Universitat d'Alacant Memòria. Pàgina principal
Presentació
Òrgans de Govern
Defensor Universitari
Consell d'Alumnes
Societats
Fundacions
Vic. d'Alumnat
Vic. de Coordinació i Comunicació
Vic. de Desenvolupament Normatiu
Vic. d'Estudis i Innovació Educativa
Vic. d'Extensió Universitària
Activitats dutes a terme o coordinades per aquest Vicerectorat
Secretariat d'Extensió
Universitat Permanent
Sec. Cultura
Sec. d'Esports
Museu de la Universitat d'Alacant
Arts Plàstiques
ARCO 2003
Certàmens
Col·laboracions
Àrea Didàctica
Càtedra Arquebisbe Loazes
Centre d'Estudis Iberoamericans Mario Benedetti
Vic. d'Investigació
Vic. d'Ordenació Acadèmica i Professorat
Vic. de Planificació Econòmica, Infraestructures i Serveis
 

MUSEU DE LA UNIVERSITAT D'ALACANTAccés a la seua pàgina web

 

Arts Plàstiques

· Sala Sempere
· Sala 365
· Sala Naias
· Sala Altamira

 

Sala Sempere

- La Vil·la Rodríguez Acosta. Fotografies de Francisco Fernández
(27 setembre 2002 / 18 gener 2003)

La vil·la Rodríguez Acosta de Granada constitueix un dels més bells exemples que hi ha de vil·les andaluses (edificacions escalonades que integren hort i jardí). La vil·la, encara que va ser alçada en diverses etapes pels arquitectes Anasagasti, Lacal i Modesto Cendoya, va ser dissenyat pel pintor i mecenes José Rodríguez Acosta, que va idear un complex on es van integrar diversos estils arquitectònics. La vil·la va ser l'obra mestra de Rodríguez Acosta, destinada a convertir-se en una fundació amb l'objectiu de fomentar i desenvolupar les més avançades manifestacions de les arts i les ciències. Les fotografies de Francisco Fernández (Torreblascopedro, Jaén, 1945) van recollir detalls i racons de la bella vil·la: atris, miradors, jardins, fonts, columnates i templets, com també espectaculars vistes aèries de la Fundació i de la ciutat de Granada.

El Carmen Rodríguez Acosta

 

- Guillermo Vázquez Consuegra. Projectes i obres 1996-2001
(27 setembre / 11 octubre 2002)

La mostra sobre els treballs del prestigiós arquitecte Guillermo Vázquez Consuegra (Sevilla, 1945) va incloure una selecció dels projectes més emblemàtics duts a terme durant la seua carrera professional des de l'any 1996 fins al 2001. Els interessats en l'arquitectura van poder contemplar maquetes, plans i dibuixos de les ciutats de la justícia de València, Màlaga i Almeria; el projecte Vila Mediterrània per als Jocs del Mediterrani 2005; el nou estadi de futbol de Jaén; el Palau de Congressos i Exposicions de Jerez; l'ordenació de la Vora Marítima de Vigo; el Museu Nacional d'Arqueologia Marítima de Cartagena; l'ampliació del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia i el Museu per a les Col·leccions Reials de Madrid; el Museu del Mar i de la Navegació de Gènova, el Museu de la Il·lustració i els Jardins de l'Hospital de València, entre d'altres.

Proyectos y obras

 

- Davall el Sostre Transparent. Francisco Molinero Ayala
(22 novembre 2002 / 18 gener 2003)

"Davall el sostre transparent" va ser el títol de la mostra que va presentar Francisco Molinero Ayala. L'exposició, formada per 74 dibuixos i cinc olis de grans dimensions, va voler transmetre la idea de "transparència a l'hora de treballar i expressar sentiments, i va reivindicar el dibuix com a obra definitiva per ser una forma més directa i honesta", segons va comentar l'artista. L'obra d'aquest professor de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid se centra en la descripció plàstica de l'emoció que causa en la seua ànima la natura, present de forma ineludible en la seua trajectòria artística. Les impressions de color, llum i sentiment, la interacció de la mirada amb els matisos i textures de l'aire, l'aigua i els camps configuren una proposta estilística i moral de gran intensitat poètica.

Bajo el Techo Transparente

La importància que aquest artista atorga a les sensacions -textures de la molsa sobre les roques de la platja, terres àrides o fecundes, l'olor de les flors o la bonança de l'aire- va fer que la idea original en la qual se sustentara l'exposició fóra un llibre d'artista de gran format, un llibre com a "font de saviesa i plaer", on allò primordial fóra l'acostament "a l'objecte".

 

- La Classe Morta. Tadeusz Kantor
(29 gener / 22 març 2003)

La mostra es va centrar en una de les obres teatrals més significatives de Tadeusz Kantor, La classe morta, que es va estrenar l'any 1975 a Krzysztofory i va donar lloc a l'anomenat "teatre de la mort", que introdueix una nova dimensió psicològica. Els personatges, ancians que retornen als seus pupitres d'escola, estan, en realitat, morts, i creen un nou espai no físic.

La Clase Muerta

Per a l'ocasió s'hi va instal·lar l'escenografia completa, que es conserva íntegra en la Cricoteka. Al costat d'aquesta es van exhibir altres moltes peces -23 dibuixos, 3 pintures, 7 fotografies originals, 12 fotografies fetes en les seues representacions a Espanya, 1 instal·lació i 11 objectes de l'escenografia- procedents d'importants col·leccions privades i institucions, com el Museu de Belles Arts de Cracòvia, o el Museu Sztuki de Lodz. També s'hi va projectar la pel·lícula La classe morta, feta el 1976 per Andrzej Wajda. Tadeusz Kantor (Wielopole 1915 - Cracòvia 1990) és un dels artistes més prolífics que ha donat el segle XX a Polònia. Artista i escenògraf d'avantguarda, ocupa un lloc molt important en la història de l'art. La seua producció, extensa i variada, va des de la pintura a l'escenografia, l'escultura, embalatges, happenings (va ser el primer a fer un happening a Polònia el 1965), dibuixos, escrits, etc.

 

- Objectes d'Adopció. Sylvie Bussières
(11 abril / 30 juny 2003)

La proposta de Sylvie Bussières "Objectes d'adopció" va ser una selecció d'instal·lacions i treballs escultòrics fets des de l'any 2000 fins al 2003. La mostra va compaginar l'expressió estètica amb qüestions conceptuals sobre les aparences de la natura i l'artifici, i va incloure les sèries Jardí de mòmies (2000), Els útils-inútils (2001), Els inútils de vidre (2002), Mural de fotogrames (2003) i Tòtems de teteres (2003). Sylvie Bussières
Basant-se en les idees de l'arte povera i en les del ready made, Bussières elabora les seues instal·lacions a partir de materials orgànics i inorgànics i objectes oposats, i els atorga un nou significat a través de la intervenció artística. En Jardí de mòmies l'autora fa una reflexió sobre la idea de preservació de la forma després de la mort a través de figures zoomòrfiques elaborades amb escaiola i recobertes de benes, presentades en l'interior de gàbies metàl·liques.
Per a la sèrie Els útils-inútils, Bussières qüestiona l'utilitarisme de la societat de consum mitjançant l'alteració de culleres, forquetes, tisores i altres objectes quotidians deformats i envellits, i els recobreix amb fil de coure oxidat, acció que els confereix una nova dimensió plàstica: l'aparença d'éssers vius. El mateix s'esdevé amb la sèrie Els inútils de vidre, on el vidre fos i deformat "proposa una experiència sensual dels materials, i el concepte de reciclatge es converteix en una experiència creadora". Per a Tòtems de teteres, Bussières apila teteres de diferents èpoques i estils, i les converteix en tòtems que exhalen vapor gràcies a una bomba hidràulica .

 

- Dues Cultures, Un Diàleg
(10 juliol / 6 setembre 2003)

El MUA, amb l'aval del Ministeri de Cultura, Educació i Esport, va exhibir la Dos Culturas, Un Diálogo mostra d'art espanyol i alemany "Dues cultures, un diàleg. 2 Kulturen, ein Dialog". Creada per iniciativa del Museu Nacional de Ceràmica de València, l'exposició va estar formada per un total de 118 obres de 18 artistes contemporanis espanyols i alemanys. Aquests autors, nou de cada país, van mostrar el seu treball estructurat en nou diàlegs, fet que va permetre trobar punts comuns i, alhora, observar matissos diferenciats que tenen a veure amb la riquesa cultural entre dos pobles veïns d'una mateixa Europa. El diàleg va implicar un element de comparació, trobada i discussió que va acostar l'espectador tant a les obres com a les persones. La plàstica contemporània ceràmica, amb uns cinquanta anys d'existència, està en un moment decisiu del seu desenvolupament. Aquesta exposició va descobrir les possibilitats expressives d'aquest material nou en l'art sota la perspectiva dels dos països i a través dels artistes elegits per la comissària i crítica d'art, Carmen González Borrás.

 

Tornar

 

Sala 365

- Fòrum Alacant. Habitar la Ciutat Contemporània.
(3 / 5 octubre 2002)

El Vicerectorat d'Extensió Universitària, el Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant i l'Equip Revistes Passatges d'Arquitectura van organitzar les jornades d'arquitectura Fòrum Alacant. Habitar la Ciutat Contemporània, que van tenir lloc al MUA. Les jornades van reunir personalitats del món de l'arquitectura, com Jacob Van Rijs (Amsterdam, 1964), destacat membre de l'avantguarda holandesa; Peter Cook, un dels fundadors del grup anglès Archigram que, en la dècada dels seixanta, va implicar una revolució a causa dels seus innovadors projectes (Ciutat Enchufable, Ciutat Ambulant, Unitats d'Habitatge en Vehicles Mòbils), i Anne Lacaton (Saint Pardoux, França, 1955), membre del prestigiós equip d'arquitectes format al costat de Jean Philippe Vassal (Casablanca, el Marroc, 1954), que ha portat a terme projectes de gran abast com la Universitat de Grenoble i el Centre de Creació Contemporània en el Palau de Tòquio de París. Així mateix, hi van participar Juan Miguel Hernández León, Iñaki Ábalos i el professor de filosofia José Luis Pardo.

Habitar la Ciudad Contemporánea

 

- Imátges de la Ciutat
(23 octubre 2002 / 10 gener 2003)

La mostra "Imatges de la Ciutat" va ser possible gràcies a la donació feta per Rafael Tous, un dels col·leccionistes privats més importants d'Espanya. Col·leccionista de l'Any en la passada edició d'ARCO 2002 i de les 280 fotografies que formen l'exposició. La majoria de les fotografies són de Francesc Català Roca (Valls, 1922 -Barcelona, 1998), un dels principals representants de l'avantguarda fotogràfica catalana. En la mostra es van poder contemplar imatges de residencials unifamiliars com la Casa Güell, la Casa Jiménez de Parga, la Casa Ballvé, la Casa Viridiana, Belvedere Georgina, la Casa de Pep Bonet, etc. També residencials col·lectius com la Casa Batlló, la Casa Milà, Walden 7, Les Cotxeres, la Casa del Pati, etc. Així mateix, s'hi van plasmar edificacions institucionals com el Palau de la Música Catalana i el Museu de Zoologia; religioses, com la Sagrada Família, la Cripta de la Colònia Güell, l'església Sagrat Cor; sanitàries, com els hospitals de Santa Creu i Sant Pau; educatives, com el Col·legi Sant Jordi, la Seu de l'Institut Francès; industrials, com les fàbriques Casaramona, Godó Trias, Dallant, Séller Güell, etc.; públiques, com el Mercat Central, l'Estació de Ferrocarril del Nord, el Parc Güell, i d'oficines, com Banca Catalana i Mont de Pietat, entre d'altresz.

Imágenes de la Ciudad

 

- Gravetat Zero. Daniel Canogar
(23 gener / 29 març 2003)

En la mostra "Gravetat Zero" de Daniel Canogar (Madrid, 1964) es van poder contemplar les últimes creacions visuals d'aquest artista experimental. La seua obra s'inscriu en la recerca de sensacions mitjançant el joc de llum i imatges que es desdoblen en l'espai buit, canvien d'escala i es repeteixen obsessivament creant atmosferes barroques, repletes de presències intangibles. "Gravetat Zero" va estar formada per les instal·lacions Departure (Partida), Pulse of Darkness (Pols d' obscuritat), Leap of Faith (Salt de fe), Apòcrifa, Punt cec i Ícars. L'obra de Daniel Canogar posa en relleu una sèrie de qüestions essencials per a l'art i la societat: fins a quin punt són accessibles els nous espais que s'estan construint per als éssers humans del futur?, quins comportaments específics pretenen evocar i quines adaptacions requeriran?, com poden els artistes explotar creativament els límits constantment redefinits que diferencien els àmbits coneguts i desconeguts de l'ésser? Canogar tracta de donar resposta a aquests enigmes a través de les seues instal·lacions, en les quals és destacable l'ús poètic de les imatges per a evocar en el receptor els grans temes artístics, com ara el pas del temps o la confusió entre somni i realitat.

Gravedad Cero

 

- Els Inmortals. Aurora Valero
(6 juny / 13 setembre 2003)

L'exposició "Els immortals" d'Aurora Valero, comissionada per la presidenta de l'Associació de Crítics d'Art Valencians, M. Teresa Beguiristain, va ser una interacció entre pintura, música i poesia que sorgeix amb motiu de la lectura del poemari de Vicente Aleixandre, Sombra del paraíso. El conjunt poemàtic va estar dedicat als dominis de "La Terra", "L'Aire", "La Pluja", "El Sol", "La Paraula", "El Mar" i "El Foc", que l'artista va reinterpretar en una sèrie d'olis d'intens contrast cromàtic que, segons el crític Román de la Calle, representa "un joc cosmogònic on es reflecteix la tendresa i l'amor, les esperances i el desig". De la part musical es va encarregar la compositora Ángeles López Artiga, que ha creat una bella obra inspirada en la cadència del vers lliure d'Aleixandre.

Los Inmortales

 

- Caixa de Resonància. Patricia Gómez
(6 juny / 13 setembre 2003)

En "Caixa de ressonància", Patricia Gómez conjuga diferents visions de la realitat emocional. "Besades" inclou les sèries "Besa'm molt", un políptic de vint olis en el qual es poden contemplar rostres besant un vidre; "Besades envasades", en la qual fotografies semblants a les de la sèrie anterior són envasades al buit i exposades per a ser venudes en un supermercat, i "Càlides besades", una sèrie de caixes de llum que superposen imatges de persones en la mateixa actitud.

Caja de Resonancia

La segona part de la mostra, "Somnis", conté les sèries "Atrapasomnis", on coixins pintats a l'oli plasmen les cares de diferents dorments reposant sobre un llit, i "Caixa de ressonància", que dóna títol a l'exposició i en la qual es poden veure cinc caixes retroil·luminades amb el mateix nu de dona, que intenta transmetre la idea dels pensaments obsessius que s'originen en el cervell, com si aquest fóra una caixa de ressonància. Així mateix, al·ludeix a l'origen de la vida, que es remunta al fetus dins l'úter matern. Finalment, la tercera part de la mostra, "Pell", inclou obres fetes en tècnica mixta, deu pintures de rostres de dona sense identitat que simbolitzen diferents estats anímics a través de la textura de la tela: "El rostre embolicat", "El rostre il·luminat", "El rostre esquitxat", etc.

 

Tornar

 

Sala Naias

- Enredarte: Art Contemporani en la Universitat de Granada
(27 setembre / 11 novembre 2002)

L'exposició d'art electrònic "Enredarte: art contemporani de la Universitat de Granada" va oferir un panorama de la creació artística en les arts visuals que s'ha produït en la institució acadèmica durant els dos últims anys. En aquesta mostra es va voler donar especial rellevància a la dimensió interdisciplinària, la confluència entre pintura i escultura, i les tècniques tradicionals i les noves tecnologies. Conceptualment, qüestions com la identitat, el patiment derivat de la malaltia o els estereotips de bellesa generats per la publicitat van ser alguns dels temes tractats.

Enredarte

 

- Més. Izabella Jagiello
(22 novembre 2002 / 1 febrer 2003)

La proposta multimèdia d'Izabella Jagiello, guanyadora del premi escultòric Gastó Castelló concedit per l'Ajuntament d'Alacant, va intentar criticar alguns conceptes, idees, invents i estils de vida que, aplicats de forma massiva, perden el sentit pervertint-se. "Més contents", "Més segurs", "Més bells" i "Millor nodrits" van ser els títols de les instal·lacions que van ocupar les dues plantes de la sala Naias. En la primera part de la mostra, "Més contents" va consistir en una projecció d'un banc de peixos i un aquari amb llandes de peix, acompanyat pel so d'un centre comercial, una mordaç metàfora de la societat contemporània. En "Més segurs", per mitjà d'una projecció de maletes escanejades dansant a la deriva en l'espai, es va posar en dubte el concepte de viatge i llibertat en un món cada vegada més controlat per una tecnologia capaç de constrènyer els éssers humans.

Más. Izabella Jagiello

 

- Recintes. Margarita Andreu
(7 febrer / 15 març 2003)

L'exposició fotogràfica de Margarita Andreu va constar de sis imatges d'arquitectures o espais interiors. El treball d'aquesta artista es basa en la investigació fotogràfica dels espais urbans, en aquest cas espais públics, que transcendeixen per la seua intensitat i per la seua relació amb l'espai circumdant. La idea de recinte adquireix protagonisme absolut, i l'espai fotografiat és reordenat a partir de la mirada personal d'aquesta autora, per a la qual tota la seua obra pot estar resumida "en un senzill moment de contacte".

Recintes

 

- Limbo. Nacho Bolea
(21 març / 10 maig 2003)

Nacho Bolea, artista multidisciplinari que s'ha dedicat a diferents branques artístiques, com la pintura o les instal·lacions, va presentar algunes de les seues sèries de collages i acoblaments, construccions harmòniques creades a partir de retalls d'imatges i diversos materials que reflecteixen els seus records d'infància, situen figures difuminades en paisatges perifèrics, irreals, o elaboren escenaris d'imatges inconnexes que desvetlen un món atzarós, poblat de diferents estímuls i impressions incoherents.

Limbo

Per a Nacho Bolea, l'ús de materials eclèctics és primordial en el desenvolupament de la seua tasca artística, i defineix el seu estudi com "un gran mecano en el qual tot és possible", un lloc on combinar tècniques i textures d'objectes, i materials recollits en els seus habituals passejos, com trossos de periòdics, fotografies, trossos de vidre, plàstic, cartró, ninots, etc. Des del punt de vista tècnic, per a Bolea és fonamental "les estructures repetitives, cinètiques, en les quals l'obra d'art s'assembla a una maquinària", amb la finalitat d'aconseguir composicions equilibrades que, segons l'autor, s'han convertit "en les grans oblidades de l'art contemporani". Però l'obra de Nacho Bolea intenta transmetre una visió profunda de la realitat. Com la vida, retalls de pensaments, somnis i imatges procedents de la pròpia existència i els mitjans de comunicació, el treball d'aquest autor tracta d'oferir una nova lectura de la postmodernitat, el tret definitori de la societat contemporània on tot té cabuda i, gairebé res, sentit.

 

- El Centre de Càlcul: 30 Anys Després
(16 maig / 20 setembre 2003)

El MUA va inaugurar el 16 de maig l'antològica "El Centre de Càlcul: 30 anys després". L'exposició, que va tenir la col·laboració del Museu d'Art Contemporani d'Elx, el Museu d'Art Contemporani d'Eivissa i la CAM, va exhibir els treballs plàstics fets per ordinador d'artistes tan rellevants com Eusebi Sempere, Abel Martín, José María Yturralde o Manuel Barbadillo, entre d'altres. L'any 1968, la Universitat Complutense de Madrid va acordar amb IBM, empresa que subministrava els primers ordinadors, posar en marxa un projecte d'aplicació de les noves tecnologies al món de l'art. El Centre de Càlcul, dependent de la Complutense, va establir unes hores en les quals diversos artistes, amb l'ajuda d'un tècnic informàtic, podien desenvolupar noves idees a través de l'ús de l'ordinador. La proposta, a la qual es van acostar pintors, escultors i músics, va donar lloc al Seminari de Generació de Formes Plàstiques del Centre de Càlcul. En opinió de Tomás García Asensio, un dels artistes integrants de l'exposició, aquest seminari va ser "el primer intent col·lectiu del nostre país de donar resposta a una qüestió que segueix sent de gran actualitat: es tractava de saber si la informàtica, que ha envaït pràcticament tots els camps de l'activitat humana, afecta o no l'àmbit artístic, de quina manera i en quina mesura".

El Centro de Cálculo
Exposición

 

Tornar

 

Sala Altamira

- Colecció d'Art Contemporani de la Universitat de Granada
(27 setembre / 11 novembre 2002)

Els fons pictòrics de la Universitat de Granada van eixir per primera vegada de la institució acadèmica per a ser exposats en el MUA. La col·lecció d'art contemporani va estar formada per obres d'artistes granadins que van estudiar en aquesta Universitat i que, avui dia, han consolidat les seues carreres professionals en el món de l'art. La col·lecció també aposta pels treballs de les joves promeses de la regió.

Colección de Arte Contemporáneo

 

- Tinta i Paper. Indústria i Art
(16 novembre 2002 / 26 gener 2003)

La mostra "Tinta i paper. Indústria i Art", comissionada pel conservador Juan Castelló Mora i la directora del Museu Molí Paperer de Banyeres de Mariola, M. Ángeles Calabuig Alcántara, va exhibir una selecció dels fons del Museu Paperer i la col·lecció de cartells de Pelikan cedits per Carlos Barciela, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat d'Alacant, que va plasmar l'evolució gràfica de les imatges publicitàries d'aquesta marca des de final del XIX fins als anys vint. L'exposició va aprofundir en la història i l'evolució tècnica de la fabricació del paper a través de la contemplació de diversos documents i materials. La mostra va incloure publicacions relacionades amb la història i la fabricació del paper, alguns dels documents oficials promulgats per Carles III que van fer possible l'aparició de la indústria paperera espanyola, i també caràtules de les marques de diferents molins paperers, maquinetes per a cargolar cigarrets, un conjunt de llibrets primitius de paper de fumar i diversos objectes promocionals del segle passat, com caixetes metàl·liques, rellotges, cendrers, etc.

Tinta y Papel

 

- La Havana Vella. Recuperació del Patrimoni Arquitectònic
(31 gener / 27 març 2003)

En la mostra "L'Havana Vella. Recuperació del patrimoni arquitectònic" es van exhibir els resultats obtinguts del treball fet l'any 2000 sobre catalogació dels elements originals de l'arquitectura colonial cubana per part del projecte Havana de la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb el Departament de Construccions Arquitectòniques i el Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics d'Alacant. Durant l'any 2000 es van concedir beques a alumnes d'Arquitectura i Arquitectura Tècnica amb l'objectiu de perllongar la seua estada a Cuba i, així, fer el seguiment dels projectes en col·laboració directa amb els professionals cubans. En aquesta ocasió, es va treballar durant tres mesos amb l'Oficina d'Arquitectura Patrimonial de l'Havana Vella amb el propòsit de crear una base de dades que recollira informació sobre diferents edificis amb finalitats d'estudi i per a posteriors projectes de rehabilitació.

La Habana Vieja

En l'exposició es van exhibir deu panells que van recollir els cinc edificis més representatius de la campanya. Aquests panells explicaven l'estat en què es troben els edificis, i anaven acompanyats de fotografies dels elements originals de la construcció, com enreixats, arcs de mig punt, portals, reixats, baranes, finestres, galeries, balconades, forjats i cobertes. La mostra també va incloure una sèrie de fotografies fetes pels arquitectes tècnics del projecte i pel fotògraf José María Espí. A més, es va poder contemplar un dibuix d'un carrer de l'Havana fet per Michel Herrera Coll, arquitecte que en el curs 1996-1997 va participar en el projecte Havana, i imatges de vitralls, un dels elements més representatius de l'arquitectura colonial de la perla del Carib.

 

- R-evolució Tecnològica
(10 abril / 28 juny 2003)

En l'exposició "R_evolució tecnològica" es va exhibir material informàtic per a mostrar l'evolució de mètodes i suports: des de les primeres memòries de ferrites fins als actuals sistemes òptics d'emmagatzematge. Així mateix, s'hi van presentar els projectes guanyadors i finalistes dels concursos Museu Tecnològic i la seua condició real i Museu Tecnològic i la seua condició virtual, convocats per l'Escola Politècnica de la UA, i es va recrear un laboratori informàtic dels anys vuitanta. En la primera sala de la mostra es van situar les peces cedides pel tècnic del Departament de Tecnologia Informàtica i Computació de la UA, Pablo Baeza, que passaran a formar part del futur Museu Tecnològic de l'Escola Politècnica. Les peces, procedents de la col·lecció particular de Baeza, són calculadores mecàniques (anys 40 i 50), unitats centrals de processament (CPU), maquinari, mòdems, ordinadors portàtils, enciclopèdies informàtiques i vàlvules, entre altres objectes en desús, que evidencien el vertiginós desenvolupament de la tecnologia informàtica.

R-evolución Tecnológica
R-evolución Tecnológica

La segona sala va mostrar els projectes guanyadors i finalistes dels concursos esmentats. Pel que fa al Museu Tecnològic i la seua condició real (és a dir, física), el projecte guanyador va ser "Display i back-up", d'Alejandro Aliaga Antón, i els finalistes, "Tecnologia i enginy", de Cristina Ruiz Molina, i "In-cubus", de José Luis Durán Arribas. Quant al Museu Tecnològic i la seua condició virtual, el primer premi va ser per a Elad Rodríguez Álvaro i Eli Vidal Pastor, pel projecte "MUAT 2000". La tercera sala, que va incloure les peces donades per la CAM, va recrear un laboratori informàtic dels anys vuitanta, amb equips informàtics antics i els primers llibres i enciclopèdies. El laboratori va contenir, entre altres objectes, un comptador de monedes, un mòdem, un fax, un lector de targetes magnètiques i panells amb els diferents llenguatges informàtics, des de l'antic assemblador fins al HTML, desenvolupat per a Internet.

 

- E Mos Escrits no Creheu Ésser Faula. Un Recorregut per les Obres dels Escriptors Medievals
(11 juliol / 28 setembre 2003)

La mostra "E mos escrits no creheu ésser faula. Un recorregut per les E Mos Escritsobres dels escriptors medievals" va presentar algunes de les obres que han tingut una especial incidència en les lletres romàniques. La selecció de llibres procedeix de diverses col·leccions que actualment es troben a la Biblioteca Valenciana. L'exposició, que va tenir lloc en el marc del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, es va presentar com una aproximació a les lletres medievals a través dels incunables i les antigues edicions que han arribat fins a nosaltres, i va mostrar, entre d'altres, el Breviarium. Ordo Cartusiensis (s. XV), llibre litúrgic d'ús individual que recull totes les hores de l'ofici diví; Comentarios a la historia natural de Plinio, de Joannes Raynaldus (s. XVI); De consolatione philosophiae, d'Anicio Manlio Severino Boecio (s. XV), i altres manuscrits d'escriptors medievals com Arnau de Vilanova, Ludolf de Saxònia, Francesc Eiximenis, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Juan Manuel, infant de Castella.

 

Tornar

 

ARCO 2003

e-arco.org. primeros auxilios para artistas
(13 / 18 febrer 2003)

El MUA va assistir a la Fira d'Art Contemporani ARCO, que va tenir lloc en el recinte firal Joan Carles I de Madrid, del 13 al 18 de febrer del 2003. En aquesta ocasió, l'estand de la institució museística va acollir la peça e-arc.org. primeros auxilios para artistas, dels netartistes Daniel G. Andújar i Roc Parés, un web en què els creadors nacionals van poder consultar informació especialitzada sobre diferents problemes que envolten el món de l'art. A més, l'estand es va constituir com una borsa financera, amb un display electrònic on els visitants i artistes van poder consultar les cotitzacions de les obres d'art venudes en la fira.

Arco

 

Tornar

 

Certàmens

Espacis Digitals
(1 maig / 1 setembre 2003)

El MUA va inaugurar el certamen "Espais digitals", una convocatòria amb caràcter bianual que selecciona projectes artístics sobre art digital i noves tecnologies per a ser produïts i exposats en les instal·lacions del museu universitari. En el concurs van poder participar creadors de qualsevol nacionalitat, individualment o en equip, menors de 36 anys. L'objectiu és generar un clima de reflexió sobre la cultura digital i la influència de les noves tecnologies en l'art actual. El certamen es va configurar al voltant de quatre modalitats: "Espais virtuals", "Espais tancats", "Espais oberts" i "Espais conceptuals". En la modalitat "Espais virtuals" s'engloben els projectes que habiten en un espai no físic, com l'art en la xarxa, CD-multimèdia, art sonor, etc. En la modalitat "Espais tancats" s'inclouen els projectes que han de ser exposats en espais físics tancats, com instal·lacions multimèdia, instal·lacions audiovisuals, impressions, projeccions, fotografia digital, etc. Quant als "Espais oberts", es destinarà l'espai exterior del MUA: el pati, l'entrada, etc. Les obres poden ser instal·lacions multimèdia, sonores, escultures, etc. Finalment, en "Projectes per a espais conceptuals" s'engloben les reflexions i assajos teòrics. Els textos seleccionats seran publicats en el catàleg anual del certamen.

Espacios Digitales

 

Tornar

 

Col·laboracions

- Punto.Dot
(27 setembre / 25 octubre 2002)

El MUA va col·laborar amb la Galeria Punto en la realització de la mostra "Punt.dot", formada per tres obres d'art electrònic: Órbita 0-4, de Raúl Real i Patricia Ballester (València), Análisis Porfiado, de Francis Naranjo (Las Palmas de Gran Canaria) i biennale.py, de 0100101110101101.ORG (Itàlia).


- III Setmana de Música Experimental
(14 / 18 gener 2003)

El MUA, en col·laboració amb Metrònom Fundació Rafael Tous d'Art Contemporani, va organitzar per tercer any consecutiu la Setmana de Música Experimental, que va tenir lloc del 14 al 18 de gener del 2003 a l'Auditori CAM (c. Isabel la Catòlica). Hi van assistir els coneguts artistes electrònics Paul DeMarinis, Krystina Bobrowski, Brenda Hutchinson, Nigel Helyer i Roberto Morales.

III Semana de Música Experimental

 

- Encontres d'Art al Voltant del MUA
(21 / 22 febrer 2003)

El MUA, amb la col·laboració de la Sala Naranja de València, va organitzar els Encontres d'Art al voltant del MUA, en els quals van participar els artistes Beatriz Lluc, Toro, Carlos Ramón, Carlos Maiques, Empar Cubells, Vicente Ortiz, Dolores Furió, Ricardo Vilar, Raúl Real, Marcela Jardón, Dr. Truna, Esther Feliú, Encarna Sáenz, Rocío Asensi, Víctor Bonet, Monique Bastiaans, Nacho Ruiz, Enriqueta Rocher, Ana Veintimilla, Bárbara Miyares, Tim Freeman i Vicente Aranaga, que van fer intervencions en l'espai museístic universitari.

Encontres d'Art al Voltant del MUA

 

Tornar

 

Àrea Didàctica

Com a museu universitari, el MUA té clarament definida la seua funció educativa a través de la recuperació i la protecció del patrimoni artístic, però també del foment perquè els visitants puguen gaudir de les creacions artístiques recents. El museu desenvolupa activitats didàctiques dirigides a plantejar reflexions que permeten als seus visitants accedir al llenguatge de l'art més actual i conèixer de manera directa les tècniques i els processos creatius de l'art contemporani. Fomentar la participació, la creativitat i el respecte cap a qualsevol manifestació artística és el gran repte de l'Àrea Didàctica a l'hora de dissenyar una sèrie d'activitats que aconseguisquen aproximar el públic a l'art contemporani. El MUA es concep com un espai dinàmic i innovador, on aprendre a relacionar-se amb els objectes artístics des de l'aprenentatge i la diversió. Aquesta tasca es porta a terme a través de visites guiades dirigides a tot tipus de públic i de tallers didàctics dirigits a alumnes de primària, secundària i batxillerat.

Visitas al MUA


Visites durant el curs acadèmic 2002 / 03

Oct.

Nov.

Des.

Gener

Feb.

Mar.

Abr.

Maig

Juny

TOTAL

508

1339

706

1154

3893

3902

2315

1248

249

15.365


Infantil
Primària

Secund.
BAT

Estud.
Univ.

Univ.
Permanent

Centres
3a edat

àula
Oberta

Escoles
d'Art

Assoc.
culturals

Personal
docent

Altres
associac.

1573

10546

2061

175

274

110

199

90

240

97


Tallers

Els tallers didàctics del MUA propicien situacions en les quals els escolars ho passen bé sent-ne ells mateixos protagonistes actius. És la seua activitat la que els aproxima a descobrir la manera de pensar i treballar dels artistes actuals. Els tallers es plantegen sempre com a aventures que fan passar-ho bé als xiquets i als joves, comprendre i valorar creacions artístiques tant clàssiques com contemporànies. En el disseny i desenvolupament dels tallers han participat membres de l'Àrea Didàctica del MUA, i alumnes universitaris vinculats a la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant. Aquesta col·laboració ha permès enriquir les propostes i vincular en el treball pedagògic del museu a futurs especialistes en educació.

Talleres didàcticos
Participantes en los talleres

 

Sentir l'Art

El taller Sentir l'Art és un laboratori d'experimentació sensitiva que vincula diferents manifestacions artístiques: música, pintura, collage, escultura, etc. L'objectiu és comprovar com els nostres sentits absorbeixen físicament i emocionalment impulsos externs, com sons, sabors, olors, etc., per a després transformar-los i projectar-los en creacions plàstiques.
Els objectius que ens proposem amb aquest taller són diversos:
1.- L'educació a través dels sentits, aprendre a valorar les nostres facultats sensitives i a prendre consciència de com aquestes determinaran la nostra memòria i la nostra capacitat de gaudir de les experiències viscudes.
2.- Combinar diversió i aprenentatge en una activitat original que desperte la curiositat i la creativitat de l'alumne, i revelar aspectes desconeguts de la quotidianitat.
3.- Propiciar situacions creatives en les quals els alumnes descobrisquen la manera de pensar i treballar dels artistes de tots els temps, i contrasten la manera d'expressar-se en altres èpoques i en l'actual.
4.- infondre el respecte a l'art i, per extensió, a tot el nostre entorn (història, patrimoni, medi ambient, altres cultures diferents a les nostres, etc.).
Alguns dels continguts que es treballen en el taller són els següents:
- la materialització dels sentits en obres clàssiques (fins al segle XIX)
- l'emotivitat de colors i textures
- els cinc sentits i l'art contemporani
La metodologia utilitzada combina la projecció d'imatges i l'experimentació directa: dibuixar un so, modelar una olor, fer un collage a partir del tacte, etc. A causa de les possibilitats educatives d'aquesta experiència, s'ha plantejat el mateix taller per a alumnes d'ensenyament primari, secundari i batxillerat, tenint en compte els canvis que permeten adaptar els continguts a les necessitats i el nivell de formació de cada grup.

IV Concurs de Tallers Didàctics

El 14 de juny l'Àrea Didàctica del Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) va realitzar el lliurament de premis als participants del IV Concurs de Tallers Didàctics del MUA, que s'ha desenvolupat en la institució museística durant el curs acadèmic 2002 / 03, amb el patrocini de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM). El lliurament de guardons, que es va efectuar en l'Auditori del MUA,
va ser acompanyada de la inauguració d'una exposició dels treballs guanyadors i finalistes.

Els alumnes que van obtenir el primer premi van ser Sandra Soriano Fernández, del CP Antonio Machado d'Elda (3r Primària); Marina El Palomar Maroñas, del CP Sierra de Mariola d'Alacant (5é Primària); Patricia Benesiu Pueyo, del CP Santa María del Carmen d'Alacant (3r ESO); Ignacio López Sánchez, del IIS num. 18 d'Alacant (1r Batxillerat). A més, s'ha premiat el Millor Treball Col·lectiu, que ha anat a les mans del IIS núm. 8, 2n de Batxillerat Artístic de Elx.

Àrea didàctica
Exposición Área Didática

Tornar