Saltar apartados

Presentació del llibre verd de l'empleabilitat

València, 2 de desembre de 2013

Bon dia,

Amb motiu de la presentació del llibre verd de l'ocupabilitat, voldria subratllar el ferm compromís del sistema universitari valencià amb la promoció d'una major i millor ocupació per als nostres egressats, patent ja en el fet que totes les universitats valencianes disposen d'observatoris per a la inserció laboral. Som, en fi, conscients que l'èxit professional i social dels nostres titulats són essencials per a l'èxit i prestigi de les mateixes universitats, la qual cosa obliga que aquestes desenvolupen el conjunt de les seues activitats vetlant pels assoliments futurs dels seus egressats, de la mateixa manera que esperen d'aquests el reconeixement i el respecte que redundaran en l'enfortiment de les universitats en les quals van obtenir les seues destreses. 

A tal fi, les universitats valencianes promovem, com ja vam assenyalar, un millor ajust entre oferta i demanda d'estudis, sense desatendre la crida de les vocacions aparentment improductives. Obligades, per tant, a afinar la informació sobre els processos d'inserció laboral, les oportunitats per a les quals les diferents titulacions habiliten, i els problemes que afronten en el mercat de treball. Millorem, dia a dia, la formació per a l'ocupació, orientades a les necessitats expresses del teixit productiu, dissenyant itineraris formatius en aliança amb les empreses veritablement interessades en la inversió en capital humà, i oferint complements de formació essencialment pràctics. Igualment actuem per millorar l'oferta de formació contínua per als ja titulats, conscients que aquests hauran de cursar al llarg de la seua vida laboral tantes hores dedicades a l'aprenentatge formal després d'egressats com les invertides a obtenir un títol oficial, perquè millora l'ajust als llocs de treball efectius i facilita el desenvolupament professional. 

Les universitats valencianes, no ho dubteu, assumim aquests desafiaments amb el mateix ànim auster amb el qual hem fet front a transformacions decisives en els últims i terribles anys. Importa, però, ressaltar que l'ocupabilitat no és una cosa que competisca en exclusiva a les universitats. 

L'ocupabilitat, entesa com el conjunt de coneixements, competències i habilitats que han de posseir els titulats universitaris per a integrar-se amb èxit en el mercat laboral, és una qüestió central de l'activitat universitària i de les administracions educatives competents, a més de ser vital perquè el nostre teixit productiu siga capaç d'aprofitar tot el potencial i el talent dels nostres joves professionals. 

És necessari distingir clarament entre ocupació i ocupabilitat. Tenir ocupació és tenir un treball, és a dir, és sinònim d'estar ocupat; tenir ocupabilitat implica posseir les capacitats necessàries per a ocupar un determinat lloc de treball i progressar en l'àmbit professional i per tant, està més relacionada amb les competències i característiques personals que faciliten i promouen les oportunitats d'ocupació adequades. No és menys cert que les demandes que els mercats laborals i els ocupadors exigeixen dels titulats difereixen segons el tipus d'ocupador i el sector d'activitat, segons el context econòmic, i per països. Per tant, persones amb la mateixa ocupabilitat poden trobar-se en situacions molt diferents en diferents mercats de treball. 

Les universitats juguen un paper important en el desenvolupament de l'ocupabilitat per part dels futurs titulats i proporcionen les eines adequades, dins de l'àmbit educatiu, per a millorar l'ocupabilitat. Des de la perspectiva de les universitats, fomentar l'ocupabilitat significa formar titulats que adquirisquen les competències necessàries per al seu àmbit professional. 

És tasca de les universitats, per tant, identificar quines són les competències que han de desenvolupar els estudiants per a elevar la seua futura ocupabilitat com a titulats, així com identificar els mecanismes més adequats per a incorporar l'ocupabilitat com a part integral de l'educació que proporcionen als estudiants. 

Les universitats, d'altra banda, poden, a més, contribuir a l'actualització de les competències de les persones titulades durant tota la seua trajectòria professional mitjançant l'oferta de formació contínua especialitzada des de la perspectiva de l'aprenentatge al llarg de tota la vida. L'actualització permanent del perfil competencial dels titulats universitaris és un mecanisme imprescindible per al desenvolupament i conservació de la seua ocupabilitat. 

No obstant això, no hi haurà ocupació sense creixement i recuperació econòmica. I no hi haurà recuperació econòmica si no aconseguim reorientar l'economia cap a activitats més productives i amb més valor afegit, més intensives en capital humà; cap a sectors, en fi, amb alt potencial de creixement i ocupació, més encara en una conjuntura crítica, en una convergència de crisi en la qual l'esgotament del nostre model de creixement es verifica en un context de recessió econòmica en la zona euro i de canvis geopolítics fonamentals, canvis sense els quals no es pot entendre i afrontar la nostra brutal crisi d'ocupació.

Reorientar l'economia, però, no és cosa que competisca en exclusiva, malgrat les seues òbvies responsabilitats, a les institucions i administracions públiques. 

Les universitats valencianes, en fi, som plenament conscients que les nostres aportacions a la societat i a l'economia ens converteixen, o ens haurien de convertir, en un dels pilars bàsics del desenvolupament econòmic i del benestar de la societat valenciana, i en una de les principals fortaleses en les quals recolzar-se per a la seua transformació. Posar en valor aquestes aportacions és una demostració de responsabilitat que no solament serveix per a convèncer l'opinió pública que les nostres contribucions són substantives i mereixen ser recolzades, sinó, a més, per a reivindicar un paper més actiu de les universitats en la transformació ineludible que l'economia valenciana necessita per a fer front a l'actual crisi econòmica. 

En aquesta tasca, però, les universitats valencianes no poden substituir l'acció de les administracions públiques, de les empreses, de la societat civil en el seu conjunt. Avui, com ahir, voldríem acompanyar i ser acompanyats, ajudar i ser ajudats per a afrontar un canvi de pell tan difícil com a estimulant. 

Així, de les administracions esperem un marc de finançament suficient i estable, sostenible i públic, que considere l'educació superior, la recerca, el desenvolupament i la innovació intrínsecament unides entre si, no com una despesa, sinó com una inversió, ja que sense coneixement no hi haurà progrés. 

Esperem també de les diferents administracions que recolzen totes aquelles iniciatives que puguen redundar en un millor acompliment econòmic dels territoris en els quals se situen, així com polítiques actives d'ocupació per als joves titulats, com les quals avui impulsem, conscients que el retard en la incorporació al treball no solament destrueix talent i dilapida el capital públic invertit, sinó que impedeix l'acumulació d'experiència i corroeix la confiança personal i en el futur.

De les empreses, voldríem el seu valiment i suport, a través de múltiples vies, que han de definir-se de mutu acord i mitjançant regulars i constants contactes. Primer, fent-nos partícips de les seues necessitats de formació, inicial o contínua, per als titulats que ja treballen en les seues plantilles, i oferint possibilitats de millora per als estudiants en pràctiques formatives i pràctiques laborals. Segon, assumint que, en el nou, incert i canviant món en què vivim, i bé siga motiu de celebració o espante, les velles pràctiques ja no són útils. No solament són més ràpids els canvis que ens afecten, sinó també més imprevisibles i de major impacte, i ens aclapara la complexitat de les interaccions sistèmiques entre variables econòmiques, empresarials, polítiques, socials, demogràfiques, mediambientals i geopolítiques. Pensem, per exemple, simplement, que al final de la segona dècada d'aquest segle, més de la meitat de la producció mundial correspondrà als països emergents i en vies de desenvolupament, no solament com a exportadors de productes bàsics, sinó manufacturats i de serveis. I reparem en l'impacte d'aquest fet sobre les actuals condicions dels països avui considerats desenvolupats, però envellits, endeutats i amb estats minvants, si persistiren les actuals tendències.

En aquestes circumstàncies, l'especialització i la internacionalització de les empreses no és una opció, sinó una necessitat. I la internacionalització i especialització de les activitats empresarials requereix de personal qualificat, capaç de gestionar la major complexitat que comporta, per més que el geni emprenedor siga insubstituïble, i la capacitat de conformar entitats col•lectives d'alta productivitat el vertader eix d'una economia competitiva i dinàmica. 

La participació en aquest projecte d'elaboració del llibre verd de l'ocupació és una oportunitat per a engegar sinergies entre les universitats, empreses i institucions que ens permeten abordar el tema de l'ocupabilitat i el seguiment de l'ocupació, conjuminant esforços amb la idea d'aconseguir els màxims beneficis per a tots.

No obstant això, seria injust utilitzar els resultats obtinguts en aquest estudi com a mostra que reflectisca la situació actual de les universitats en matèria d'ocupabilitat. ja que tots som conscients que la població enquestada per a l'obtenció de la informació ací processada, no correspon a estudiants de grau, sinó a estudiants que van realitzar els seus estudis dins del marc anterior a l'EEES. 

D'altra banda, no hem d'oblidar la llarga trajectòria dels observatoris d'ocupació i les unitats de qualitat de les universitats del sistema universitari públic valencià que fa anys que desenvolupen estudis sobre la inserció laboral dels seus titulats i titulades. Derivat de l'experiència dels diferents observatoris, cadascuna de les universitats ha anat acumulant un coneixement important sobre el mesurament i el seguiment de la inserció laboral dels seus egressats. Així, la posada en comú de les experiències de les universitats públiques ha posat de manifest la necessitat de realitzar accions conjuntes per al seguiment coordinat de la inserció dels universitaris valencians sobre la base de metodologies i indicadors comuns. 

Voldria, per a finalitzar, en nom de les universitats valencianes agrair als grups de treball de totes les universitats, als consells socials, al SERVEF, a l'AVAP, al comitè d'experts, en general a tot l'equip de treball encapçalat pel director general de l'AVAP Jacobo Navarro pel treball realitzat, la coordinació, el diàleg i el consens propiciat per i per al desenvolupament de l'educació superior, la recerca, l'ocupació i en si el creixement econòmic de la nostra comunitat autònoma. 

En la tasca de potenciar la formació per a l'ocupació i en la millora del sistema universitari valencià, president, sempre ens trobareu al vostre costat, maldats per les nostres tasques pròpies, però àvids de col•laboració amb les institucions polítiques i econòmiques que ens donen sentit i ens proporcionen el necessari suport financer, ferament orgullosos de la nostra aportació al benestar i a la riquesa col•lectives.

Voldria, finalment, president, agrair-li la seua facilitació d'un diàleg fluït amb les universitats públiques valencianes, patent també en l'actitud de la consellera d'Educació i dels seus alts càrrecs.

Moltes gràcies. 

 

Oficina del Rector


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3866 / 9372

Fax: (+34) 96 590 9464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464