Saltar apartados

Concessió del Llorer d'Or, a títol pòstum, a Miguel Hernández

Oriola, 31 de maig de 2019

M'agradaria, en primer lloc, agrair la seua presència avui ací, en aquest acte de concessió del Llorer d'Or a Miguel Hernández, en aquest magnífic edifici del convent de Sant Domènec d'Oriola, conegut també com el Col·legi del Patriarca Loazes o el Col·legi Diocesà de Sant Domènec, un edifici monumental d'estils gòtic, renaixentista, barroc i rococó del segle XVI fundat pel cardenal Loazes. I amb el qual ens uneix, a través de la Càtedra Arquebisbe Loaces, una magnífica relació acadèmica, ja que som hereus de la històrica Universitat d'Oriola que enguany compleix 450 anys d'història universitària a la província d'Alacant. 

Com a rector de la Universitat d'Alacant, he de dir-los que és un honor presidir la concessió d'aquest Llorer d'Or a títol pòstum a un dels alacantins més significatius i il·lustres de la nostra història més recent. 

Com saben, aquest guardó es concedeix a aquelles persones o institucions d'excel·lent prestigi nacional o internacional en el camp de les ciències, de les lletres, de la investigació científica, de la docència, de la creació artística, de l'esport i de la solidaritat. Fins al moment actual, un total de catorze persones l'han rebut, com l'investigador en ciències penals i criminologia Luis Garrido, l'escriptor Miguel Delibes o l'economista Germà Bernàcer. Persones que han destacat en els camps de la ciència, la docència i la creació de coneixement i que la Universitat d’Alacant ha volgut reconèixer a través d'aquest guardó. Persones que reconeixem amb el Llorer d’Or. 

Segons la mitologia grega, el déu Apol·lo es va enamorar bojament de la nimfa Dafne i la perseguia pertot arreu. La nimfa l’esquivava i va suplicar a sa mare, Gea -la Terra-, que la transformara en un llorer per a poder escapar, així, de les arpes del déu. Apol·lo, trist i resignat, va decidir convertir el llorer en el seu símbol, i des d’aleshores sempre portava una corona de llorer al cap. A partir d'aquest mite, en l'antiguitat i en l'edat mitjana s'utilitzava aquesta planta per a coronar els atletes, els poetes, els savis, els generals victoriosos i, fins i tot, els estudiants que superaven les proves de retòrica, als quals se'ls donava una branca de llorer; d'ací deriva, per cert, el fet de cridar-los bacca-la-o-reatus (batxillers). El llorer, el laurus nobilis, arbre de fulla perenne, ha sigut i és un símbol de la immortalitat que representen els triomfs artístics, militars, universitaris i esportius. 

Seguint el nostre reglament de símbols i distincions honorífiques, el Llorer d'Or que avui atorguem representa un punt culminant en la història de la nostra universitat. Es converteix avui en el reconeixement pòstum de Miguel Hernández. 

I vull agrair a la professora Carmen Alemany la magnífica laudatio del poeta, que mostra en breus traços la transcendència de l'obra i la figura d'Hernández. Moltes gràcies, Carmen. 

Miguel Hérnandez, oriünd de la nostra província d'Alacant, és un dels més grans poetes de la història de la literatura espanyola, figura clau de la mítica generació del 27 i de part de la poesia de la postguerra espanyola, malgrat la seua primerenca mort. A la gran obra que avala eixa posició se suma el valor afegit de la seua biografia, truncada als 32 anys, després de patir presó i malaltia després de la Guerra Civil, en la qual va participar activament en el camp de batalla. 

La fusió de vida i obra de Miguel Hernández i la seua repercussió en la història esdevenidora, tant en l'àmbit acadèmic com en l'univers lector, i l'especial incidència de la seua difusió a través de la música (duradora fins a l'actualitat), l’eleven a la categoria de mite literari i també social. Per tot això, la distinció a Miguel Hernández per part de la Universitat d'Alacant constitueix una fita en la història de la institució i repercuteix recíprocament en l'altura que per a una universitat significa distingir a les figures més rellevants de la nostra província, entre les quals Miguel Hernández és central. 

La nostra Universitat sempre ha participat en els principals esdeveniments que sobre l'escriptor s'han realitzat, i vull destacar la celebració el 2017, i a tenor dels 75 anys de la mort del poeta, d'un congrés internacional organitzat per la UA juntament amb l'Institut Juan Gil-Albert i la Universitat Miguel Hernández. Així mateix, la nostra institució té entre el professorat alguns dels màxims especialistes en l’àmbit internacional en l'obra del poeta, i amb doctors honoris causa per als quals Miguel Hernández va ser i és figura senyera, com ara Mario Benedetti, Alonso Zamora Vicente i Raúl Zurita. I volem continuar homenatjant el poeta oriolà amb aquesta alta distinció que segella el vincle històric gestat al llarg de la història fins a l'actualitat, en la qual continuen produint-se treballs acadèmics (monografies, articles en revistes especialitzades, treballs de fi de grau i màster, tesis doctorals, publicacions i premis derivats d’investigació, etc.) que donen compte de la vigència de Miguel Hernández en la Universitat d'Alacant. La concessió del Llorer d'Or al poeta en aquest moment recolza, per tant, tota una tradició investigadora sobre la seua obra i enalteix la significació de la seua figura per a la institució. 

I aquest Llorer d’Or es lliura als hereus de Miguel Hernández a la ciutat que el va veure nàixer, Oriola, seu històrica de la Universitat d'Alacant. Per aquests dos motius, la realització d'aquest acte ací, justament a Sant Domènec, on va estudiar el nostre poeta, fa que aquesta cerimònia adquirisca un valor simbòlic fonamental per a la nostra Universitat, que ha desenvolupat una activitat continuada a Oriola i de manera especial a la Casa Museu Miguel Hernández. Una mostra del vincle estret que històricament la UA ha mantingut amb el lloc de naixement del poeta, amb una programació en la qual la literatura ha tingut un protagonisme essencial. 

És la nostra obstinació que des de la Universitat d'Alacant es continue difonent l'obra i el llegat d'aquest poeta que ens va deixar versos que, a dia d'avui, continuen tenint caràcter d'universalitat. I, entre aquests, vull destacar alguns dels últims versos que va escriure i que simbolitzen una clara aposta de futur:

 

"Soy una abierta ventana que escucha,

por donde va tenebrosa la vida.

Pero hay un rayo de sol en la lucha

que siempre deja la sombra vencida".

 

Moltes gràcies. 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464