Logotipo de la Universidad de Alicante con enlace a la página de inicio del servicio Cabecera de la página con enlace a la página de inicio del servicio
mover menú hacia arriba mover menú hacia abajo
 

Contenido de la página

CINEMA

 

· Cursos de cinema
· Suport a la docència
· Cienciatec
· Col·laboracions
· Mostrari

 

· I Setmana del Curtmetratge UA

- 3 novembre

Per impossibilitat tècnica i no per elecció artística, les primeres dècades del cinema estan repletes de pel·lícules que no superen els trenta minuts. Vam poder gaudir de l'obra que va obrir el gènere western, dels experiments surrealistes de Ray i Duschamp, del treball de Vigo sobre la ciutat de Niça, el curt de Godard considerat avantsala de la seua obra mestra Al final de l'escapada i de la pel·lícula amb què Rossellini es va acomiadar del cinema per a introduir-se en la televisió.

The great train robbery (Assalt i robatori a un tren)
Edwin S. Porter, 1903, EUA, 13 minuts

Le retour à la raison (La tornada a la raó)
Man Ray, 1923, França, 3 minuts

Anémic cinéma (Cinema anèmic)
Marcel Duschamp, 1926, França, 7 minuts

À propos de Nice (A propòsit de Niça)
Jean Vigo, 1930, França, 25 minuts

Tous els garçons s'appellent Patrick (Tots els xics es diuen Patrick)
Jean Luc Godard, França, 1957, 21 minuts

Illibatezza (La puresa)
Roberto Rossellini, Itàlia, 1963, 25 minuts

 

- 10 novembre

Poques obres tan polèmiques com La ricotta, de Pasolini. Kieslowski va realitzar una vintena de curts abans de les seues quatre pel·lícules polítiques que van precedir el Decàleg. Von Trier va començar a commoure molt abans d'idear el manifest Dogma. Kiarostami, director de Close-Up, és homenatjat per Moretti, famós per Caro Diario i L'habitació del fill.

La ricotta (El brull)
Pier Paolo Passolini, 1963, Itàlia, 25 minuts

Koncert Zyczen (Concert de peticions)
Krzysztof Kieslowski, 1968, Polònia, 17 minuts

Nocturne (Nocturn)
Lars von Trier, 1980, Dinamarca, 8 minuts

Hamsarayan (El cor)
Abbas Kiarostmai, 1982, Iran. 17 minuts.

Il giorno della preval digues “Close-Up” (El dia de l'estrena de“Close-Up”)
Nanni Moretti, 1996, Itàlia, 7 minuts

 

- 17 novembre: Buster Keaton

La llegenda cinematogràfica conta que “The Two Keatons”, pares de Joseph Francis, actuaven en un modest teatre quan el seu fill, que des dels quatre anys es va incorporar a l'espectacle, es va clavar una gran patacada. L'escena va provocar l'exclamació “What a buster!”, que podríem traduir per“Quin colp!”, del gran mag i escapista Houdini, que compartia cartell amb els Keaton. Aquell baptisme artístic no va ser tingut en compte a Espanya, on se’l va conèixer per “Pamplinas”. Després del seu període en el metratge curt i mitjà, va dirigir també llargs (La llei de l'hospitalitat, The Cameraman, El maquinista de La General, etc.) que el van situar, al costat de Chaplin, en el cim dels còmics muts.

The scarecrow
(L’espantaocells, 1920) 17 minuts

The blacksmith
(El ferrer, 1922) 19 minuts

Cops
(La mudança, 1922) 18 minuts

The Frozen North
(Al pol nord, 1922) 17 minuts

The love nest
(Niu d'amor, 1923) 20 minuts

 

- 24 novembre: Obres procedents del Festival de Cinema d'Alacant.

En el frigo (3r Premi Millor Curtmetratge Festival de Cinema d'Alacant 2005)
Director: David Ilundain
Guió: David Ilundain
Intèrprets: Raúl Fernández de Pablo

Clons (2n Premi Millor Curtmetratge Festival de Cinema d'Alacant 2005)
Director: Daniel Rebner
Guió: Daniel Rebner, Marta Vargas Machuca
Intèrprets: Nacho López, Teresa Hurtado, Johan Wald, Alfonso Díaz Salvago, Covadonga Mare, Mentxu del Moral

La china (1r Premi Millor Curtmetratge Festival de Cinema d'Alacant 2005)
Director: Diego Postigo, Antonia San Juan
Guió: Luis Miguel Seguí, Antonia San Juan
Intèrprets: Antonia San Juan, Luis Miguel Seguí.

La denuncia
Director: Patrícia Gandón, Rafael Sabater.
Guió: Patrícia Gandón, Rafael Sabater.
Intèrprets: Pelayo Reimondo, Alfonso Dorbe, Juan M. Camp, Griselda Casat, Juan Ruiz i Morgan Blasco.

Cada minuto, cada segundo
Director: José Ángel Verdú
Guió: José Ángel Verdú
Intèrprets: Zoe Berraitúa i Paola Verdú, Inés San Martín, Arturo Albadalejo, Antonio Poveda, Rubén Bassi, Yolanda Soria

Lloc: sala de projeccions Aifos (edifici C Filosofia i Lletres)
Horari: de 17.00 h a 19.00 h

 

· Cinema en Versió Original (Centre 14) 

Cartell del Cinema en Versió Original
Cartell del Cinema en Versió Original del segon quadrimestre

 

- Novembre: Dogma

Lars von Trier ha sigut el signant del Dogma 95 que més popularitat va adquirir a posteriori, encara que abans ja havia signat, entre d’altres, Europa i L'element del crim. Directors que s’autolimiten (prohibits els decorats, la música, el trípode, etc.), a la recerca de la veritat profunda.

3 novembre
Festen (Celebració)
Thomas Vinterberg, 1998.

10 novembre
Idioterne (Els idiotes)
Lars von Trier, 1998.

17 novembre
Mifunes sidste sang (Mifune)
Søren Kragh-Jacobsen, 1999.

24 novembre
Italiensk for begynnere (Italià per a principiants)
Lone Scherfig, 2000.

 

- Desembre: Els colors de Krzysztof Kieslowski

Si solament haguera realitzat els deu capítols de la sèrie de televisió sobre els deu manaments del catolicisme, el seu nom ja hauria d'escriure's amb lletres d'or. Però és que a més és l'autor de La doble vida de Verònica, L'atzar, L'afeccionat i d'aquesta trilogia amb els colors de la bandera francesa. Llibertat, igualtat i fraternitat…tot un luxe.

1 desembre
Trois couleurs: Bleu (Tres colors; Blau) 1993

15 desembre
Trzy kolory: Bialy (Tres colors; Blanc) 1994

22 desembre
Trois couleurs: Rouge (Tres colors; Roig) 1994

 

- Gener: Ventura Pons

La seua obra es defineix, amb el pas dels anys, com la més sòlida i coherent dins del panorama cinematogràfic català. Després d'una primera etapa en què va ser un dels més significatius representants de la comèdia urbana, a partir del 1994, amb El perquè de tot plegat, basada en relats de Quim Monzó, realitza un interessant viratge caracteritzat per l'adaptació d'obres literàries. Les tres obres que presentem s'inscriuen en aquest context. Les dues primeres s'inspiren en sengles obres teatrals de Josep M. Benet i Jornet, i la tercera en la novel·la de l'escriptor nord-americà David Leavitt.

12 gener
Food of love (Menja d'amor) 2002

19 gener
Amic/Amat 1999

26 gener
Actrius 1997

 

- Febrer: Luis Buñuel

Segurament el gran director espanyol de tots els temps. Les seues innombrables obres mestres són de nacionalitat francesa, mexicana i espanyola. Company de Dalí i de Lorca en la Residència d'Estudiants de Madrid, va incorporar el surrealisme al cinema i va confondre la crítica i el públic.

2 febrer
L'Age d'or (L'edat d'or) 1930

9 febrer
Viridiana 1961

16 febrer
El éngel exterminador (L'àngel exterminador) 1962

23 febrer
Belle de jour (Bella de dia) 1967

2 març
Tristana (Tristana) 1970.

 

- Març: Atom Egoyan

Va nàixer al Caire per casualitat, però avui és el més interessant dels directors del Canadà anglòfon. Les seues torbadores pel·lícules, que funcionen com un trencaclosques (es presenten a l'espectador com desconcertants fragments narratius que a poc a poc van casant), estan plagades de personatges i ambients, per dir-ho d'alguna manera, poc habituals.

9 març
Exotica (Exòtica, 1994)

16 març
The sweet hereafter (El dolç avenir, 1997)

23 març
Felicia's journey (El viatge de Felicia, 1999)

30 març
Ararat (Ararat, 2002)

 

- Maig: Cinema dins del Cinema

Moltes possibilitats ofereix el tema del metacine: la narració del que pot esdevenir en un rodatge, com és preocupant convertir el cinema en una obsessió, el trist retorn a la realitat després de submergir-se en els somnis de la sala cinematogràfica, etc. Cinc autors fonamentals ens presentaren les seues indagacions sobre el seté art, el que més s’estimen.

6 abril
La nuit américaine (La nit americana, François Truffaut, 1973)

4 maig
Amator (L'afeccionat, Krzysztof Kieslowski, 1979)

11 maig
Arrebato (Iván Zulueta, 1980)

18 maig
The Purple Rose of Cairo (La rosa púrpura del Caire, Woody Allen, 1985)

 

- Juny: cinema i periodisme

El món del periodisme ha eixit mal parat en el cinema (vegeu Primera plana o El gran carnaval, dues brillants incursions del gran Billy Wilder en la professió que li va donar de menjar abans de dedicar-se al cinema), encara que en ocasions la important tasca de denúncia social de la gent de la premsa s'ha reflectit en la gran pantalla.

1 juny
While the city sleeps (Mentre la ciutat dorm, Fritz Lang, 1956)

8 juny
A face in the crowd (Un rostre en la multitud, Elia Kazan, 1957)

15 juny
The paper (Darrere de la notícia, Ron Howard, 1994)

 

- Cinema en Valencià (gener / abril) 

El Secretariat de Promoció de Valencià i el Secretariat de Cultura de la UA es van sumar a la iniciativa Cinema en Valencià, un projecte conjunt de les universitats de València, Castelló i Alacant que conta amb la col·laboració dels cinemes ABC Gran Via. Durant els mesos de gener, febrer, març i abril es van exhibir pel·lícules doblegades a valencià. El 12 de gener Charlie i la fàbrica de xocolata; el 26 de gener Star wars III. La venjança dels Sith; el 9 de febrer Harry Potter i el calze de foc; el 23 de febrer La vida secreta de les paraules; el 9 de març King Kong, de Peter Jackson; el 23 de març Oliver Twist, de Roman Polanski, i el 6 d'abril Fràgils, de Jaume Balagueró. Es van poder recollir invitacions per a assistir a les projeccions en el Punt d'Informació Cultural (PIC), Centre 14 i Seu Universitària Ciutat d'Alacant.

Cartell del Cinema en Valencià

Taquilles dels cinemes ABC

Cartell del Cinema en Valencià
Taquilles dels cinemes ABC

 

 

 

Cursos de cinema

· Curs de cinema a La Nucía: Mestres de la Comèdia.

El curs consta de quatre sessions de dues hores de durada. En cadascuna s'estudiarà a un autor dels quatre seleccionats.

DESCRIPCIÓ: un curs predominantment teòric, amb les explicacions del responsable i projecció de fragments de pel·lícules, documentals i entrevistes als directors protagonistes. Cada sessió estarà dedicada monogràficament a un dels autors seleccionats.

DESTINATARIS: persones interessades en el cinema com a manifestació artística. Per a entendre el cinema actual s'ha de conèixer els clàssics més influents, sobretot els de l'època daurada del cinema nord-americà.

INTENCIONS: conèixer l'estil, posada en escena, temes favorits, influències, biografia, etc. dels directors que van fer gran la comèdia cinematogràfica.

PERIODITZACIÓ:

SESSIÓ 1 (21/11/2006):
Charles Chaplin, humor amb i sense so.
(S'analitzaran i projectaran escenes de les pel·lícules Llums de la ciutat, Temps Moderns, La quimera de l'or, El gran dictador, etc.)

SESSIÓ 2 (22/11/2006):
Billy Wilder, fulls a la màquina d'escriure.
(S'analitzaran i projectaran escenes de les pel·lícules Perdició, Some like it hot, L'apartament, El crepuscle dels déus, etc.)

SESSIÓ 3 (28/11/2006):
Germans Marx, contra tot i contra tots.
(S'analitzaran i projectaran escenes de les pel·lícules Una nit a l'òpera, Un dia a les carreres, Una vesprada al circ, El conflicte dels Marx, etc.)

SESSIÓ 4: (29/11/2006):
Woody Allen: Déu, sexe i dones a Manhattan.
(S'analitzaran i projectaran escenes de les pel·lícules Manhattan, Annie Hall, Hannah i les seves germanes, Zelig, etc.)

 

· Curs de cinema a Villena: Mestres del Cinema Nord-americà.

El curs va estar compost per cinc sessions de dues hores de durada. Un curs predominantment teòric, amb explicacions del responsable i projecció de fragments de pel·lícules, documentals, i entrevistes als directors protagonistes. Cada sessió va estar dedicada monogràficament a un dels autors seleccionats.

16 gener (xarrada):
“Fritz Lang, geni en el mut, mestre en el sonor”.
(S'analitzaran i visionarán escenes de les pel·lícules Fúria, Perversitat, La dona del quadre, M, el vampir de Düsseldorf...)

19 gener (projecció):
Desitjos humans

30 gener (xarrada):
“Howard Hawks, exemplar en tots els gèneres”.
(S'analitzaran i projectaran escenes de les pel·lícules Només els àngels tenen ales, Scarface, La fera de la meua nena, Lluna nova, etc.)

2 feber (projecció):
Només els àngels tenen ales

13 febrer (xarrada):
“Orson Welles, la màxima expressió”.
(S'analitzaran i projectaran escenes de les pel·lícules Ciutadà Kane, Set de mal, Campanades a mitjanit, Macbeth, etc.)

16 febrer (projecció):
Set de mal

27 febrer (xarrada):
“Billy Wilder, fulls a la màquina d'escriure”
(S'analitzaran i projectaran escenes de les pel·lícules Perdició, Some like it hot, L'apartament, El crepuscle dels déus, etc.)

2 març (projecció):
El crepuscle dels déus

13 març (xarrada):
“Alfred Hitchcock, jugant amb l'espectador”
(S'analitzaran i projectaran escenes de les pel·lícules Els ocells, Amb la mort als talons, Psicosis, Estranys en un tren, etc.)

16 març (projecció):
Encadenats

 

· Curs sobre Cinema i Rock a Benissa.

17 gener: The Beatles
24 gener: The Rolling Stones
31 gener: The Velvet Underground

 

· El Segle de la Il·lustració a Biar. 

2 desembre
Vatel (2000)
Roland Joffé

16 desembre
Les amistats perilloses (Dangerous liaison, 1988)
Stephen Frears

20 gener
La kermesse heróica (La Kermesse héroïque, 1935)
Jacques Feyder

27 gener
Restauració (Restoration, 1995)
Michael Hoffman

10 febrer
Pirates (Pirates, 1986)
Roman Polanski

24 febrer
Master & Comander (2003)
Peter Weir

10 març
El puente de San Luis Rey (The bridge of San Luis Rey, 2004)
Mary McGuckian

 

· Primera Setmana Cultural “Sant Raimon de Penyafort” Facultat de Dret (del 20 al 24 de febrer de 2006) Cicle sobre Cinema i Dret.

- Dilluns 20 de febrer

La tapadora (EUA, 1993)
Sydney Pollack
Presenta: Mayte Soler Roch.

El gran salt (EUA-Regne Unit, 1994)
Joel Coen, Ethan Coen
Presenta: Jorge Moya

Ciutat de Déu (Brasil, 2003)
Fernando Meirelles-Kátia Lund
Presenta: Victoria Roca

- Dimarts 21 de febrer

Veredicto final (Argentina, 1996)
Jorge Darnell
Presenta: Pedro Femenia

JFK (EUA, 1991)
Director: Oliver Stone
Intèrprets: Kevin Costner, Kevin Bacon, Tommy Llig Jones, Gary Oldman
Presenta: Manolo Alcaraz Ramos, professor titular de Dret Constitucional

- Dimecres 22 de febrer

Philadelphia (EUA, 1993)
Jonathan Demme
Intèrprets: Tom Hawnks, Denzel Washington
Presenta: Fernando Ballester Laguna, professor titular de Dret Laboral

La caja 507 (Espanya, 2002)
Enrique Urbizu
Presenta: Josep Ochoa Monzó, professor titular de Dret Administratiu

- Divendres 24 de febrer

El crimen de Cuenca (Espanya, 1979)
Pilar Miró
Presenta: Antonio Doval, professor titular de Dret Penal

Testimoni de càrrec (EUA, 1957)
Billy Wilder
Presenta: Virtuts Ochoa Monzó, professora titular de Dret Processal

 

· El Cinema Espanyol: Un Passeig pels Goya

20 febrer: Isabel Coixet
Cosas que nunca te dije (1996)
Mi vida sin mí (2003)

21 febrer: Pedro Masó
La miel (1979)

22 febrer: Fernando León
Familia (1996)
Barrio (1998)

23 febrer: Manuel Alexandre
Muerte de un ciclista (1955)
Dos tipos duros (2003)

24 febrer: Montxo Armendáriz
Secretos del corazón (1997)
Historias del Kronen
(1995)
Tasio (1984)

 

· 8 març, Dia Internacional de la Dona

Kamasutra (Kamasutra, 1996)
Mira Nair - Índia

Inch allah dimanche (El diumenge si Déu vol, 2001)
Yamina Benguigui - Algèria

Panj é asr (A les cinc de la vesprada, 2003)
Samira Makhmalbaf - Iran

 

 

 

Suport a la docència

· Tres lliçons d'història econòmica en obres mestres del cinema
(Carlos Barciela López. Catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques)

9 març
Las uvas de la ira
John Ford, 1940.

3 maig
Alemanya, any zero
Roberto Rossellini, 1948.

17 maig
L'home de marbre
Andrzej Wajda, 1977.

 

· Les mil i una nits en el cinema
(M. Jesús Rubiera Mata, catedràtica d'Estudis Àrabs i Islàmics)

6 abril
El lladre de Bagdad
Raoul Walsh, 1924.

20 abril
El lladre de Bagdad
Michael Powell & Ludwig Berger, 1940.

27 abril
Les mil i una nits
Alfred I. Green, 1945.

4 maig
Simbad el marí
Richard Wallace, 1947.

11 maig
Les mil i una nits
Pier Paolo Pasolini, 1974.

 

· Setmana de la francofonia
(María dels Ángeles Llorca Tonda, professora de Filologia Francesa)

20 març
Léolo
Jean Claude Lauzon,1992.

21 març
Les invasions bàrbares
Denys Arcand, 1993.

 

 

 

Cienciatec

· 18 de desembre de 2005 –Sala de graus de Dret

Documentals científics:

12.00 h:
Primer vol (Austrian Broadcasting Corporation, 2004)

13.00 h:
Infinitament corb (Institut Francés de Madrid, 1994)

14.00 h:
Einstein i l'eclipse (National Geographic, 1999)

Visions de la ciència: cinema sense interrupcions.

15.00 h:
El jovencito Einstein (Yahoo Serious, 1988)

17.00 h:
El profesor chiflado (Jerry Lewis, 1963)

19.00 h:
Blade Runner (Ridley Scott, 1982)

 

· Escola i Cinema

3 abril
Hoy empieza todo
Bertrand Tavernier

4 abril
La lengua de las mariposas
José Luis Cuerda, 1999.

5 abril
Ser y tener
Nicolas Philibert, 2002.

6 abril
La sonrisa de la Mona Llisa
Mike Newell, 2003.

7 abril
Madadayo
Akira Kurosawa, 1993.

 

 

 

Col·laboracions

· Amb l'Associació Provincial de Llibreters d'Alacant XXXV Edició de la Fira del Llibre d'Alacant

10 juliol
presenta: Israel Gil
La kermesse heróica
Jacques Feyder, 1935.

11 juliol
presenta: Emilio Soler
El nom de la rosa
Jean-Jacques Annaud, 1986.

12 juliol
presenta: Inma Arriyaga
La missió
Roland Joffé, 1986.

13 juliol
presenta: Verónica Mateo
El puente de San Luis Rey
Mary McGuckian, 2004.

14 juliol
presenta: Juan Rico
Un home per a l'eternitat
Fred Zinnemann, 1966.

 

· Amb el Col·legi Territorial d'Arquitectes d’Alacant Cicle de cinema: Cinema i Paisatge

Febrer
Dolls
(2002)
Takashi Kitano

21 març
Las uvas de la ira (The grapes of wrath, 2002)
John Ford

2 maig
Roger & me (1989)
Michael Moore

5 juny
Els espigadores i l’espigadora (Lis glaneurs et la glaneuse, 2000)
Agnès Varda

 

 

 

Mostrari

· De dimarts 9 a divendres 12

I Mostra de Documental Universitari Europeu d'Alacant. Amb la col·laboració del Taller Digital de la Universitat d'Alacant.

Fullet de la mostra

Cartell del Mostrari

 

Lliurament del premi als guanyadors

 

La Universitat d'Alacant va convocar “Mostrari”, I Mostra de Documental Europeu Universitari. “Mostrari” va estar obert a tots els documentals de temàtica social, amb producció o direcció vinculades a alguna institució universitària o de grau superior. “Mostrari” va ser una invitació a contemplar altres mirades. És el primer festival d'aquestes característiques que ha tingut lloc a Europa i naix amb el doble objectiu de crear un nou espai d'exhibició d'aquest tipus de documentals, tan difícils de veure en els circuits comercials, i de donar suport als joves creadors i a les institucions que els protegeixen. Amb aquesta finalitat, “Mostrari” lliura dos guardons: un va ser concedit per un jurat integrat per personalitats de reconegut prestigi i experts en documentals i dotat amb 3.000 euros; l’altre, que es va lliurar a la pel•lícula més votada pel públic assistent a les projeccions, que va rebre 2.000 euros. Els guanyadors van ser
el documental Inatesso, de Domenico Distilo, que va aconseguir el Premi del Comitè Científic, i Ojos negros, de Massimiliano Vana, que va ser mereixedor del Premi del Públic.

Dimarts 9:
- 19.00h A la recerca d'un somni (Hïadanie llúzii), de Sahraa Karimi. Escola de Cinema i Televisió de la Facultat de Música i Belles Arts de Bratislava (Eslovàquia).
- 20.00h Ulls negres, de Massimiliano Vana Vihoja. Observatori de Cinema (Barcelona)

Dimecres 10:
- 19.00 h Tener i ser, de Gaspar Pomares. 20 minuts Universitat d'Alacant.
- 19.45 h El final de la calle (Koniec Ulicy), d'Anna Stepczak-Patyik. Escola superior de Direcció Andrzej Wajda (Varsòvia, Polònia).
- 20.30 h El concert de Blues, de José Vicente Viadel. Taller d'Audiovisuals Universitat de València.

Dijous 11:
- 19.00 h Silence (Cisza II), de Jean-Batiste Delannoy, Marcin Janos Krawczyk, Magdalena Kowalczyk, Thierry Paladino, Anna Skorupa i Marcin Sauter. Escola Superior de Direcció Andrzej Wajda (Varsòvia, Polònia).
- 19.45h Inattaixò (Inesperat), de Domenico Distilo. Centre Sperimentale di Cinematografia (Roma, Itàlia).

Divendres 12:
- 18.00 h L'home de la càmera (Chelovek skino-apparatom, 1929) – Dziga Vertov. 68 minuts.
- 19.30h La pell que crida (Crying Skin), de Basak Demir. Escola Superior de Belles Arts i Mitjans Audiovisuals de Colònia (Alemanya).