Universidad de AlicanteMemoria. Página principal
Presentación
Òrganos Universitarios
Vic. de Ordenación Económica y Profesorado
Vic. de Investigación, Desarrollo e Innovación
Vic. de Extensión Universitaria
Vic. de Planificación Económica
Vic. de Alumnado
Vic. de Relaciones Institucionales y Cooperación Internacional
Vic. de Calidad y Armonización Europea
Vic. de Infraestructuras y Ampliación del Campus
Vic. de Estructura y Desarrollo Institucional
Vic. de Tecnología e Innovación Educativa

GESTIÓ, SEGURETAT I QUALITAT MEDIAMBIENTAL

 

Gestió i Qualitat Ambiental

· Pla Integral de Gestió i Qualitat Ambiental (PIGQA)
· Sensibilització i Participació dels Col·lectius Universitaris

 

· Pla Integral de Gestió i Qualitat Ambiental (PIGQA)

Està previst acabar l’elaboració del document-marc per al desembre de 2005. Es compon de les àrees de desenvolupament següents:

- Sistema Integral de Gestió de Residus.
- Sistema de Certificació en Gestió i Qualitat Ambiental de la Universitat d’Alacant (SCGQMA-ISO-EMAS-UA).
- Programa de Millora de l’Eficiència i Consum Energètic i Optimització de Recursos Hídrics en espais urbans i edificis del Campus.
- Programa de Millores Ambientals en Accessibilitat, Mobilitat, Edificis, Jardins i Transport a l’interior del Campus.
- Programa de Compra Verda.

L’àrea de major desenvolupament durant el curs 2004-2005 ha sigut el Sistema Integral de Gestió de Residus. Durant aquest any acadèmic s’ha consolidat l’actual sistema de gestió de residus perillosos, tant químics com biosanitaris, i s’han posat en marxa altres iniciatives com l’arreplegada selectiva de piles alcalines i salines, piles botó i cartutxos de tinta i tòner de les impressores i fotocopiadores. Hi ha hagut nous laboratoris en els quals mai s’havien gestionat els residus perillosos, que al llarg d’aquest curs s’han integrat en el sistema, han iniciat la gestió correcta dels seus residus, i han demostrat un gran interès de treballar de la manera més respectuosa amb el medi ambient. De fet, aquest curs s’ha ampliat la classificació de residus de la Universitat d’Alacant i ha passat dels 19 grups que tenia l’any passat als 25 que la formen actualment. Gràcies a l’interès demostrat pels diferents departaments que integren el Sistema de Gestió de Residus, han començat a gestionar-se residus perillosos que anteriorment eren eliminats com a residus assimilables a urbans. Aquest és el cas de:

- Material de laboratori contaminat (guants de làtex, paper contaminat, pipetes i plaques de plàstic…)
- Envasos de vidre contaminats (vidre no Pyrex): ampolles de reactiu buides
- Envasos de plàstic contaminats
- Envasos metàl·lics contaminats
- Piles botó
- Bateries usades
- Aerosols

D’altra banda, durant el primer trimestre de l’any 2005, es van col·locar en les consergeries de diferents edificis del campus contenidors per a l’arreplegada selectiva de piles alcalines i salines i piles botó. Es tracta de contenidors de 5 l de capacitat que es buiden cada mes i mig aproximadament, però, atès l’èxit d’aquesta iniciativa entre la comunitat universitària, és necessari incrementar la freqüència de retirada. Amb vista a l’any 2006 està previst canviar aquests contenidors per uns altres de metacrilat de més capacitat. Les consergeries en què s’han instal·lat aquests contenidors són:

Edifici

Descripció

1

Zona esportiva

41

Facultat de Ciències VI (CTQ)

 6

Servei de Prevenció

7

Facultat de Ciències II

14

Escola Politècnica Superior III

15

Escola Politècnica Superior II

16

Escola Politècnica Superior I

19

Facultat de Filosofia i Lletres II

24

Facultat de Ciències de l'Educació I

11

Facultat de Dret

25

Aulari General I

26

Escola Universitària d'Infermeria

28

Rectorat i Serveis Generals

30

Aulari General II

31

Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

33

Biblioteca General

34

Ciències Socials

36

Edifici Germà Bernàcer

37

Instituts Universitaris

39

Escola Politècnica Superior IV

42

Aulari III: Universitat Permanent

 

GRUP
DENOMINACIÓ
PERILLOSITAT
1
REACTIUS DE LABORATORI OBSOLETS
Tòxic

2

DISSOLVENTS NO HALOGENATS

Inflamables
Tòxic

3

DISSOLVENTS HALOGENATS

Inflamables
Tòxic

4

ÀCIDS I SALS INORGÀNIQUES I SOL AMB METALLS

Corrosiu
Nociu

5

ÀCIDS I SALS ORGÀNIQUES I PERÒXIDS

Corrosiu
Nociu

6

ÀLCALIS I SALS INORGÀNIQUES

Corrosiu
Nociu

7

OLIS I GREIXOS I HIDROCARBURS

Tòxic

8

ORGANOHALOGENATS I ORGANOFOSFORATS

Tòxic

9
FENOLS I COMPOSTOS FENÒLICS
Tòxic
10
SALES I COMPOSTOS DECr(VI), Ba, As, Hg, Sb,
Cd
Tòxic
11
SUBSTÀNCIES CIANURADES
Tòxic

12

MATERIAL DE LABORATORI CONTAMINAT

Perillós per al
medi ambient

13
VIDRE CONTAMINAT (NO PIREX)
Perillós per al
medi ambient
14
RESIDUS DE DETERMINACIÓ DE DQO
Nociu
15
BROMUR D’ETIDI
Nociu

16

BIOSANITARIS I BIOLÒGICS

Tòxic

17
LÍQUIDS DE REVELAT FOTOGRÀFIC
Tòxic
18
PILES ALCALINES I SALINES
Tòxic

19

VIDRE DE LABORATORI CONTAMINAT (TIPUS PIREX)

Perillós per al
medi ambient

20

PILES BOTÓ

Tòxic

21

BATERIES USADES

Corrosiu

22

ENVASOS METÀL·LICS CONTAMINATS

Perillós per al
medi ambient

23

ENVASOS DE PLÀSTIC CONTAMINAT

Perillós per al
medi ambient

24

AEROSOLS (I ENVASOS QUE ELS HAGEN CONTINGUT)

Inflamables
Tòxic

25

AIGÜES DE PROCÉS (HCl, pH<1, envàs de
1000 L)

Corrosiu
Tòxic



La producció de residus gestionats durant el 2005 procedents de les diferents unitats (departaments, instituts d’investigació, etc.) de la Universitat es presenten en el gràfic següent:

Residus generats per cada unitat productora



- Àrea de Millora de l’Eficiència i Consum Energètic:

En relació amb el desenvolupament d’iniciatives encarregades de fomentar l’ús d’energies renovables durant l’any 2005, ha finalitzat el projecte d’aprofitament d’energia solar per a abastament de les plantes pilot. Aquesta planta solar de la Universitat d’Alacant, ubicada al costat dels magatzems annexos a les plantes pilot del CTQ, consta de 1.062 plaques de 38,4 W cada una. Aquestes plaques són capaces de generar 60,5 MWh/any d’energia. L’energia produïda per les plaques s’emmagatzema en un acumulador de 8.000 A/h, ubicat en un edifici annex, compost de 48 bateries de 2V de plom àcid comunicades entre si.

La potència mitjana i la potència mínima garantida que és capaç d’aportar la planta solar (suposant jornades laborals de 8 h) és de 21 KW i 9,5 KW respectivament, i es pot arribar a una potència de pic de 40,78 KW.

L’energia generada per la planta solar pot donar servei a les instal·lacions comunes de les diferents plantes pilot del CTQ (equip d’osmosi, torre de refrigeració, descalcificador i enllumenat), com també als equips d’investigació de la planta pilot de Química Física.

Com a mesura de seguretat mediambiental s’ha condicionat el terra i els primers 10 cm de paret de la sala de l’acumulador. Davant qualsevol possible vessament accidental de l’àcid de les bateries, aquesta mesura pretén assegurar que l’àcid quede retingut a l’interior de la sala i puga ser gestionat com a residu perillós. Amb aquesta actuació s’evita el vessament a l’exterior o a la xarxa de sanejament.

La planta solar és capaç de generar 60,5 MWh/any. Aquesta mateixa energia generada per una central tèrmica hauria implicat unes emissions a l’atmosfera aproximadament de:

57 T/any de CO2
1,22 T/any de SO2
189 Kg/any de NOx

Si l’energia generada per la planta solar haguera sigut generada per la central de cicle combinat, s’haurien emès a l’atmosfera:

20,64 T/any de CO2
5,9 Kg/any de NOx

Per això, amb aquesta Planta Solar la Universitat d’Alacant contribueix de forma patent a la reducció de l’emissió de contaminants a l’atmosfera, a més de reduir el consum energètic de les plantes pilot. Amb això queda clarament justificat que s’hauria de potenciar la instal·lació de nous mòduls fotovoltaics en diversos edificis i construccions del campus actual. Però sobretot és important considerar aquestes instal·lacions solars en els futurs edificis de centres i en el parc cientificotecnològic durant la planificació i execució de l’ampliació del campus de la UA, com una de les alternatives més importants per a la cogeneració i satisfacció de les seues necessitats energètiques.

La figura següent mostra els panells de cèlul·les solars d’aquesta planta:

Planta Solar

 

 

· Sensibilització i Participació dels Col·lectius Universitaris.

S’han posat en funcionament les següents àrees de desenvolupament:

1. Elaboració, coordinació i organització amb l’Oficina Verda del Consell d’Alumnes d’actuacions en matèria ambiental:

- Planificació i coordinació de cursos i cicles de conferències sobre medi ambient (coordinat amb els vicerectorats d’Alumnat i d’Extensió Universitària).
- Informació i coordinació del Pla de Residus i Subproductes: piles, cartutxos impressora, tòners, CD, etc.
- Finançament, supervisió i coordinació del programa «Anàlisi, Valoració i Seguiment de la Diversitat d’Ocells de la Universitat d’Alacant» (coordinat amb el Vicerectorat d’Extensió Universitària).

2. Coordinació amb els serveis tècnics investigació en elaboració de propostes de seguiment i millora d’actuacions ambientals:

- Vessaments de la planta dessaladora de la UA.
- Certificació ambiental en plantes pilot.
- Gestió de residus perillosos químics i biosanitaris.

3. Coordinació interuniversitària i relacions amb entitats socials:

- Representació institucional de la UA, des d’abril de 2005, en el Grup de Treball per a la Qualitat Ambiental i el Desenvolupament Sostenible de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE) i en l’Observatori de la Sostenibilitat d’Espanya (OSE).
- Pla de millores en el reciclatge d’equipament informàtic de la UA, dins del Pla Integral de Gestió de Residus, per a donacions a entitats espanyoles d’interès social (coordinat amb el Vicerectorat de Tecnologia i Gerència).
- Cooperació internacional en la donació d’equipament informàtic per a institucions cubanes (en coordinació amb el Vicerectorat de Tecnologia, Gerència i el Projecte Havana del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cooperació Internacional).


 

Comitè de Seguretat i Salut i Servei de Prevenció

Coordinació del Comitè de Seguretat i Salut i la Comissió Permanent d'aquest.

1. Implantació i coordinació del Pla UA Sense Fum:

Projecte institucional de la UA, que sorgeix com a necessitat davant l’entrada en vigor, a la primeria de 2006, de nova legislació estatal relativa a la restricció del consum de tabac en llocs de treball, amb l’objectiu general d’informar i sensibilitzar tota la nostra comunitat universitària en la futura conversió de tots els nostres edificis en espais sense fum. Dins de les activitats previstes en tot l’operatiu per a aconseguir que al novembre de 2005 la totalitat dels centres de la UA siguen espais sense fum, s’inclouen:

- Una campanya de comunicació que s’ha desenvolupat des de juny de 2005: comunicat del rector del Dia Mundial Sense Tabac (31-05-2005), comunicat del vicerector d’Infraestructures i Ampliació del Campus (08-07-2005), comunicats d’adhesió al pla de seccions sindicals (UGT, CCOO, CGT, STE) de la UA, Defensor Universitari, Comitè de Seguretat i Salut, Servei de Prevenció, Consell d’Alumnes (juliol-setembre de 2005).

- La realització d’enquestes per a mesurar l’impacte del programa i valorar-ne l’acollida, des de juny de 2005. Els principals resultats que ofereix l’enquesta inicial, segons les dades que reflecteixen les més de 1.100 enquestes enviades per membres del col·lectiu de treballadors (PAS-PDI) de la UA, són:

· Las enquestes rebudes constitueixen una mostra alta i molt representativa: 37% dels treballadors de la nostra Universitat.

· Una gran majoria (82%) de treballadors (PDI-PAS) percep molèsties per respirar el fum del tabac i un 92% estan molt preocupats per les possibles conseqüències per a la salut, tant pel tabaquisme actiu com passiu.

· S’aprecia una valoració molt positiva amb vista a iniciar el Pla UA Sense Fum: hi ha un percentatge ben alt (95%) a favor d’iniciar el Pla, de la mateixa manera que hi ha un elevat percentatge (74% de restricció absoluta) que estima raonable restringir el consum de tabac en els centres de treball.

· Els resultats complets de l’enquesta estan disponibles en la Intranet, en la secció que s’ha habilitat per al Pla UA Sense Fum:

http://www.ua.es/es/servicios/servicio.prevencion/
/resultados_encuesta_planua_cas.pdf


http://www.ua.es/va/servicios/servicio.prevencion/
/resultados_encuesta_planua_val.pdf

- El desenvolupament de xarrades informatives en tots els centres, que s’articularan des del Servei de Prevenció, a octubre de 2005.

- La posada a disposició de tots els interessats a deixar de fumar de les unitats de Tractament i Suport al fumador.

- En conjunt, assolir que el 2 de novembre de 2005 la totalitat dels centres de la UA siguen Espais Sense Fum implica, a més d’aconseguir el compliment d’una norma que per a la primeria de 2006 serà extensiva a totes les empreses, una clara millora en l’ambient de treball que beneficiarà a tots. És, alhora, un compromís de responsabilitat social, d’acord amb la naturalesa de la Universitat d’Alacant.


2. Sistema de millora, coordinació i seguiment del procediment de sol·licitud i resolució d’informes del Servei de Prevenció en matèria d’avaluació de riscos laborals.

Des de març fins a setembre de 2005 s’han gestionat un total de 39 informes de prevenció, amb una distribució per centres, edificis i altres àrees del campus que es resumeix en: 12 Facultat de Ciències, 6 Escola Politècnica Superior (EPS), 2 Facultat de Filosofia i Lletres, 1 Facultat d’Educació, 1 Facultat de Dret, 1 EU Òptica, 4 Rectorat, 3 SIBID (Biblioteca General, Publicacions), 1 Edifici d’Instituts, 1 Edifici de Ciències Socials, 2 Edifici Germà Bernàcer, 5 Altres àrees del campus (aularis, magatzems, àrea esportiva, etc.). El gràfic següent mostra la representació percentual per centres-edifici del campus:

Percentatges d'informes de prevenció per centres-edifici

 



 



Pla d'accessibilitat

1. Elaboració i supervisió de les fases d’execució del Pla d’Accessibilitat de la UA:

Selecció i seguiment d’actuacions d’accessibilitaten: Facultat de Filosofia i Lletres, Facultat de Ciències, Escola Politècnica Superior (EPS), EU d’Infermeria, EU d’Òptica i àrees urbanes del campus. A continuació es relacionen les actuacions ja iniciades procedents d’informes de prevenció i les que han seleccionat els degans o directors de centre, a partir del document inicialment presentat per ells en matèria d’accessibilitat. Es presenten per ordre de prioritat per a l’execució el 2005. Aquestes actuacions es van aprovar en la Comissió d’Infraestructures de setembre de 2005, per a ultimar l’informe tècnic i la valoració econòmica d’aquest, amb l’objectiu d’incloure’ls en l’assignació pressupostària (300.000 euros) de 2005 per a accessibilitat i poder iniciar les obres abans d’acabar l’any. Aquestes actuacions han sigut:



2. Facultat de Filosofia i Lletres: edificis 19 i 20: En document adjunt (actuacions filosofia 1-2-3 [0,3 MB]) es poden observar àrees afectades per obres d'accessibilitat en la Facultat de Filosofia i Lletres.

- Suavitzar el pendent de la rampa en accés a l’edifici 19.

- Construcció d’un lavabo adaptat a discapacitats al magatzem de la planta baixa de l’edifici 19, annex als lavabos generals d’aquesta planta.

- Canviar la pica per una altra de sense peu al lavabo adaptat a discapacitats de la primera planta de l’edifici 20, amb l’objectiu de permetre-hi l’accés amb cadira de rodes. Substituir la barra de suport per una de més llarga o movible.

- Construcció d’un lavabo adaptat a la planta tercera de l’edifici 20, que s’ubicarà en un magatzem annex als lavabos general d’aquesta planta.

- Instal·lar cèl·lula fotoelèctrica a l’ascensor de l’edifici 20.



3. Facultat de Ciències. Edificis de les fases I i II, edifici fase VI:

- Lavabos adaptats a discapacitats a la fase II.

- Porta d’accés a la Secretaria de Facultat, Deganat i Biblioteca en fase II de Ciències: instal·lar mecanisme d’obertura i tancament automatitzat per al batent de la porta que actualment s’obri amb polsador a la paret per a accionar per persona discapacitada.

- Porta d’accés al vestíbul de la primera planta de la fase II on estan ubicats el servei de reprografia, aules i laboratoris d’informàtica. Es proposa reduir el pendent de la rampa de ciment situada en la part exterior de la porta, canviar l’actual rampa de fusta situada a la part interior d’aquesta porta per una altra de pendent menor (sol·licitud a manteniment) i dotar la porta amb un mecanisme d’obertura-tancament automatitzat.

- Accés a l’Hotel d’Associacions de Ciències en fase VI. Construir rampa lateral a la banda esquerra dels escalons i ampliar plataforma per permetre l’accés amb cadira de rodes. Aquesta actuació queda supeditada a les obres generals de reforma d’aquest pavelló.

- Incorporar cèlul·les fotoelèctriques i botons en relleu per a alumnes amb discapacitat visual als ascensors de les fases I i II: 2 ascensors en fase I i 3 ascensors en fase II.


4. Escola Politècnica Superior. Edificis 14, 15, 16 i 39 i zona de cafeteria i aparcaments:

- Rampes d’accés a Politècnica II i III.

- Lavabo adaptat a la planta baixa de l’edifici 14. Construcció d’aquest lavabo modificant l’entrada al lavabo de dones, que permet alliberar espai.

- Col·locació de bandes antilliscants a la rampa d’accés a l’edifici 16, per a evitar lliscaments d’una cadira de rodes.

- Rebaixar el rastell a l’inici de la rampa d’accés lateral a l’edifici 16 (l’entrada que mira a l’altre edifici de la Politècnica).

- Ampliar la superfície de rampes en l’accés a la cafeteria des dels edificis de Politècnica II i III i rebaixar el rastell de la vorera.

- Instal·lació de cèl·lules fotoelèctriques en ascensors dels edificis 14 i 15: 1 ascensor per a cada edifici.


5. E.U. Infermeria: Instal·lació de passarel·la en planta primera.


6. E.U. Òptica: Rampa d’accés.


7. Col·locació de protectors esfèrics sobre eixides d’aigua al vall de la zona enjardinada entre Rectorat i Biblioteca General.


8. Coordinació amb el Centre de Suport a l’Estudiant i la Fundació ONCE per a adquisició d’equipament que permeta resoldre necessitats de discapacitats en espais de condicions especials de la UA: cadires especials per a discapacitats per a laboratoris i adquisició per sistema de rènting de nova furgoneta d’arreplega en domicili de discapacitats i transport a centres al campus.


 

Pla Integral de Seguretat i Servei de Seguretat

1. Elaboració del Pla de Seguiment i Millora de la Qualitat de l’actual Servei de Seguretat:

El Vicerectorat d’Infraestructures i Ampliació del Campus, en la política de millora dels serveis externalitzats de la Universitat d’Alacant, ha decidit desenvolupar un Pla de Seguiment i Millora del Servei de Seguretat mitjançant la posada en funcionament, després de l’aprovació en Consell de Direcció de final de juliol de 2005, de dues comissions assessores: Comissió General de Seguiment i Millora del Servei de Seguretat i Comissió Tècnica de Seguiment del Servei de Seguretat. Amb això es pretenen aconseguir els següents objectius generals:

- Contribuir al desenvolupament de la política rectoral de millora de la qualitat en matèria de seguretat del nostre campus.

- Elaborar propostes de desenvolupament del Pla de Seguiment i Millora del Servei de Seguretat.

- Fer partícips els representants de la Comunitat Universitària i unitats singulars en matèria de seguretat del nostre campus, com a usuaris principals del Servei de Seguretat.

2. Implantació de l’Oficina de Seguretat de la UA:

Aquesta oficina d’informació a la comunitat universitària i d’objectes trobats ha sigut creada al setembre de 2005, mitjançant acord entre el Secretariat de Gestió, Seguretat i Qualitat Mediambiental i l’empresa de seguretat EULEN. Aquesta oficina està ubicada a la planta baixa de l’aulari I (davant l’EU d’Infermeria), i els serveis que presta són els següents:

- Oficina d’Objectes Trobats: arreplega, dipòsit i devolució.

- Assessorament (robatoris, furts, agressions, amenaces, etc.).

- Tramitació telemàtica de denúncies a la policia (Policia 2000).

- Servei d’informació i orientació per al trànsit rodat en zones de vianants.

- Ajuda a la localització d’edificis en el campus (entrega de plànol i directori).

- Registre de reclamacions derivades del personal de seguretat en l’exercici de les seues funcions.

- Suggeriments de la comunitat universitària en millora de la qualitat del Servei de Seguretat.

3. Supervisió del sistema integral de seguretat de la UA, en coordinació amb la Gerència i el Servei d’Infraestructures i Serveis: plec de clàusules administratives particulars i plec de prescripcions tècniques.