Universidad de AlicanteMemoria. Página principal
Presentación
Òrgans de Govern
Defensor Universitari
Consell d'Alumnes
Societats
Fundacions
Vic. d'Alumnat
Vic. d'Ampliació del Campus
Vic. de Convergència Europea i Qualitat
Vic. de Coordinació i Comunicació
Vic. de Desenvolupament Normatiu
Vic. d'Extensió Universitària
Activitats realitzades o coordinades per aquest Vicerectorat
Secretariat d'Extensió
Patrimonio Cultural Universitario
Universitat Permanent
Secretariat de Cultura
Paraninf. Arts escèniques
Arts plàstiques
Música i dansa
Cinema en la UA
Literatura
Jornades, Seminaris...
Conferències
Premis
Tallers
Cursos
Concursos
Sec. d'Esports
Cátedra Arzobispo Loazes
Centro de Estudios Iberoamericanos Mario Benedetti
Vic. d'Investigació
Vic. d'Ordanació Acadèmica i Professorat
Vic. de Planificació Econòmica, Infraestructures i Serveis
Vic. de Societats i Fundacions

SECRETARIAT DE CULTURA
( Pàgines 1, 2, 3 )

 

Paraninf. Arts escèniques

· Música i dansa
· Teatre

 

Música i Dansa

Banda Filharmònica Universitària (16 octubre 2003)

En el Paranimf de la UA es va efectuar el concert de la Banda Filharmònica Universitària, dins de les activitats desenvolupades amb motiu de la Setmana de Benvinguda a la Universitat. El programa del recital va constar de les següents peces: en la primera part Xicoteta fuga en Sol menor, de JS Bach, i La viuda valenciana, de Khachaturian. En la segona part es va interpretar Novecento, de Canet; Aljama, de Ferrer Ferrán; Vent del poble, de Canet, i Mar i Bel, de Ferrer Ferrán.

'1936: Pablo Neruda renace en Madrid' (17 octubre 2003)

La proposta escènica, que va combinar la poesia de Neruda amb un acompanyament musical, va recrear la vida del poeta: els seus inicis en el sud de Xile, la seua residència a Espanya, el contacte amb la generació del 27 i la seua relació amb la poesia i la política. L'actuació va comptar amb la direcció musical i l'acompanyament a la guitarra d'Eulogio Dávalos. La narració va córrer a càrrec de Rafael Taibo i Enric Majó, que van exercir els papers de Neruda i dels múltiples poetes i personatges que el poeta va conéixer a Madrid durant el seu càrrec de cònsol. Així mateix, va intervindre el poeta de salamanca Marcos Ana que, després de la Guerra Civil espanyola, va aconseguir eixir de la presó gràcies a una campanya de suport internacional en la que Neruda va exercir un paper rellevant. L'espectacle va comptar amb la participació de la cantant María de la Luz Martínez, que va acompanyar els versos del poeta al costat de la pianista Gloria Dávalos. El recital va estar inclòs en les activitats de la Setmana de Benvinguda a la Universitat.

Lluís Llach (14 novembre 2003)

El Paranimf va acollir l'actuació d'un dels cantautors catalans més emblemàtics de la Transició Espanyola, que va presentar el seu últim àlbum: Jocs. Lluis Llach naix a Girona el 7 de maig de 1948 i viu els seus primers anys en la zona del Baix Empordà. En 1968 grava el seu primer disc, en el que destaquen cançons tal com Que feliç era mare, La barca, En Quitero o El Parc. Eixe mateix any, Llach compon L'estaca, que es convertix en himne de les reivindicacions catalanes.

Orquestra Sinfònica de Botosani (18 novembre 2003)

Dirigida per Mihail Secikin, l'orquestra Simfònica de Botosani (Romania) va ser fundada en 1953. Actualment, la Simfònica està formada per cinquanta instrumentalistes de gran talent, amb un ampli bagatge professional, entre els que destaca el violinista solista Florin Paul. L'Orquestra ha recorregut Europa collint nombrosos èxits, i ha comptat amb la col·laboració de grans músics com Haricleea Darclee, Adelina Patti, George Enescu, George Georgescu i Nicolae Herlea, entre altres. En esta ocasió van interpretar el següent repertori: Rapsodia Romana, per George Enescu; Poem pentru pian si orchestra (poema per a piano i orquestra), per Ciprian Ion; Seherezada. Suita simfonica, per N. A. Korsakov, i Vioara solo, per Gheorghe Petrescu.

Orquesta Sinfónica de Botosani

'La ca SADE l'est'. Companyia de Dansa Mar Gómez (26 novembre 2003)

A fi de realitzar una crítica de la burgesia nord-americana del segle XX el present espectacle aporta tot un conjunt d'elements artístics que mouen a la reflexió i l'emoció. El llenguatge coreogràfic empleat, íntimament lligat a la dramatúrgia, l'humor i la sàtira són els elements principals que caracteritzen les produccions de la Companyia de Dansa de Mar Gómez.

La ca SADE l'est

Al Tall (12 desembre 2003)

Al Tall és un grup de música tradicional creat en 1975 a la Comunitat Valenciana. Els seus fundadors van ser Manolo Miralles, Manolo Lledó, Miquel Gil i Vicent Torrent. Esta formació ha contribuït a recuperar el cançoner popular valencià i ha obert la seua música a altres sons i ritmes mediterranis. Algunes de les seues cançons, com Tio Canya o Darrer diumenge d'octubre, s'han convertit en himnes de les reivindicacions nacionalistes.

'Menos mal que algunas semanas tienen ocho días'. Azahar (17 desembre 2003)

El treball, els xics, el període, el cap, la festa del dissabte... són alguns dels temes tractats en este espectacle de dansa-teatre que intenta reflectir la vida quotidiana dels jóvens des d'una perspectiva femenina. Estructurat a partir dels distints dies de la setmana, la coreografia parteix d'una base flamenca i incorpora diversos estils musicals com a techno, funky, samba i jazz. Cara de lunes", "Martes y trece", "Miércoles. La puta regla", "Jueves. Embarazadas", "Viernes. Ñoñerías", "La fiebre del sábado noche", "Domingo. La resaca del Señor"", són els epígrafs de les distintes escenes. Però hi ha un octau dia, "El día mágico", el dia per a fer tot el que no ens ha donat temps durant la setmana, el dia per a somiar.

Azahar

'Homenatge a Óscar Esplá'. Chircovskii Dance Project (21 gener 2004)

La companyia de dansa Chircovskii Dance Project va estrenar un muntatge que va incorporar la música del gran compositor alacantí Óscar Esplá. Boris Chircovskii, director i coreògraf, va expressar a través de la dansa contemporània el món al·legòric d'Esplá, amb reminiscències de la tradició llevantina. L'obra va abraçar des de peces simfòniques com a Sinfonía Aitana, a obres intimistes per a piano, així com fragments d'una cantata escènica (Nochebuena del diablo). El passador final fue l'escenificació de La pájara pinta, obra que Esplá va compondre basant-se en una peça per a xiquets escrita pel seu amic Rafael Alberti.

Ariel Rot (17 febrer 2004)

El cantant argentí Ariel Rot va realitzar un concert on va presentar el seu últim treball: Lo siento, Frank (2003). Ariel Rot també va interpretar un repertori dels seus àlbums anteriors: En vivo mucho mejor (2001), Cenizas en el aire (2000), Hablando solo (1997), Vértigo (1985) y Debajo del puente (1984). Segons Rot, Lo siento, Frank és un disc de rock and roll per a "temps marcats per l'atabalament musical, però amb l'esperançador renàixer de les consciències endormiscades".

Ariel Rot

'Carne o pescado'. IAEO (25 febrer 2004)

La companyia IAEO naix com resultat d'una proposta conjunta d'investigació entre la dansa i el teatre. Inma Ortega, Pedro del Rei i Eva López van realitzar en Carne o pescado dos peces diferenciades però interconnectades: Pesc...ados i Adán y Eva. La primera peça critica, des d'una visió infantil i amb una gran dosi d'ironia, les constriccions a què està sotmés el ser humà des del seu naixement, i certes idees intolerants presents en la societat. En Adán y Eva, el mite del Paradís s'ha reconvertit per a parlar sobre l'amistat: Adam és homosexual, i a cap dels dos els agraden les pomes. Per descomptat, no volen abandonar l'Edén... Comèdia per a parlar sobre sentiments.

'Bésame el Cactus'. Sol Picó (2 març 2004)

Sol Picó, que no ha vingut al món de la dansa a conservar sinó a transgredir, es proposa traspassar els límits invisibles de la "quarta paret" fent un ús heterodox dels elements teatrals. En Bésame el Cactus va plantejar una sèrie d'escenes amb imatges molt intenses, va prescindir del superflu i, per a desenvolupar l'acció, es va recolzar en una escenografia a penes esbossada amb quatre elements. Les escenes fan referència al risc i a la por, temes sobre els quals s'articula l'espectacle.

'Sudamérica en dos pianos'. Roque Martínez Ríos i Martín Aylman. (9 març 2004)

Espectacle que va recórrer a través d'un àgil diàleg musical la geografia sud-americana, mostrant els seus diferents ritmes. La Bossa Nova (Brasil), el Tango (Argentina), el Pasillo (Colombia-Veneçuela) van crear un clima regional a través del tractament harmònic de cada tema, interpretat per Roque Martínez Rius i Martín Aylman. L'espectacle també va incloure la coreografia d'una parella de ball que va il·lustrar cada un dels estils musicals.

Javier Álvarez (15 març 2004)

El jove cantautor Javier Álvarez, que ha contribuït a revitalitzar el panorama de la cançó d'autor a Espanya amb les seues lletres intimistes i la seua particular visió del món, va omplir amb la seua música el Paranimf de la UA. Javier Álvarez va realitzar un concert acústic en el que els fans van poder disfrutar de les cançons dels seus anteriors treballs (Javier Álvarez, Javier Álvarez dos y Javier Álvarez tres), així com del seu últim LP, Tiempodespacio (2003), que conté cançons com La balada de Lois & Clark, Si te veo o Lover lover lover, entre altres.

'Lo mejor de los mejores'. Caco Senante. (17 març 2004)

L'espectacle Lo mejor de los mejores fue un recorregut sobre la vida i obra d'alguns autors i intèrprets de parla hispana, realitzats pel compositor i cantant Lladregot Senante. L'actuació va comptar amb la narració dels passatges i anècdotes rellevants de la vida de cada artista, així com l'audició de la seua obra principal i una interpretació en directe. Es van interpretar temes de Rubén Blades (Panamà), Chabuca Granda (Perú), Juan Luis Guerra (República Dominicana), Violeta Parra (Xile), Pablo Milanés (Cuba), Joan Manuel Serrat (Espanya), J. Alfredo Jiménez (Mèxic) i Carlos Gardel (Argentina).

'Polifonías del Mediterráneo'. Corou de Berra (25 març 2004)

Es va dur a terme en el Paranimf de la UA el recital Polifonías del Mediterráneo, a càrrec del Corou de Berra, un conjunt polifònic de sis veus que recorre els escenaris interpretant els cants tradicionals dels Alps Meridionals des de fa més de catorze anys, il·lustrant els intercanvis permanents entre la Provença, el Piemonte, la Ligúria i el País Nizardo. Michel Bianco assumix la direcció artística del Corou de Berra des de la seua creació.

Corou de Berra

Kamikaze Sound Express (27 abril 2004)

Kamikaze Sound Express és una agrupació eclèctica que efectua versions de distints estils musicals, entre ells rock and roll, rythm and blues, funk i jazz. Kamikaze Sound Express realitza un recorregut al llarg de distintes èpoques i arreplega temes significatius de bandes i cantants de renom dins del panorama musical universal: de Billie Holiday a Johnny Lang, de Lone Star a Kenny Wayne Sheperd Band, de James Brown a Funkomatic, de Rod Stewart a Living Colors i de Johnny Adams a Tina Turner. El concert va constituir un complet homenatge als ídols d'este conjunt, format en 2003 per músics alacantins i argentins, d'àmplia trajectòria musical. La banda està integrada per Kiko Mora (veu solista), José Luis Escolano (guitarra i veu), Gustavo Luna (bateria), Willy Medina (teclista), Rafa Navas (baix), Susana Marruenda i Noelia Sabater (cors).

Quilapayún (8 maig 2004)

La "Primavera nerudiana" va concloure amb el concert del famós grup xilé Quilapayún, que es va celebrar al Paranimf de la UA. Durant els anys setanta, Quilapayún va simbolitzar l'esperit de la lluita democràtica i socialista a Xile i va incloure en les seues temàtiques les preocupacions socials de l'època. Nascut en 1965, l'estrena en societat del conjunt fue en la Peña de la Universitat de Xile, en Valparaíso. Posteriorment, Víctor Estepa es va fer càrrec de la direcció artística i va influir en el contingut social de les lletres, que va culminar amb la composició de La Muralla, del LP Basta. En 1973, el Colp Militar Feixista contra el Govern de Salvador Allende sorprén a Quilapayún a França, país en què decidix radicar-se i des del qual inicia una sèrie de presentacions en solidaritat amb la causa xilena. En 1975 Quilapayún compon un dels seus discos clàssics, El pueblo unido, la cançó homònima del qual es convertix en himne de lluita de tots els pobles del món. Respecte a la seua relació amb la literatura de Pau Neruda, en 1979 l'agrupació musical inaugura la seua nova concepció artística amb el LP Umbral, que conté la cantata Américas, amb música de Gustavo Jònega sobre el text del poeta. En 1983 es publica el disc Chante Neruda, amb el que es commemora els deu anys de la mort de l'escriptor. Actualment, Quilapayún realitza gires internacionals portant la seua música al voltant del món.

Quilapayún

Las Niñas (11 maig 2004)

Las Niñas són al pop nacional el que Ms Dynamite al britànic. Partint d'una arrel evidentment andalusa, Ojú incorpora elements de l'hip hop, el soul, el funk i fins al drum'n'bass en una dotzena de cançons. Vicky G. Lluna i la vocalista del llegendari corbe punk Furor Uterí, Aurora Power, s'unixen a Alba Molina en un projecte apassionant. "No som el típic trio de cares guapes que es conformen de cantar i ballar bé. Estem compromeses amb la realitat que ens rodeja i, per damunt de tot, amb la nostra condició de dona".

Taller de Dansa Moderna de la UA (19 maig 2004)

El coreògraf i ballari Borís Chircovskii, coordinador del Taller de Dansa Moderna de la UA, va presentar un espectacle integrat per diverses coreografies preparades durant el curs. Catorze ballarins van interpretar huit peces amb música de Win Mertens i Dave Grusin, entre altres. "Han sorgit moviments realment sorprenents, i és gratificant la gran varietat de coneixements que podem extraure d'aquesta experiència.

Taller de danza moderna

'Alacantango. 2a Trobada Universitària de Tango' (26 / 29 maig 2004)

Per segon any consecutiu s'efectuaren les jornades "Alacantango", dedicades a promoure la cultura del tango. Les jornades van comptar amb la presència de la prestigiosa cantant de Buenos Aires Susana Rinaldi, que ha aconseguit, a força de coherència en el repertori i una peculiar i personal lectura del tango, la dimensió d'una figura de culte. També van tindre lloc les actuacions del Quartet Almus, el grup Són del Sud i l'espectacle Voces de mujer.

 

Tornar / Subir


Teatre

'Rubianes, solamente'. Pepe Rubianes (31 octubre 2003)

Pepe Rubianes és un còmic que ha sabut construir un espectacle de gran solidesa i que desplega desbordant dosi d'energia durant les seues actuacions. Rubianes, solamente és un espectacle on el maneig de l'humor a través del monòleg i l'expressió de les emocions constituïxen les úniques armes per a enfrontar-se al públic. El seu gran talent és el de la improvisació, que sorgeix de les seues múltiples experiències vitals i dels seus nombrosos viatges pel món.

'Paparazzi o La historia de un amanecer abortado'. Succes (10 noviembre 2003)

Dins del marc del Conveni Específic de Col·laboració entre la Unió Teatral de Romania (UNITER) i la UA, es va presentar per primera vegada a Espanya l'obra de l'autor romanés Matei Visniec Paparazzi o La historia de un amanecer abortado, dirigida per Bogdan Cioaba i escenificada pel grup Succes, de la Universitatea Nationala d'Arta Teatrala si Cinematogràfica de Bucarest. El text dramàtic, inscrit en el gènere de l'absurd, tracta de transmetre la importància dels valors morals en un món absurd i deshumanitzat. L'obra fue traduïda per primera vegada al català amb motiu del projecte Dos extremos de latinidad: continuidad cultural y contigüidad lingüística entre el rumano y el catalán, l'objectiu del qual és establir les vies per a la realització en comunes d'activitats que conduïsquen a un acostament cultural entre estos dos països.

'Minim.mal Show'. Teatre Universitari (10 novembre 2003)

Minim.mal show és un joc teatral que, partint de les premisses i senyals de l'art minimalista, va creixent, seqüència a seqüència, per a contar-nos com qualsevol signe que es reflectisca sobre un escenari, igual que ocorre sobre l'escenari de la vida, és susceptible de desorbitar els seus significats. Quaranta-una seqüències representades per cinc personatges, tres homes i dos dones, tots ells joves, tots ells amb un toc de distinció, d'aparent glamour. Com si estigueren en una passarel·la de moda, desfilen davant de la vista de l'espectador i "passegen" la seua trivialitat. Cada passe és una fugaç història que ens parla d'encontres i desencontres. I de desenllaços insospitats. Humor, erotisme, absurd.

'A ras del cielo'. Jácara Teatro (12 novembre 2003)

La companyia teatral Jácara Teatro va realitzar la posada en escena de l'obra A ras del cielo, de Juan Luis Mira, que va aconseguir el guardó Carlos Arniches 2001. A ras del cielo conta la història de Pozo, l'apuntador del Teatre Princesa, que està enamorat secretament d'una actriu, Paula. Però la frustració del seu amor no correspost li porta a disparar des d'un terrat... "Dalt, baix. En el fons és el mateix. Els perdedors es col·loquen, simplement on li manen. I l'única cosa que té sentit és amar, sempre a arran del cel".

'A cuestas con Murphy'. Vaivén Producciones (15 novembre 2003)

Nou personatges formen un retaule de desgràcies quotidianes, de camins tortuosos, d'existències borrascoses. I és que la torrada sempre cau pel costat de la mantega. A cuestas con Murphy és una comèdia de perdedors, de personatges quasi a la vora de la desesperació, un catàleg d'existències tristament i intensament humanes. L'obra es va incloure en la XI Mostra de Teatre d'Autors Contemporanis.

A cuestas con Murphy

'Ni sombra de lo que fuimos'. La Zaranda (22 novembre 2003)

Aferrats a uns vetustos cavallets cinc personatges s'enfronten al buit: arriben a pobles on ningú s'interessa pel seu espectacle. Mentrestant, el temps seguix el seu curs, fred, sense detindre's. Arrere només queda l'oblit, i allí viuen, desterrats de la vida. Els cavallets ha viatjat molt. Sobre el seu únic cavall de fusta han somiat generacions senceres. Però, envellit i antiquat, ha perdut el seu atractiu. Ja ningú el visita. Només unes poques persones que tracten de traure-li un poc més de diners: es tracta de l'ancià amo i els seus quatre empleats. La misèria i la rutina se'ls estan menjant i no saben com eixir del compromís. L'obra es va portar a terme dins de la XI Mostra de Teatre d'Autors Contemporanis.

'La venta del cruce'. La Carátula y Mercaderes (25 novembre 2003)

La companyia teatral La Carátula i el grup musical Mercaderes van presentar La venta del cruce, un espectacle que va combinar la poesia de Walt Whitman (Canto a mí mismo) amb una fusió de flamenc-jazz, inspirada en temes de Chet Baker, Thelonius Monk i Charlie Parker, al costat de la dansa contemporània de Sonia González.

'Historia del soldado''Historia del soldado'. Bambalina i Grup Instrumental de Valencia (3 desembre 2003)

Estrenada per primera vegada en el Teatre de Lausanne en 1918, Historia del soldado s'ha convertit en una de les obres emblemàtiques de la cultura moderna i un dels punts de partida de la música d'avantguarda. La part musical, composta per Stravinsky, va introduir nous estils com el ragtime o el tango, units a estructures clàssiques com a corals, pastorals i marxes. El llibret fue creat per Charles F. Ramuz, qui es va basar en la llegenda popular del soldat i el diable, arreplegada per Afanasiev, per a construir un al·legat contra la guerra. La versió que presenta la companyia teatral Bambalina al costat del Grup Instrumental de València, conserva les aportacions de Stravinsky i Ramuz, i incorpora a la dansa i a la interpretació un esplèndid espectacle de titelles.

 

'Una noche con Gabino'. Gabino Diego (10 desembre 2003)

Gabino Diego va realitzar un espectacle on es van succeir les anècdotes de la seua vida i carrera professional: l'amor i el desamor, l'èxit i el fracàs, i les imitacions de personatges coneguts que formen part de la fauna humana que li ha influït al llarg de la seua existència.

'Minuta Pecata'. Les Bouffons (14 gener 2004)

En el Paranimf de la UA va tindre lloc l'espectacle Minuta pecata, a càrrec de Les Bouffons, companyia integrada per jóvens i entusiastes actors d'Art Dramàtic de Múrcia, experts en teatre còmic. El muntatge manté les formes, tècniques, personatges, temàtiques i estil de la Comèdia de l'Art, però modernitzant els arguments, de forma que aconseguix un espectacle absolutament nou, que representa des del punt de vista actual els set pecats capitals: l'avarícia, la peresa, la supèrbia, la ira, la gola, l'enveja i la luxúria a través de personatges clàssics com Arlequino, Colombina i Pantalone.

'No se nos puede dejar solos'. Bibiana Fernández i Sergio Pazos (19 gener 2004)

El ser humà és bàsicament un ser social... necessitem als altres. Per a riure, per a plorar, per a parlar, per a discutir, per a amar, per a odiar, per a jugar, per a sofrir... per a tot, o pràcticament tot, sempre estem en companyia dels nostres semblants... Estes són les qüestions que es plantegen en un espectacle escrit per Qüid.tv, l'equip creatiu encarregat d'efectuar els guions de la famosa sitcom Siete vidas. Interpretada per Sergio Pazos i Bibiana Fernández, la posada en escena de l'obra s'ha concebut com un espectacle de cabaret, amb una escenografia oberta que, partint d'una mateixa base, es torna diferent en cada moment.

'No se nos puede dejar solos'

'Cistellaria. La comedia de la cestita'. Arthistrión / Calatalifa (18 i 19 febrer 2004)

El grup Arthistrión / Calatalifa arreplega la tradició en l'àmbit del teatre clàssic de la companyia Calatalifa, posant en escena versions fidels i cuidades dels autors grecs i llatins, en un intent de vivificar les seues obres des del respecte als textos, el caràcter dels personatges i a la pròpia dramatúrgia del teatre antic. En esta ocasió, l'agrupació va presentar l'obra de Plauto Cistellaria. La comedia de la cestita, escrita entorn de l'any 203 abans de la nostra era.

'Ustedes se preguntarán cómo he llegado hasta aquí'. Paz Padilla (10 març 2004)

Dirigit per Santi Millán i Andreu Buenafuente, este espectacle narra la trajectòria vital d'esta infermera reconvertida en actriu. La vida familiar, les seues experiències com a infermera en un hospital, el primer càsting que va realitzar i les actuacions en les places dels pobles, són alguns dels temes que tracta en un to irònic i desenfadat, amb gran qualitat interpretativa i encant personal.

'Exit'. Clownic (28 abril 2004)

La companyia teatral Clownic, dependent de Tricicle, es va crear en 1991. En esta ocasió va representar Exit, una obra l'acció de la qual es desenvolupa en el hall d'un aeroport i en l'interior d'un avió, dos únics ambients per què es mouen més d'una trentena de personatges: pilots, turistes, hostesses, executius i pensionistes.

'Això… o no?'. Teatre Universitari (5 maig 2004)

Això… o no? és una obra que intenta reflectir distints tipus de relacions humanes: els conflictes entre pares i fills, els problemes sentimentals de les parelles, els problemes i alegries sorgides de les relacions d'amistat Tot això a través de distintes seqüències i una posada en escena minimalista. L'obra s'ha inspirat en textos de reputats autors com Sergi Belbel, Isabel Clara Simó, Paco Mir i Josep Peiró.

'Agamenón'. Thíasos (12 maig 2004)

La companyia madrilenya de teatre clàssic Thiasos va escenificar Agamenón, una de les obres mestres d'Èsquil (525-456 a.C.), pare de la tragèdia grega. Agamenón, junt amb Las coeforas i Las eumenides (Las Furias), formen la trilogia coneguda com l'Orestiada o història d'Orestes. En l'Orestiada, Èsquil proporciona una visió dels seus conceptes de justícia i pietat i de la seua creença en una voluntat divina que pot ajudar a la humanitat a aconseguir la saviesa a través del patiment.

'Adosadas'. Teatre Universitari (18 maig 2004)

Prenent com a punt de partida l'obra de Neil Simons La extraña pareja, Juan Luis Mira va realitzar la versió lliure Adosadas. La mateixa història de desavinences entre dos xiques que comparteixen un "adossat", les seues frustracions amoroses i conflictes interiors en un Alacant actual, reviuen este clàssic de la comèdia americana.

'Antígona'. Teatre Clàssic Universitari (19 maig 2004)

El Teatre Clàssic Universitari va realitzar una de les majors tragèdies de Sòfocles, Antígona, un clàssic que posa de manifest qüestions d'actualitat: la rebel·lió de la dona en un món d'homes i la tirania dels poderosos. El Teatre Clàssic Universitari ha preparat una adaptació de l'obra amb un llenguatge modern, inclou música en directe (percussió i vent) i les intervencions cantades del cor. L'objectiu de l'obra, segons el director de l'obra Andrés Vinaches, és "que el públic isca content després de vore una tragèdia".

Antígona

'Como la vida misma'. Teatre de la Universitat Permanent (20 maig 2004)

El present curs acadèmic es va preparar l'obra Como la vida misma, concebuda com una successió d'escenes independents que critiquen, en clau de comèdia, diversos aspectes de la vida quotidiana com els amagatalls de la política, el caos de la seguretat social i l'abusiu poder dels bancs.


 

Tornar / Subir

 

Arts plàstiques

· Sala Aifos
· Sala Tránsito II (Aulari II)

 

Sala Aifos

'Espacios para interpretar: Universidad de Alicante. Fotografías de Eduardo Lastres' (1 octubre / 14 novembre 2003)

La mostra va incloure una selecció de 23 imatges del Campus de Sant Vicent del Raspeig, pertanyents al Patrimoni Artístic de la UA. La torre de control, l'Aulari III, la Biblioteca General, ventanals de diversos edificis, estructures de ferro, el hall de l'Aulari I, van ser alguns dels llocs que apareixen en les imatges captades per la mirada d'Eduardo Lastres. Racons del campus que han estat tractats digitalment i transformats en espais abstractes, suggeridors i irreals, que conformen una visió personal i única de la Universitat d'Alacant.

'1990-2000: Una década de exclusión'. Rafael Arjones, José Olivares Navarro y Ángel García Catalá (27 novembre 2003 / 6 gener 2004)

En aquesta mostra es van incloure 45 instantànies dels periodistes gràfics alacantins Rafael Arjones, José Olivares Navarro i Ángel García Catalá, que reflecteixen el món marginal de la ciutat d'Alacant: desallotjaments en el Parc Ansaldo i Mil viviendas.

Una década de exclusión

'El arte y los derechos humanos' (15 gener / 19 febrer 2004)

En col·laboració amb el Consell de la Joventut d'Alacant es va organitzar la mostra col·lectiva Los derechos humanos y el arte, que incluyó una veintena de trabajos plásticos (escultura, pintura, fotografía, instalaciones) de los jóvenes autores alicantinos Eva Alonso, Aurelio Ayela, Ignacio Chillón, Cristina Ferrández, Antonio Gosálbez, Kribi Heral, Jordi Huguet, Laura Molina, Carlos Rayas, S1047 Jaime Santa Isabel y Yoya Durán. La exhibición trató de mostrar, mediante el uso del lenguaje artístico, los diversos artículos que conforman la Declaración Universal de los Derechos Humanos, un trabajo que se ha realizado desde el Consell de la Joventut para promover la igualdad, la justicia y el acceso libre a la cultura y a la enseñanza, y para efectuar una crítica contra la violencia, el racismo, la pobreza y otros problemas sociales.

'Humor social IV. No sonrías a los malos tratos' (26 febrer / 18 març 2004)

El Vicerectorat d'Extensió Universitària, amb la col·laboració de la Federation Cartoonists Organisations d'Espanya (FECO), el Centre d'Estudis sobre la Dona i la Fundació General, va organitzar la quarta mostra d'Humor Social No sonrías a los malos tratos. L'exposició recull els acudits gràfics de 37 autors, entre els quals es troben Forges, Enrique, Zulet, Ozeluí, Harca i Subi, entre uns altres, que denuncien la violència de gènere mitjançant l'impactant i directe llenguatge visual. Amb aquesta mostra, els dibuixants pertanyents a FECO se solidaritzen amb aquesta problemàtica.

'3500 olas contra el Prestige, 1500 alumnos contra el chapapote' (25 març / 25 abril 2004)

Es van exhibir fotografies que van plasmar el desastre ecològic produït pel buc Prestige en la costa gallega, preses per alumnes de la Universitat d'Alacant.

'Álbum de Temuco' (28 abril / 28 maig 2004)

Es va inaugurar la mostra fotogràfica Álbum de Temuco, que va incloure al voltant de cent fotografies que recullen la vida familiar de Pablo Neruda. El nebot nét del poeta, Bernardo Reyes, va realitzar en la mostra una reconstrucció de la memòria familiar de l'escriptor a través dels aproximadament cent daguerrotipos que Laura Reyes, germana de Neruda, va recopilar durant tota la seva vida. L'exposició, que va anar la primera vegada que va viatjar a Europa, va començar a forjar-se a principis dels anys vuitanta com una labor d'investigació personal, d'introspecció sobre els propis orígens i la pròpia família de Reyes, qui desitjava mostrar "un Neruda contextualitzat en una família, l'aspecte humà allunyat del mite", ja que era rellevant oferir el tarannà humà del poeta per a "veure a un personatge viu, a una persona lligada als conflictes del seu temps".

Inauguración de la muestra

Concursos Secretariat Cultura (4 / 11 juny 2004)

Es va efectuar l'exposició dels treballs premiats en els concursos del Secretariat de Cultura de pintura i fotografia.

'Abordaje' (17 juny / 23 juliol 2004)

Abordaje va reunir el treball més recent de sis artistes nascuts o residents en la nostra província que conformen l'última generació d'escultors alacantins. La UA entén la importància de donar suport als artistes plàstics contemporanis i, de manera especial, a les últimes generacions d'artistes del nostre entorn. Els artistes seleccionats per a aquesta exposició -Pablo Castellans, Olga Diego, Susana Guerrero, Miguel Lorente, Antonio Parras i Massimo Pisani- han centrat fonamentalment el seu treball al llarg d'aquests anys en el camp de l'escultura, però també han investigat i treballat altres mitjans com la fotografia, la pintura, el vídeo o les instal·lacions.

 

Tornar / Subir


Sala Tránsito II (Aulari II)

'Hazañas tétricas. Caricaturas de un diario de guerra' (9 gener / 9 març 2004)

La UA va acollir una nova mostra d'humor social, amb la col·laboració de la Federation Cartoonists Organisations. En aquesta ocasió, la visió de Jesús Zulet trasllada a l'espectador a un escenari de guerra, una guerra iniciada per un exèrcit d'ocupació que, després de no descobrir armes de destrucció massiva, es refugia en una trinxera d'absoluta "certesa" per a justificar la seua existència. Hem passat del territori de la realitat al de la manipulació, al de la negació. Són molts, massa, els conflictes armats i les guerres per interessos en les quals alguns es arrogan la representativitat de la llibertat, envaeixen, executen i imposen. L'humor de Zulet permet conèixer la realitat, la doctrina de la cridada "dominació imperial", i situar-nos en el costat oposat, en el d'un món en el qual el respecte, la pau i la solidaritat són possibles.

"Hazañas tréticas..."


'Arte y Ciencia' (9 / 16 desembre 2003)

L'objectiu d'aquesta exposició de caràcter didàctic va ser ensenyar la ciència a través de l'art, servint-se per a això de reproduccions de clàssics de l'art, des del Renaixement fins els grans mestres moderns del segle XX. L'exposició es va completar amb uns textos que expliquen principis relacionats amb les ciències.

'Fotografías en blanco y negro. Escritores de luces' (9 març / 6 abril 2004 i 7 / 22 juny)

Fruit del treball realitzat pels alumnes del taller El arte de la fotografía en blanco y negro I y II es van realitzar dues exhibicions.

'Culturas de la libertad' (26 abril / 7 maig 2004)

En el marc de la I Trobada sobre cultura anarquista i lliure pensament se realizó la muestra Culturas de la libertad, organitzada per l'Associació Cultural Alzina, que va albergar llibres, documentació i premsa llibertària.

'Palestina e Irak: dos pueblos en la encrucijada' (4 / 31 maig 2004)

Aquesta exposició, organitzada per l'Associació Cultural Pablo de la Torriente Brau, va tractar d'aprofundir en el conflicte palestí i irakí mitjançant l'exhibició de panells que van incloure diversos textos i fotografies.

Palestina

 

Tornar / Subir

 

Música i dansa

'Semana de Bienvenida a la Universidad' (14 / 23 octubre 2003)

Com tots els anys, el Vicerectorat d'Extensió Universitària va donar la benvinguda als estudiants a un nou curs acadèmic amb una sèrie d'activitats i concerts, realitzats en col·laboració amb la Cadena SER. La Semana de Bienvenida va començar el 14 d'octubre amb la retransmissió en directe des del Paranimf de la UA del programa de M-80 No somos nadie, conduït per Pablo Motos. Els alumnes van poder assistir al programa i vore l'actuació en directe d'Ismael Serrano. El 15 d'octubre es va retransmetre en directe des del Paranimf de la UA els programes radiofònics Alicante hoy por hoy, amb Vicente Hipólito, que va incloure una actuació musical; Hora 14 Alicante, amb Carlos Arcaya; SER Deportivos, amb Alejandro Parodi i La ventana universitaria, amb Gabriel Martínez. El 16 d'octubre, des del Saló de Graus de l'Aulari II de la UA, es va retransmetre el programa radiofònic De nueve a nueve y media, amb Javier Cansado. Finalment, el 23 d'octubre, es va dur a terme el concert de M-Clan en la Plaça de Bous d'Alacant.


'Un Campus de Música' (18 / 20 novembre 2003)

En les jornades Un campus de música es van donar cita en distints emplaçaments de la UA concerts de diversos estils musicals i recitals itinerants. Les jornades van començar el dia 18, amb les actuacions de l'intèrpret de new age Albert de Marco i el cantautor cubà Raúl Torres, en l'escenari situat en l'exterior del Club Social I. Al Paranimf, va actuar l'orquestra Simfònica de Botosani (Romania). En el Saló de Graus de la Facultat de Dret va continuar el projecte Òpera Oberta amb la retransmissió en directe des del Liceu de Barcelona de l'òpera Tosca, de Giaccomo Puccini. El dimecres 19 de novembre van actuar músics de la Banda Filharmònica Universitària, que van recórrer distints llocs del campus, i l'orquestra Simfònica d'Alacant va oferir un concert en el Paranimf. El 20 de novembre, en el Racó dels Poetes, es van succeir una sèrie de concerts: els grups Zyklus Percussion, el jazz alcoià de Mauri Sanchis, i finalment el concert del grup de blues progressiu Medicine Man. A més, es va efectuar el concert de música clàssica del Quartet Ricercare i va actuar el guitarrista clàssic alacantí Miguel Ángel Rodríguez.

Un campus de música

'Concierto de Navidad'. Banda Filarmònica Universitària, Coral Universitària, Coral San José de Cluny de Novelda i Coro de Cámara 'Enarmonía' (19 desembre 2003)

LLa UA va oferir el seu tradicional Concert de Nadal en l'Església Nostra Senyora de Gràcia. El concert fue interpretat per la Banda Filharmònica Universitària, baix la direcció Joan Iborra, i la Coral Universitària. En esta ocasió també van participar la Coral San José de Cluny i el Cor de Cambra Enarmonía. Baix la direcció de Juan Luis Vázquez, van oferir un repertori integrat per O Bone Jesu, de J. De Antxieta; Aita Gurua, de F. Madina; Gabriel's Oboe, d'Ennio Morricone; En la más fría noche (nadala popular americana); El cant dels ocells (nadala popular catalana); O tanem baum (nadala popular alemanya); Suenan campanas, de J.C. Calderó, i White Christmas, de I. Berlin. La segona part del programa fue interpretat per la Banda Filharmònica, que va oferir Sleepers Awake, de J. S. Bach; Haz crecer mi jardín, de Bernstein, i les nadales El cant dels ocells i Adeste fideles, de Canet. En la tercera part del programa la Filharmònica i les Corals van interpretar conjuntament Jesús alegría del mundo, de JS Bach, i La Misión, d'E. Morricone.

Quintet Clàssic de Vent Akraleuka de la Banda Filharmònica Universitària (6 febrer 2004)

El Quintet Clàssic de Vent de la Banda Filharmònica Universitària, integrada per Zoraida Blasco Trives (flauta), Antonio Lillo Pérez (oboé), María Teresa Antón Suay (clarinet), Juan José Amorós Vega (fagot) i María Pilar Leal Contreras (trompa), va efectuar un recital en el Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) amb motiu de la inauguració de la Fundació General de la Universitat d'Alacant.

'Concierto del 25 Aniversario de la UA'. Banda Filharmònica Universitària (3 març 2004)

El Vicerectorat d'Extensió Universitària es va sumar als actes acadèmics i culturals de commemoració del 25 Aniversari de la Universitat d'Alacant, presentant el Concierto del 25 Aniversario, a càrrec de la Banda Filharmònica Universitària (FUA), una celebració que va servir per a unir a totes aquelles persones de noves i velles èpoques que, amb el seu esforç, han contribuït a promoure i difondre la cultura, l'educació i els valors solidaris i crítics en benefici del progrés social. El recital es va celebrar en el Teatre Principal d'Alacant. El programa va estar integrat per un repertori que va incloure, en la primera part, Roos Roy, de J. de Haan, i Concierto para percusión y banda, de K. Husa, amb la interpretació solista de Zyklus Percussion, grup de percussió de la Banda Filharmònica Universitària. La segona part va estar integrada per Sinfonía del "Nuevo Mundo" IV movimiento, en commemoració del centenari de la mort del compositor. Finalment, la FUA interpretà Dance movements, de P. Sparke.

Quartet de Corda Resident de la UA 'Almus' (6 març 2004)

El Quartet de Cuerda Resident de la UA 'Almus' va oferir un recital amb motiu del Octavo Congreso Prevención de la Violencia y Trabajo Socio-educativo ¿Qué perspectivas? El concert, que va integrar peces de R. Schumann i P. Heidrich, es va efectuar en el Saló d'Actes de l'Aulari II de la UA.

'Concert del Mediterrani'. Banda Filharmònica Universitària (24 març 2004)

La Banda Filharmònica Universitària va realitzar un concert amb motiu de la celebració del Congrés Xarxa Joan Lluis Vives en el Paraninf de la UA. La FUA interpretà peces de A. Reed, A. Dvorak, K. Husa, J. de Haan i P. Sparke.

Quartet de Corda Resident de la UA 'Almus' (31 març 2004)

El Quartet de Corda Resident de la UA 'Almus' va celebrar un recital amb motiu del XV Simposio Internacional de Didáctica de las Ciencias Sociales, que es va efectuar en el Saló de Graus de la Facultat de Dret. Almus va interpretar peces de S. Barber, J. Haydn i P. Heidrich.

Cuarteto Almus

'Concierto de Primavera'. Banda Filharmònica Universitària (25 abril 2004)

La Banda Filharmònica Universitària va celebrar un recital en el Templet de la Música de l'Esplanada d'Espanya, en commemoració del Centenari de Pau Neruda. Este concert va obrir els actes culturals de la Primavera nerudiana.

'Festival Arcoiris' (14 maig 2004)

Amb l'objectiu de normalitzar les diverses opcions sexuals i de gènere, el col·lectiu Decide't, amb la col·laboració del Vicerectorat d'Extensió Universitària de la Universitat d'Alacant (UA), el Consell d'Alumnes de la UA i el Consell de la Joventut d'Alacant, van organitzar el Festival Arcoiris, en l'Amfiteatre de l'Aulari II. El lema del festival "Alacant també entén" va fer referència a la llibertat sexual en la que ha de participar el conjunt de la societat. Van actuar Mercedes Ferrer, Juan Sinmiedo i Mujeres de armas tomar, presentats per l'actriu canària Carla Antonelli.

Luís Eduardo Aute (22 maig 2004)

Organitzat per Universitaris Progressistes, dins de les jornades 10 anys d'Esquerra Estudiantil va tindre lloc el concert del cantautor Luis Eduardo Aute, que es va celebrar en l'Amfiteatre de l'Aulari II de la UA.

Aute

Coral Universitaria (22 maig 2004)

La Coral Universitària, dirigida per Juan Luis Vázquez, va celebrar un recital de clausura de curs en el Col·legi Major Universitari.

 

 

Cinema en la Universitat d'Alacant

Ciclo: 'Billy Wilder: mucho más que un comediante' (2 octubre / 18 desembre 2003)

El Taller de Cinema de la UA va fer el cicle Billy Wilder: Mucho más que un comediante, que es va exhibir al Saló d'Actes del Col.legi Major Universitari. Les pel.lícules van ser: el 2 d'octubre El crepúsculo de los dioses (Sunset Boulevard, 1950); el 9 d'octubre Traidor en el infierno (Stalag 17, 1953); el 16 de octubre Sabrina (Sabrina, 1954); el 23 d'octubre Testigo de cargo (Witness for the prosecution, 1957); el 30 d'octubre Con faldas y a lo loco (Some like it hot, 1959); el 6 de novembre El apartamento (The apartment, 1960); el 13 de novembre Un, dos, tres (One, two, three); el 20 de novembre Irma la dulce (Irma la Douce, 1963); el 27 de novembre Bésame, tonto (Kiss me, stupid, 1964); el 4 de desembre En bandeja de plata (The fortune cookie, 1966); el 11 de desembre La vida privada de Sherlock Holmes (The private life of Sherlock Holmes, 1970), i el 18 de desembre Avanti! (Avanti!, 1972).

Cicle: Billy Wilder

3er Maratón Cine & Rock (18 febrer 2004)

El Taller de Cinema va organitzar el 3er Maratón Cine y Rock, que va incloure les projeccions Ziggy Sturdust (David Bowie, 1972); Woodstock (1970) i Don't look back (Bob Dylan, 1967).

Trobada amb Pere Joan Ventura, director de 'El efecto Iguazú', i Cicle 'Antiglobalización' (19 febrer / 25 març 2004)

El 19 de febrer, en el Saló d'Actes de la Politècnica I, el director Pere Joan Ventura, realitzador de El efecto Iguazú, guanyadora d'un Goya en la categoria de Millor Pel·lícula Documental en 2003, va efectuar la presentació de la cinta i un posterior debat amb els assistents a la projecció. El efecto Iguazú (2002) narra les mobilitzacions dels treballadors de l'empresa de telecomunicacions Sintel després dels acomiadaments massius.

Díptico Ciclo AntiglobalizaciónAixí mateix, el 26 de febrer va donar començament el cicle cinematogràfic Antiglobalización, que es va exhibir en el Saló d'Actes del Col·legi Major Universitari durant els set dijous següents. El cicle va presentar distintes visions personals entorn d'aquest tema: al matí pel·lícules actuals i, a la tarda, diversos films des dels anys vint fins la dècada dels 80'. L'aclamada Bowling for Columbine (2002), del director americà Michael Moore, i 1984 (1984), de Michael Radford, van ser les obres que van iniciar el cicle. El 4 de març es van projectar Un lugar en el mundo (1991), de Adolfo Aristarain, i la mítica Dersu Uzala (1975), del mestre japonés Akira Kurosawa. El 11 de març La princesa Mononoke (1997), de Hayao Miyazaki, i Playtime (1967), de Jacques Tati, sobre la irrupció de la modernitat americana en París. El 18 de març Los lunes al sol (2002), de Fernando León de Aranoa, i la commovedora Surcos (1951), de José Antonio Nieves-Conde. El 25 de març es va exhibir la pel·lícula francesa Recursos humanos (1999), de Laurent Cantet i Las uvas de la ira (1940), una de les obres mestres de John Ford. El 1 d'abril el film francès La chica de París (2001), dirigida per Christian Carion, i Tiempos modernos (1936), de Charles Chaplin. Finalment, el 8 d'abril Pan y rosas (2000), del director anglès Ken Loach, i Y el mundo marcha… (1928), de King Vidor.

'6 visiones desde la arquitectura' (20 febrer / 2 abril 2004)

El Vicerectorat d'Extensió Universitària va patrocinar el cicle de cinema 6 visions des de l'arquitectura, organitzat per un grup d'alumnes de la Facultat d'Arquitectura. El cicle va integrar les següents pel·lícules: el 20 de febrer Terciopelo azul, de David Lynch, amb la presentació de José Luís Oliver; el 27 de febrer No amarás, de K. Kieslowski, presentada per Javier García Solera; el 5 de març Saló o los 120 días de Sodoma, de Pasolini, amb la introducció de Joan Calduch; el 12 de març El tercer home, de Carol Reed, introduïda per José Ramón Navarro; el 26 de març Hamman, el baño turco, de F. Ozpetek, presentada per Andrés Martínez Medina. Finalment, el 2 d'abril es va exhibir Dogville, de Lars von Trier, presentada per Enrique Nieto. Els films es van projectar en el Saló d'Actes del Germà Bernàcer i el Saló de Graus de Dret.

'Delibes en el cine. Homenaje' (23 / 25 febrer 2004)

El Taller de Cinema i el diari La Verdad van organitzar el cicle Delibes en el cine. Homenaje. El cicle va començar el 23 de febrer, amb el filme El disputado voto del señor Cayo (1986); el 24 de febrer es va exhibir Los santos inocentes (1984), i el 25 de febrer La guerra de papá (1977). Les projeccions es van realitzar en el Saló d'Actes de l'Edifici C de Filosofia i Lletres.

Miguel Littin (26 / 30 abril 2004)Miguel Littin

El reconegut director de cinema xilè Miguel Littin, un dels principals exponents del cinema llatinoamericà, va visitar la UA i la ciutat del 26 al 30 d'abril dintre dels esdeveniments de la Primavera nerudiana, que van commemorar el centenari del naixement de Pablo Neruda. Littin va presentar un cicle cinematogràfic dedicat a realitzar un repàs pel seu filmografía, i va efectuar ponències relacionades amb el setè art. El 26 d'abril, es va exhibir en la FNAC d'Alacant el seu llargmetratge Sandino (1989). El 27 d'abril, es va projectar en l'Aula Magna de la Facultat de Geografia i Historia la pel·lícula Tierra del fuego (2000). També es va impartir la ponència "La literatura y el cine". El 28 de abril, aquesta vegada en la Seu Universitària Ciutat d'Alacant, el director va conferenciar sobre "La luz en el cine", i es va projectar el filme Acta General de Chile (1986). El 29 d' abril, en la illa de Tabarca, es va exhibir "El chacal de Nahueltoro" (1969). El film es va exhibir dintre de la Trobada de Ponents del Seminario Internacional Neruda y la tradición literaria. El 30 d' abril, en el Club Diario Información, el autor va efectuar la ponència "El sentido del cine", i es va exhibir Crónicas palestinas (2001).
Miguel Littin va néixer en Palmilla en 1942. Procedent de la direcció teatral, es va iniciar en el cinema amb la realització del Chacal de Nahueltoro i, des dels seus començaments, ha estat premiat en els principals festivals de cinema d'Europa i Llatinoamèrica. Va realitzar gran part de la seua obra en l'exili, aconseguint els seus majors reconeixements internacionals amb dues nominacions al Oscar per les pel·lícules Actas de Marusia (1976) i Alsino y el Cóndor (1982). Les arrels, la memòria i l'exili són els temes recurrents en la majoria de les seues obres.

Agustín Díaz Yanes (7 maig 2004)

El director i guionista de cine Agustín Díaz Yanes (Madrid, 1950), autor de Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (1995), Sin noticias de Dios (2001) y guionista de Baton Rouge (1988), Belmonte (1994) i Al límite (1997), va visitar la UA per a assistir a la projecció de la seua última pel·lícula i a un posterior col·loqui amb els assistents. L'acte va tenir lloc en el Saló d'Actes de la Politècnica I.

· Presentació dels curts premiats en el I Concurs de Curtmetratges (27 maig 2004)

En el Saló d'Actes de la Politècnica I es va desenvolupar la presentació dels curts premiats en l'I Concurs de Curtmetratges del Secretariat de Cultura, a la qual van assistir els directors. El primer premi va ser per El show de Trumouse, de Julio Robledo Camacho; el segon premi per a Mate, de Jean-Pierre Gauchi Sendra, i el tercer premi per a En la noche, de Pablo Lozano Ortega. El accésit va ser per a Gaspar Díaz Pomares pel curt Agonia.

Subir / Tornar