Universidad de AlicanteMemoria. Página principal
Presentación
Òrganos Universitarios
Vic. de Ordenación Económica y Profesorado
Vic. de Investigación, Desarrollo e Innovación
Vic. de Extensión Universitaria
Vic. de Planificación Económica
Vic. de Alumnado
Vic. de Relaciones Institucionales y Cooperación Internacional
Vic. de Calidad y Armonización Europea
Vic. de Infraestructuras y Ampliación del Campus
Vic. de Estructura y Desarrollo Institucional
Vic. de Tecnología e Innovación Educativa

PARANIMF. ARTS ESCÈNIQUES

 

· ‘Star Trip’. Yllana (13 octubre 2004)

‘Star Trip’ és el nou espectacle maquinat per Yllana. Amb el seu característic humor negre, el seu llenguatge universal i sense paraules, endinsa l'espectador en l'al·lucinant i absurd món de la ciència-ficció i l'espai. Amb una cuidada banda sonora i elaborats efectes visuals Yllana homenatja una sèrie de gèneres molt volguts per la companyia: la ciència-ficció, les pel·lícules de l'espai i el terror científic.



· ‘Amic i amat’. Maria del Mar Bonet (14 octubre 2004)

María del Mar Bonet va estrenar el seu nou treball, amb la participació especial de músics procedents de Damasc, els seus col·laboradors de sempre i la Coral Cantiga. La proximitat de la poesia de Ramon Llull amb la mística amorosa de la poesia i la música dels països àrabs, així com la musicalitat de les moaxajas síries inspiren la nova creació de la cantant mallorquina i constaten que ‘Amic i Amat’ segueix sent un pont de diàleg entre dues cultures germanades pel Mediterrani.

Maria del Mar Bonet



· ‘A ojos cerrados’. Ananda Dansa (27 octubre 2004)

En ‘A ojos cerrados’, Ananda Dansa explora nous camps expressius sense abandonar el llenguatge coreogràfic que li caracteritza, ja que en l'espectacle per primera vegada inclou els ingredients de comèdia, textos ballats i música de jazz. La música triada per a l'espectacle és swing, jazz i blues de les dècades anteriors a 1950, d'autors com Gershwin o Cole Porter, al costat d'improvisacions o versions de Brubeck, Django Reindhardt i Stéphane Grappelli.



· ‘Escapadas’. Antonio Vega (3 novembre 2004)

Antonio Vega és l'exemple més clar de la vigència dels artistes que mai no caduquen, els quals han construït la seua trajectòria pas a pas, sense grans triomfs ni explosions, com artesans que no lliuren una peça fins a haver-la modelat a la pròpia, exacta i perfecta satisfacció. En la seua trajectòria destaquen discos com ‘De un lugar perdido’, ‘Básico’, ‘Anatomía de una ola’, ‘El sitio de mi recreo’ o ‘No me iré mañana. ‘Escapadas’ és la seua última aportació, on s’inclouen temes inèdits, versions, duets i col·laboracions.



· ‘Bultaco 74 de Pasqual Alapont’. La Dependent (13 novembre 2004)

Un retrat generacional, de vegades maliciós o acre, de vegades tendre i irònic, que parla d'una traïció: aquella que s'infringeix un mateix quan renuncia als seus ideals. La vida d'una parella d'estudiants que es coneix en l'àmbit d'una universitat combativa dels anys setanta i que alimenta la noble pretensió de canviar el món. Repartiment integrat per Joan Gadea, Pep Sellés i Pepa Miralles, amb la direcció de Gemma Miralles.



· Chircovskii Dance Project (17 novembre 2004)

La companyia de dansa Xircovskii Dance Project, sota la direcció de Boris Xircovskii, va presentar les obres ‘Pasos Perdidos’ i ‘Shajuhachi’. En la primera part va fer una reflexió sobre la coreografia, la creació en l'espai, la improvisació, l'ús del cos i les seues possibilitats expressives, el ritme com part fonamental de la dansa i de la nostra vida. La segona part va fer al·lusió a la música tradicional xinesa i japonesa.

Companyia de dansa Xircovskii Dance Project



· ‘Mujeres de los Atridas: Clitemnestra’. La Ronda Teatro (18 novembre 2004)

L'espectacle, amb un enfocament ritual que aborda l'imaginari grec, proposa una reflexió encarnada de les grans contradiccions i conflictes que van definir l'essència de la tragèdia atenesa, i una visió contemporània dels personatges i esdeveniments narrats.



· ‘Transpermia’. Marcel·lí Antúnez (20 novembre 2004)

Una ‘perfomance’ estructurada en mòduls. Un híbrid entre conferència i concert que proposa irònicament la millora del món. La cibernètica, els sensors, els xips i tot un univers original que incideix en la història. Marcel.lí Antúnez, protagonista i director, proposa un nou espai per a la utopia cridat ‘Transpermia’ i alguns dels seus prototips.



· ‘Kamikazes enamorados ’. Quique González (23 de novembre 2004)

El registre de Quique González és cada vegada més personal i recognoscible i, precisament per això, ara sí encerten les comparances que s'han repetit al llarg de la seua carrera: l'Antonio Vega més íntim, el Steve Earle més sentit, un Tom Petty més directe… Característiques que defineixen un autor que s'està erigint com el millor i més honest d'una espècie cada vegada més difícil de trobar. ‘Kamikazes enamorados’ demostra que Quique González és un cantautor que segueix el camí de la coherència.

Concert de Quique González



· Al Tarab (24 novembre 2004)

Al Tarab és un projecte de col·laboració entre músics nascuts en cultures avuí distants que durant segles van beure d'una mateixa font artística i espiritual. Aquesta agrupació es lliura a una exploració del sentiment místic de la música, que s'endinsa en l'edat d'or de la música àrab, en una perfecta integració d'elements que reedifiquen les cultures aramea, mesopotàmica, persa, siria, grega, àrab, bizantina i turca.

Músics de Al Tarab



· ‘Cançó de dona i home’. L’Ham de Foc (24 novembre 2004)

L’Ham de Foc és actualment el grup de folk valencià amb més projecció internacional. L'estil inconfundible i de qualitat d’Efrén López i Mara Aranda, abrigallats pels músics que els acompanyen, es converteix en una autentica meravella per als sentits... El directe es caracteritza per una extraordinària riquesa tímbrica (més de 30 instruments acústics de la zona mediterrània principalment) amb atmòsferes intenses i màgiques.



· ‘Elektra’. Atalaya (30 novembre 2004)

‘Elektra’ és un espectacle d’Atalaya a partir de la traducció, dramatúrgia i adaptació feta per Carlos Iniesta de textos d'Èsquil, Sófocles i diversos autors contemporanis. El text, de gran força dramàtica, aspira a assolir un conjunt harmònic, indivisible a través del ritme, l'escenografia, la musicalitat, l’elocució i la interpretació actoral, i ho aconsegueix de ple com ho corroboren el Premi Festival Internacional del Caire 2001 a la millor actriu per a Charo Sojo, i el Premi Millor Espectacle Andalús en la Fira del Sud en 1996.

Espectacle "Elektra"



· ‘El condenado por desconfiado’. Corporación Teatro del Valle
(1 desembre 2004)

La Corporación Teatro del Valle va presentar el muntatge ‘El condenado por desconfiado’, que pretén reconciliar dos tradicions sòlides: el teatre del Segle d'Or Espanyol i la cultura popular colombiana, específicament el folklore del Pacífic colombià. Aquesta insòlita unió va ser possible gràcies a les sorprenents similituds existents entre aquestes manifestacions culturals en elements com el llenguatge, la versificació i l'espiritualitat. Aquesta obra, protagonitzada per un sant, un bandit i una prostituta, té com a tema principal el problema de la fe i la predestinació.



· Aviador Dro i Schwarz (9 desembre 2004)

Van actuar el mític grup Aviador Dro i Schwarz, inclosos en els actes de la III Setmana de la Cultura Pop. No cap el menor dubte que Aviador Dro són el pares del tecno pop espanyol, que va nàixer fa 25 anys a Madrid i que ha anat evolucionant, sent cada vegada més energètic, tal com ho demostren en el seu nou treball ‘Ultimatum a la tierra’.

 

· ‘Cançons d'amor i droga’. Albert Pla (15 desembre 2004)

Albert Pla en el seu espectacle ‘Cançons d'amor i droga’, posa música als poemes de Pepe Sales amb una atmosfera visual fascinant, acompanyat per l'actriu Judit Farrés, que roman nua en l'escenari. Sales, artista maleït i desconegut, però d'extraordinari talent per a comunicar el seu univers i amb una exquisida sensibilitat musical, transmet les passions i les pors, el seu món particular que no és més que una metàfora del món de cadascun de nosaltres.

 

Espectacle ‘Cançons d'amor i droga’



· Concert monogràfic de Franz Schubert (11 gener 2005)

Es va celebrar el ‘Concert monogràfic de Franz Schubert’ (1797), interpretat per la soprano Dolores Delgado, José Bosca Candel al piano i Eduardo Rubén Ventura Rodríguez al clarinet. El programa va incloure, en la primera part de veu i piano, ‘Seligkeit. D. 433’, ‘Geheimes Op. Nº 2’ (Goethe) i ‘Mignon. D. 877’ (Goethe). En la segona part, interpretada per clarinet i piano, es van poder escoltar les peces ‘Sonatina en Do M. Opus 137. nº 1’ I Allegro moderato, II Errant i III Allegro. La tercera part, clarinet, veu i piano, va integrar les obres ‘Nacht und Träume. Op. 43. nº2’ (M.vonCollin) i ‘Du bist die Ruh Op. 59. nº 8’ (Rückert). La quarta part, clarinet, veu i piano, va posar punt final al concert amb les peces ‘Gretchen am Spinnrad’, ‘Au María’ i ‘Der Hirt auf-dem Felsen. Op. 129’.

Concert de Franz Schubert



· Joan Amèric (12 gener 2005)

Des d'Alzira, la ciutat de la Comunitat valenciana d'on és originari, Joan Amèric es va donar a conèixer en el panorama de la cançó en català dels anys vuitanta amb dos grans atractius: la sensualitat de la seua veu i la suggestió de les seues melodies. Considerat el cantant en llengua catalana amb més futur de la seua generació, ha rebut l'elogi i suport de la crítica, del públic i d'alguns dels artistes més respectats del gènere.



· ‘Sueños’. Coque Malla (19 gener 2005)

Va ser en 1986 quan vam començar a escoltar-lo i a saber que la fatxenderia i la planta en escena no és patrimoni de models d'u noranta. Com a cantant, guitarrista i capdavanter dels Ronaldos, arrasa i captiva el que toca i canta. De les experiències viscudes durant aquests anys neix 'Sueños', un àlbum en què parla sobre la curta distància que hi ha entre la realitat i els somnis, i aquestes dificultats que tots tenim en algunes ocasions de diferenciar una cosa de una altra.



· ‘Embrujado’. Ximo Tebar Band (16 febrer 2005)

Ximo Tebar naix a València en 1963, comença a tocar la guitarra als set anys i als desset decideix dedicar-se professionalment a la música. Des de llavors, ha realitzat gires i enregistraments per Espanya, Europa i Amèrica liderant el seu propi grup "Ximo Tebar Band" o al costat de prestigiosos solistes com: Johnny Griffinn, Benny Golson, Tete Montoliu, Lou Bennett, Pedro Iturralde, Lou Donaldson, Dr. Lonnie Smith, Louie Bellson, Jorge Pardo, Joey DeFrancesco, Mike Mossman, Jan Ackerman, etc. Actualment és el president de l'Associació de Músics de Jazz de la Comunitat Valenciana (Promúsics) i comparteix les gires, enregistraments i Màster Classes en Seminaris amb l'adreça de la seua escola (Aula de Música Albereda) on imparteix classes de guitarra i coordina el Departament de Música Moderna i Jazz. Discografia: "Aranzazu"-1988; "Anís del gnomo"-1990; "Live in Russia"-1991; "Te kiero con K"-1991; "Hello Mr Bennett”-1992, "Son Mediterráneo"-1995, “So wath”-1997, “Homepage”-1998“, “Goes blue”-2001 i “Embrujado”-2003.



· ‘Veu de dona’. Els Saineters (18 febrer 2005)

Escrita per Carles Cortés, adaptada i dirigida per Tomàs Mestre, ‘Veu de dona’, en paraules de l'escriptora Isabel-Clara Simó “posseeix la virtut de tenir una arquitectura sòlida, un to confidencial perfectament oportú, un ritme àgil i un punt de vista coherent”. Per al seu autor, l'obra reflecteix “tots els secrets al descobert que es mantenen en el record, que es deixen en l'herència, perquè la memòria, com la imaginació i els somnis, són tota una vida”. Una obra d'emocions interpretada per Tomás Mestre en el paper “d'ell” i Adela Doménech en el paper “d'ella”.



· ‘Rottweiler’. Teatro del Astillero (23 febrer 2005)

‘Rottweiler’ és un neonazi res de semblant al que estem acostumats: és un neonazi intel·ligent i calculador, que utilitza els mitjans que té a l'abast tot ciutadà decent per a capitalitzar-los en favor dels seus desitjos. I el mitjà més a mà és la televisió. Rottweilerno és només un neonazi, és una amenaça real. L'obra ha estat escrita per Guillermo Heras i dirigida per Luis Miguel González Cruz. Teatro del Astillero compleix aquest curs el seu desé aniversari dedicat a la posada en escena del teatre contemporani: autors com José Ramón Fernández, Juan Mayorga, Raúl Hernández, Luis Miguel González, Enzo Cormann o Sarah Kane han estat posats en escena pel grup, així com també desenvolupen cursos, lectures dramatitzades i publicacions.

Obra "Rottweiler"



· ‘Flesh 174’. La sonrisa de Caín (2 març 2005)

‘Flesh 174’ explora la interacció d'espai, moviment, interpretació, imatge i videoprojecció. Cada element té capacitat narrativa i coexisteix en un diàleg constant, i crea un singular medi per a la creació artística i la comunicació. La peça es desenvolupa a partir del paràmetre d'un solo de dansa, que s'allunya de la idea introspectiva de monòleg per a convertir-lo en una visió extrovertida de les accions del personatge en funció de l’entorn i les necessitats. La coreògrafa valenciana Cristina Andreu forma en 1994 la companyia La sonrisa de Caín com a resposta a la necessitat de crear un nucli de treball capaç de reunir professionals amb inquietuds comunes. Comparteixen una recerca constant cap a la connexió màxima entre fons i forma.



· ‘Ladies night blues caravan’. Sue Foely, Candye Kane, Ana Popovic
(4 març 2005)

De la mà de Sue Foely, Candye Kane i Ana Popovic es presenta l'espectacle ‘Ladies Night Blues Caravan’, una nit amb el millor blues interpretat per tres grans i suggeridores veus de dona, en què s'inclouen cançons de grans cantants femenines com part del seu repertori. “Menphis Minnie´s”, “Me and My Chauffeur Blues” i “Bad Luck Woman”, “Hardworking Woman” de Mississippi Matilda i Bessie Smith en “Sugar In My Bowl” són només un exemple.

Espectacle ‘Ladies Night Blues Caravan’



· ‘Adosadas’. Teatre Universitari (8 març 2005)

Prenent com a punt de partida l'obra de Neil Simon ‘The odd couple’, Juan Luís Mira ha creat la versió lliure ‘Adosadas’. La mateixa història de desavinences entre dues xiques que comparteixen un “adossat”, les seues frustracions amoroses i conflictes interiors en un Alacant actual, reviuen aquest clàssic de la comèdia americana.



· ‘Femenino plural’. Jácara (8 març 2005)

Quatre amigues inseparables. Una vegada a l'any es reuneixen per a recordar el seu passat, fantasiar sobre el futur, especular sobre l'humà i el diví i retre comptes a unes altres. Homes, dones, fills, la vida, la mort. És una cita ineludible. No pots faltar. Passe el que passe.

Obra "Femenino plural"



· Indras (9 març 2005)

El grup alacantí de pop-rock Indras, compost per Iván Mingot (baix), Jaime Córdoba (piano i Hammond), Roberto Darbonnens (bateria), Charlie Arnaiz (veu) i Vicente Carrasco (guitarra), van presentar el nou disc en el Paranimf, amb la col·laboració del Vicerectorat d'Extensió Universitària.



· ‘Perfect’. Albena (10 març 2005)

‘Perfect’ és un espectacle d'humor que, sota la forma d'un conte per a adults, narra les tribulacions d'un home a qui comença a desaparèixer-li el penis. Aquest insòlit procés d'involució genital posarà en crisi la seua existència i li farà viure tot un seguit de peripècies. Albena Teatre proposa una rondalla plena de connotacions contemporànies.

Espectacle d'humor "Perfect"



· ‘Te invito a cenar Hamlet’. Teatre Universitari (15, 16 març i 11 maig 2005)

‘Hamlet’, sens dubte l'obra més representada de tots els temps, pot fer-se sobre un escenari o, com és el cas, servir-se sobre una taula. Els espectadors/comensals, entorn d'ella, compartiran estovalles amb uns intèrprets/cambrers/amfitrions/cuiners que cuinaran, amb tot l'amor teatral del món, aquesta immortal història somiada a foc lent. Bon profit. Amb Pascual Carbonell, Iván Gisbert, Mariló Poch, Miguel Esteve, Mª José García, Isa Gómez, Nuria García i Pedro Sánchez. Direcció i proposta escènica de Juanluis Mira, i traducció de John Sanderson. Amb aquesta estrena el Teatre universitari va celebrar el seu 15é aniversari.

Obra ‘Te invito a cenar Hamlet’



· Jarabe de Palo (17 març 2005)

El grup català Jarabe de Palo va presentar el seu últim disc ‘Un metro cuadrado’ en el Paranimf, amb la col·laboració del Vicerectorat d'Extensió Universitària.



· ‘Fiebre’. Radio Tarifa (13 abril 2005)

Els quinze temes que conté aquest àlbum en directe són un recorregut pel més representatiu dels seus tres anteriors treballs en estudi, amb la novetat d'incloure tres cançons inèdites. És Radio Tarifa en el seu estat pur, on ofereix les seues idees musicals i el seu plantejament festiu. Està gravat en directe en l'Isabel Bader Theater de Toronto (Canada) i, per a aquest treball, Radio Tarifa ha estat nominat com Millor Grup Europeu de Músiques del Món per la BBC i Millor Àlbum Folk en els Grammys llatins.



· ‘Còmplices’. La Dependent (20 abril 2005)

‘Còmplices’, és un text escrit expressament per Isabel-Clara Simó per a què l’interprete Pep Cortés, dirigit per Imma Ochoa. Miquel no és un monstre. És molt fàcil odiar un monstre. Però com ens ho farem, per odiar la zona tèrbola i salvatge que hi ha dins de nosaltres. Miquel és un home primari, si volem; és també un treballador honrat. I és fruit del que li han ensenyat; a ell, a nosaltres. Sota capes i capes de pintura amb què la civilització ens va tapant les zones tèrboles i salvatges, hi ha un sentiment primari de la vida. Diguen el que diguen les lleis, i tant es val si per educació o per discreció ho callem -homes i dones-, la dona és el got de l'espècie, on el mascle diposita la llavor. Una got; això és tot. La resta és maquillatge.



· ‘Miles gloriosus’ (“El soldado fanfarrón”). Companyia de teatre Arthistrión (27 abril 2005)

La meretriu Filocomàsia, mentre era absent el seu estimat Pleusicles, és duta contra la seua voluntat d'Atenes a Éfeso pel miles Pirgopolinices i forçada a viure com a concubina seua. Avisat pel seu esclau Palestrión, que està ara al servei de Pirgopolinices, Pleusicles arriba a Éfeso i s'instal·la a casa de Periplectómeno, vell amic del seu pare, que viu justament en una casa contigua a la del miles. A partir d'ací, es posen en joc els embolics i ardits de l'astut Palestrión per a alliberar Filocomasia del poder de Pirgopolinices, burlant i escarmentant al miles. L'obra ha estat dirigida per Pedro Sáenz Almeida i Susana Verdú Martínez. Un clàssic de Plaute.



· ‘Cançons de trovadors i danses dels segles XI-XIII’. Capella de Ministres (4 maig 2005)

Capella de Ministres, sota la direcció de Carles Magraner, es crea en l'any 1987 amb la finalitat de recuperar el nostre patrimoni musical anterior a 1800. La formació utilitza criteris d'interpretació fidedignes a cada època i instruments històrics. Amb els trobadors, la música i la poesia es van combinar al servei de l'ideal de l'amor cortesà. El tema principal en la poesia trovadoresca és l'amor en els seus aspectes diversos i va ser la necessitat d'expressar-lo tan succintament com fora possible el que els va dur a l'establiment de diversos gèneres: cançó, pastoreles, albes...

Grup Capella de Ministres



· ‘Cuerpo’. Taller de Dansa de la UA (10 maig 2005)

Dirigit per Boris Xircovskii, el Taller de Dansa de la UA presenta l'espectacle ‘Cuerpo’, en el qual la innovació i la creació corporal de la dansa contemporània s'uneixen per a transmetre sentiments i emocions a través del moviment. La dansa contemporània es basa en conceptes universals com ho són la línia, la corba, l'espai i el temps. Dins d'aquesta modalitat de dansa, es crea per a cadascuna de les seues obres un llenguatge nou, els elements del qual són moments expressius i per tant no clasificables i impossibles de preestablir. En aquesta obra, una nova iniciativa del Vicerectorat d'Extensió Universitària, se suma l'esforç i l'emoció en un treball coreogràfic d'intensa brillantor.



· ‘Dakota’. Teatre Universitari (12 maig 2005)

Després d'un greu accident, Hipòlit Jarama, un estomatòleg de merescuda fama, somnia estranys personatges que auguren la mort del seu primer fill. Mesos més tard, efectivament, el nen mor durant el part. Això, unit a altres coincidències, convenç el doctor que els seus somnis prediuen el futur… El Teatre Universitari, dirigit per Tomàs Mestre, presenta aquest segon any la divertida comèdia de l'autor català Jordi Galcerán, guardonada amb el premi Ignasi Iglesias l'any 1995.



· ‘Lisístrata’. Teatre Universitari Clàssic (18 i 19 maig 2005)

El Teatre Universitari Clàssic va presentar la comèdia d'Aristòfans Lisístrata que va ser estrenada en l'any 411 a.C, mentre Atenes està immersa en la Guerra del Peloponés. A aquest ambient bèl·lic centra Aristòfans el contingut de Lisístrata. Sota l'embolcall d'un llenguatge lliure i desenfadat i d'una peripècia escènica hilarant, Aristòfans presenta un problema greu i universal: el de la guerra i les seues conseqüències.

Comèdia clàssica "Lisístrata"



· ‘La noche americana’. Quique González (19 maig 2005)

Quique González va presentar el seu cinqué treball, ‘La noche americana’ (2005), acompanyat de la seua banda, Los Taxidrivers. Concebut com un disc d'històries i personatges, ‘La noche americana’ és més rocker que ‘Kamikazes enamorados’. Ha estat gravat a Madrid entre els mesos de gener i febrer d'aquest any.



· ‘Alquilo bonito apartamento’ Teatre de la Universitat Permanent
(24 maig 2005)

Amb aquest nou muntatge basat en textos de J.L. Alonso Millán i monòlegs de diversos autors, es mostra un ‘collage’ de situacions que transcorren en un edifici d'apartaments moderns. En cada pis viuen, conviuen i de vegades malviuen, un grup de personatges que conten un fragment de la seua vida.

Obra "Alquilo bonito apartamento"