Logotipo de la Universidad de Alicante con enlace a la página de inicio del servicio Cabecera de la página con enlace a la página de inicio del servicio
mover menú hacia arriba mover menú hacia abajo
 

Contenido de la página

OFICINA VERDA

 

· Preàmbul
· Activitats realitzades
· Campanyes

 

 

 

Preàmbul

A partir de l’experiència de cursos anteriors, l’Oficina Verda de la Universitat d’Alacant ha intentat continuar en la mateixa línia que anys passats, conscients que el medi ambient és un ens dinàmic. Per aquesta raó hem introduït cursos i activitats que s’adeqüen als canvis que experimenta l’entorn natural.

Hem respectat activitats que havien tingut una gran acollida en convocatòries passades, de les qual hem fet noves edicions tot ampliant el camp i fent-lo extensiu a noves problemàtiques plantejades.

Enguany, igual que l’any passat, ha sigut un any de catàstrofes naturals, com els incendis que van castigar Galícia o la nostra pròpia comunitat, o les intenses pluges que han provocat els consegüents desbordaments de rius. Fins i tot ha aparegut algun petit cap de fibló a Catalunya. Cada any, sensibilitzats més i més amb aquest tipus de catàstrofes, l’Oficina Verda de la Universitat d’Alacant programa activitats i cursos destinats a formar voluntaris que duguen a terme actuacions en les àrees afectades.

L’Oficina Verda de la Universitat d’Alacant continua estant formada íntegrament per alumnes d’aquesta Universitat, tant en la Comissió de Treball com en la de Coordinació, de manera que l’oferta a l’alumnat sorgeix d’inquietuds i pensaments paral·lels als seus i del coneixement dels temes que més els preocupen i de les necessitats dels alumnes en matèria mediambiental.


 

 

 

Activitats realitzades

1. II Curs de Ciència i Societat
2. I Jornada d'Introducció a la Rehabilitació d'Espècies Animals
3. Viatge Mediambiental a l'Albufera i a l'Oceanogràfic de València
4. Programa d'Anàlisi, Valoració i Seguiment de la Diversitat d'Ocells de la Universitat d'Alacant
5. Setmana Ambiental Universitat d'Alacant

 

 

 

1. II Curs de Ciència i Societat

La ciència, la filosofia i el medi ambient van sorgir ja en l’època clàssica, juntes i unides, i van ajudar així a crear una societat amb un nivell cultural més elevat, amb corrents filosòfics i científics cada vegada més clars i una especial sensibilitat pel medi ambient i la naturalesa que ens envolta. Durant la història de la humanitat aquestes branques han crescut de manera cada vegada més independent, distanciant-se l’una de l’una altra, però sempre mantenint una connexió. Avui dia la ciència ha aconseguit grans progressos, que en molts sentits condicionen el futur de la societat, la qual ha d’opinar sobre la utilització correcta d’aquests avanços tenint en compte no tan sols la filosofia, sinó també la religió i l’ètica. El problema actual de la ciència és que, a causa de el seu aïllament tècnic, no aconsegueix transmetre els seus objectius amb claredat i concisió, i això produeix en molts casos desinformació. Aquest aïllament fa que la societat reba dels mitjans de comunicació ―poc formats en aquesta matèria― una informació científica confusa, poc objectiva i carregada d’interessos polítics i personals. En aquesta situació, els ciutadans no tenen prou coneixements per a entendre i valorar els avanços de la ciència moderna i jutjar com s’han d’usar, ni tampoc per a entendre els veritables beneficis i perills que poden comportar.

Ens trobem aquest mateix problema en qüestions mediambientals, amb la precarietat afegida que la preocupació dels científics i dels ecologistes és cada vegada més gran i potser la de la resta de la població és cada vegada menor. Les dades actuals sobre l’escalfament global terrestre i marí, les energies renovables, les dimensions del forat de la capa d’ozó i una infinitat d’altres temes són cada vegada més alarmants. Per això els grups i partits ecologistes estan demanant clarament ajuda a la societat per a resoldre aquests conflictes, ja que tot sovint la naturalesa no es pot renovar per si mateixa, i encara que reba ajuda dels humans, no es regenera totalment. Hem de ser conscients que per poc que es faça (com ara reciclar el plàstic, el paper, el cartó, les piles, etc.), tots eixirem guanyant i el medi ambient ens ho agrairà.

Arran d’aquest problema, l’Oficina Verda pretén fer aquest Curs perquè la comunitat universitària, que serà part de la societat futura, siga com a professionals, siga com a docents, puga conèixer de primera mà i de manera objectiva els nous avanços en camps molt importants de la ciència que ens afecten a tots i perquè conega, també, gran part de la problemàtica ambiental generada en els últims anys per catàstrofes naturals o per l’activitat humana. A més, aquest curs és impartit per professionals de diferents àrees del coneixement i això palesarà l’existència de grans professionals capaços d’informar els universitaris d’una manera directa i clara.

Per això, aquest curs té una importància cabdal, ja que els objectius que pretén aconseguir es basen en la transmissió per part de grans professionals en la matèria de tots els coneixements que ens afecten als ciutadans, tant universitaris com no universitaris, coneixements que molt sovint són eclipsats per transmissors poc informats, cosa que crea un ambient d’incertesa i de dubtes que només es pot aclarir reunint experts de tota Espanya, que, des de perspectives diferents, ens mostren les bases del seu coneixement real. Així, cada alumne que assistisca a aquestes ponències es podrà formar una opinió clara i forta sobre temes actuals d’importància vital.

Els temes s’han seleccionat pel seu grau d’actualitat, pel fet d’aparèixer sovint en els mitjans de comunicació i per la polèmica que generen.

En resum, aquest curs pretén educar d’una manera objectiva, clara i directa els universitaris i les persones que mostren interès per aquests temes sobre quatre importants qüestions relatives al medi ambient i a la ciència actual, i així podran generar una opinió pròpia basada únicament en informació fidedigna i contrastada.

Objectius:

- Informar la societat de manera objectiva sobre temes científics que l’afecten.
- Mostrar els punts clau de temes científics actuals per a obrir debats productius.
- Ensenyar ciència i medi ambient de manera clara a la societat en general.
- Reunir experts de diferents àrees de la nostra Universitat perquè aporten els seus coneixements a la resta de la comunitat universitària.
- Abordar debats sobre problemes socials generats per la ciència i el medi ambient d’una manera objectiva.
- Aclarir i desmuntar tòpics generats sobre avanços científics i sobre estadístiques mediambientals.
- Comunicar a la població, i principalment als universitaris, els avanços en matèria de ciència i medi ambient.
- Abordar problemes socials i científics des d’un punt filosòfic i ètic, i generar un diàleg necessari sobre temes que afecten totes aquestes parts.
- Fomentar l’interès per temes ecològics.
- Educar la societat futura en el respecte al medi ambient.

Activitats complementàries: A més de les classes magistrals i del treball, als assistents al curs se’ls va oferir:

- Taules i panells informatius de diverses associacions (Greenpeace, Vida Sana, Ecologistes en Acció, Provida, CIPSE, etc.) sobre temes que es tracten en aquest curs.
- Exposició de diferents presentacions i vídeos explicatius dels temes exposats en el curs en els descansos de les conferències.

Programa:

· Dilluns 3 d'abril

16.00 – 1630 h. Obertura del II Curs de Ciència i Societat, amb la presència d’
Excm. i Mgfc. Sr. Ignasi Jiménez Raneda, rector de la Universitat d’Alacant.
Il·lm. Sr. Joaquín Martín Martín, degà de la Facultat de Ciències.
Sr. Luis Marco Marcos, president del Consell d’Alumnes.
Sra. Paloma Gómez Schiavon, coordinadora de l’Oficina Verda i del Curs.

- TEMA: ESCALFAMENT GLOBAL TERRESTRE

16.30 – 17.30 h. Conferència
Jerónimo López Martínez, doctor en Ciències Geològiques i professor de la Universitat Autònoma de Madrid, vicepresident del Scientific Committee on Antartic Research (SCAR), premi Príncep d’Astúries 2002 de Cooperació Internacional, Comitè Científic per a la Investigació a l’Antàrtida.
«La Antártida ante los cambios climáticos»

1730 – 18.30 h. Conferència
José María Baldasano, catedràtic d’universitat en Enginyeria Ambiental (UPC) i director de l’Àrea de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC – CNS), premi Rei Jaume I de Protecció de Medi Ambient.
«El cambio climático: evidencias científicas»

18.30 h – 18.45 h. Descans

18.45 – 19.45 h. Conferència
Sara Pizzinato, responsable de la campanya de canvi climàtic de Greenpeace.
«Cambio climático y energía: claves para un futuro renovable»

· Dimarts 4 d'abril

- TEMA: EUTANÀSIA

10.00 – 10.45 h. Conferència
Marcelo Palacios, president de la Societat Internacional de Bioètica, Gijón.
«Consideraciones sobre la eutanasia»

10.45 – 11.30 h. Conferència
Pare Leopoldo Vius Soto, professor de la Universitat Catòlica de València, doctor en Teologia, director del Secretariat de la Subcomissió per a la Família i Defensa de la Vida (Conferència Episcopal Espanyola).
«Vivir y morir con dignidad»

11.30 h – 12.00 h. Descans

12.00 – 12.45 h. Conferència
Aurora Bau, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament, Barcelona.
«Por qué surge la necesidad de defender el morir i morir con dignidad?»

12.45 – 13.45 h. Taula redona. Tema: «Eutanàsia: suïcidi assistit?»
Modera:
Isaac Antonio García Masiá.
Intervenen:
Marcelo Palacios, president de la Societat Internacional de Bioètica. Gijón.
Pare Leopoldo Vius Soto, professor de la Universitat Catòlica de València.
Carmen Juanate y Daurat, professora titular de Dret Penal. Universitat d’Alacant.
Aurora Bau, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament. Barcelona.
Modest Ferrer, metge i màster en Bioètica.

- TEMA: TERRORISME, ARMES BACTERIOLÒGIQUES I ARMES NUCLEARS

15.30 h – 16.15 h. Conferència
Francisco Juan Martínez Mojica, professor titular d’Universitat (Microbiologia). Universitat d’Alacant.
«Armas microbiológicas: batallones “a la carta”»

16.15 h – 17.00 h. Conferència
Alejandro Pizarroso Quintero, catedràtic d’Història de la Propaganda i vicedegà de Professorat. Facultat de Ciències de la Informació. Universitat Complutense de Madrid.
«Armas NBQ, terrorismo y propaganda»

17.00 h – 17.45 h. Conferència
Olga Emma Sánchez Gómez, fiscal de l’Audiència Nacional. Ministeri de Justícia.
«El terrorismo islamista en general»

17.45 – 18.00 h. Descans

18.00 – 18.45 h. Conferència
Luis Escalada Sánchez, tinent coronel de la Guàrdia Civil, cap de la Unitat Tècnica de NRBQ del Ministeri d’Interior.
«Bioterrorismo»

· Dimecres 5 d'abril

- TEMA: TRASPLANTAMENT DE CÈL·LULES, TEIXITS I ÒRGANS

09.30 – 10.30 h. Conferència
Manuel Atienza Rodríguez, catedràtic de Filosofia del Dret. Universitat d’Alacant.
«Problemas de fundamentación en bioética»

10.30 – 11.15 h. Conferència
Rafael Matesanz, president de la Comissió Nacional de Trasplantaments i president de la Comissió Nacional de Trasplantaments del Consell d’Europa. Madrid.
«Donación altruista de órganos frente a comercialización».

11.15 – 11.45 h. Descans

11.45 – 12.30 h. Conferència
Ignacio Herrero Santos, metge consultor de la Unitat d’Hepatologia i del Departament de Medicina Interna de la Clínica Universitària de Navarra. Pamplona.
«Historia del trasplante hepático. 40 años de evolución en respuesta a las necessidades de la sociedad»

12.30 h – 13.15 h. Conferència
MirianMarubayashi Hidalgo, odontòloga. Brasil.
«Trasplantesdentales. Por què no?»

13.15 – 14.00 h. Conferència
José Miguel Sempere Ortells, metge especialista en Immunologia i professor titular d’Universitat (Immunologia). Universitat d’Alacant.
«Papel del sistema immune en el trasplante de órganos»

- TEMA: OVÒCITS I EMBRIONS CONGELATS

16.00 – 16.45 h. Conferència
Simón Marina, director de l’Institut CEFER de Reproducció Assistida.
«Congelación de ovocitos»

16.45 – 17.30 h. Conferència

Montserrat BoadaPalà, vocal de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida, coordinadora del Programa de Fecundació in Vitro i Donació de USP. INSTITUT UNIVERSITARI DEXEUS.
«Criopreservación embrionaria»

17.30 – 18.15 h. Conferència
Carlos Lema Añón, professor contractat, doctor d’universitat de Filosofia del Dret. Universitat Carlos III de Madrid. Sotsdirector del doctorat en Dret (Drets Fonamentals).
«Congelación de ovocitos. Aspectos éticos y jurídicos»

18.15 – 18.30 h. Descans

18.30 – 20.00 h. Taula redona. TEMA: «Controversia en la utilització d’ovòcits i embrions congelats»
Modera:
Paloma Cristina Gómez Schiavon
Intervenen:
Simón Marina, director de l’Institut CEFER de Reproducció Assistida.
Carlos Lema Añón, professor contractat doctor d’universitat de Filosofia del Dret. Universitat Carlos III de Madrid. Sotsdirector del doctorat en Dret (Drets Fonamentals).
Mónica López Barahona, membre de la Pontifícia Acadèmia de la Vida (Conferència Episcopal Espanyola), degana de la Facultat de Biosanitària. Universitat Francisco de Vitòria, Madrid.
Montse Boada Palá, vocal de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida, coordinadora del Programa de Fecundació in Vitro i Donació de USP. Institut Universitari Dexeus.
Francisco Sánchez del Camp, catedràtic d’universitat d’Anatomia i Embriologia Humana. Universitat Miguel Hernández.

· Dijous 6 d'abril

- TEMA: EPIDÈMIES I POBRESA AL MÓN

09.30 – 10.30 h. Conferència
Manuel Alfonso Patarroyo, cap del Departament de Biologia Molecular. Fundació Institut d’Immunologia de Colòmbia, FIDIC.
«Malaria: flagelo mundial»

10.30 – 11.30 h. Conferència
.
Isolina Riaño Galá, secretària de la Societat Espanyola d’Endocrinologia Pediàtrica, expresidenta de Medicus Mundi. Astúries.
«La salud: el derecho de unos pocos. Los objetivos del Milenio»

11.30 – 12.00 h. Descans

12.00 – 13.00 h. Conferència
Diego Torrús Tender, vipresidente de Medicus Mundi-Comunitat Valenciana, responsable de la Consulta de Malalties Importades, Servei de Medicina Interna de l’Hospital General Universitari d’Alacant, professor associat de Parasitologia de la Universitat Miguel Hernández, màster en Malalties Parasitàries Tropicals.
«Las grandes endemias y problemas de salud del África subsahariana»

16.00 – 16.45 h. Conferència
Santiago Menéndez de Luarca. Sotssecretari del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
«Los diferentes conceptos de la seguridad alimentaria»

16.45 – 17.30 h. Conferència
Amparo Espinós Pérez, professora de Genètica de la Universitat Politècnica de València.
«La ingenieria genètica y el hambre en el mundo»

17.30 – 18.15 h. Conferència
Enrique Iáñez Pareja, professor de Microbiologia de la Universitat de Granada.
«Biotecnología y Tercer Mundo»

18.15 – 18.30 h. Descans

18.30 – 19.30 h. Conferència de clausura del curs.
Cezar Pavanelli, rector de la Universitat de Maringá. Brasil.
«Zoonoses em países tropicais - o caso do Brasil»

19.30 – 20.00 h. CLAUSURA DEL CURS

Juan Ramón Rivera Sánchez, vicerector d’Alumnat. Universitat d’Alacant. Degà de la Facultat de Ciències.
Paloma Gómez Schiavon, coordinadora de l’Oficina Verda i coordinadora del Curs.

Cartell del II Curs de ciència i societat

 

 

 

2. I Jornada d'Introducció a la Rehabilitació d'Espècies Animals

Introducció:

L’Arca de Noè no és un parc zoològic més. Serafí Domènech ha recollit en la seua finca de 8 ha a Benimantell (Marina Baixa) animals abandonats, ferits o maltractats, tant de cases i finques particulars com de circs o, fins i tot, d’altres parcs zoològics, i els ha donat una nova llar, en la qual són guarits i tractats amb respecte i afecte. Hi ha grans felins, lleons, jaguars, guepards, tigres siberians, panteres negres o linxs, però també simis, óssos, petits mamífers i, fins i tot, una gran anaconda.
L’Arca de Noè es pot visitar de 10 a 20 h. (tel. 965 97 23 59), amb guia o sense. Hi podreu comprovar que l’apel·latiu germà llop no és cap bogeria.
Benimantell es troba en direcció al Castell de Guadalest, en plena muntanya de la Marina, una contrada plena d’encís i de sorpreses, que no té res a veure amb la propera Benidorm.

Objectiu:

L’objectiu d’aquesta jornada serà fer una visita dissenyada especialment per a alumnes de biologia al centre de recuperació de fauna de L’Arca de Noè. En aquesta visita, a més de veure les instal·lacions on es troben els animals, es fan unes xarrades o ponències d’introducció a les tasques de rehabilitació de la fauna silvestre.

Cartell de la I Jornada d'introducció a la rehabilitació d'espècies animals

 

 

 

3. Viatge Mediambiental a l'Albufera i a l'Oceanogràfic de València

Introducció:

Atesa la gran importància biològica i ecològica del Parc Natural de l’Albufera, hem considerat imprescindible una visita a aquest Parc, perquè la comunitat universitària s’acoste més a un dels nostres grans ecosistemes situat a la nostra comunitat.

Així mateix, amb l’obertura de l’Oceanogràfic hem cregut adequat aprofitar aquest viatge i visitar un dels espais marins artificials més grans de la Península. Per primera vegada, l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències ens convida a descobrir un autèntic parc marí que engloba els principals mars i oceans del planeta. Amb una extensió de 110.000 m2 i un volum de 42 milions de litres (que equivalen a 15 piscines olímpiques) és l’oceanari més gran d’Europa.

Descripció:

- L'Albufera

El Parc Natural de l’Albufera, amb una superfície de 21.000 ha, està situat en el sector sud oriental de la plana de València. Aquesta plana, geològicament deprimida, constitueix una àrea que s’ha omplit amb al·luvions quaternaris després que un cordó litoral, que s’estén de València a Cullera, tancara l’antic golf.

La conca hidrogràfica del l’Albufera, situada entre el riu Túria al nord i el Xúquer al sud, fa de llac, d’embassament natural de regulació de la conca, que ocupa una superfície de 917 km2 i té l’origen en els últims contraforts de la serralada Ibèrica.

El drenatge d’aigües de la conca al llac es produeix fonamentalment a través d’un gran nombre de barrancs amb extensions ben diferents. En són exemples el barranc de Picassent (amb una conca pròpia de 100 km2), el barranc Fondo (24 km2), el de Berenguera (18 km2), el barranc de l’Aigua (42 km2) o el de Torrent, també denominat de Xiva, que és el més extens, amb un àrea de conca de 417 km2.

En aquest llac la profunditat és escassa, amb una mitjana inferior als 80 cm, encara que en alguns punts arriba a tenir 2 m. El fons del llac es compon, generalment, de fangs fins, amb un elevat contingut en matèria orgànica.

La importància ecològica d’aquest espai natural s’ha palesat amb la recent incorporació a la llista d’àrees humides d’importància internacional, establerta en virtut del conveni Ramsar, de 2 de febrer de 1971. Així mateix, l’Albufera és considerada Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) sobre la base de la Directiva 44/24/CE, relativa a la conservació dels ocells silvestres, i la Directiva 92/5510/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

- Activitats tradicionals i aprofitaments

L’aprofitament primari dels recursos naturals en l’àmbit del parc natural és, a diferència del que s’esdevé en molts espais naturals, especialment intens. No obstant això, tant el cultiu de l’arròs com la caça i la pesca són activitats que s’han practicat des de fa segles i que formen part de la tradició cultural i paisatgística d’aquesta comarca valenciana. Ara estan relativament integrades en el medi natural i es pot dir que hi ha un cert equilibri entre els aprofitaments i el medi on es desenvolupen, a pesar que els moderns sistemes d’explotació puguen trencar-lo i fer perillar l’estabilitat del sistema.

- Ecosistemes representats. Biocenosi

El Parc Natural presenta uns hàbitats molt variats que permeten l’existència d’una gran diversitat d’espècies de fauna i flora.

· La restinga o barra sorrenca és l’ambient que es troba sotmès a una major pressió de degradació. Hi podem distingir quatre subambients: la platja, amb unes característiques molt uniformes al llarg de tot el sistema, constituïda per bancs de sorra i àrees aïllades de graves. El cordó de dunes davanteres, que presenta una morfologia de gran valor paisatgístic. Aquest cordó és el més proper a la platja i tot just està fixat per la vegetació És el sector més afectat per la pressió turística. El sistema dunar intern que apareix després de la primera línia de dunes, més antic que aquest, està totalment colonitzat per una densa vegetació de matollar i pineda. Les mallades són depressions interdunars sub palustres de drenatge endorreic, en les quals es produeix un embassament estacional com a conseqüència de la coincidència de les cotes topogràfiques i piezomètriques. Aquests singulars ecosistemes han estat molt alterats per aportacions de terra i drenatges artificials a fi de sanejar la zona de cara a futures plantacions.

· La marjal és l’ambient que ocupa més superfície al parc. La formen les zones palustres que circumden el llac. La major part de la superfície que conté està dedicada a arrossars, que s’han anat transformant en horta, fonamentalment de tarongers.

L’arrossar ocupa 15.000 ha, amb dos sectors diferenciats: per una banda, l’arrossar afectat pel nivell del llac, els denominats tancats, en els quals la inundació dels camps depèn del nivell d’aquell; d’una altra, l’arrossar de terres altes que circumda l’anterior i que s’inunda, principalment, amb aigua procedent del Túria, del Xúquer o del llac, que en aquest últim cas s’eleva amb motors. Els ullals, afloraments d’aigües subterrànies, apareixen com a conseqüència de l’ascens del flux d’aigua dolça al llarg de la superfície d’interfase d’aigua dolça i salada. Aquests sortidors són l’única aportació d’aigües netes a l’ecosistema; no obstant això, la major part ha desaparegut, ja que s’han tapat amb terra o han quedat cegats per aportacions sòlides. Tenen una gran importància perquè són l’últim reducte d’espècies de fauna i flora en perill d’extinció com ara el samaruc (Valencia hispanica), el fartet (Aphaniusiberus), etcètera.

· El llac té una superfície de 2.837 ha, de les quals 350 corresponen a les mates i les riberes. La importància que tenen dins del parc natural és inqüestionable, tant pel seu paper en la regulació del flux hídric de l’arrossar com pel seu valor ecològic i paisatgístic. Podem distingir-hi dos subambients:

- Les mates (acumulacions de vegetació palustre que aflora a l’interior del llac i en alguns sectors dels marges) són fonamentals com a lloc de descans i cria per a la avifauna nidificadora. La ribera del llac o franja de vegetació palustre que l’envolta també té una gran importància com a zona de cria i descans per a la fauna, a més de complir altres funcions essencials per a l’ecosistema, constituir un filtre per a les aigües que arriben des dels arrossars i una pantalla de protecció del llac.

- El bosc o terreny forestal, ambient escassament representat, del qual només és necessari esmentar els relleus d’origen cretàcic situats al terme de Cullera, el Cabeçol i la muntanya de les Raboses, i, al terme de Sueca, la Muntanyeta dels Sants de la Pedra.

- Vegetació

La major part de la superfície del parc està ocupada per cultius d’arròs i pel mateix llac; per això, la vegetació autòctona està restringida a les sèquies, els ullals i les zones marginals de l’arrossar del llac, i de l’altra part, a la franja costanera sorrenca, especialment a la Devesa.

- Fauna

El Parc Natural de l’Albufera té en el component zoològic un dels aspectes més valuosos. A l’abundància i diversitat d’espècies cal afegir la presència d’endemismes, com els crustacis.

No obstant això, el factor que dóna gran importància a l’Albufera com a parc natural és l’avifauna, ja que té un paper realment decisiu dins del context general de les zones humides europees com a àrea d’acollida d’ocells. Segons constaten les dades obtingudes per l’Estació Ornitològica de l’Albufera, més de 250 espècies d’ocells utilitzen regularment o excepcionalment aquest ecosistema i prop de 90 s’hi reprodueixen.

El grup més nombrós durant l’hivern és de les anàtides, que arriben als 60.000 exemplars. L’espècie més interessant és l’ànec becvermell o sivert (Nettarufina) que, a més, supera molt sovint els 17.000 exemplars per temporada.

No cal oblidar tampoc els ardeids o agrons, molt nombrosos any rere any, que arriben als 1.000 exemplars, amb l’agróblau (Ardeacinera) com a espècie més important, però sempre acompanyada de l’esplugabous (Bubulcusibis) i el martinet blanc (Egrettagarzetta), entre altres.

- Oceanogràfic de València

Pel seu concepte i disseny, la seua espectacular dimensió i el seu contingut en espècies, el tercer element de la Ciutat de les Arts i les Ciències que s’obri al públic es converteix en una fita entre els aquaris a escala mundial. La tematització de les exhibicions ens mostra una visió precisa dels ecosistemes marins i la seva gran biodiversitat, i aconsegueix transmetre la sensació única de submergir-nos a la recerca dels secrets de l’oceà.

Els dissenys de les espectaculars cobertes, obra pòstuma de l’arquitecte Félix Candela, es combinen en aquest gran complex de concepció innovadora i estètica exquisida (en la construcció de la qual s’incorporen els avanços tecnològics més moderns) amb els últims coneixements sobre la fauna i flora marines. En l’Oceanogràfic s’incorporen dues estructures que duen en el seu disseny el segell estilístic d’aquest gran arquitecte. Són els edificis més emblemàtics del parc, les cobertes del qual, de formigó blanc, representen una figura de paraboloide hiperbòlica similar a un nenúfar.

El parc integra dos escenaris ben diferenciats: les instal·lacions per a peixos i invertebrats, en què s’exhibeixen els diferents ecosistemes marins, i els ambients caracteritzats per la presència de mamífers marins. Tots dos s’engloben perfectament en un solament, que dóna forma al concepte de l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, una referència mundial entre els parcs de nova generació que uneix els principals avanços tecnològics amb un disseny d’avantguarda.

Durant la visita i al llarg del nostre recorregut, podrem conèixer de prop el comportament i forma de vida dels més de 45.000 exemplars de 500 espècies diferents. Entre les espècies de gran interès i expectació, el visitant podrà observar taurons, belugues, morses, dofins, lleons marins, pingüins, estreles, bogues marines, gran varietat de crustacis i peixos, a més dels ocells típics de zones humides, com els que viuen a l’Albufera de València.

Objectiu:

L’objectiu primordial que volem aconseguir amb aquesta eixida és acostar l’alumnat als entorns ecològics que hi ha a la nostra província per a poder d’aquesta manera conscienciar-los de la importància del medi ambient i donar-los consells pràctics i visuals dels problemes que pot comportar l’escassesa d’aigua, que tant ens afecta últimament, de les nefastes conseqüències que tenen els incendis forestals sobre els ecosistemes terrestres, del trencament de la cadena alimentària i la desaparició d’espècies que produeix la poca cura que tenim amb el nostre entorn, etc.

Data: 5 de novembre de 2.005 (dissabte)

Programa:

Eixida des de la plaça dels Estels a les 08.00 h. Arribada a l’Albufera cap les 10.00 h. Eixida de l’Albufera a les 13.00 h. Arribada a l’Oceanogràfic a les 13.30 h.
Eixida de l’Oceanogràfic a les 20.30 h. Arribada a Alacant a les 22.30 h.

Cartell del Viatge a l'Albufera i a l'Oceanogràfic de València

 

 

 

4. Programa d'Anàlisi, Valoració i Seguiment de la Diversitat d'Ocells de la Universitat d'Alacant

Introducció:

La Universitat d’Alacant disposa d’un dels espais enjardinats continus més grans de la Comunitat Valenciana i el més extens, de molt, de totes les universitats del nostre territori autonòmic. Aquest entorn, a més, lliure de circulació rodada, està afavorit per l’existència de diferents ecosistemes artificials, com ara zones de coníferes perennifòlies, herbassars assolellats, umbracles amb corrioles i plantes enfiladisses, tolls i embassaments situats arreu del campus, formacions vegetals arbòries més obertes, etc.

Dins d’aquest entorn tan favorable per als ocells podem trobar una àmplia llista d’espècies pertanyents a aquest grup, entre les quals s’inclouen columbiformes, fringíl·lids, merúlids, anàtides, ràl·lids, falconiformes, hirundínids, apòdids, estrigiformes, etc. La Universitat d’Alacant té una riquesa d’avifauna que supera la trentena d’espècies, moltes de les quals nien al mateix campus o als voltants o hi acudeixen a alimentar-se, com ara els lànids (capsots) i els xoriguers. La presència d’oliveres, murtes, llentiscle, ficus i altres espècies de plantes que produeixen fruits comestibles per a alguns ocells afavoreix aquest flux de certes espècies cap al campus i també la presència d’altres plantes amb llavors especialment atractives per a alguns ocells (pins, casuarines…). De la mateixa manera, l’existència de poblacions abundants d’insectes i invertebrats tant aquàtics com terrestres actua com a factor d’atracció.

Per totes aquestes raons i per altres més podem afirmar sense temor a equivocar-nos que el campus de la Universitat d’Alacant és un dels llocs urbans de la província d’Alacant més atractius per a moltes espècies d’ocells i supera en biodiversitat moltes altres grans zones enjardinades de tota la comunitat.

L’interès que desperten els ocells pot ser de tipus molt diferents: com a bioindicadors ecològics, com a element ornamental, com a biocontroladors de plagues agràries o forestals o, simplement, com un factor indicador de biodiversitat que paga la pena conservar per si mateix.

En aquests àmbits, ecòlegs i organitzacions com la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) impulsen programes i iniciatives de diversos tipus en nombroses ciutats de tot el territori nacional per a potenciar, mantenir o recuperar l’avifauna en entorns urbans o enjardinats. Algunes de les iniciatives més reeixides són les de conscienciació en col·legis i instituts per a suscitar el respecte pels ocells, la col·locació en façanes d’edificis i pals de telefonia de caixes niu per a diferents espècies o la reintroducció de rapinyaires urbans en grans ciutats per a controlar plagues de vertebrats (rosegadors, columbiformes, psitàcids), entre altres mesures.

Objectius:

Els objectius d’aquest programa es plantegen per a un termini de dos anys i en dues etapes o fases:

- Objectius per a l’any acadèmic 2005-2006:
coneixement de la situació actual i manteniment de la diversitat d’avifauna protegida mitjançant caixes niu a la UA. Potenciar mitjançant un estudi pilot la nidificació de certes espècies i fer un seguiment d’aquest procés i dels factors que hi influeixen.

- Objectius per a l’any acadèmic 2006-2007:
informar de la presència d’aquests ocells amb una senyalització adequada que introduïsca la població universitària en el coneixement i el respecte dels ocells i el seu entorn.

Passos d’actuació proposats:

- Pas previ de conscienciació:
primer de tot cal informar tota la població universitària de què consta aquest projecte i les implicacions que té. Per aconseguir-ho es dissenyaran uns cartells informatius molt elementals que es distribuiran per tot el campus.
A tall de presentació es farà una xarrada dirigida a tota la UA, a la Facultat de Ciències, amb professors convidats que ens introduiran en la importància del projecte i en la riquesa avifaunística de la Universitat.

- Identificació de "zones tipus" dels diferents grups d’ocells mitjançant un seguiment previ dut a terme per un becari col·laborador amb experiència prèvia en censos d’ocells i tasques relacionades amb l’ornitologia i treball de camp, dirigit per un professor de la Facultat de Ciències especialista en ornitologia. S’establiran sobre un mapa del campus les zones on més abunden les espècies d’ocells segons facen diferents usos d’aquests entorns.
En el segon any d’aquest projecte, en aquestes zones específiques es col·locaran pirogravats o plaques de metall o un plàstic resistent amb la silueta de l’ocell, el nom científic, el nom vulgar en valencià i el nom vulgar en castellà. Addicionalment es pot posar en la mateixa placa alguna informació d’interès, però això comportaria que la placa tinguera una superfície més gran, de manera que pensem que amb la silueta i els noms n’hi haurà prou perquè qualsevol persona puga gaudir de l’observació dels ocells.

- Estudi pilot de col·locació de caixes niu per a diferents grups d’ocells nidificadors:
una vegada conclosa la labor de zonació i senyalització d’espais ocupats per diferents grups d’ocells poden col·locar-se en aquests llocs nius manufacturats mitjançant diferents especificacions segons el tipus d’ocell que es vol que hi nie.
Hi ha una sèrie de caixes niu predissenyades i utilitzades per la SEO amb aquesta finalitat. Alguns dels grups que obtenen més èxit a l’hora de nidificar en aquestes caixes són els xoriguers, apòdids (falcillots), pàrids (carboners), estrigiformes (mussols i petits ducs) i fringíl·lids (verderols i caderneres).
Els nius poden col·locar-se en façanes d’edificis com a elements mobles, de manera que no atempten contra el dret de disseny arquitectònic de les edificacions, en arbres o en terrasses, depenent dels costums de nidificació dels diferents grups. La majoria dels nius són petis i no enlletgeixen ni façanes no edificis. El simple fet que un tipus d’ocell crie els seus pollets en una facultat, departament o escola és en si un factor atraient i interessant que denota una arquitectura ecològica i compatible amb la naturalesa que l’envolta. Aquests elements no són ni de bon tros una distorsió visual, ans al contrari, són un clar signe de respecte per la fauna local que ens envolta i de la qual per a algunes coses depenem en un alt grau.

- Seguiment de les poblacions nidificadores en aquestes caixes niu i elaboració dels resultats i les conclusions:
amb el pas del temps, després de la col·locació d’aquests niadors, es poden prendre dades d’una manera rigorosa seguint el mètode científic per a obtenir dades preliminars i d’èxit d’ocupació i de reproducció d’ocells en zones enjardinades. Per a alguns grups com els pàrids, aquestes dades serien molt interessants comparativament per a fer estudis poblacionals de fertilitat i èxit reproductiu en anys successius.
Cada niu estarà identificat amb un codi alfanumèric de tres lletres que indique, en primer lloc, el tipus de niu o espècie a la qual es destina, i en segon lloc, el número que li correspon. Per exemple: si hi ha un grup de deu nius per a mussols col·locats a les oliveres del Bosc Il·lustrat, s’identificaran com a STR01 (STR d’estrigiformes i 01 del número de niu), STR02, STR03... fins a STR10. Així es farà amb els diferents tipus de nius: PAS de passeriformes, PAR de pàrids, APD d’apòdids… Les identificacions als nius han de ser llegibles des de terra, de manera que aquestes indicacions es gravaran en la base de la caixa de fusta al foc (pirogravat), amb una placa de PVC o metall o amb una pintura indeleble en la mateixa fusta.
Per a cada niu s’elaborarà una fitxa de seguiment en la qual es prendran dades com les espècies que els ocupen, els períodes d’aquesta ocupació, l’observació d’activitat reproductora, el nombre d’ous i pollets quan siga possible, l’èxit reproductiu (nombre de pollets plomats que abandonen el niu), la reincidència de parelles reproductores, etc.

- Potenciació de la flora «útil» per als ocells als jardins del campus (a partir del segon any del projecte):
a llarg termini es planteja incrementar el nombre i la diversitat de plantes que puguen actuar com factor que atraga grups d’ocells d’interès. Algunes plantes ornamentals que podrien afavorir aquest factor serien aranyoners, arboços, arços, esbarzers i arbres ornamentals de fruita. Moltes d’aquestes plantes, a més de proporcionar aliment i refugi als ocells, constitueixen part de la flora típica mediterrània i s’adapten més bé al nostre clima que altres espècies exòtiques usades en jardineria, les quals reben més atacs de plagues i són menys resistents a les nostres condicions climàtiques (de les quals n’hi ha moltes pel campus). A més, el valor ornamental d’aquestes plantes no té res a envejar al d’altres menys «útils» per als ocells, i amb aquesta flora es poden dissenyar parterres, tanques o formacions arbustives de gran bellesa visual i, fins i tot, aromàtica.
En aquest últim punt es pot proporcionar una llista tan extensa com es convinga sobre les espècies arbustives o arbòries més recomanables i el lloc més idoni per a col·locar-les. Atès que els serveis de jardineria de la UA renoven periòdicament els diferents grups de jardins, amb el temps es podria fer una substitució gradual d’algunes plantes per altres de més favorables i resistents que complisquen els objectius esmentats. Aquesta proposta pot fer-se el primer any del projecte.
De la mateixa manera, a partir del segon any de l’estudi es poden aconseguir plançons d’aquestes espècies o llavors dels vivers de Conselleria amb un baix cost econòmic. Voluntaris de l’Oficina Verda i de l’Associació d’Alumnes de Ciències i Bioètica poden oferir-se per a fer els treballs de plantació en alguns entorns, com el Bosc Il·lustrat, on ja s’han dut a terme unes quantes actuacions de repoblació amb alumnes dels cursos oferits per la mateixa Oficina Verda.

Materials i Mètodes:

En els cartells informatius del projecte se’n plasmarà una informació molt bàsica, amb els passos d’actuació immediats que cal seguir i la convocatòria d’una xarrada informativa, que en un principi seria a la Facultat de Ciències i que es pot estendre a altres facultats o escoles i als departaments que hi estiguen interessats. Els cartells s’elaboraran en PowerPoint o PhotoShop o un programa similar i seran impresos en la impremta de la UA. Seran col·locats en panells d’informació de totes les facultats, escoles i departaments que disposen d’aquests mitjans. Els cartells o plaques de zonació dhabitats s’encarregaran a una empresa de retolació amb aquest servei. Per a aquesta finalitat es tindran en compte factors com la resistència a la meteorització i l’erosió dels materials usats i el cost econòmic, a més de la millor visibilitat. És molt important que aquests materials no presenten una ràpida deterioració perquè puguen ser elements perdurables que asseguren una única inversió inicial. La col·locació d’aquests cartells es planificarà de manera correcta i amb antelació perquè no destorben les labors de jardineria o manteniment de la UA. Aquestes actuacions es faran el segon any.

La zonació del campus la duran a terme estudiants de Biologia i professors d’aquesta titulació amb els mitjans que consideren oportuns: estacions d’escoltes (mètode IPA: índex puntual d’abundància) i d’identificació visual amb el mètode del IKA (índex quilomètric d’abundància) ajudats de claus d’identificació si calen i de pistes d’àudio de diverses espècies, localització de nius preexistents o senyals de presència d’espècies determinades (closques d’ous, plomes, petjades, etc.). El projecte de l’Atles d’Ocells Reproductores de la Província d’Alacant dut a terme per SEO-Alacant o el Programa SACRE de SEU estableixen protocols eficaços per a elaborar aquesta zonació.

Els nius pilot es fabricaran seguint les pautes que la SEO estableix en els seus catàlegs per a diferents espècies que ja han siguts provats amb èxit en nombrosos emplaçaments de tot Espanya. Aquests nius poden elaborar-los una empresa de fusteria o comprar-se fets a SEO-Madrid. Depenent de les possibilitats reals del campus i la disponibilitat de zones per a col·locar-les, es planificarà la compra o fabricació d’un determinat nombre de caixes niu.

Les fitxes de seguiment s’elaboraran seguint criteris ecològics d’interès. Es poden utilitzar altres fitxes ja existents que s’han usat en diferents programes de seguiment d’ocells nidificadors o fent unes noves de sintètiques amb les dades que es consideren oportunes.

 

 

 

5. Setmana Ambiental de la Universitat d'Alacant

- Justificació

L’educació ambiental és una assignatura que no té la fortuna de ser impartida en els col·legis, tret d’unes quantes excepcions, i és una matèria fonamental en el creixement de l’infant, ja que l’ajuda a respectar el medi ambient més proper.

A més, la cultura que hi ha a les zones urbanes sobre el medi ambient que ens envolta és molt limitada, perquè els actuals currículums no permeten estudiar en profunditat la nostra idiosincràsia.

Aquesta seria la situació que es produeix a Sant Vicent del Raspeig, poble en el qual es troba la Universitat d’Alacant. L’any passat, el grup de voluntaris d’Ecos Alacant va dur a terme activitats ambientals puntuals, i a causa de la gran acceptació que han tingut, a l’Oficina Verda de la Universitat d’Alacant hem pensat que seria interessant dedicar a l’educació ambiental més esforços i organitzar tota una setmana activitats que formen i divertisquen els més petits en la relació que mantenen amb el medi.

- Objectius

· Generals:

Pretenem generar un corrent d’opinió favorable a la conservació del medi ambient i de la necessitat de no malbaratar objectes i estris que són susceptibles de ser reciclats i que tot sovint són rebutjats sense més ni més.

· Específics:

Es pretén educar la població infantil de la localitat de Sant Vicent en temes diversos relacionats amb el medi ambient i conscienciar la població adulta de la localitat i els alumnes de la Universitat en els preceptes ambientals que no es compleixen actualment.

Formar futurs voluntaris per a desenvolupar tasques d’educació ambiental en els col·legis de Sant Vicent.

- Àmbit territorial d'actuació

Les activitats es farien EN la Universitat d’Alacant, situada a Sant Vicent del Raspeig, província d’Alacant. Hi hauria visites al parc natural de la Mata de Morella, a Torrevella, a la serra de Santa Pola i a la zona del pantà d’Elx.

- Descripció de les activitats a realitzar:

· Informació

Primer s’obrirà un termini per a matricular-se en un curs que s’impartirà a la Universitat d’Alacant i que estaria relacionat amb les activitats que ocupen els voluntaris, les iniciatives que desenvolupen diferents ONG i tècniques d’aprenentatge amb infants. Aquest curs tindria valor curricular, ja que es concedirien 2 crèdits de lliure elecció als participants.
Aquests participants serien els que se seleccionarien per a fer una campanya d’educació ambiental en els col·legis de Sant Vicent, al principi, encara que no es descarta ampliar l’activitat a altres municipis.
Per a això es produirà un desenvolupament d’una campanya de promoció de l’activitat amb uns objectius bàsics: contactar amb els responsables dels col·legis i divulgació de l’activitat. Aquestes campanyes es desenvoluparan principalment en dos escenaris: la Universitat d’Alacant i centres educatius de primària de Sant Vicent del Raspeig,

Per a la consecució d’aquests objectius es desenvolupen dues accions principalment:

- Promoció de l’activitat amb cartells.
- Reunions amb el cos de professors del centre escolar.

· Formació

Basarem la formació dels becaris que desenvoluparan l’activitat en dos punts fonamentals:
Coneixement del medi natural que els envolta, amb fullets explicatius i visites a les zones d’actuació.
Funcions del voluntariat ambiental i classes d’experiències en la matèria.
Nocions bàsiques sobre animació infantil i prevenció de riscos.

· Desenvolupament

El curs es desenvoluparia del 21 al 26 de novembre del 2005 i estaria compost de conferències i activitats pràctiques que es desenvoluparien al parc natural la Mata de Morella, a Torrevella, a la serra de Santa Pola i a la zona del pantà d’Elx.

Dilluns, 21 de novembre de 2005

16.00 h. Recepció, lliurament de documentació i tasques per a dur a terme. Saló d’actes de l’Escola Politècnica.

16.30 h Obertura. Conferència: «El voluntariado ambiental como dinamizador social», a càrrec de:

JUAN RAMÓN RIVERA, vicerector d’Alumnat de la Universitat d’Alacant.

RAFAEL PEDAUYÉ, cap d’Investigació i Desenvolupament de l’Obra Social de la CAM.

PALOMA GÓMEZ, coordinadora de l’Oficina Verda.

LUIS MARCO, president del Consell d’Alumnes de la Universitat d’Alacant.

18.00 h. Conferència: «El medio ambiente en la Universidad de Alicante», a càrrec de:

VICTORIANO PEIRÓ, director del Secretariat de Medi Ambient de la Universitat d’Alacant.

19.30 h. Taller : «Los proyectos medioambientales», a càrrec de:

RAFAEL MARTÍNEZ, president de l’Associació Ecos Alacant, Voluntaris Mediambientals.

Dimarts, 22 de novembre de 2005

12:00 h. Activitats i tallers mediambientals: «Gestió de projectes mediambientals»

Anàlisi de la zona del pantà d’Elx.

14.30 h. Dinar al pantà d’Elx.

17.00 h. Conferència: «La Oficina Verde de la Universidad de Alicante», a càrrec de:

PALOMA GÓMEZ, coordinadora de l’Oficina Verda

18.00 h. Taller: «L’animació infantil aplicada al medi ambient», a càrrec

RAFAEL MARTÍNEZ, president de l’Associació Ecos Alacant, Voluntaris Mediambientals.

Dimecres 23 de novembre de 2005

11.00 h Activitats i tallers mediambientals: «Treball amb escolars»

Neteja del paratge de la Fulla Roja.

17.00 h. Conferència: «El medio ambiente hoy dia», a càrrec de:

JOAQUÍN ARAUJO, ecologista i premi UNESCO 2000 de Medi Ambient.

Dijous 24 de novembre de 2005

16.00 h. Conferència: «La regeneración de los montes españoles», a càrrec de:

JORDI CORTINA, professor del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant.

18.00 h. Ponència: «El voluntariado ambiental. Prevención de incendios forestales», a càrrec de:

JUAN CARLOS CUNCHILLOS, consultor i gestor de projectes. Umad XXI.

20.00h Taller : «Projecte Marea Verda», a càrrec de:

LUIS MARCO, president del Consell d’Alumnes de la Universitat d’Alacant.

Divendres 25 de novembre de 2005

11:00 h. Gestió d’espais naturals: «Parc Natural de les Salines de la Mata de Morella»

Anàlisi de la zona del parc natural, recerca d’alternatives.

14.30 h. Dinar al Parc Natural de les Salines de la Mata de Morella.

17.00 h. Posada en pràctica dels coneixements adquirits.

Posteriorment es farà l’activitat a la població i als seus voltants: els infants es divideixen en grups i faran activitats conjuntes als col·legis dels infants.

- Seguiment i avaluació

Després de cada activitat feta pels becaris, un grup d’aquests s’encarregarà de dur a terme una enquesta entre la població infantil per conèixer l’acceptació de les diferents accions.

- Durada i periodicitat de les accions

L'activitat es realitzarà durant els mesos de novembre i desembre de 2005, a raó de tres col·legis per setmana a l'acabar el curs i preparar les visites.

 

 

 

Campanyes

1. Reciclatge de cartutxos de tinta
2. Reciclatge de cd´s
3. Recollida de piles

 

 

 

1 i 2. Reciclatge de cartutxos de tinta i de cd´s

Des de l’Oficina Verda s’ha portat una campanya de conscienciació sobre la recollida selectiva de cartutxos de tinta i de CD. Aquesta campanya ha sigut acollida pel secretariat de Gestió, Seguretat i Qualitat Mediambiental i ha sigut inclosa en el Pla de Recollida Selectiva de Residus, que la Universitat d’Alacant durà a terme els pròxims anys.

La campanya ha consistit en la col·locació de caixes amb cartells indicatius per al dipòsit de CD, que després s’han portat a l’Oficina Verda, i d’ací s’han transportat a una empresa encarregada del seu retiratge, i els cartutxos de tinta s’han dipositat en borses biodegradables, que s’han enviat per correu a una empresa encarregada del reciclatge d’aquests cartutxos.

La campanya ha sigut molt ben acollida pels alumnes, que han vingut a les nostres instal·lacions per a demanar l’obtenció de més mitjans per a poder reciclar també plàstics.

 

 

 

3. Recollida de piles

Atesa la bona acollida que va tenir aquesta campanya en edicions anteriors, s’ha continuat la labor de recollida de piles, fins que el Secretariat de Gestió, Seguretat i Qualitat Mediambiental ha inclòs aquest projecte també en el Pla Integral de Recollida Selectiva de Residus de la Universitat d’Alacant.

Actualment, la Universitat disposa de contenidors de plàstic selectius per a recollir piles, que s’han dipositat a les consergeries dels centres i a les nostres instal·lacions. Personal qualificat passa setmanalment per aquests contenidors de plàstic per buidar-los.

El volum de piles dipositades va ser de 300 kg el curs passat i suposem que aquest curs, atesa la instal·lació de contenidors habilitats per a aquesta funció, la recollida serà encara més gran.