’Elx, al Vicerectorat d’Investigació i Transferència de Coneixement, al Secretariat d’Investigació i al Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant que hagen produït l’obra amb una atenció i una cura tan extrema i tan digna d’elogi, com vostès poden comprovar obrint el llibre que presentem.

I una vegada donades les gracies, els he de manifestar tot seguit la meua satisfacció personal i institucional per la celebració d’aquest acte en aquesta ciutat i en aquest saló de sessions. En primer lloc, perquè ens trobem entre amics, en una ciutat amiga i en una institució amiga. I en segon lloc, perquè entre les tasques que tenim encomanades les universitats hi ha en primera línia la producció de sabers i la difusió dels sabers que produïm. A fi de comptes, el nostre principal objectiu, d’estudiants i de professors, ha de ser intentar millorar tant com puguem el món que ens envolta i del que formem part, una millora que ha d’abastar tant el camp material com el camp moral.

Per a mi, no és una satisfacció menor el fet de comprovar que en aquest acte i entre els que ens trobem aquí presents hi ha moltes línies significatives de continuïtat del que és i ha estat Elx i del que és i ha estat la Universitat d’Alacant. Però també del que ambdues institucions representen i han representat històricament en el nostre àmbit territorial, les comarques del sud del País i els municipis del Vinalopó.

Així, caldria assenyalar, en primer lloc, l’objecte de l’estudi. Es tracta d’un extensíssim corpus documental i analític, gràfic i escrit, que dóna llum als episodis clau de la formació de la ciutat moderna d’Elx i que abasta de 1740 a 1962, es a dir, els segles XVIII, XIX i XX, encara que s’endinsa cap arrere fins la centuriació romana i continua fins al final del segle XX. Estem parlant, per tant, de dos mil anys de vida urbana reflectits en un llibre que arreplega totes les noticies escrites, gràfiques i documentals que tenen a veure amb la transformació de la ciutat d’Elx, i que les relaciona amb els processos urbans que s’han seguit contemporàniament a les grans ciutats europees que servien de model.

Hem de considerar també que aquest llibre és fill legítim i directe de l’extraordinari conjunt de llibres sobre el Baix Vinalopó que el doctor Vicente Gozálvez, que aquí ens acompanya, publicà a meitat dels anys setanta a la Facultat de Geografia de València i dels que vull destacar La Ciudad de Elche, del 1976. Però aquest llibre de Gaspar Jaén també és fill legítim i directe dels valuosos documents que, amb penes i treballs, la ciutat conserva a l’Arxiu Històric Municipal d’Elx, molts dels quals eren inèdits fins ara i s’han estudiat aquí per primera vegada. I encara podem afegir que es tracta d’un llibre deutor dels quinze anys que Gaspar Jaén treballà com arquitecte municipal en aquest ajuntament i, més concretament, dels vuit anys que col·labora estretament amb el dedicatari del llibre, Manuel Rodríguez, aleshores alcalde de la ciutat, una memorable alcaldia la del doctor Rodríguez on no era estrany trobar l’esperit humanista del pensador francès Emmanuel Mounier, sobre l’obra profundament ètica i moral del qual versà la seua tesi doctoral.

Però no acaben aquí les felices coincidències que m’agradaria destacar. Com vostès saben, tant el doctor Jaén com el doctor Gozálvez són professors de la Universitat d’Alacant, el primer en els estudis d’arquitectura i el segon en els estudis de geografia, però el doctor Gozálvez llegí la seua tesi doctoral que originà els llibres sobre el Baix Vinalopó que acabe d’esmentar a la Universitat de Valencia l’any 1975, dirigida per l’insigne catedràtic Vicenç Rosselló. I, per la seua banda, Gaspar Jaén llegí la tesi doctoral que ha originat aquest llibre, a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Valencia l’any 1990, dirigida pel doctor Alonso de Armiño. Però hem de considerar que si de la Universitat Literària sorgí l’embrió de l’actual Universitat d’Alacant, de la Universitat Politècnica sorgí l’embrió de l’Escola Politècnica Superior, on s’agrupen les titulacions i els departaments tècnics de la nostra universitat i on fem investigació i docència tant el professor Jaén com jo mateix.

I si ens referim a aquestes dues branques del saber humà, les lletres i la tècnica, encara voldria remarcar la gran utilitat social que comparteixen totes les disciplines ofertes per les universitats, tant els estudis tècnics, econòmics i científics com els artístics, jurídics i literaris. Una utilitat que podem obtenir sempre que procurem que no es tracte d’una erudició buida, d’una banalitat superficial o d’una apropiació indeguda. En el llibre que ens ocupa, l’erudició es necessària, la banalitat ha estat radicalment rebutjada i l’apropiació ha estat plenament legítima. Per tant, el resultat és una obra útil, tan útil com el pont de Santa Teresa i com el Pla General d’Ordenació Urbana a què l’autor fa referencia en el títol del llibre.

Així, quan el mètode de treball es basa en la feina original, acurada i intensa, el coneixement que se’ns ofereix com a resultat permet entendre la transformació d’una ciutat, siga des de la geografia urbana, siga des de la historia urbana, siga des de l’arquitectura, siga des de l’urbanisme. Perquè es tracta de disciplines que resulten sempre instruments útils, summament útils, que donen resultats que son com les dades notarials, que si les sabem llegir de forma adequada, ens poden ser útils per a orientar-nos en les decisions que hem de prendre en la nostra vida quotidiana, siga com a ciutadans, siga com universitaris, siga com actors de la complexa missió cívica i institucional que tenim encomanada (siga en una universitat, siga en un ajuntament) i que en ocasions convé que els governants afrontem amb humilitat, prudència, paciència, bones lectures i bons consells.

En tot cas, si qualsevol de vostès sospesa i mira el gruixut, dens i pesat volum que tenim sobre la taula, per poc amor que li tinga a la lletra impresa i per poc interès que li desperte el passat de la comunitat, pot adonar-se del valor que aquest llibre té per als il·lustrats d’Elx. I no sols per als il·lustrats de l’Elx d’ara sinó per als il·lustrats de l’Elx dels segles a venir. Però el valor va més enllà perquè l’interés no es limita als cercles d’Elx, sinó que s’amplia als cercles il·lustrats del País Valencià, d’España, d’Europa i de tot el món occidental. Perquè aquest tipus de treballs universitaris, fets amb tanta intensitat i amb tanta estima, tenen ressò en els treballs semblants que s’estan fent ara mateix en l’àmbit disciplinari universitari de tot el món. Son obres que, certament, parlen de l’època sobre la que tracten, però que, sobretot, parlen de l’època que les ha fetes, de l’època que estem vivint ara mateix.

Llibres com aquest que presentem són com espills que reflecteixen allò millor de nosaltres mateixos, de la col·lectivitat on vivim, dels homes, de les dones i de les institucions que els han fet possibles.

Senyores i senyors, no voldria abusar més de la seua amabilitat i per a tancar aquesta intervenció no em queda sinó agrair-los de nou la seua amable presencia i la seua amistosa atenció en aquest acte.

Moltes gràcies. 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464